Acupuntura per tractar el dolor articular en pacients amb càncer de mama

En l'estudi més gran i més important fins al dia de hui sobre l’acupuntura per a tractar el càncer
de mama, un equip d'investigadors liderat per Dawn Hershman van descobrir que l'acupuntura
redueix el dolor articular experimentat per desenes de milers de dones cada any mentre reben
tractament de càncer de mama en la primera etapa d’aquesta enfermetat. L'estudi es presentarà
per primera vegada en el Simposi de Càncer de Mama de Sant Antonio.

Els experts van realitzar un experiment, per avaluar si l'acupuntura és realment eficaç per poder
calmar el dolor causat pels inhibidors de la aromatasa, un tractament que s’aplica normalment en
el càncer de mama. El tractament d'aquest dolor, sense l'ús de opioides o altres fàrmacs amb
efectes secundaris i possibilitat de crear addicció, és una de les principals prioritats de la recerca
del càncer. A algunes dones se'ls aconsella prendre aquestes píndoles diàriament, de vegades
durant 10 anys. Però aquesta teràpia té un efecte secundari fins en el 50% de les pacients, com
per exemple dificultats per a fer moviment que són molt senzills com caminar, escriure, conduir...

Com a resultat, moltes dones detenen el seu tractament del càncer degut a la debilitació que pateixen.

Els voluntaris d’aquest estudi  es van dividir en tres grups. Un va rebre l’acupuntura real,

el segon simulada i l'últim no va rebre tcap tipus de tractament.

Els resultats van mostrar que, en mitjana, els pacients que van rebre acupuntura real van experimentar menys dolor.

Vídeo relacionat:

Notícia original
Notícia 2 

Podem viure sense aquests 7 òrgans

Podem perdre grans parts d’òrgans vitals i sobreviure, però hi ha 7 òrgans els quals poden ser extirpats per complet sense provocar grans repercussions:

La melsa, s’ocupa de l’amassament de glòbuls rojos, blancs i plaquetes, i del reciclat de glòbuls rojos. Es pot viure sense aquest perquè el fetge i altres teixits limfàtics realitzen aquestes funcions.

L’estómac realitza la digestió mecànica i la química, l’absorció i la secreció. Quan s’extirpa, les cus l’esòfag a l’intestí prim i es pot seguir una dieta normal amb complements multivitamínics.

Els òrgans reproductius. La seua extirpació impedeix tenir fills i la menstruació en les dones premenopàusiques. No són necessaris per a viure.

El còlon, s’ocupa d’extraure aigua preparar els excrements. Quan s’extirpa només es noten canvis als hàbits intestinals.

La vesícula emmagatzema la bilis que s’ocupa de descompondre els greixos a la digestió, i quan no s’utilitza va a la vesícula. Moltes persones són asimptomàtiques.

L’apèndix. Primer es pensava que era un vestigi i ara que és una mena de refugi per als bacteris beneficioses de l'intestí. Quan s’extirpa pot tornar a reproduir-se però no causa canvis a l’estil de vida.

Els ronyons, filtren la sang per a mantenir l’equilibri d’aigua i electròlits, i el de l’àcid base.
Es pot viure sense un o sense els dos amb diàlisi, però aquest fet acurta la vida.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Una dona dóna a llum a un bebè l'embrió del qual es va congelar fa 25 anys

El passat 25 de novembre una dona va aconseguir ser mare en Tennessee(EE UU), gràcies a un embrió què es va congelar el 14 d’octubre de 1992. Vint-i-cinc anys després, aquest embrió ha pogut nàixer i posar fi als anys d’intents de la parella americana.

Als embrions congelats els anomenen ‘snowbabies' ja què és com una metàfora de la vida, son vides humanes què estar esperant per a nàixer.

Rocío Núñez, investigadora i directora científica de la Clínica Tambre afirma que si l’embrió està congelat i ben conservat no hi te que influir en l’èxit de la fecundació. Rocío aclareix que potser que siga l’embrió més longeu, ja que l’última informació del que es disposava es datava en 20 anys.

Noticia original
Noticia 1
Noticia 2

Video relacionat

El primer exosquelet infantil del món s'estrena en un hospital de Barcelona.

El primer exosquelet del món per a nens amb problemes per caminar , abandona definitivament les instal·lacions del laboratori on va ser creat i per fi inicia el seu camí com a 'terapeuta' d'entrenament amb petits amb atròfia muscular espinal (AME), una malaltia genètica degenerativa per la qual els afectats perden la capacitat de caminar o no arriben a fer-ho mai.

Per començar, ho farà en el servei de rehabilitació de l'Hospital Infantil Universitari Sant Joan de Déu (Barcelona) i després ja es posarà en practica en altres centres.
El exosquelet tracta que els pacients amb AME puguin utilitzar l'exosquelet com a part del seu entrenament muscular

El exosquelet, que pesa uns 12 quilos i està fabricat d'alumini i titani, inclou una sèrie de motors que imiten el funcionament del múscul humà i aporten al nen la força que li falta per mantenir-se drets i caminar.

Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2



                                     

Carregar el rellotge amb calor humana.

Avui en dia, es una necessitat l’ús de rellotges i dispositius wearables (vestibles al català) a la nostra vida diària, però el fet de dependre d’una bateria que s’esgota molt ràpidament i que no ens deixa gaudir plenament de totes les funcions que aquests dispositius ens permeten és un gran problema que s’ha plantejat des dels inicis de l’ús d’aquestos aparells.

Un equip d’investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han desenvolupat un mètode que permet generar electricitat a partir de la calor que el nostre organisme desprèn, així, tan sols caldria portar-lo apegat al cos per poder utilitzar-los d’una manera ininterrompuda i sense dependre d’un carregador o bateria.

Com ho han fet? Un investigador va declarar a la premsa que havien creat un material que era capaç de convertir la calor en electricitat d’una manera molt més eficient, mitjançant la plata i el seleni.

Aquest és l’inici d’un gran canvi en la societat. Imagineu no tan sols un rellotge amb aquestes propietats, sinó també tota una casa que no necessite ningun suministrament elèctric, potser, aquest descobriment marqui el segle XXI i millori la nostra qualitat de vida molt notablement.

 

Notícia original

Noticia 2

Donacions Patent

Noves esperances per als xiquets amb al·lèrgies múltiples

Els xiquets amb al·lèrgies múltiples d’aliments tenen molts problemes a l’hora de menjar, ja que han d’estar molt atents a la seva dieta per a no menjar res que els faja reacció. Aquests pacients no tenen un medicament que cure la dolencia.

Un grup d’investigadors de la Universitat de Stanford, han fet un experiment en un grup de
48 xiquets. El medicament era una combinació del medicament per a l’asma amb immunoteràpia.
El grup, format per xiquets de 4 a 15 anys i tots amb al·lèrgies alimentàries, com l’ou, els fruits secs, la llet, la soja...

El 50% dels xiquets estaven prenguen aquest medicament, però l’altra meitat estava prenent un placebo. Els resultats van ser favorables (83% amb tractament tolerava millor les alegries, mentre que els pacients amb placebo el 33%)

Les famílies i els xiquets estan molt content pels avanços, els xiquets diuen sentir-se més normals.












Noticia Original


Noticia semblant 1


Noticia semblant 2


Video

Una dona dóna a llum a un bebè l'embrió del qual es va congelar fa 25 anys

Tina és una jove de 26 anys que va decidir junt amb la seua parella acudir a la donació d’embrions, ja que per problemes, no podien tindre fills de manera natural.

El passat 25 de novembre, a Tennessee (EUA) Tina va aconseguir quedar-se embarassada, però el que no sabia era que aquest embrió havia sigut fecundat fa 25 anys per una parella de donants. Rocío Núñez, investigadora i directora científica de la Clínica Tambre afirma que no importa la edat del embrió sempre i quan aquest no sofrisca cap alteració durant el procés de congelació.

La CNN informa que és l’embrió més longeu que ha nascut satisfactòriament, amb 2,940 kg de pes i poc més de 50 centímetres d'altura. El problema que té Espanya és que les parelles donants d’embrions ho destinen a les investigacions.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 

Les paparres ja xuclaven sang de dinosaures fa 100 milions d'anys

Molts científics afirmen que hi va haver paparres en l’època del dinosaures.

Aquest descobriment es molt important ja que es molt complicat de veurer o rescatar algun fóssil.




Segons Enrique Peñalver, del IGME, les paparres són paràsits que xuclen la sang, i poden afectar la salut dels éssers humans, el bestiar, els animals domèstics i la fauna silvestre. No obstant això,fins a l'actualitat no hi havia evidència científica sobre el seu paper al llarg de l'evolució.




El descobriment de plomes en el registre fòssil no és freqüent, però s'han trobat restes ben identificades en jaciments de tot el món. "El registre fòssil ens diu que les plomes com les quals s'han estudiat ja estaven presents en una àmplia gamma de dinosaures terópodes, un grup que incloïa des de formes terrestres sense capacitat de vol fins a dinosaures semblats a ocells i capaços de volar",va dir el cientific Ricardo Pérez de la Font, en l'Oxford University Museum of Natural History :-Situats Regne Unit

noticia original

noticia1

noticia 2

El trauma infantil podria danyar al cor dècades més tard

Hem experimentat que a hores d’ara molts xiquets pateixen una enfermetat cardíaca i moltes vegades va provocada perquè van sofrir algun tipus de assetjament, actes violents, abusos…

Casi el 60% de gent dels Estats Units ha afirmat que van patir aquests traumes quan eren petits. I junt a aquests traumes està la pèrdua d’un ésser estimat, la separació dels pares, viure amb uns veïns amb una taxa alta de crims.

Encara que no està clar com les experiències traumàtiques afecten al cor, però les investigacions han dit que tenir una mala vida, bé siga de salud o mental, amb un estrés elevat podria ser un rol.

Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

MENYS RISCOS DE CÀNCER DE MAMA DESPRÉS DE PEDRE PES

Un nou estudi trobat pels investigadors diu que després de la menopausa, si una dona perd un 5% o més del seu pes té aproximadament un 12% menys de possibilitats de tindre càncer de mama. Ja que l’obesitat és un factor de risc d’aquesta malaltia tan present hui en dia a les nostres vides.                           

Este estudi es va realitzar als Instituts Nacionals de la Salut de EE.UU a 61.000 dones entre els 55 i 80 anys. 3.000 d’aquestes dones elaboraren un càncer molt fort, mentre que unes altres que havien perdut pes no demostraren cap problema a les seues proves. També veren que les dones que perderen més d’un 5% tenien quasi un 30% menys de possibilitats de patir la malaltia.

Els investigadors també varen veure que passava en les dones que guanyaven pes, no augmentava el risc de tindre càncer de mama, però si el risc de tindre un tipus càncer de mama anomenat càncer de mama triple negatiu. Per tant, una manera de disminuir el risc d’aquesta malaltia seria perdre una xicoteta part de pes.

NOTICIA
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

Les universitats de Lyon I y Valladolid calculen la recuperació d'eritròcits davant una anèmia

Claude Bernard, he millorat un model matemàtic per anticipar la formació de glòbuls vermells. Aquesta recerca és rellevant per conèixer la recuperació de processos com l'anèmia, en la qual es produeix una disminució problemàtica d'aquests eritròcits, com també són conegudes les cèl·lules sanguínies portadores d'oxigen.

La eritropoyesis és el procés de creació d'aquests eritròcits. Succeeix en la medul·la òssia, a l'interior dels ossos plans i llargs. Existeixen models matemàtics des de fa trenta anys que tracten d'explicar els mecanismes reguladors d'un procés molt complex: les producció de glòbuls vermells és constant i l'organisme l'ha de controlar segons les seves necessitats. Si succeeix un episodi d'anèmia, els ronyons llancen un factor de creixement anomenat eritropoyetina (EPO) i permet que el percentatge dels hematíes, un altre nom dels glòbuls vermells, es recuperi fins als valors mitjans.

En condicions controlades, es va induir diferents nivells d'anèmia a ratolins d'experimentació i se'ls va controlar elhematocrito, la taxa de globulos vermells en la sang, els dies successius. Les observacions realitzades pels biòlegs lionesos i els resultats del model matemàtic desenvolupat conjuntament encaixaven en les gràfiques amb gran precisió. Gràcies a aquest avanç, l'evolució dels eritròcits dins d'un cos podria explicar-se amb equacions d'una manera més exacta. Com qualsevol pas donat de recerca fonamental, el treball s'ha realitzat en un model animal i la translació a casos humans és encara bastant llunyana.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO RELACIONAT

Caçar al càncer de pulmó amb una gota de sang

Carlos Camps i Eloísa Jantus, oncòlegs de l'Hospital General de València

El càncer de pulmó es una de les malalties més greus que afecten als espanyols.
Un equip de l'Hospital General de València ha aconseguit el diagnòstic fiable del càncer de pulmó a partir d'una gota de sang,

La principal raó de la mortalitat d'aquest càncer és el seu diagnòstic tardà. “El 80% dels casos es descobreix en una fase avançada.Camps i el seu equip han cercat maneres de rastrejar el càncer a través de la sang, una espècie de biòpsia líquida que podria suposar una revolució en aquest camp.
Per a confirmar-ho,van dur a terme un primer estudi en el qual van descobrir cinc marcadors (metabòlits) característics en les persones amb càncer.

En aqueix punt, necessitaven esbrinar si aqueixes variacions en els marcadors es devien als tumors o a una inflamació del teixit, per la qual cosa van engegar un altre estudi amb malalts de càncer i persones que patien algun tipus d'inflamació.
Ara el seu equip es troba en una nova etapa,volem saber si aquest patró químic sanguini està present en persones amb alt risc de patir càncer, com els fumadors de llarga durada.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Condemnada una mèdic per la mort d'una nena

Una mèdic ha estat condemnada aquest dimecres a Oviedo a un any de presó per la mort d'una nena de 19 mesos que es va empassar amb una crispeta. La nena va morir a causa de problemes respiratoris.

La mèdic havia de practicar-li una broncoscòpia. Al no realitzar-la,"no va obrar conforme als coneixements propis de la seva activitat professional" afirma el jutge. La doctora va donar l'alta a la menor l'endemà de l’accident sense asseguar-se que no tenia ja la crispeta i presentar hipoventilació.

El jutge considera que la doctora va crear una situació "de risc evitable, infringint elementals normes de precaució".
Per això la sentència, condemna a la mèdic per un delicte d'homicidi d’imprudència greu professional i una indemnització de 130.000 euros.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

L'òs polar moribund que s'ha convertit en símbol de la lluita contra el canvi climàtic

Un equip de biòlegs va captar a l'agost l'escena de l'animal desnodrit i buscant aliment entre les escombraries, en un Àrtic sense gel ni neu.

Un biòleg i fotògraf de National Geographic, Paul Nicklen, i la seva companya a l'ONG conservacionista Sigui Legacy, Cristina Mittermeier, van gravar les imatges a l'Illa de Baffin (Canadà) i les van publicar en xarxes socials.L'animal moribund s'ha convertit en un símbol de la importància de fer front a l'escalfament global.

Aquesta noticia ha manifestat crítiques cap als autors del material per no fer res per salvar-li la vida a l'ós, el que ha obligat al mitjà de comunicació a publicar més detalls i aclariments sobre la història.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Ig Nobels

Un altre any s'han celebrat els premis Ig Nobels, que son una parodia dels nobels els qual primer el fan riure i desprès el fan pensar. entre els trionfadors de la gala va estar una espanyola i el seu equip que van inventar un aparell que permet escoltar musica als fetus.

Com cada any participaren premis nobels de veritat tals com Eric Maskin y Oliver Hart, de Economía y Roy Glauber, de Física.


Alguns dels galardonats son:

--Ig Nobel de Física: “pot un gat ser sòlid i líquid al mateix temps?”
  guanyador Marc-Antoine Fardin

--Ig Nobel de la Paz: per demostrar que l'ús regular d'un didgeridoo és un tractament efectiu per a l'apnea obstructiva del son i roncs
  guanyadors Milo Puhan , Alex Suárez , Christian Lo Cascio , Alfred Zahn, Markus Heitz y Otto Braendli

--Ig Nobel d'Economia: pels seus experiments per a veure com el contacte amb un cocodril viu afecta la disposició d'una persona a apostar.
  guanyadors Matthew Rockloff y Nancy Greer

--Ig Nobel d'Anatomia: pel seu estudi d'investigació mèdica “¿Por què els vells tenen grans orejas?”
  guanyador James Heathcote

--Ig Nobel de Biologia: pel seu descobriment d'un penis femení, i una vagina masculina, en un insecte de a una cova brasileira
  guanyadors Kazunori Yoshizawa , Rodrigo Ferreira, Yoshitaka Kamimura y Charles Lienhard

--Ig Nobel de Dinàmica de Fluids: per estudiar la forma idònia per a caminar amb una tassa de cafè sense que l'onatge intern provoque un vessament de líquid. Segons el seu treball, caminar d'esquena reduïx este onatge en la tassa.
  guanyador Jiwon Han

--Ig Nobel de Nutrició: pel primer informe científic de sang humana en la dieta del rata penada vampir de potes peludes
  guanyadors Fernanda Ito, Enrico Bernard y Rodrigo Torres

--Ig Nobel de Medicina: per utilitzar l'avançada tecnologia d'escaneig cerebral per a mesurar fins a quin punt el formatge disgusta a algunes persones.
  guanyadors Jean-Pierre Royet , David Meunier , Nicolas Torquet , Anne-Marie Mouly y Tao Jiang

--Ig Nobel de Cognició: per demostrar que molts bessons idèntics no poden distingir-se visualment.
  guanyadors Matteo Martini , Ilaria Bufalari , Maria Antonietta Stazi y Salvatore Maria Aglioti

--Ig Nobel d'Obstetrícia: per a mostrar que un fetus humà en desenrotllament respon més fortament a la música que es reproduïx de manera electromecànica en la vagina de la mare de la música que es juga electromecànicament en el ventre de la mare.
  guanyadors Marisa López-Teijón , Álex García-Faura , Alberto Prats-Galino, y Luis Pallarés Aniorte

Notícia original 1

 Notícia original 2

El ‘Curiosity’ troba una roca d'un tipus desconegut en Mart

El robot Curiosity va trobar a Mart una roca ígnia fosca d'un tipus que mai s'havia trobat abans en el planeta roig i que s'assembla, per la seua composició, a unes roques poc comunes denominades mugearitas que es troben en la Terra en illes oceàniques i en fissures d'alguns volcans, com els de Hawaii. Esta roca estaba a 280 metres del lloc on va aterrar el robot.




Un altre dels estudis detallats indica que els compostos orgànics que van aparèixer en els resultats preliminars d'unes anàlisis de mostres de sòl marcià són, molt probablement, d'origen terrestre i estarien en el recipient de l'instrument científic del robot que es va utilitzar. “Hem descobert que probablement no es conserven compostos orgànics en els materials de la superfície, exposats com estan a una dura radiació i als oxidants”, explica Laurie Leshin, primer autor de l'article que arreplega els resultats d'aquests estudis.




Quant a la roca ígnia, probablement es va originar en magmes generats en el mantell marcià químicament alterat, parcialment fos a altes pressions i possiblement ric en aigua, diuen els científics.

Notícia original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Els fluxos d'aigua en Mart són en realitat de sorra, segons un estudi.

Les proves recollides pels exploradors robòtics enviats a Mart suggereixen que el planeta vermell va ser fa milions d'anys un món humit, banyat per oceans i rius en el qual es produïen fins i tot gegantescs tsunamis. Més recentment, han aparegut indicis que en l'actualitat l'aigua segueix fluint, almenys estacionalment.

 Imatges preses per la sonda “Mars ReconnaissanceOrbiter” (MRO) plantejaven que, sota la superfície del planeta, certes quantitats d'aigua salada roman líquida i s'escorre cap a la superfície de tant en tant. En aquelles fotografies apareixien taques fosques que es podrien explicar amb la presència d'aigua líquida a uns 23 graus sota zero, alguna cosa possible gràcies a les sals que contindrien.
Aquests fluxos farien més probable també la possibilitat de vida en el subsòl marcià.

Aquesta setmana, no obstant això, un nou estudi, publicat en la revista Nature Geoscience, ofereix una explicació alternativa per a les taques capturades per MRO. El treball, realitzat per l'U.S. Geological Survey, planteja que en lloc d'aigua les taques siguin “fluxos granulars” o, en llenguatge comú, corrents de sorra movent-se en una manera semblada a l'aigua líquida. Aquest nou escenari allunyaria la possibilitat de trobar vida en el Mart present.

Vídeo:

Noticies Relacionades:

Noticia 1

Noticia 2

La pèrdua del firmament

Durant aquests últims anys, la il·luminació nocturna terrestre, ha anat augmentant poc a poc, fins a un punt en el qual la foscor és quasi inexistent. Però el problema no és solament que no podem veure les estrelles, sinó que va més enllà.

Estudis realitzats per diverses associacions i universitats, demostren que aquest excés d’il·luminació està afectant a molts mamífers (entre ells nosaltres) i a moltes espècies d’insectes nocturns, els quals no polinitzen tant com abans (a llarg termini açò comportarà menys biodiversitat).
Però tot i que els especialistes no paren de fer crides d'atenció, cada any continua havent un augment preocupant d’il·luminació, el qual no té intenció de rebaixar-se.

Si no solucionem prompte aquesta contaminació lluminosa, veurem greus consequències en un futur cada vegada menys llunyà. Per això els experts aconsellen disminuir el consum de llum i utilitzar bombetes  LED, les quals podrien solucionar una mica el problema.


Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2


Video relacionat

Un arbre més vell que les piràmides d'Egipte

En 1964, un geòleg anomenat Donald Currey va descobrir l'arbre més vell de la Terra.. Currey es trobava en el BecWheeler (Nevada) per desenvolupar una línia de temps glacial de la zona i, per a això, es va dedicar a explicar els anells de Pinus, “el pi longeu”. En el seu estudi va utilitzar una espècie de perforador per treure mostres dels troncs, però en un d'ells - etiquetat com WPN-114, sobrenomenat com Prometeu - se li va quedar embussat. Currey va avisar al Servei Forestal, que va talar l'arbre titànic per recuperar l'aparell. Quan el científic va començar a explicar els anells es va adonar de l'error que havia comès. En un article per a la revista Ecology va escriure: "Es pot conclouretentativamente que WPN-114 va començar a créixer fa uns 4.900 anys". Currey, sense saber-ho, havia matat un arbre de 4.844 anys. L'arbre més vell datat fins a aquest moment.







La mort de Prometeu va enutjar a premsa i públic, però d'altra banda va encoratjar la creació del Parc Nacional de la Gran Conca que protegeix els pins longeus; no es pot talar ni recol·lectar la seva fusta. Els Pinus també creixen a Utah i Califòrnia on habita l'exemplar amb més anys. A les Muntanyes Blanques segueix viu quintuplicant el seu homònim bíblic, Matusalén, de 4.850 anys d'edat. Però encara hi ha un altre més vell que Matusalén. El top del rànquing és presidit per un arbre sense nom de 5.067 anys. Aquests arbres ja existien abans que els egipcis construïssin les primeres piràmides, per això la seva ubicació és un secret. El Servei Forestal d'Estats Units es nega a revelar les seves coordenades exactes per evitar vandalismes (de fet, no hi ha ni imatges). Certament, seria una aberració trobar els noms d'una parella passatgera marcats en l'escorça d'aquests arbres mil·lenaris.

El fuego no suele acabar con estos pinos y aún menos con el bosque: su capacidad de recuperación es notable y el fuego no suele propagarse debido a que hay una distancia considerable entre ellos. En cierto modo, los pinos longevos alcanzan edades superiores gracias a que evitan o resisten los peligros externos. Asimismo donde viven no tienen que competir contra otras especies vegetales y, a pesar de la pobreza del suelo, los nutrientes son suficientes para ir creciendo lentamente. Viven piano piano sin peligros ni competiciones milenio tras milenio

Noticia

Noticies relacionades:
Noticia 1
Noticia 2

Creen una gravadora biològica més xicoteta que un bacteri

Els bacteris tenen un mecanisme natural de memòria biològica capaç de recordar el que succeeix al seu entorn. Aquests microorganismes estan dotats d'un sistema immune, capaç de registrar diferents esdeveniments, com l'atac d'un virus o un canvi en l'ambient. Aquesta defensa natural la porta en el seu ADN, on acumula la informació de cada succés per després reconèixer-la i reparar els danys.


Les seves aplicacions són innombrables i es van desvetllant mes a mes. El Centre Mèdic de la Universitat de Columbia (EUA) ha fet servir l'habilitat de record dels bacteris per crear una gravadora biològica. Es tracta d'una tècnica nova la qual han anomenat com a TRACE (Enregistrament Temporal a Matrius per Expansió de  CRISPR, per les seves sigles en anglès) i que pot introduir-se en cèl·lules vives per observar el que els afecta.


TRACE pot usar-se a l'interior del cos humà i gravar el que passa, amb els quals podem veure canvis en els gens o variacions de metabòlits. De moment, el sistema ha estat provat amb èxit per a la gravació de tres senyals biològics simluténeas en el transcurs de tres dies, però els investigadors no descarten ampliar el rendiment del sistema. El científic ha avançat que pretén aconseguir registres de diversos minuts sobre diferents successos ocorreguts al llarg de diverses setmanes i fins i tot mesos.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

RECUPERACIÓ D'ESPECIES I CLONACIÓ

Científics investiguen i treballen en la recuperació d’especies extintes i evitar que altres s’extinguisquen a partir del ADN.
Els que més criden l’atenció són el mamut, el tigre de tasmania i els “uros”(avanpassat del ramat boví)


El tatara avi del elefant és el que més crida l’atenció i ja hi han diversos grups treballant en açò i està més a prop del que pensem.
Els americans están treballant amb edició genètica: agafen una cèl·lula d’un elefant viu i l’editen per anyadirli gens de el mastodont de l’edad de gel i utilitzarán açò per crear un híbrid entre elefant i mamut.
El resultat serí una especie genéticament adaptat al fred.
Els dos altres grups estudien la clonació a través de les cèl·lules però encara no han trobat cèl·lules en tant bon estat per aconseguir-ho a curt termini.


Aquesta investigació no es simplement per tornar especies a la vida, el que es apasionant, soste Pilcher. Sinó que es pot utilitzar per evitar que espècies en perill d’extingió desapareguen.
Tot açò és molt novedos però també ha creat dilemes étics, hi ha qui pensa que va contra la natura, que és inmoral però Pilcher defen que els humans destruim habitats i espècies i aixo és lo realment inmoral.


Noticia original
Noticia relacionada1
Noticia relacionada2
Video:

Fundació Oceanogràfic investiga si les tortugues poden distingir els plàstics de l’aliment viu

La fundació oceanogràfic investiga si les tortugues bobes (un tipus de tortuga) saben diferenciar el plàstic de l’aliment viu, per poder sobreviure al mar mitjançant una fase d’aprendisatge.

Per fer esta investigació han elegit a 12 tortugues procedents de la platja de les Palmeretes de Sueca que han segut cuidades durant mes d’un any en l’Àrea de Recuperació i Conservació d’Animals del Mar. Per realitzar la primera investigació han separat a les dos tortugues en dos grups diferents prenent un com grup d'aprenentatge i l'altre d'observació del seu comportament natural, per tal de comparar la seua actitud i per vore com actuarien davant d’un plastic.En moltes ocasions s'ha apreciat que, es pot generar confusió en les tortugues, ja que és possible que els plàstics s'impregnin d'olor.

Finalment, els resultats demostren que el grup d'aprenentatge desenvolupa un cert comportament de discriminació cap als plàstics, de manera que a través d'aquest procés es podria incrementar les probabilitats de supervivència d'aquesta espècie al mar.




Notícia original

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Un nou món, planeta Ross 128

Com ja sabem, dins del Sistema Solar s’encontren milers de planetes, estreles i satel.lits per descobrir. Un d’aquestos és el planeta Ross 128, que s’especialitza perquè és el segon exoplaneta més proper a la Terra.

Aquest planeta està sols a 11 anys llum de distància de la Terra i es caracteritza per un clima templat i una massa pareguda a la del nostre planeta, la Terra. Reciveix 1,38 vegades més la radiació que el nostre planeta i, encara que l’informació sobre el seu clima no estiga del tot determinada, podriem dir que amb una estimació bàsica té una temperatura entre els -60ºC i 20ºC. També, es destaca perquè orbita una estrella relativament tranquila, el que significa que la poca activitat solar en una estrela dona esperança de la formació de vida, encara que aquesta siga més pareguda a Venus que a la Terra, i Venus no és un planeta molt compatible amb l’existència de vida.

Segons alguns estudis de l’Observatori Europeu Austral de Chile, qualsevol viatge cap a aquest planeta seria inviable. A pesar de que és un dels exoplanetes més propers a la Terra, la distància que l’allunya és 11 anys llum equivalents a 250.000 anys de viatge amb les nostres naus espacials (New Horizons, 47.000 km/h) o inclús 200.000 anys amb la nau Voyager 1 que viatja a 60.000km/h.

 

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El canvi climàtic farà que el drac barbut no siga tan llest

El drac barbut, procedeix de les regions desèrtiques d'Austràlia. Però, malgrat gaudir d'una bona situació en captivitat, en estat salvatge l'augment de les temperatures podria reduir les seves capacitats cognitives.


Un estudi, publicat en una revista”Royal Society Open Science”, demostra per primera vegada, com afecta la temperatura d'incubació de l'ou en rèptils adults. Els resultats indiquen que els dracs barbuts que incuben en ambients més freds resolen millor les tasques cognitives que els que han estat incubats a temperatures més càlides.


Per demostrar-ho, van sotmetre 13 ous en 2 tipus d'incubació : 7 a una temperatura de 30°C i els altre 6 a uns 27°C. Un any més tard, els van posar un vídeo d'una dona que hi hauria una porta per rebre menjar. Més tard el grup que va ser incubat en un ambient més fred va completar la tasca significativament més ràpid que els de les incubadores més calentes. Per als científics, l'estudi suggereix que el canvi ambiental generarà desafiaments als animals, que hauran de modificar els seus comportaments.

Noticia original
Noticies relacionades 1 Noticia r 2

El cervell és el que més diferencia els humans de la resta de primats

Un anàlisi dels teixits de cervell humà, de ximpance i macacos, fet per un equip internacional, diuen que el cervell humà no és només més gran, sinó que al tindre més cèl·lules, i aquestes estar més interconnectades tenen més capacitat de processament.



En l'estudi es van analitzar 247 mostres de teixit de 16 regions del cervell implicades en el comportament i en el procés cognitiu d'alt nivell. En aquest estudi és van trobar diferencies i similituds. Es van trobar similituds, entre les espècies de primats, pel que fa a l'expressió gènica en totes les regions del cervell estudiades, la regió del cervell implicada en l'aprenentatge d'ordre superior que més diferencia els humans dels altres simis. En canvi, l'àrea del cervell humà en què es va detectar una expressió gènica més específica va ser l'estriat , una regió que habitualment s'associa al moviment i que podria estar vinculada a la bipedación.



Els autors de l’estudi es van centrar en el gen TH, que no està present en les persones que tenen Parkinson. En la investigació també es van trobar alts nivells d'expressió del gen MET en el còrtex prefrontal humà en comparació amb els tres primats estudiats.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Científics participen en una investigació de bacteris del sòl.

 Un equip de 36 científics de tot el món han analitzat més de 1900 sòls en 21 països, que contenen bacteris. Aquestes formen un paper molt important a l'hora de mantindré la fertilitat del sòl i la producció d'aliment i biomassa vegetal. Estes noves dades aporten més informació als científics per a combatre el canvi climàtic.

Aquest estudi, està publicat en la revista Nature Microbiology. És un treball internacional de investigadors i amb la seua col·laboració volen contribuir a millorar el món en que vivim.

 

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.

Noticia original.

Un quemado integral sobrevive en Francia gracias a un trasplante de piel casi total de su hermano gemelo

A França a un hospital de París,han aconseguit salvar la vida d'un jove que va patir cremades greus en el 95% del seu cos.La operació es va fer possible gracies a que el jove,tenia un germà bessó monocigotico ,Amb la qual cosa ambdós compartixen el mateix ADN i no hi ha el perill de rebuig de la pell.És com si tinguera una reserva de pell a la seua disposició, una pell que es podia utilitzar quan a ell no li quedava res més.





El 26 de setembre de 2016, es va produir l'explosió d'un bidó amb productes químics on el jove es va cremar,Però el seu germà Eric, va continuar, es negava a acceptar eixa possibilitat i va oferir la seua pell per a salvar el seu germà.Van ser en total tres intervencions pell dels seus panxells, del cuiro cabellut i de la seua esquena, fins a totalitzar el 50% del seu cos, zones en què el jove tindrà cicatrius per a tota la vida.Els avantatges d'un empelt precoç que va permetre la recuperació de certes zones rapidament





Les zones cremades intermèdies profundes, que es deterioren pel xoc i que porten al pacient cap a la mort, van millorar miraculosament i van cicatritzar. Estes constatacions tindran repercussions futures sobre el tractament de tots els grans cremats;, va explicar. Segons Mimeun,’’hem demostrat clarament que si disposàrem d'una pell universal, podríem salvar als cremats integrals per mitjà de tècniques

precises i de reanimació’’

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Noticia original

Planeta format a un lloc teòricament impossible

S’ ha descobert al voltant d’ una estrela que es troba a 600 anys llum, un planeta de la grandària de Júpiter al seu voltant, que no deuria existir per la teoria de creació de planetes. Segons aquesta teoria, una estrela pot formar un petit planeta rocós però no pot crear un planeta així de gran.

NGTS-1b és un gegant gasós, com júpiter, però a diferencia d’ aquest el planeta NGTS-1b te una alta temperatura ja que esta a molt prop de la seva estrela, solament el 3% de la distància que separa a la Terra del sol. El que significa que en 2,6 dies li pega una volta a l’ estrela, així que, un any en NGTS-1b dura dos dies i mig en la Terra.

El planeta va ser descobert per ‘’The Next-Generation Transit Survey’’ (NGTS) que utilitza 12 telescopis per visualitzar el cel. Van notar que cada 2,6 dies disminuïa la llum d’ una estrela periòdicament així que es posaren a investigar i descobriren el planeta.

Daniel Bayliss el l’ autor principal de l’ estudi i diu que el descobrir aquest planeta hi va ser una gran sorpresa per a ell i tambe afirma que sergur per la resta de l’ univers hi han planetes semblants a NGTS-1b.


Video:

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2