Cada un o cada dos anys? L'eterna polèmica sobre cada quant temps ha de realitzar-se aquesta prova sembla tenir una resposta cada vegada més precisa. Segons una anàlisi publicada en
'Annals of Internal Medicine', el 'screening' bienal en dones entre 50 i 74 anys sembla tenir gairebé tots els beneficis del garbellat anual, però amb menys perjudicis per a elles.
S'obtenen gairebé la meitat de falsos positius, pel que es fan menys biòpsies innecessàries i els casos de sobrediagnóstico disminuïxen". Així ho confirmen, per consens, els experts que han revisat els resultats de sis treballs independents procedents de diverses institucions acadèmiques (i que afecten únicament a la població general, no a les dones amb alt risc pels seus antecedents genètics).
En Espanya, tots els programes inclouen en la seva població diana a les dones entre 50 i 64 anys. En algunes comunitats autònomes, abasten des dels 45, com Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Ceuta, Comunitat Valenciana, La Rioja i Navarra.
No obstant això, a EEUU, la recomanació vigent fins a ara consistia en realitzar-se la prova anualment a partir dels 40 anys; pel que els nous resultats del prestigiós Preventive Task Force han deslligat una reacció immediata entre associacions de pacients i d'especialistes. De fet, aquests resultats poden tenir implicacions allí a l'hora que les assegurances privades cobreixin o no la mamografía entre els 40 i 50 anys. "Sabem que aquestes conclusions poden ser un xoc per a moltes dones %[que van començar a fer-se la prova als 40], però hem de dir el que veiem basant-nos en la ciència i en les dades", ha assenyalat una de les autores del document, Diana Petitti.
El panell incideix que la immensa majoria d'aquests tumors (la incidència dels quals augmenta amb l'edat) creixen a poc a poc, pel que "qui se sotmeten al garbellat mamográfic cada dos anys no corren més risc de patir un càncer avançat que les quals ho realitzen anualment". Quan es tracta d'un tumor avançat, amb creixement ràpid, les dades que es desprenen dels estudis analitzats no mostren una diferència significativa en la supervivència.
"Els tumors d'interval es desenvolupen entre mamografía i mamografía, en menys d'un any, pot ser que en dos mesos, pel que aquesta prova com mètode de prevenció no mereixeria la pena, ja que en aquests casos és impossible realitzar mamografías amb una freqüència, per exemple, mensual, per a detectar el càncer quan realment és petit", argumenta Miguel Martín, president del
Grup Espanyol d'Investigació en Càncer de Mama (Geicam). Per a aquest tipus de pacients, tal com indiquen els autors d'aquest metanálisis, és important impulsar noves investigacions i millors propostes de prevenció que s'adaptin a les seves circumstàncies.
Encara que tots els treballs confirmaven que la mamografía estàlvia vides, els beneficis no semblen ser tan cridaners quan l'edat d'inici d'aquesta prova està per sota dels 50 anys, ja que "poques dones desenvolupen càncer de mama en aquest tram de les seves vides", indica el principal investigador, Jeanne Mandelblatt, de la Universitat de Georgetown (EEUU).
El moment idoni per a començar amb aquest protocol de prevenció és altra qüestió que ha estat àmpliament debatuda per la comunitat científica durant anys. El 'screening' cada dos anys entre els 50 i els 69 anys aconsegueix una reducció en la mortalitat per càncer de mama del 16,5%. Si el garbellat, també bienal, es comença a fer als 40, la mortalitat mitja es reduïx un 19,5%. Són tres punts més d'avantatge, "però %[a canvi] a aquestes edats augmenten els falsos positius i, per tant, les biòpsies innecessàries. Tot això genera molt estrès a les pacients". De fet, entre els 40 i 50 anys només s'evita una mort per cada 1.904 dones; enfront d'una per cada 377 en el grup de 60 a 69 anys. Com explica Dolores Rubio Marín, ginecòloga i membre de la Unitat de mama de l'Hospital Ramón i Cajal (Madrid), "en les dones joves, la mama és més densa, pel que la prova és menys sensible i menys eficient, és a dir, detecta amb més dificultat".
Tenint en compte els pros i els contra, l'elecció del millor programa de garbellat dependrà, entre altres aspectes, del risc individual, dels objectius de la política sanitària i dels recursos econòmics. Així ho revelen els investigadors d'aquest treball, que tampoc recomanen que les dones es realitzin autoexploraciones regulars de la mama per a detectar possibles tumors. A més, les guies exclouen expressament a les dones considerades d'alt risc, bé pels seus antecedents familiars de càncer de mama o per ser portadores d'un gen que els predispone a patir la malaltia a una edat primerenca.
Avui en dia, un factor de bellesa per el que es preocupen les dones son les ungles, ja que, volen dur-les perfectes per a lluir-les, però això no vol dir que ens descuidem de la cura d'aquestes. Si la manicura no és realitzada d'una forma adequada poden sorgir problemes com infeccions, malformacions o taques blanques i agreujar afeccions com la psoriasi. Així ho han afirmat especialistes de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia.
Científics de la Universitat de Harvard a Cambrige (Estats Units) han creat el disseny d'una vacuna (formada per discs de plàstic menuts) que prevé el creixement tumoral i que per primera vegada pot destruïr tumors més grans en animals com els ratolins. 
