¿Qué es un Tsunami?

ELMUNDO.es sábado 27/02/2010

Tsunami es una paraula japonesa que vol dir gran onada en la badia i entenem per Tsunami una onada o sèrie d'onades que es produïxen en una massa d'aigua al ser espentada violentament per una força que la desplaça verticalment. Terratrémols, volcans, afonaments costaners o subterranis i inclús explosions de gran magnitud poden generar este fenomen.
El brusc moviment de l'aigua des de la profunditat genera un efecte de 'fuetada' cap a la superfície que és capaç d'aconseguir onades de magnitud impensable. Tenint en compte que la profunditat habitual de l'oceà Pacífic és d'uns 4.000 metres, es poden provocar onades que es mouen a 700 km/h. I com les onades perden la seua força en relació inversa a la seua dimensió, al tindre 4.000 metres pot viatjar a milers de quilòmetres de distància sense perdre molta força.Només quan arriben a la costa comencen a perdre velocitat, al disminuir la profunditat de l'oceà. L'altura de les onades, no obstant això, pot incrementar-se fins a superar els 30 metres (allò més habitual és una altura de sis o set metres).Són els terratrémols que afecten el fons marí els que amb mes freqüència provoquen tsunamis La seua dimensió dependrà de la magnitud del sisme i de la deformació vertical del fons marí. No tots els terratrémols generen tsunamis, sinó només aquells de magnitud considerable, que ocorren davall el llit marí i que són capaços de deformar-ho. Quan este es mou violentament en sentit vertical, l'oceà veu alterat el seu equilibri natural. Quan la immensa massa d'aigua tracta de recuperar el seu equilibri, es generen les onades gegantines.
Si bé qualsevol oceà pot experimentar un tsunami, és més freqüent que ocórreguen en l'oceà Pacífic, on són també més comuns els terratrémols de magnituds considerables (especialment les costes de Xile, Perú i Japó).Així en Japó on són freqüents hi ha tot tipus de barreres i sistemes d'alarma per a avisar i protegir a la població.
Els efectes d'esta onades són devastadors però poden ser minimitzats si s'evacua a la població a temps per això en el Pacífic hi ha un sistema de boies que mesuren les onades i donen l'alarma per mitjà de satèl·lits quan es produïx u, donant temps a que la població es retire a zones mes altes
En el tipus de falla que ocorre entre les plaques de Nasca i Sud-americana (on s'ha produït el sisme que ha assotat Xile), anomenada de subducció -quan una placa es va lliscant davall l'altra- és mes freqüent la deformitat del fons marí i, per tant, els tsunamis o onades gegants.
Precisament per això els més devastadors casos d'onades gegantines han ocorregut en l'oceà Pacífic, però també s'han registrat casos en l'Atlàntic i inclús en el Mediterrani. Un gran tsunami va acompanyar els terratrémols de Lisboa en 1755, el del Pas de Mona de Puerto Rico en 1918, i en de Grand Banks de Canadà en 1929.



Per saber més:
Todo sobre Tsunamis
Pagina de prevenció de Tsunamis en el Pacific (Anglès)