Es tracta de crear embrions amb material genètic de tres fonts: l'espermatozoide del pare, el nucli de l'òvul de la mare i l'ADN mitocondrial d'un donant.
A la UE, ja han autoritzat els primers assatjos. Com explica Tesarik, en veritat la tècnica no és una sola, tot i que totes tenen el matex objectiu: engendrar fills que no porten les mutacions presents en el material genètic de les mitocòndries. Aquests òrgans estan presents en el citoplasma cel·lular i són les seues centrals energètiques. Com provenen evolutivament de bacteris, tenen el seu propi ADN. I aquest, com la resta, pot presentar defectes, el que causa una sèrie de malalties rares en els portadors.
Tesarik afirma que ha demanat un permís per a utilitzar totes les opcions. Una d'elles consisteix a portar el nucli del òvul de la mare a un altre òvul d'una dona amb les mitocòndries sense defectes, i després inseminar-lo. L'altra és: extraure el citoplasma de l'òvul sense defectes que conté les mitocòndries, i injectar en l'òvul de la dona amb la mutació. D'aquesta manera s'afegeixen mitocòndries funcionants.
L'investigador afirma que la tècnica no és particularment complexa, però que cal estudiar-les per a assegurar quina és la que va millor.
Jan Tesarik (investigador)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada