Es troba en els animals salvatges i domèstics i es transmet als hòmens per mitjà de un parasite hematógen ,el xinxa o vichucaLa malaltia es distribuïx per tota Sud-amèrica des de Mèxic fins a Argentina infectant entre 15 i 17 milions de persones cada any. És una malaltia associada a la popbreza i a les regions rurals ja que l'insecte s'amaga entre els clavills de les cases desde on pica a les persones a la nit.
Pot causar tant un quadre tant agut com crònic, sent este últim el més perillós ja que afecta les neurones pròpies del cor i el tub digestiu ocasionant mal funcionament i dilatació dels mateixos. El millor tractament de la malaltia és la prevenció amb l'eliminación del parasite vector per mitjà de fumigacions i tapant els clavills de les casa on viu.
Fins ara les campanyes de prevenció havien fallat pero així per casualitat, Pilar Mateo, doctora en Ciències Químiques per la Universitat de València, va descobrir que tenia entre les seues mans una ferramenta senzilla per a acabar amb el xinxa que transmet el Chagas, un veí habitual de 100 milions de persones a Amèrica Llatina. El seu llibre 'El vampir dels pobres' (L'Esfera dels Llibres) relata el seu troballa d'una pintura que eradica a l'insecte i l' impedix reproduir-se; i el seu recorregut pels llocs més pobres de Bolívia, Mèxic o Argentina per a pintar les cases (porta més de 10.000) i protegir als seus habitants d' aquest mal.
La Dra Mateo no coneixia l'existència de la xinxa que transmet la malaltia. Investigava una tecnologia de microencapsulació de productes químics que va resultar ser molt eficaç per a controlar i eradicar insectes; va ser un metge bolivià qui li va dirquè això podia servir per a controlar el mal. Llavors ho deixe tot i me'n vaig anar cap enllà.
Encara que la producció de la pintura és cara, la duració del producte [s'allibera lentament] i la seua efectivitat en el temps fan que siga mes barat que fumigar cada tres o quatre mesos durant anys. D'altra banda, és una solució ecològicament més respectuosa que les fumigacions convencionals que afecten la qualitat i salut dels productes agrícoles. El cost principal del producte són els actius que porta, en especial els anomenats inhibidors de la síntesi de la quitina (que regulen l'hormona del creixement dels artròpodes). Només s'utilitzen principis actius recomanats per l'Organització Mundial de la Salut i fabricats per empreses homologades.El gran avantatge d'este mètode és que proporciona al mateix temps una pintura que tapa els clavills on viu el parasite i aporta un insecticida que ho destruïx.
El producte no es ven d'una forma comercial, encara que unes quantes empreses estan interessades a comprar la patent La Dra Navarro no l'ha venut ja que el seu desig d'ajudar als guaranís va ser més important que els diners que podia rebre. Tots els projectes han tingut un caràcter social i sense ànim de lucre. Per a això han comptat amb el finançament d'organismes nacionals, com l'Agència Espanyola de Cooperació per al Desenrotllament (AECID), la Generalitat Valenciana o l'Ajuntament d'Alacant; i fundacions (Repsol, Agbar...). Actualment esta en contacte amb unes quantes empreses; unes perquè fabriquen i distribuïsquen per Europa, Mèxic i potser Amèrica central i després en diversos països com Paraguai, Colòmbia, Panamà, Argentina.
Però com afirma la Dra Navarro el problema no sols és aportar els mitjans per a eradicar l'insecte Ja que esta és una malaltia associada a la pobresa.La gent assumix la malaltia com si fóra una cosa inevitable, és un genocidi consentit, ja que es tracta d'un problema vinculat amb la pobresa i amb la falta d'interés per solucionar-lo.I mentres no es milloren les condicions de vivenda en Amèrica Llatina serà difícil l'eradicació.D'altra banda, quan es parla de malalties endèmiques hi ha molts recursos procedents d'organitzacions internacionals, com el Banc Mundial, que cada un cert temps donen 30 o 40 milions de dòlars (uns 25 milions d'euros) i eixos diners és més del que té el ministeri d'estos països per a tot l'any. Però estos recursos nonca arriben als necessitats I ací és on es constata que hi ha funcionaris que han fet d'eixos diners un modus vivendi que els condiciona a l'hora de trobar les solucions de salut més adequades en els seus països.També falta organització per part dels governs per a fer les coses: Es fumiguen malament les cases o es protegixen unes zones i altres no. És a dir, que els tractaments quasi mai han sigut els adequats. S'han falsejat moltes vegades les dades per a dir que han sigut un èxit, per a haver de reconéixer posteriorment que de nou hi ha infeccions i fa falta reiniciar les fumigacions amb fons internacionals.
Finalmentae la doctora Navarrés afirma que un dels seus problemes ha sigut lluitar contra els prejuís de ser dóna, espanyola, científica i massa jove que li han dificultat la seua tasca
Font:
El mundo salud.es
Actualizado jueves 28/01/2010 13:39
María Valeri
Per a saber més:
OMS Enfermedad de Chagas
Enfermedades parasitarias y tercer mundo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada