Abans, els humans veien les aurores boreals com una espècie de cortines verdoses o vermelloses. L’origen es trobava en les partícules carregades que viatgen amb el vent solar. Quan arriben a l’atmosfera, es veuen redirigides per la magnetosfera que les concentra a les regions polars, xoquen contra els àtoms i les molècules atmosfèriques i exciten als electrons que els envolten.
Les aurores boreals són més vistoses o no depenent de l’activitat solar, de la intensitat i la quantitat de partícules que xoquen contra l'escut magnètic que ens protegeix de la radiació del Sol.
Van pensar que era un arc de protons , però finalment van dir que no. Més tard, un professor va veure que a 300 quilòmetres d'altitud, la temperatura s'incrementava fins als 3.000 graus i hi havia una franja de gas de 25 quilòmetres d'ample que surava cap a l'oest. I van batejar aquest nou fenomen com a Steve. Però a hores d’ara encara no saben al 100% el que és.
Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada