Un grup d'investigadors s'ha fet la mateixa pregunta i han elaborat un experiment per a determinar l'origen d'aquest so tan peculiar. En un principi pareix fàcil suposar el so de la dacsa just abans de que es convertisca en la tradicional rosa de color blanc, però no és així.
Una altra hipòtesi prou coherent que se'ls va passar per la ment va ser que el famós "pop" es produïra pel rebot de la rosa al botar quan es calfen, però tampoc va ser la teoria correcta. Els investigadors van col·locar una microcamera i un micròfon sincronitzat amb ella junt amb un plat de roses, les van ficar al microones, i van gravar.
Al visualitzar les imatges a camera lenta junt amb les freqüències de so, van observar que el "pop" es deu a l'alliberament de la pressió de la dacsa.
Quan calfem les roses, comença a elevar-se la pressió pel vapor d'aigua que es va acumulant en l'interior de la dacsa, i al trencar-se, esta pressió s'allibera. Aquest procés genera que les cavitats de la dacsa vibren i actue com una caixa de ressonància.
Notícia original
Notícia relacionada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada