El terratrèmol de Llorca va sacsejar la Regió de Múrcia l’11 de maig de 2011 a les 18.47, sent les principals afectades Llorca i Totana, i va deixar 9 morts i 293 ferits. La magnitud del terratrèmol va ser de 5,1 graus a l’escala sismològica de magnitud del moment, i va estar precedit per altre de 4,5 graus. Es van comptabilitzar 40000 afectats en una població d’uns 92000 habitants.
El fet de que es produira en una de les zones més sismològiques de la península Ibèrica, la profunditat de l’hipocentre i el tipus de sòl va fer que fóra més destructiu i que s’arribara a notar inclús fins a Madrid i Andalusia.
La zona de fricció entre la placa eurasiàtica i l'africana, que es mou cap al nord-oest respecte de l'eurasiàtica, provoca una línia sísmica que s'inicia a les Açores i que acaba al costat occidental de l'estret de Gibraltar. A partir d'aquí, la deformació s'estén en dues direccions: cap a les Serralades Bètiques i cap a la zona del nord del Magrib. Les falles de la Regió de Múrcia tenen fracturació pràcticament en totes direccions i tots els sistemes de falles són sísmicament actius. Són zones d'especial risc les valls del Guadalentí, d'origen tectònic, i del Segura o la serra de Carrascoy.
El sisme principal, de magnitud 5,1 a l'escala sismològica de magnitud de moment (MW), va ocórrer l'11 de maig a les 18:47, hora local, a uns 2,5 quilòmetres al nord-est de Llorca, la localitat més afectada, a una profunditat extremadament superficial d'1 km, segons estimacions del Servei Geològic dels Estats Units (USGS), i de 3 km, segons l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya (IGN).
Les dues sacsejades principals van estar localitzades molt a prop l'una de l'altra, aproximadament sobre la traça de la branca nord de la Falla d'Alhama de Múrcia, una de les falles actives amb més longitud de la península Ibèrica, d'entre 40 i 50 quilòmetres. Els especialistes locals confirmaren que es tractava d'un lliscament horitzontal de la falla. Inicialment, l'USGS va estimar que la magnitud del sisme era de 5,3 (MW), i el Centre Sismològic Euro-Mediterrani, juntament amb l'IGN, de 5,2 graus a l'escala de Richter (ML). Hores més tard les dues agències científiques van rebaixar la xifra a 5,1 MW.
El 80% dels edificis de Llorca, una ciutat de 92.694 habitants, van resultar afectats pel sisme; els tècnics, després d'avaluar-ne l'estat de cada un individualment, els marcaven a l'entrada segons el codi de colors següent: verd si s'hi podia entrar, groc si s'hi podia entrar amb precaució i només uns minuts per recollir pertinences personals, i vermell si estava prohibit accedir-hi. Tanmateix, la marca vermella a un habitatge no implicava necessàriament la demolició del mateix. Un cop un total de 26 equips d'arquitectes i aparelladors van revisar els edificis del municipi, el 60% van estar declarats habitables i al voltant d'uns 700 edificis van ser marcats en vermell.
Primeres reaccions
Poc després del terratrèmol el Govern espanyol va activar la Unitat Militar d'Emergències (UME), una unitat de les Forces Armades Espanyoles que és responsable d'actuar en cas de desastre. 340 membres de tres batallons (Bétera, Torrejón de Ardoz i Morón de la Frontera) es van desplaçar a Llorca sota la direcció del Coronel del batalló de Bétera. A ells se'ls en van afegir 130 més de diverses provinences. Els militars van instal•lar tres campaments amb els corresponents hospitals de campanya amb 3.500 llits, on els veïns eren atesos per membres de la Creu Roja i Protecció Civil. Des d'una oficina improvisada a la Plaça d'Espanya Protecció Civil i la UME van informar els ciutadans sobre l'estat dels seus immobles. Els dies següents al moviment sísmic, els cossos policials espanyols van penjar un decàleg de recomanacions a la xarxa social Tuenti en cas de nous terratrèmols.
El govern de l'Equador va instal•lar un consolat mòbil al campament de la zona del Huerto de la Rueda per gestionar contingències. Les classes a les escoles van ser suspeses fins al dilluns 16 de maig, cinc dies després del terratrèmol.
Notícies relacionades:
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada