Què és la megarexia?

Es tracta d'un trastorn alimentari bastant menys conegut que l'anorèxia nerviosa, la bulímia o el trastorn per afartament però amb idèntiques i nefastes conseqüències per a la salut. La megarexia representa el costat oposat de l'anorèxia: les persones que la pateixen es veuen a si mateixes sanes i primes quan en realitat pateixen obesitat.

La seva distorsió de l'esquema corporal, tan comú en els trastorns relatius a l'alimentació, els porta a sentir-se satisfets i orgullosos del seu físic (opinen que l'excés de pes és sinònim de força i vitalitat), pel que no segueixen cap tipus de dieta , no fan exercici i solen portar hàbits de vida poc saludables, incloent la ingesta d'una gran quantitat d'aliments amb "calories buides" (brioixeria industrial, patates fregides, llaminadures, dolços, menjar precuinat ...) cada dia de la setmana, el que condueix, amb el temps a tenir una greu i preocupant manca de vitamines o minerals. Com a mínim pot portar al pacient a patir anèmia, però també pot causar la mort.

El dèficit de nutrients provoca una alteració en la bioquímica del cervell (com en l'anorèxia), de manera que els megaréxicos no són conscients que pateixen una malaltia. A més, tenint en compte que l'obesitat és una malaltia en ascens en l'actualitat, és possible que hi hagi molts individus amb sobrepès que siguin megaréxicos no diagnosticats i que acabin convertint-se en obesos.

-Notícia Original
-Notícia relacionada 1
-Notícia relacionada 2