Durant molts anys, els humans van veure les aurores boreals com una espècie de cortines verdoses o vermelles. La ciència va explicar que l’origen d’aquelles llums en el cel es trobava en les partícules carregades que viatgen amb el vent solar. En arribar a l'atmosfera terrestre, es veuen redirigides per la magnetosfera terrestre, que les concentra a les regions polars. Allí, xoquen contra els àtoms i les molècules atmosfèriques i exciten als electrons que els envolten. Com els electrons tendeixen a tornar al seu estat normal, alliberen l'energia que els van transmetre els missatgers solars i ho fan emetent llums de colors. L'oxigen emet la llum verda i la vermella i el nitrogen la blava.
Depenent de l'activitat solar i de la intensitat i la quantitat de partícules que xoquen contra l'escut magnètic que ens protegeix de la radiació del Sol, les aurores són més o menys vistoses i es poden veure més al sud de les regions polars, el lloc on són habituals.
Recentment, s'ha començat a conèixer l'observació del que alguns consideren un nou tipus d'aurora. Des de fa anys, aficionats a l'observació d'aurores boreals fotografien un tipus de llums que no són exactament com les aurores habituals. Es tracta, d'una espècie de franja habitada més o menys inclinada que apareix en latituds lleugerament més al sud de l'habitual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada