El metà, l'ozó i certs aerosols permanèixen en l'atmosfera durant un temps més curt que el diòxid de carboni, però poden afectar tant al clima com a la qualitat de l'aire. Les polítiques mediambientals, en canvi, tendeixen a separar les dos qüestions, amb mesures que lluiten contra la pol·lució de l'aire però que no sempre tenen beneficis climàtics i al contrari.
En la Unió Europea, la reducció en l'esperança de vida a causa de la pol·lució de l'aire va ser de 7,5 mesos en 2010, i la legislació ja en marxa per millorar la qualitat de l'aire busca reduir la pèrdua fins 5,2 mesos fins 2030. Les noves mesures identificades en el recent estudi, orientades a mitigar l'acció dels anomenats agents contaminants de presència breu, podrien augmentar la qualitat de l'aire i reduir la pèrdua d'esperança de vida encara més: un mes en Europa, uns mesos en China i en un any en India.
Les noves mesures d'atenuació propostes per un equip de l'Institut Noruec d'Investigació de l'Aire també tindrien beneficis climàtics, reduint les temperatures en uns 0'22°C fins 2050. La reducció del calentament en l'Àrtic seria major, arribant als 0'5°C, mentre que al sud d'Europa apart també s'incrementarien les precipitacions. Aquestes dades podrien alleugerar la prevista sequera del futur.
Hola David! Estic molt d'acord amb la notícia que has publicat. No és correcte considerar el CO2 com l´únic causant de l'efecte hivernacle i altres impactes ambientals derivats. Els altres responsables com el metà, l'ozó i els aerosols deurien de ser observats més atentament per a reduir-ne les emissions. Avui en dia hi ha la possibilitat, per exemple, d'obtindre altra mena de productes que substitueixen els aerosols i no contaminen. Si mirem per buscar aquest tipus d'alternatives, no reduirem en gran quantitat les emissions perjudicials per a la atmosfera, però sí que contribuirem una mica.
ResponElimina