L'experiment s'ha fet en ratolins, i de moment no és aplicable a la nostra espècie. La clau està en un procés anomenat, l'empremta genòmica, i per entendre-ho tot necessitem saber en que consisteix, ja que aquest mètode es poc conegut .
L'empremta genòmica només ocorre en els mamífers. Consisteix en el fet que un gen està actiu independentment de si ve del pare o de la mare. En eixe sentit, viola les lleis de Mendel, que no fan distincions entre els progenitors d'un individu. El fenomen s'origina durant el desenrotllament de les cèl·lules sexuals.
Quan un gen que prové del pare està inactivat per metilació, el mateix gen que prové de la mare ha d'estar actiu (i viceversa) , o d'una altra manera el fetus no tindrà l'activitat d'eixe gen per complet, i no serà viable. Esta és la raó profunda per la que els mamífers, a diferència d'altres animals, no podem reproduir-nos en parelles del mateix sexe.
Els interessos evolutius de mascle i femella són molt diferents. Els gens que vénen actius del pare afavoreixen el consum de nutrients de la mare durant el desenrotllament fetal i infantil; els que vénen actius de la mare imposen retalls en eixa rapinya. En tot cas, este és el problema que han resolt ara els científics. En ratolins. I usant un muntó de manipulacions genètiques que, per descomptat, són inaplicables als humans, almenys en la seua forma actual. Però els experiments revelen que no hi ha cap problema de principi perquè dos dones es reproduïsquen.
Notícia original
Notícia relacionada 1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada