Un vaixell d'exploració científica ha trobat en el fons de l'Àrtic uns microbis que permeten aclarir com, fa més de 2.000 milions d'anys, una cèl·lula solitària i primitiva va donar lloc a la vida en humans, animals, plantes i fongs.
Xemeneies hidrotermals al fons de l'Àrtic properes al punt on es van trobar les Loquiarkeas / RB PEDERSEN |
Els nous organismes anomenats lokiarquegess, es va trobar el seu material genètic a prop d'unes xemeneies hidrotermals entre Noruega i Groenlàndia conegudes com el Castell de Loki (déu nòrdic)
Les arqueges no tenen nucli cel·lular, però sí trets genètics que les apropen a nosaltres i les allunyen dels bacteris i altres procariotes. "Semblen descendents directes del nostre ancestre microbi", explica a Matèria Thijs Ettema, un dels seus descobridors. "El nostre troballa ens
apropa una mica més a poder respondre l'eterna pregunta, ¿d'on venim?", Afegeix.
Els descobridors han pogut identificar-les i estudiar-les gràcies a una tècnica, la metagenòmica, que identifica el codi de barres genètic de cada ésser viu d'entre els sediments marins i després intenta recompondre la resta del seu genoma.
L'estudi no es basa en l'organisme en si, sinó en els seus gens i proteïnes. El nou objectiu de Ettema serà treure a aquests microbis del fons del mar i estudiar-sota el microscopi, però sera dificil trobar-les perquè estan escampades per tot el fons marí, a més de que la seva divisió cel·lular és molt lenta, però seguiran seqüenciant el metagenoma de les profunditats a la recerca de noves espècies que aclareixin com la unió entre els dos grans imperis procariotes van donar lloc a un tercer, el nostre.
Un nou grup de arqueges que viuen a més de 3.000 metres de profunditat aclareixen l'origen d'humans, animals, plantes i fongs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada