Regeneració de cor infartat.

El tractament de l'infart és una de les parcel·les que ha concentrat més esforços i més esperances per aprofitar la capacitat regeneradora de les cèl·lules mare. No obstant això, des que en 2001 es va assajar per vegada primera, els resultats han estat molt desiguals i segueixen estant lluny de l'ús clínic. L' Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha presentat aquest divendres una nova via per reparar cors lesionats que dóna resposta a alguns dels grans problemes detectats en aquests últims 14 anys. Ataca a la lesió quan encara es pot despertar la resposta regeneradora i empra les cèl·lules mare adultes del cor, teòricament, les idònies.

L'estratègia emprada fins ara, que usava com a matèria primera de la teràpia a cèl·lules mare del propi pacient, obligava a esperar entre quatre i vuit setmanes per poder processar-les i tractar al malalt. Els investigadors han recorregut a cèl·lules obtingudes de donants, que poden ser emmagatzemades i, així, disposar d'elles al moment idoni, entre els 5 i els deu dies després de l'infart, per injectar-les a través de la xarxa vascular, de manera que colonitzin la zona afectada, impulsin la producció de nou teixit i millorin la funció cardíaca.
Aquesta mateixa estratègia, provada en porcs, ha ofert “resultats molt bons”, com trasllada a aquest diari Francisco Fernández-Avilés, el cap de servei de cardiologia del Gregorio Marañón, després de la presentació aquest divendres de l'assaig en el qual participaran 55 pacients per avaluar la tècnica.
De moment, ja s'han tractat set persones l'evolució de les quals és “molt favorable malgrat que presentaven una greu afectació del teixit cardíac”.
La resposta en l'atenció a l'infart, la primera causa de mort en homes, ha evolucionat fins a reduir les defuncions del 15% fa 15 anys al 5% actual a les àrees de salut amb millor resposta. No obstant això, el més freqüent és que els pacients desenvolupin una insuficiència cardíaca que els acompanyarà tota la vida i, en moltes ocasions, de mal pronòstic, que obligarà a reingressos continus. “Per a aquests casos, no s'albiren innovacions quirúrgiques o farmacològiques en els propers 10 o 15 anys”, explica Fernández-Avilés.
D'aquí l'esperança que va aixecar el tractament amb cèl·lules mare per evitar o reduir les lesions que provoca l'infart de miocardi. Però la teràpia regenerativa no és sempre eficaç. Si s'aplica de forma immediata a l'episodi cardíac, la inflamació mata a les cèl·lules regeneradores trasfundides. Si s'aplica massa tarda, la cicatriu ja s'ha consolidat.
En contra del que es podia suposar, fins al moment i malgrat tractar-se de cèl·lules amb un perfil de compatibilitat diferent, els pacients no han manifestat mostres de rebot a les cèl·lules reparadores transfundides.

Notícia original:


Notícies relacionades:

1

2