Prevenció de terratrèmols.

"El terratrémol ha tingut lloc en una zona de contacte de les plaques d'Eurasiatica i Índia, on s'acumulen esforços tectònics. Per tant, no és un succés singular. Es tracta d'una zona de subducció en què la convergència entre plaques, amb una velocitat mitjana d'uns 4,5 cm a l'any. De fet, és l'origen de la gran cadena de l'Himàlaia.

Com no és possible predir el moment, lloc i grandària d'un futur terratrémol, la prevenció davant d'este tipus de desastres naturals és la millor arma per a mitigar els danys que causen. Previndre consistix bàsicament en que les construccions en una zona sísmica siguen capaços de resistir el moviment del sòl ocasionat per un terratrémol, és a dir, disposar d'una bona norma sísmica.

Estes normes que regulen la construcció existixen en la majoria dels països subjectes a la idea de terratrémols, com és el cas d'Espanya. A Nepal veiem que els majors danys, i per tant víctimes, s'han ocasionat en construcciones que resisten mal la fuerza de un terremoto.

Construcciones con diseño sismorresistente, como ocurre en Japón, por ejemplo, permiten mitigar y minimizar la fuerza destructora de un sismo. Sin embargo, este tipo de infraestructuras implican unos costes económicos mayores y, por tanto, muchas veces fuera del alcance de los países más pobres. Otro problema que se presenta es que los edificios históricos carecen de ese diseño sismorresistente por lo que la pérdida de patrimonio histórico es una consecuencia que no se puede evitar. Este es un problema de difícil solución como se ha visto en los últimos terremotos de Italia.