Una altra de les característiques estranyes és que el fenomen només pot veure's a l'alba, per la qual cosa els científics aposten per relacionar-ho amb temperatures fredes i una formació cíclica, potser durant la nit. Els astrofísics tracten de recompondre les peces revisant les observacions de 2012, però, segons compte a EL MUNDO el científic del CSIC de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i coautor d'aquest estudi, "tenim moltes probabilitats però en elles sempre hi ha alguna cosa que no encaixa".Els investigadors contemplen dues possibilitats: núvols o aurores. Tots dos casos es desdobleguen en més possibilitats. Començant amb els núvols, en Mart existeixen tres tipus. El primer serien les tempestes de pols, el segon tipus són els núvols de cristalls de vapor d'aigua, el tercer tipus és el que a aquest astrofísic li sembla més plausible, perquè és un fenomen únic en Mart. Es tracta d'una protuberància, que correspon a un núvol, que aconsegueix una altura d'uns 250 quilòmetres per sobre del sòl marcià, gairebé als llimbs de l'atmosfera. Això és alguna cosa insòlit, doncs mai abans s'havien observat núvols per sobre dels 100 quilòmetres.
Noticia original
Video relacionat
Noticia relacionada
Noticia relacionada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada