Contra l'extracció de la bilis en el òs lluna

Antigament en China, una de les més preciades medicine era la bilis d'ós, que curaria des de la impotència sexual fins el càncer .
Esta medicina s`obtenia d'un òs salvatge, extraureli  la  bilis del seu cos, doncs, com hi havien molt de xinesos  hi havia molta demanda de bilis d'`os , els òssos salvatges van començar a desapareixer.
Els xinesos en les seves granjes, van inventar una tècnica que consistia en tancar els òssos en una gàbia no mol mes gran qué ells i cada cert temps extraureli una dosi de bilis.
L`especie mes afectada és ``el oso luna´´ ja que és el òs propi de esta zona, com aquesta especie esta en perill d`extinció el gobern xinés ha prohibit aquest negoci , perque perjudica la vida del animal.
Encara existeixen granjes ilegals de òssos perque la bilis es molt cara i els granjers fan negoci ilegal.
La organització CITES que es dedica a la protecció dels ``osos luna´´ ha creat zoos, parques, etc on donen refugi a aquest òssos en perill d`extinció ,on rescaten òssos de les granjes de bilis, els alimenten i els curen les ferides que es fan quan estan en la granja.

Noticia original 

Video:

El sexe es femeni "per defecte"

L’investigació del Consell Superior D’Investigacions Científiques (CSIC) ha demostrat que el gen Gadd45g es essencial en la determinació del sexe. Publicat a la revista PLOSONE informa de que la “absencia” del gen anterior impedix el desenvolupament dels testicles i f creixer els organs femenins, indisnstintamnet del cromosoma Y.

Aquest gen es compost per el a, el b i el g. Segons Jesús Salvador, investigador del CSIC, indica que Gadd45g és el que te la funció clau en l’elecció del sexe, ell diu que “va ser sorprenent que les críes de ratolí amb l’absència de Gadd45g, estos seguient siguentfemelles tot i que posseeix el cromosoma Y

L’absència de Gadd45g impedix l’expressió de SRY, que es el que frena el desenvolupament dels membres masculins

Per l'investigador del CSIC, "la identificació del paper fonamental que Gadd45g juga en el desenvolupament sexual embrionari pot ser molt important per a l'aclariment del diagnòstic etiològic d'aquest tipus de patologies".

La investigació ha comptat amb la col · laboració del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars i de la Universitat Complutense de Madrid.


Notícia Original
Noticia Relacionada

Unes cel·lules curen la sordera a uns roedors

Un estudi realitzat al Hospital "Ramón y Cajal" de Madrid, ha descobert, que amb cèl·lules mare embrionàries, un tipus de rosegador anomenat jerbus pot recuperar l'audició. Amb aquesta investigació, en un futur es podrien curar el 30% de les sorderes neurosensorial.

Aquest tipus de sordera es caracteritza per la falta de dos parts de l'oïda essencials per a que es puga realitzar l'audició: els cilis del oït intern i les neurones del gangli de Corti.

El procés que el investigadors han seguit per curar aquesta malaltia, ha tractat en cultivar in vitro cèl·lules mare per a que formaren cilis i neurones, per després implantar-les als animals. Finalment les cèl·lules mare han arrelat en l'oïda del jerbusi ha recobrat l'oida

Es cert que ja existeixen tractaments per a aquest tipus de sordera, els implants coclares, però amb aquest nou remei evitaríem introduir elèctrodes en l'oïda amb els seus corresponents transductors.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Noticia relacionada 3

¿Perque no tinguem pèl al nostre cos?

La antropòloga nord-americana Nina Jablonski estudia la pell dels humans i segons les seues investigacions ha pogut deduir que els nostres avantpassats hi van pedrer el pèl del cos quan van passar ha ser homínids.Aquest canvi en l'evolució,com quasi sempre, s´hi va produir acausa d'una mutació que permetia que els homínids sense pèl pogueren mantindre el cap fresc i d´aquesta manera podien caçar per el dia a les hores que mes calor feia sense competència ja que a tots els altres primats els resultava impossible fer-ho en la plenitud del dia.

Açò de no tindre pèls ens afecta positivament,ja que som més forts davant la calor encara que negativament ja que som més indefensos davant els rajos ultra-violetes provinents del sol i per aquesta raó es creu que es va quedar el pèl del cap i també es va evolucionar la pell negra que més tard es va diversificar a causa de l'expansió dels primers humans per Europa.

Notícia original: 

¿Perque tots els nadons tenen els ulls blaus?

El color dels ulls be determinat per una substància anomenada melanina,que al igual que fa amb la pell i els cabells,podríem dir que ´´ens coloretja el cos``. El color dels ulls estableix depenent de la quantitat de melanina que disposem, i per això els nadons tenen els ulls blau clar,perquè les cél·lules de melanina comencen a estableix-ers als ulls a partir dels cinc mesos del embaras i continua durant uns mesos després, i a meitat procés (en el part) els ulls no tenen suficientment melanina per a ser obscurs.

També cal recordar que tan-sols els nadons de la rasç caucàsica disposen d'aquest color d'ull.Els orientals u els de races negres no.

Aixi que es pot afirmar que fins al sext mes de vida d'un nadó no s'hi pot saber el color dels ull que mantindrà durant tota la seva vida,encara que,no es precís esperar aquest temps per a determinar el color dels ulls de un nadó,actualment existeixen ferramentes per a pervindre el color dels ulls com el Tech Museum de la universitat de Standford.

Notícia original: 
Artícle relacionat:

Bacteri addicte a la cafeïna.

A través de modificacions genètiques en el bacteri Escherichia coli, s'ha obtingut un cep d'aquests bacteris caracteritzada per una característica una poc extravagant: són "addictes" a la cafeïna. L'objectiu del projecte és conseguir bacteris optimitzats per ajudar a descontaminar aigües residuals.

La relació entre la cafeïna i la depuració d'aigües residuals pot no resultar evident per a la majoria de la gent al principi, però hem de tindre en compte que actualment, la cafeïna i altres compostos s'han tornat importants agents contaminants de l'aigua a causa del seu consum exagerat.


Per a les manipulacions genètiques a l'Escherichia coli, es van basar en el fet que un bacteri que viu de forma natural en sòls, la P. Putida, és capaç d'alimentar-se exclusivament de cafeïna. Els investigadors van prendre la maquinària genètica que a la P.Putida li permet metabolitzar o descompondre la cafeïna, i la van transferir a l'E coli, amb l'objectiu d'aconseguir un cep capaç d'eliminar la cafeïna d'aigües residuals, cosa en la qual s'ha demostrat que són capaços.

Noticia Original.

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Noticia relacionada 3

Un origen alternatiu per al ARN

Els parells de bases que mantenen juntes dues cadenes de ARN  , representen una de les més importants interaccions moleculars en les cèl•lules vives, aquests parells de bases van formar part de les estructures de la vida des del principi, i el ARN va ser un dels primers polímers  de la vida.
Les bases de ARN no formen parells en l'aigua al menys que estiguen connectades a una espina dorsal de polímer.
Alguns investigadors de l’Institut Tecnològic de Georgia   , están insvestigant una teoría alternativa  per al orignen del ARN , ja que pensesn que els bases del ARN pogueren evolucionar a partir d’unes molècules diferents.

Gràcies a l’equip de Nicholas Hud , aquesta teoría s’ha fet mes interessant ja que ha aconseguit un autosamblaje eficient i ordenat amb xicotetes molècules que son similars a les bases del ARN.

Noticia original 

Noticies Relacionades

Noticia 1 
Noticia 2 

Video

Bacteris "addictes" a la cafeïna.

ADICTES A LA CAFEÏNA.

A través de modificacions genètiques en el bacteri Escherichia coli, un equip de científics han observat que són "addictes" a la cafeïna. L'objectiu és disposar de bacteris  per ajudar a descontaminar aigües.

La relació entre la cafeïna i la depuració d'aigües pot ser que no siga evident per a la 
majoria de la gent. Per a les seves manipulacions genètiques a l'Escherichia coli, es va basar en el fet que un bacteri que viu de forma natural en sòls que és capaç de nodrir exclusivament de cafeïna. Els investigadors van prendre la maquinària genètica que a la P. putida li permet metabolitzar o descompondre la cafeïna, i la van transferir a la I. coli, que és fàcil de manejar i fer créixer, amb l'objectiu d'aconseguir una soca d'E coli capaç d'eliminar la cafeïna dediversos tipus d'aigües.


En les proves realitzades després de les modificacions genètiques, les E. coli resultants han demostrat ser eficients en descafeïnar l'aigua.

Les aplicacions d'aquest desenvolupament  també podiren mesurar la cafeïna continguda en begudes, la recuperació de subproductes del processament del cafè rics en nutrients, i la bioproducció barata d'alguns medicaments.

Enllaç:

http://noticiasdelaciencia.com/not/6974/bacterias__adictas__a_la_cafeina/

Imatge:

http://noticiasdelaciencia.com/not/6974/bacterias__adictas__a_la_cafeina/

Altres:

http://www.inteldig.com/2013/04/bacterias-que-son-adictas-a-la-cafeina-podrian-descontaminar-aguas-residuales/

S'encontren dos bactèris a una tempesta de pols sahariana.

DOS BACTÈRIS A UNA TEMPESTA DE POLS.



Les tempestes de pols saharianes a Catalunya  és una de les regions més afectades per aquests episodis, caracteritzats per oferir una mena de vels de colors al cel. No obstant això,  tot aquest torrent de material acaba per afectar la salut humana, l'agricultura o la pesca. Es calcula que cada any s'escampen per l'Hemisferi Nord prop de 1.000 milions de tones de material.

L'estació Matalascañas de la Xarxa de Qualitat de l'Aire de la Junta d'Andalusia, va registrar diversos episodis de desplaçament massiu de pols sahariana des del Nord d'Àfrica. Primer van analitzar el contingut del rastre de pols que havia deixat la tempesta. I un any i mig, els investigadors, van determinar per pimrera vegada la presència de dos tipus de bacteris  com si foren material industrial. Aquests procedeixen de l'activitat industrial del nord d'Àfrica. Han hagut de fer diversos treballs. Han trobat calcita, dolomita, quars, argila... No obstant això, els microorganismes han estat analitzats en profunditat.

En aquesta investigació, s'estudia la presència d'Firmicutes  i Proteobacteria. 



La conclusió a la que han arribat es que la tolerància a la sequera i a la calor podira se algo necessari per facilitar el transport i la supervivència d'aquestes dos presències.







Enllaç:

http://noticiasdelaciencia.com/not/7010/encuentran_dos_tipos_de_bacterias_en_una_tormenta_de_polvo_sahariano/

Imatges:

1. http://www.miprv.com/beneficios-y-problemas-del-polvo-sahariano-polvo-del-sahara/

2. http://www.innovaticias.com/ciencias/14788/encuentran-tipos-bacterias-tormenta-polvo-sahariano-

Video:

--------

Altres:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Encuentran-dos-tipos-de-bacterias-en-una-tormenta-de-polvo-sahariano

Les potes llargues del velocirraptor li van fer caminar ‘en cuclilles’

Un estudi, dirigit per científics del Royal veterinary College de Londres, publicada en Nature, contradiu les tesis de que els dinosaures caminaren ajupits per poder mantindre l'equilibri, després de perdre la cua progressivament.
Ells afirmen que la causa de caminar així, és per culpa de l'allargament de les potes.

Això es deu al posició gairebé horitzontal del fèmur, aquesta posició s'a adoptat gràcies al creixement gradual de les potes dels dinosaures bípedes.

Vivian Allen, explica que les potes d'animals com els velociraptor es van allargar per a la caça o l'escalada, això va avançar el centre de gravetat i va provocar la *pustura a la gatzoneta

Per entendre com va evolucionar la forma de caminar d'aquests dinosaures, els científics van crear un model en 3D a partir de l'esquelet de 17 rèptils arcosaurios, tant actuals cocodrils i aus com a extints Microraptor  i Archaeopteryx.

La conclusió d'aquest estudi segons Allen és saber com caminaven, corrien i saltaven uns animals que dominaven la Terra fa molt de temps.





Notícia Original

Notícies relacionades:

Una nova i estranya binària ens permet posar a prova la teoria de la gravetat d'Einstein

Herschel confirma que un cometa va portar l'aigua a l'atmosfera de Júpiter


Video

Mapes de totes les proteïnes de l'interior d'una cèl·lula

Els ciétifics del Institut Tecnològic de Massachusetts  per a conèixer el interior de la cèl•lula necesiten saber la ubicació de les mol•lècules i proteïnes  , també han desenvolupat una tècnica que pot etiquetar totes les proteïnes d'una cèl•lula, la qual cosa els permet crear mapes més precisos de les ubicacions d'aquestes proteïnes.
 El nou mètode utiliztat per l’equip de Alice Ting , combina els punts forts de dos tècniques existents per a eitquetar proteïnes en un lloc concret de la cèl•lula i generar una llista completa de les proteïnes d’eixa area. Dos químis crearen una llista de les proteïnes presents en la matriu mitocondrial per a demostrar el mètode de l’equip de Alice Ting , ja que la major part de generació d’energia d’una cèl•lula es du a terme a les mitocondries , amb aquest mètode l’equip va identificar unes 500 preoteïnnes en la matriu mitocondrial

Noticia original 

Noticies relacionada


Video :

Un estudi demostra que cèl·lules mare de la placenta poden regenerar el fetge

Un estudi realitzat pel grup de Medicina Regenerativa de l'Institut de Recerca de l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid ha evidenciat que cèl·lules mare de plancenta adultes poden transformar-se en cèl · lules del fetge i permetre així la regeneració d'aquest òrgan si està lesionat.

El cultiu in vitro d'aquestes cèl · lules mare en un medi amb proteïnes presents de forma natural en el fetge-explica la Conselleria de Sanitat en un comunicat-permet que puguin esdevenir hepatòcits i formar una estructura, coneguda com hepatosfera i semblant a un petit fetge de tot just mig centímetre de gruix.
 Aquesta hepatosfera té l'activitat pròpia del fetge, ja que produeix albúmina, una proteïna que permet la distribució correcta dels líquids corporals en l'organisme.

La investigació permetrà en un futur millorar les condicions de pacients ja trasplantats com aquells que romanen en llista d'espera fins que reben l'òrgan d'un donant compatible.

Així, el trasplantament de hepatosferas millorarà l'adherència i permanència de l'empelt un cop trasplantat, així com la regeneració del fetge.

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Cuantes més plomes transporta el pardal al niu, més ous posa la femella

Segons el resultat d'una investigació, el transport de les plomes podria ser producte de la selecció sexual per part de les femelles, ja que inverteixen més energia en la reproducció si tenen més plomes al niu. "Són un gran aïllant i les femelles saben que moriran menys pollastres si el mascle porta més plomes".
L'experiment es va dur a terme l'entorn natural de l'illa de Dassen (Sud-àfrica) i és la primera vegada que s'ha descrit aquest comportament en el teuladí.

Els investigadors van traure i van posar plomes en els nius de les cinquanta parelles d'aus en diferents estadis de reproducció d'aquestes aus.

Una primera fase del tractament va consistir a observar durant una hora el comportament de les parelles amb cries de menys de cinc dies per registrar diverses variables i veure el seu comportament si els treien una sèrie de plomes o si les deixaven. Posteriorment van repetir l'experiment amb pollastres de més de deu dies.

"Per a les proves comptem amb filmacions del niu en les que vam recollir els comportaments dels pardals i, amb una taula de variables, vam concloure que com més plomes hi hagués en el niu, major nombre d'ous posaven els pardals", apunta García-López de Ferro.

També van observar que les femelles en veure que els faltaven plomes al niu cridaven als seus mascles de forma exagerada, al que els pardals responien transportant més plomes i fent un ball al voltant de la femella en tornar.

1)Noticia relacionada

2)Noticia relacionada

De la cafeïna a l'amfetamina: el dopatge cerebral

Molts estudiants, sobretot en períodes d'exàmens tenen la sensació de no tenir suficients hores per realitzar totes les tasques, aleshores utilitzen grans quantitats de café per mantindre's desperts com a un remei immediat. Fins i tot aquells estudiants que s'estressen amb facilitat prenen comprimits de cafeïna i medicaments amb recepta mèdica que dopen el cervell.

La institució acadèmica de Lieb realitzà un estudi a principi d'aquest any  per mitjà d'una enquesta on els científics van preguntar al voltant de 2600 estudiants el tipus i el nombre de vegades  que havien ingerit l'any passat alguna mena de substància  per a augmentar el seu rendiment. Un 20% dels estudiants va afirmar haver pres alguna substància com  la cafeïna, amfetamina,etc.

Un professor de neurofilosofia  i expert en dopatge cerebral de la Universitat de Múnich ( Steohan Schleim) sap de que van les investigacions que s'han dut a terme i afirma que molts estudiants tendeixen a consumir aquestes substàncies per dos motius: els joves  solen experimentar amb substàncies noves i l'altre motius és que aquests comprimits de cafeïna es poden comprar a les farmàcies sense recepta mèdica, fet que augmenta el seu consum.

Stephan Scleiman advertix sobre la importància de conèixer els possibles efectes secundàris. A més està comprovat que aquestes substàncies no sempre donen el resultat esperat, fet que port provocar per exemple contestar les preguntes d'un examen sense pensar i traure mala nota.

Vídeo:


Notícia original
Notícia relacionada 1: La cafeína, un estimulante aliado para los estudiantes en época de exámenes.
Notícia relacionada 2: La cafeína en exceso lleva a tener alucinaciones.
Notícia relacionada 3: Anfetaminas podían dañar la aorta.

El soroll i els auriculars envellixen la nostra oïda

El soroll provoca estrès crònic, ansietat, alteracions a l'hora de dormir, problemes en el sistema cardiovascular, pèrdua auditiva, dificultats d'aprendre en els xiquets, falta de memòria,etc .

Aquest trastorn es  molt

comú ja que la majoria vivim en ciutats i estem disposats les 24h del dia al soroll. Concretament més de 9 milions de persones exposen els seus oïts a sorolls de més de 65 decibels.

Segons l'Organització Mundial de laSalud (OMS) entre el dia no deguem passar dels 65 DB i per la nit per garantir un bon descans els 30 DB. Quan es sobrepassen aquests nivells de soroll, l'organisme activa les hormones nervioses, fet que augmenta la tensió arterial, la freqüència cardíaca la vasoconstricció i també fa que la sang estiga més espesa.

També està demostrat que en els llocs on hi ha alts nivells de soroll augmenten els ingressos als hospitals en un 5,3% principalment per problemes cardiovasculars.

Un dels costums més perjudicials per a la nostra oïda són els auriculars. Diversos estudis agrupats en l'informe de "Ruido y Salud", afirmen que entre un 5% i un 10% de les persones que escolten música amb auriculars desenvolupen pèrdua auditiva o altres trastorns com tinnitus. Aquesta costum no és bona ja que s'estima que molts d'estos joves acabaran patint presbiacúsia als 40 o 45 anys en lloc de a l'edat habitual que són els 60 65 anys.

Per a una vida més saludable contra el soroll és recomanable canviar alguns dels nostres costums o hàbits que poden proporcionar un dany irreparable al nostre oït

Alguns consells:

No abusar del volum dels aparells musicals

Evitar estar amb freqüència en espais amb molt de soroll

No originar sorolls innecessaris

Utilitzar més els transports públics

Vídeo:     

Notícia original

Notícia relacionada 1:  El ruido puede quitarnos años de vida

Notícia relacionada 2: El ruido perjudica la salud 

Notícia relacionada 3: El ruido provoca ansiedad y estrés al 25% de la población

Escoltar música nova ''recompensa'' al cervell

Tots sabem que després d’un dia dur, ens posem a escoltar música i és possible que acabem trobant-nos millor, però com és açò possible? Un grup d'investigadors de la Universitat de Montreal ha realitzat un estudi on diuen que la resposta està un un grup de neurones del encèfal, conegut com el nucli accumbens.

L’activitat neural en el nucli accumbens és un predictor dels diners que està dispost una persona a pagar per comprar una cançó. Els investigadors van crear un entorn on les persones pogueren escoltar música i gastar-se els diners per a comprar-la. Van escanejar els cervells d’aquestes persones i van descobrir que l’activitat neuronal en el nucli accumbens pot indicar si a una persona li agrada tant una cançó nova com per a comprar-la. Una major activitat del nucli podria indicar que les persones estarien dispostes a gastar més diners en la cançó. Aquest fet aporta una evidència neurobiològica de que la música és una recompensa intel•letual.

Ara bé, el nucli accumbens també interactua amb algunes de les parts més desenvolupades del cervell com les àrees sensorials o les emocionals, i el com puguen reaccionar aquestes diferents parts depenen del tipus de melodia al que hem estat exposats al llarg de la nostra vida, la qual cosa fa que siga una resposta molt individual.

Un dels motius pels que ens agrada la música és perquè ens pot recordar a alguna experiència viscuda, però el que passa amb la música que no hem sentit mai és que el cervell treballa aprenent a reconèixer millor els patrons corresponents, com una màquina de predicció. Però el que importa per als investigadors és que encara que un so no tinga cap valor de recompensa, quan el combines amb altres, el cervell l’identifica com una cosa plaent per a nosaltres.

Notícia original

Notícies relacionades:

• La part del cervell que percep la bellesa en l'art
• Investiguen per què el cervell dels artistes és tan especial

Ous de dinosaure fossilitzats amb material orgànic

S'han descobert a Xina ous i embrions fossilitzats de dinosaures amb col·lagen. L'estudi realitzat per Nature afirma que les cries es movien dintre de l'ou i creixien a una velocitat extraordinària.
"Com herbívors, les cries tenien que créixer ràpidament per evitar els perills que suposava tindre una estatura menuda a causa dels grans depredadors" explica Robert Reisz.
Aquests ous pertanyen a l'especie Lufengosaurus (dinosaures coll-llargs) que visqué fa 190 milions d'anys, en el Juràssic Inferior.
Amb l'estudi dels embrions també s'ha descobert que aquest dinosaure era el que mes ràpid creixia.
Un equip taiwanès d'investigadors, també han descobert la mes antiga resta orgànica trobada en un animal terrestre, una proteïna característica de les estructures òssies.
"Trobar restes de proteïnes en un fòssil de embrió es molt difícil, sobre tot si pensem que son 100 milions d'anys mes antics que altres similars amb material orgànic".

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Noticia relacionada 3

Arquitectes ocultes de la genètica.

Es fàcil vore els components principals de gnoma com els arquitectes d'un ser viu, però s'ha anat subestimant l'aportació de certes parts menudes de material genètic que dirigeixen les obres de contrucció de l'edifici de la vida sense que siga evident a primera vista. El que fa, seguint amb la metàfora, es decidir on i quan enviar albanyils, fusters, fontaners, electricistes y altres profesionales per construir una estructura.

Aques estudi identifica els reguladors moleculars de l'epigenètica, el procés per el qual els gens del nostre ADN son activats y desactivats en moments i punts exactes.

 La extranya quantitat de possibles convinacions de gens actius e inactius explica per qué una quantitat  menuda de gens pot portar a cap moltes funcions. Però el que la gent es pregunta es: ¿Quina cosa guía estos factors cap als seus objectius? 

S'ha descubert que els piARNs porten els factors epigenètics a nombrosos puestos del gnoma, on activarán o desactivarán genes. El gran canvi trobat en els patrons d'expresió de gens mostra el paper necessari que porten a cap en la coordinació de la activitat biològica.

Noticia original.

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2