Podem perdre grans parts d’òrgans vitals i sobreviure, però hi ha 7 òrgans els quals poden ser extirpats per complet sense provocar grans repercussions:
La melsa, s’ocupa de l’amassament de glòbuls rojos, blancs i plaquetes, i del reciclat de glòbuls rojos. Es pot viure sense aquest perquè el fetge i altres teixits limfàtics realitzen aquestes funcions.
L’estómac realitza la digestió mecànica i la química, l’absorció i la secreció. Quan s’extirpa, les cus l’esòfag a l’intestí prim i es pot seguir una dieta normal amb complements multivitamínics.
Els òrgans reproductius. La seua extirpació impedeix tenir fills i la menstruació en les dones premenopàusiques. No són necessaris per a viure.
El còlon, s’ocupa d’extraure aigua preparar els excrements. Quan s’extirpa només es noten canvis als hàbits intestinals.
La vesícula emmagatzema la bilis que s’ocupa de descompondre els greixos a la digestió, i quan no s’utilitza va a la vesícula. Moltes persones són asimptomàtiques.
L’apèndix. Primer es pensava que era un vestigi i ara que és una mena de refugi per als bacteris beneficioses de l'intestí. Quan s’extirpa pot tornar a reproduir-se però no causa canvis a l’estil de vida.
Els ronyons, filtren la sang per a mantenir l’equilibri d’aigua i electròlits, i el de l’àcid base.
Es pot viure sense un o sense els dos amb diàlisi, però aquest fet acurta la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada