Menjar o no menjar la llepolia

Resistir la temptació -quelcom que hem experimentat tots- és una experiència prou nova en la història de la vida i només és possible perquè el nostre cervell alberga dos sistemes de control oposats i complementaris.

Ès el seu sistema fred del cervell el que s'encarrega de dir-li que ha de deixar el cigarret, o que tal vegada obviar les postres hui li aniria bé al seu colesterol. Mentrestant, el seu sistema calent no li diu res, preferix ocupar-se de posar-ho ansiós i salivar amb anticipació. De l'equilibri entre ambdós sistemes depén molt més que la nostra línia. Mischel va seguir als preescolars fins que van passar de la cinquantena i va descobrir que com van actuar llavors va predir diferències fonamentals molt més tard en les seues vides.


Les investigacions de Mischel, que ell mateix relata amb exquisit detall en el seu llibre, pareixen donar la raó a què fan seua la lletania que «el caràcter és el destí». No obstant això, «en este cas no és així», diu Mischel, «hem descobert que som capaços de modificar el temps que els xiquets són capaços d'esperar. Durant els últims 50 anys, la ciència ha demostrat que la manera de pensar sobre quelcom influïx enormement en quina part del cervell s'activa i en què ens passa, el mode en què ens sentim i què fem. Canviem la nostra concepció mental de les coses que desitgem -el cigarret o l'alcohol que intentem deixar-, i això influïx enormement en les nostres possibilitats d'éxit».

Video relacionat
Noticia original
Noticia relacionada