Per què Brooke Greenberg no creix,
per què no envelleix? Aquesta és la pregunta que es fa tots els
matins la familia de Brooke, una xiqueta americana de 17 anys, que
medeix 75 centímetres la cual el seu cos i el seu cervell s'han
negat a créixer. No ha perdut les seues dents de llet i conserva les
característiques dels bebés d'un any d'edat. No obstant això, el
seu organisme no és el d'un nadó i manifesta problemes de salut
greus i inusuals fins i tot en una adolescent. La petita ha patit
accidents cerebrovasculars, convulsions, úlceres i dificultats
respiratòries.
Melanie i Howard, els seus pares, han
assumit la situació amb positiva resignació: "totes les mares
han sentit el desig de retenir el seu nadó per sempre, que no
creixi".
Sa mare va dir "A ella li agrada
anar de compres, just com una dona.
"El meu sistema sempre ha
convertit els anys en mesos,per això, si algú preguntés avui, jo
podria dir que la meva filla té 17 mesos. "
El seu cas és únic al món. Científics estudien el genoma d'aquesta adolescent per desxifrar els mecanismes de l'envelliment, segons va publicar ahir l'edició digital de 'The Times'.
«Creiem que té una mutació en els gens que controlen el seu envelliment i el desenvolupament perquè ella sembli estar congelada en el temps», va declarar Richard Walker, professor de la Universitat de Florida del Sud i responsable de la investigació. L'objectiu és comparar el seu genoma amb un de normal, trobar els gens alterats responsables del procés i «veure exactament el que fan i com controlar», va explicar.
En l'ADN de Brooke podria ser l'explicació, i potser, algunes solucions per a moltes malalties
vinculades a la vellesa, o bé aportar pistes que acostin la ciència
al perseguit secret de l'eterna joventut.
Altres noticies:
Video:
He elegit aquest comentari perquè vaig vore el titol per casualitat i em va cridar molt l'atenció. M'ha paregut molt interessant ja que com bé es diu a la notícia es l'únic cas al món que es coneix i es curios, molt curios. També m'ha agradat la frase en la que feia referència a la posivitat en la que els seus pare veien la seva situació. Com bé es diu , aquest cas pot aportar moltes ajudes a molts científics.
ResponElimina