El govern català ha iniciat unes actuacions per tal de eliminar una espècie de cactus provinent de Arizona que està acabant amb l´espècie de cactus autòctona.Aquesta planta no es la primera vegada que colonitza territori espanyol però desde feia temps que no hi havia una invasió important com aquesta.
La nova planta alòctona ( Cilyndropuntia tunicata ) que està incluida en el cataleg español de espècies exòtiques invasores, és considerada com a potencialment colonitzadora ja que es reprodueix fàcilment perque no necessita la germinació per a fer-ho. Aquesta fou incorporada amb fins ornamentals, es a dir, decoratius, i ràpidament s´ha convertit en un perill per a la biodiversitat ja que després de extendres la planta ocupa diverses hectàries.Però, el perill no resideix en aquestes hectàries afectades sinó en la gran quantitat de territori per el que pot extendres la planta descontroladament, per això, la empresa pública Forestal Catalana està treballant ja amb pesticides i técniques manuals amb el fí de fer desapareixer aquest cactus.
Encara que suposa una quantitat de diners elevada, cal acabar amb les invacions ja que són un perill ben gran per a la biodiversitat i si no es tracten amb temps i presició aquests tipus de problemes poden tindre consequències greus. Aleshores controlar les bioivacions i establir normes per al seu control és necessàri per a evitar primerament pèrdues econòmiques i darrerament per mantindre la biodiversitat.
Un terratrèmol d'escala 5,2 ha fet tremolar la terra a Ossa de Montiel, a la província d'Albacete, a les 17.19 hores, segons confirma l'Institut Geogràfic Nacional. El sisme s'ha deixat sentir en fins a 14 comunitats autònomes, excepte a Galícia i Catalunya. S'ha registrat a la latitud 39,04, amb una longitud de 2,65 i una profunditat de 10 quilòmetres. El terratrèmol ha tingut lloc a la mateixa falla del moviment sísmic de Lorca (Múrcia), de 5,1, que el maig del 2011, va provocar 9 morts, 324 ferits i nombrosos danys materials.
Nombroses rèpliques s'han deixat sentir a la zona en la qual aquest dilluns es registrava sisme. A la primera hora posterior al gran sisme, s'han produït, almenys, dos moviments amb magnitud igual o superior a 2,5. L'IGN ha assenyalat que 12 minuts després del terratrèmol de 5,2, s'ha registrat en el mateix epicentre una rèplica de 2,5, a 19 quilòmetres de profunditat. Mentre que just una hora després, arribava un nou tremolor de 3,1 en l'escala de Richter, aquest cop a 10 quilòmetres de profunditat. La major part de les rèpliques són d'escassa magnitud.
"Diuen que el calamar colossal, de 450 quilos i 10 metres, sap exquisit"
Amb el nom de calamar gegant només es denomina a Architeuthis dux, que és el nom en llatí del príncep dels calamars. Aquest calamar pot arribar a mesurar 14 metres de llarg i pesar 250 kg. Té una distribució mundial i és cosmopolita, fet que està demostrat per la genètica en un estudi publicat el 2013 en el qual vaig participar.
Per tant, els calamars gegants que van aparèixer a Astúries i els que es van gravar al Japó són de la mateixa espècie."El calamar de Humboldt, que és més petit i arriba a pesar 90 kg, si és agressiu i ataca"
El calamar gegant viu en profunditats d'entre 250 i 1500 metres, i el de l'Antàrtida entre 800 i 1500 metres. S'han fet intents de filmar des de 1996 a Açores, després a Austràlia, Nova Zelanda, a Astúries (2001 i 2002), però només s'ha aconseguit al Japó, el 2012, gràcies a un mini submarí tripulat que els va gravar a 630 metres de profunditat.
L'estrany fenòmen, produït en l'alta atmosfera marciana, s'alça a uns 250 quilòmetres de la superfície i només s'ha observat a l'alba en moments puntuals.
El planeta vermell s'ha convertit en el protagonista d'un enigma. La revista Nature ha publicat aquest dilluns una investigació sorgida arran de l'observació d'un fenomen estrany a l'atmosfera marciana per part de molts astrònoms aficionats. Va passar al març de 2012 i es va poder veure durant deu dies. Més tard es va tornar a deixar veure a l'abril. Es tracta d'una protuberància, que correspon a un núvol, que aconsegueix una altura d'uns 250 quilòmetres per sobre del sòl marcià, gairebé als llimbs de l'atmosfera.
Els investigadors contemplen dues possibilitats : núvols o aurores.
Ambdós casos es desdoblen en més possibilitats . Començant amb els núvols, a Mart hi ha tres tipus. El primer serien les tempestes de pols , que poden ser petites , locals o globals. No obstant això , les partícules no solen aixecar més de 60 quilòmetres per sobre del sòl. El segon tipus són els núvols de cristalls de vapor d' aigua, que tot i que és poc abundant en mart , és suficient perquè es produeixi condensació. El tercer tipus és el que a aquest astrofísic li sembla més plausible , perquè és un fenomen únic a Mart . Es tracta de la formació de núvols de diòxid de carboni ( CO2 ).
Els astrofísics tracten de recompondre les peces revisant les observacions de 2012 , però , segons explica a EL MUNDO el científic del CSIC Ángel López Valverde , de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i coautor d'aquest estudi , " tenim moltes probabilitats però en elles sempre hi ha alguna cosa que no encaixa " . Notícia Original Notícia relacionada
Vídeo
El treball, que ha publicat aquest dijous la revista Nature , conclou que el carboni que va ser alliberat del fons dels oceans a l'atmosfera va provocar un augment de les concentracions de CO2 i un increment global de les temperatures al planeta .
Segons els investigadors , el descobriment aporta nous coneixements sobre com els oceans influeixen en el cicle del carboni i en el canvi climàtic .
Per arribar a aquestes conclusions , l'equip internacional ha calculat el contingut en carboni de les aigües superficials al llarg dels segles.
Els oceans emmagatzemen unes 60 vegades més carboni que l'atmosfera , però aquest carboni pot ser intercanviat ràpidament, en termes " geològics " , amb l'atmosfera.
Pacients amb lesions medul·lars proven un exosquelet neurorrobòtic en Toledo
Un prototip d’exosquelet, que realitza una estimació de alta precisió de la postura en temps real i utilitza la realitat virtual per a recrear situacions quotidianes, està sent provat per 10 pacients amb lesions medul·lars de l’Hospital de Paraplègics de Toledo. La innovació ha segut desenvolupada en el marc del projecte europeu HYPER que compta amb uns fons de cinc milions d’euros per a desenvolupar de realitat virtual i neurorrobòtica que acceleren la rehabilitació d’afectats per ictus i lesions en la columna.
La principal ventatja de aquestes ferramentes radica en que permitiran que els processos de rehabilitació comencen més prompte, es porten a terme d’una forma més intensiva i amena per a el pacient, i contribuixquen a una recuperació més ràpida i completa.
Els pingüins han perdut el sentit del gust per viure a temperatures extremes
Els pingüins sols son capaços de distinguir dos dels cinc sabors: agre i salat. Segons investigadors de l’Universitat de Michigan (EE UU) açò pot deures al fret extrem de la Antàrtida, però el que encara no tenen clar es si la morfologia rugosa de la llengua dels animals i el seu costum de tragar els aliments sencers es causa o conseqüència d’aquesta perdua.
El sabor del peix o de la fruita no provoquen ningun plaer en el paladar dels pingüins. El sabor de la carn i el amarg es van perdre en el avantpassat comú dels pingüins, mentres que el dols es va perdre molt antes.Els receptors del gust podrien haver desaparegut en els pingüins a causa del fret extrem dels entorns els que viuen. Tots els pingüins tenen arrels en l’Antàrtida, inclòs els que han emigrat a llocs més cálids.
A demés, els pingüins tenen l’hàbit de tragar el menjar sencer. Aquest comportament així com la funció i l’estructura de la seua llengua, indiquen que el pingüi no necesita percebre sabors, però el que no està clar es si aquests rasgos son causa o conseqüència de la pèrdua.. Les llengües dels pingüins també tenen altres pequliaritats, alguns pingüins careixen completament de papiles gustatives i en lloc de tindre les llengües cubertes de papiles rígides i afilades per a atrapar i sostenir el menjar.
Molts altres pardals, com els pollastres i els pinzòns, tampoc poden detectar el sabor dols però sí que tenen receptors per a detectar el amarg i el sabor de la carn.
Un grupo internacional de científicos ha encontrado la explicación neuronal sobre por qué el cannabis aumenta las ganas de comer.
Un nuevo estudio en ratones ha sorprendido a los investigadores, al descubrir que esta estimulación del apetito está conducida por las mismas neuronas que normalmente se encargan de producir saciedad, conocidas como proopiomelanocortinas (POMC).
Según el nuevo estudio, publicado en Nature y llevado a cabo por científicos de Australia, Alemania y Estados Unidos, hay algo más: “Observamos que, en respuesta a la activación del receptor cannabinoide, las neuronas POMC se activaban, y se liberaban tanto anorexígenos como orexigénicos “, explica a Sinc Tamas L. Horvath, investigador de la Universidad de Yale y jefe de proyecto.
Siempre se había considerado que las neuronas POMC eran las responsables de calmar la sensación de hambre. Paradójicamente, los nuevos experimentos han mostrado que estas neuronas aumentan su actividad cuando entran en contacto con los cannabinoides.
Conocer este inesperado mecanismo podría ser útil para tratar trastornos de la conducta alimentaria. Sin embargo, los autores señalan que el control de estas conductas es complejo, y que en este estudio se considera solo un modo de acción.
Otros motivos por los que fumar maría da hambre
El THC, compuesto psicoactivo de la marihuana, influye sobre ciertos receptores del cerebro vinculados al sentido del olfato. Los ratones se volvían más sensibles al olor de la comida y aumentaba su apetito.
Esto se debe a que el THC activa el receptor cannabinoide en una región del cerebro conocida como bulbo olfatorio. Al inhibir genéticamente este receptor, el THC deja de afectar al apetito.
Desde el Instituto de Astrofísica de Andalucía. Desde el Instituto de Astrofísica de Andalucía revelan que IRES 15103-5754, una estrella observada justo en el momento en que acaba de convertirse en nebulosa planetaria.
Un estudio encabezado por investigadores del Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) con participación del Centro de Astrobiología (CAB, CSIC-INTA) pone de manifiesto que los fenómenos explosivos también intervienen en la formación de las nebulosas planetarias .
"Dentro de miles de millones de años, el Sol agotará su combustible nuclear, se expandirá hasta transformarse en una gigante roja y expulsará gran parte de su masa. El resultado final será una enana blanca rodeada de una brillante nebulosa planetaria, apunta José Francisco Gómez, investigador del Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) que encabeza esta investigación, publicada en The Astrophysical Journal.
El estudio del objeto IRES 15103-5754, forma parte de un grupo de dieciséis objetos conocidos como 'fuentes de agua'.
IRES 15103-5754 es peculiar dentro de este reducido grupo, ya que se ha observado que la velocidad del material dentro del chorro aumenta con la distancia a la estrella central.
En IRES 15103-5754 vemos por primera vez emisión máser (fuente de emisión) de agua a velocidades de cientos de kilómetros por segundo. Estamos ante una estrella capturada justo en el momento en que acaba de convertirse en nebulosa planetaria.
"Nuestros resultados indican que, en contra de la teorías más aceptadas, cuando una estrella se convierte en nebulosa planetaria se produce una enorme explosión, breve pero muy energética, que determinará la evolución de la estrella en las últimas fases de vida" , señala Francisco Gómez.
Este estudio pone de manifiesto la importancia de estas fuentes de agua para comprender cómo se rompe la simetría de las estrellas en sus etapas finales, y entender así la espectacular variedad de formas que presentan las nebulosas planetarias.
Notícia original Un equip internacional d'investigació ha trovat que un consum excessiu de sal "reprograma" el cervell d'una manera problematica, interferint amb un mecanisme natural de seguretat que normalment evita que puge la pressió sanguinea del cos. Si bé la conexió entre la sal i la hipertensió es ben coneguda, els cientifics no han sabut fins com un consum elevat de sal provoca l'augment de la tensió atretial. Estudiant cervells de rates, l'equip de Charles Bourque, professor en la Facultat de Medicina en la Universitat McGill a Canadà, va descobrir que ingerir grans quantitats de sal provoca canvits en els circuits cerebrals essencials. Bouque i els seus col·laboradors van trovar que en les rates un període d'alt consum de sal a traves de l'alimentació provoca en estos animals in canvi bioquímic en les neurones que alliberen vasopresina en la circulació sistèmica.
Aquest canvi, en el qual està implicat el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), una proteïna clau per al desenvolupament cerebral, impedeix la inhibició d'aquestes neurones particulars per altres cèl·lules en el marc d'un circuit corporal de detecció de la pressió arterial. La desactivació d'aquest mecanisme natural de seguretat permet que la pressió sanguínia s'incremente quan s'ingereix una quantitat alta de sal durant un llarg període de temps. Notícia relacionada Notícia relacionada
En els últims anys s'ha comprovat que els neandertals tenien cura dels malalts, enterraven els seus morts i fins i tot tenien certa capacitat per al pensament simbòlic. Però, si la seua intel.ligència no era tan primitiva com es pensava, per què van desaparèixer?
La divisió sexual del treball ha sigut interpretada per la Ciència com un dels trets evolutius que estan en la base de la formació de l'estructura de la família nuclear. Una característica fins ara només coneguda en els humans moderns ('Homo sapiens')
Però altres llinatges humans ja extints també van poder haver desenvolupat una divisió del treball diferent en mascles i femelles, i per tant, compartirien amb nosaltres una de les claus dels llaços que uneixen a les famílies humanes tal com les coneixem. Un treball recentment publicat per l'investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) Antonio Roses i Almudena Estalrrich ha trobat per primera vegada evidències morfològiques que indiquen que els neandertals tardans d'entre 60.000 i 30.000 anys d'antiguitat- ja dividien algunes de les seues tasques quotidianes segons el seu sexe.
El treball, recentment publicat en la revista 'Journal of Human Evolution', fa un pas més enllà analitzant les restes neandertals des d'un punt de vista molt original. "El nou d'aquest estudi és que s'ha realitzat estudiant les marques sobre les dents, ja que els neandertals usaven la boca com una tercera mà.
Els investigadors han analitzat 99 dents incisives i canins de 19 individus provinents de tres jaciments diferents i la principal conclusió a la qual han arribat és que les estries dentals presents en els fòssils femenins segueixen un mateix patró, però diferent a l'oposat en els individus masculins. "El que hem descobert ara és que les estries detectades en les peces dentals de les dones adultes són més llargues que les oposades en els homes adults. Per açò suposem que les tasques que realitzaven eren diferents", diu Roses.
Tòxics mitocondrials atravessen la barrera de la placenta
Els mitocondris , les ' fàbriques ' cel·lulars encarregades de produir energia en els diferents òrgans del cos , poden patir dos tipus de malalties : les genètiques i les adquirides . Només el primer tipus acaba de trobar un pal·liatiu. Les mitocòndries també poden patir patologies adquirides a causa , per exemple , a l'exposició a agents tòxics transmissibles de mare a fill , que produeix afeccions com debilitat muscular , inflamació del pàncrees , canvis en la distribució i la quantitat de greix corporal , etc.
"Són molts els agents que fomenten aquest tipus de toxicitat . Entre ells, es troben agents biològics com alguns virus , antibiòtics , fàrmacs antiretrovirals , fàrmacs antipsicòtics , gasos com el monòxid de carboni , substàncies químiques com els pesticides , l'alcohol i el tabac , entre d'altres " , ha explicat a Sinc Constanza Morén , líder de l'equip d'un laboratori d'Investigació Muscular i Funció Mitocondrial de l'Hospital Clínic de Barcelona.
En ell les investigadores plantegen alternatives per evitar el dany en la gestant i el nadó , basades en dues estratègies : buscar marcadors de toxicitat i evitar qualsevol contacte amb els tòxics mitocondrials .
Respecte a la xifra total d'embarassades que pateixen toxicitat mitocondrial , Morén (component de l'equip del laboratori) insisteix que "és complicadíssim parlar d'un percentatge exacte , només podem assumir que hi ha poblacions de risc . Per exemple , en els països desenvolupats s'estima que hi ha d'un 10 % a un 25% d'embarassades fumadores , que serien població amb risc de patir aquest tipus de toxicitat , però no vol dir que totes les desenvolupin " .
el neuròleg i escriptor Oliver Sacks ha celebrat la sort d'haver viscut 81 años sobre la Terra, després de desvetllar als seus lectors que pateix un càncer terminal en un emotiu article publicat per The New York Times.
El autor de llibres tant populars com Despertars, que va inspirar una película interpretada per Robin Williams, Un antropòleg en Mart, Alucinacions iL'home va confondre a la seva dona amb un barret confesa en este text que "la seva sorte s'ha acabat". A pesar de que creía trobar-se en molt bona forma, fa unes setmanes que el van informar de que sofria una metástasis múltiple al fetge.
Davant aquesta situación, el neuròleg d'orige britànic, que ara viu en EEUU des de 1965, afirma que pensa viure els seus ultims mesos que li queden "de la manera més rica, profunda i productiva que puga"
Diferencies genòmiques en el desenvolupament fetal del cervell masculí i femení.
El desenvolupament cerebral prenatal és el període més ràpid de producció de neurones en el sistema nerviós central i cada vegada més la literatura científica apunta que molts trastorns neuropsiquiàtrics -com l'esquizofrènia o el autisme- tenen un considerable component de desenvolupament neurològic . Un estudi publicat a la revista Genome Research ha examinat els canvis en la forma en què els gens es regulen durant el desenvolupament del cervell humà.
L'equip d'investigadors va trobar diferències entre els cervells masculins i femenins en un procés anomenat metilació de l'ADN aquestes diferències podrien contribuir a les variacions sexuals en el comportament, la funció cerebral i la malaltia.
"El nostre interès en les diferències sexuals es deu en part a l'existència de desigualtats en les taxes de molts trastorns psiquiàtrics entre homes i dones. Per exemple, l'autisme és més freqüent en homes, però la depressió és més comú en dones ", explica a Sinc Jonathan Mill, autor principal de la investigació
"Homes i dones mostren diferències en la susceptibilitat a algunes malalties neurològiques. Comprendre les diferències sexuals en el desenvolupament del cervell poden ajudar-nos a entendre els orígens d'aquestes variacions" afegeix Helen Spiers
En 2004 és va crear el primer Atles interactiu de reproducció assistida, basat en tecnologies de vídeo jocs i aplicacions per a mòvils.
S'estima que en la consulta d'un metge la pacient sols vaig reptar entre el 20% i el 40% dels explicacions donades, això va inspirar el doctor Herrero a crear dos noves aplicacions de l'Atles de reproducció assistida. Una aplicació estarà dirigida a metges i altra a pacients. L'app compta amb tots els processos terpèutics, i diagnòstics relacionats amb la reproducció assistida. L'app per a pacients estarà disponible per a telèfons intel·ligents de forma gratuïta. Inclou una col·lecció de vídeos 3D que, també estàn a YouTube
Les pacients han acollit de forma molt positiva el ús d'aquest Atles en la consulta mèdica.
Han estat molt sorpresas al conèixer que podrán utilitzar les seues tabletes o telèfons mòvils en sa casa per informar-se o consultar si els sorgeix aqualsevol dubte.
Descubierto un gen responsable de los cánceres de próstata más agresivos
El cáncer de próstata es el más frecuente en varones en España (27.800 diagnósticos en 2012, según los datos de la Sociedad Española de Oncología Médica, Seom). Aunque la mayoría tiene un tratamiento sencillo, es el tercer cáncer por mortalidad en hombres, con 5.481 fallecimientos en 2012, solo por detrás de las neoplasias colorrectales y de pulmón. Ello se debe a que hay un 15% especialmente agresivo (los llamados cánceres resistentes a la castración), indica el oncólogo del Mount Sinai de Nueva York Josep Domingo-Domenech, que es investigador principal de un equipo que ha encontrado un gen, el GATA2, especialmente ACTIVO en estos tumores más peligrosos. Han publicado el trabajo en Cancer Cell, en la que es portada.
A muchos científicos se les suele preguntar por el motivo que les llevó a dedicar tantas horas de estudio, trabajo y dedicación a su tema de investigación. En la mayoría de casos, horas de vida social y familiar son hipotecadas para conseguir unos resultados que justifiquen tantos sacrificios. Algunos hablan del prestigio de llegar a ser un académico reputado, otros eligen el dinero, y los hay que reconocen que no saben vivir de otra manera.
Sin embargo, en situaciones extremadamente raras algunos de estos científicos tienen la suerte de que su motivo les encuentre a ellos primero. Elena García, investigadora principal del CSIC y fundadora de Marsi Bionics puede contar esta historia: "Hice mi tesis doctoral sobre la estabilidad de los robots caminantes. En un principio, íbamos a enfocar todo ese conocimiento a incrementar la fuerza de los trabajadores en la industria pesada. Pero en ese momento conocimos a Daniela".
Daniela (en el vídeo inferior) era por aquel entonces una niña de 6 años con una tetraplejia severa debido a un accidente de tráfico; una situación que con casi toda seguridad la dejaría postrada en una silla de ruedas durante el resto de su vida. Detrás de Daniela y los niños en estas situaciones, casi siempre se encuentra una familia, que busca en los científicos una solución que sirva para mitigar este tipo de tragedias.
Un grup de geòlegs de les universitats d'Illinois, als Estats Units, i de Nanjing, a la Xina, acaba d'anunciar a Nature Geosciences el descobriment d'un segon nucli terrestre. O, més exactament, d'un nucli dins del nucli del nostre planeta.
El sorprenent troballa ha estat possible gràcies a una nova tecnologia d'interpretació i lectura d'ones sísmiques, que ha permès als investigadors aprofundir fins al centre mateix de la Terra.
Van utilitzar ondes similars a les que s’use per a vore el que pasa dins dels pacients i van detectar un altre material dins del nucli.
Hallan el origen de la red magnética que cubre la superficie del Sol.
Observaciones de alta resolución con el satélite HINODE han desvelado la existencia de pequeños elementos magnéticos dentro de los supergránulos solares. Investigadores españoles y japoneses han comprobado que estos elementos alimentan la retícula magnética que cubre toda la superficie de nuestra estrella.
El campo magnético rige el comportamiento del Sol y es el responsable de su ciclo de once años y de fenómenos tan llamativos como las manchas o las tormentas solares. Pero también muestra otra faceta, una red magnética que cubre toda la superficie del Sol en calma y cuyo flujo magnético total supera al de las zonas activas. Una investigación, que publica The Astrophysical Journal y encabezada por el Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) ha revelado de dónde procede el flujo que alimenta esa red.
Han descubierto que, dentro de los supergránulos, en lo que se conoce como intrarred, aparecen pequeños elementos magnéticos que viajan hacia los bordes e interaccionan con la red.
Se cree que los elementos magnéticos de la intrarred y sus interacciones con la red podrían ser responsables del calentamiento de las capas superiores de la atmósfera del Sol, uno de los problemas mas candentes en física solar para el que aún carecemos de explicación. El estudio de estos elementos con los datos de Hinode permitirá una mejor explotación científica de los datos de la misión Solar Orbiter de la Agencia Espacial Europea (ESA).
dimecres, 18 de febrer del 2015
Una nova tècnica repara amb cèl·lules mare humanes cervells de rates danyats.
Una nova tècnica, desenvolupada per investigadores del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK) de Nova York, permet injectar i programar cèl·lules mare humanes capaces de reparar aquest dany cerebral causat per la radioteràpia.
A les persones amb càncer cerebral, la radioteràpia els pot salvar la vida; però, també pot causar danys al cervell, de vegades irreversibles, sobretot, en els pacients més joves, informa Sinc.
La raó és que, en alguns casos, aquest tractament mitjançant radiació controlada destrueix unes cèl·lules anomenades oligodendròcits, responsables de mantenir l'embolcall de mielina de les neurones.
Aquesta capa aïllant envolta les cues neuronals -els axones- i permet que els impulsos nerviosos viatgen llargues distàncies. Amb la coberta de mielina espatllada, l'impuls nerviós es frena o s'atura en meitat dels axons i els trastorns del sistema nerviós poden ser greus.
En l'estudi, publicat a la revista Cell Stem Cell, les rates en les que es van dur a terme els experiments van ser tractades amb les cèl·lules mare i, després de les proves, van recuperar les funcions cognitives perdudes.
Gràcies a una nova tècnica per a llegir ones sísmiques, un equip de geòlegs de les universitats d'Illinois (EUA) i Nanjing (Xina) ha descobert que hi ha un segon nucli dins del nucli de la Terra.
Els científics van utilitzar les ones sísmiques dels terratrèmols i varen "escanejar" què hi ha baix de la superfície per mitjà de tecnologia que obté dades de les ones que ressonen en un terratrèmol.
A pesar que el nucli terrestre és xicotet, més xicotet que la Lluna, té algunes característiques molt interessants que poden dir-nos com el nostre planeta va arribar a formar-se, com va ser la seua història. Mirar a través del nucli terrestre va revelar la presència d'un "nucli dins del nucli", perfectament definit i amb prop de la mitat del diàmetre que posseïx el nucli complet.
El comportament dels dos nuclis és també distint pel que els experts creuen que podria estar fet d'un material diferent. El fet de que existisquen dos regions que es distingixen tan clarament pot estar dient-nos alguna cosa sobre com està evolucionant el nucli intern del nostre planeta.
Un macroproyecto revela el mapa de los ‘interruptores’ del genoma
Tras el genoma humano, llega el epigenoma humano. Lo que hace un gen no solo depende de su secuencia, sino de otras cosas que se pueden pegar sobre ella, como los grupos más sencillos de la química orgánica y ciertas proteínas especializadas en empaquetar ADN. Estas modificaciones epigenéticas explican que, aunque todas las células de una persona tengan el mismo genoma, unas se conviertan en células de la piel, otras en neuronas, y así hasta los más de un centenar de tipos celulares especializados, o diferenciados, que constituyen el cuerpo.
Como las modificaciones epigenéticas dependen del entorno, también está cada vez más claro su papel esencial en todo tipo de respuestas al ambiente y enfermedades. Un macroproyecto revela hoy el mapa epigenómico humano, que localiza dónde están esas modificaciones en todos los tipos celulares importantes del cuerpo humano, y también en 58 enfermedades complejas. Como pasó con el proyecto Genoma Humano, la información se hará pública y gratuita para todo el mundo.
El principal coordinador del nuevo macroproyecto, amplía una metáfora clásica para explicar el concepto: “El proyecto genoma humano nos dio el libro de la vida que codifica a un ser humano. Todas nuestras células tienen una copia del mismo libro, pero cada una lee distintos capítulos, dobla la esquina de distintas páginas y subraya distintos párrafos y palabras. El epigenoma humano es esta colección de marcas situadas en el genoma de cada tipo celular, en la forma de modificaciones químicas del propio ADN, y en su empaquetamiento a gran escala”.
Un grup d'investigadors s'ha fet la mateixa pregunta i han elaborat un experiment per a determinar l'origen d'aquest so tan peculiar. En un principi pareix fàcil suposar el so de la dacsa just abans de que es convertisca en la tradicional rosa de color blanc, però no és així.
Una altra hipòtesi prou coherent que se'ls va passar per la ment va ser que el famós "pop" es produïra pel rebot de la rosa al botar quan es calfen, però tampoc va ser la teoria correcta. Els investigadors van col·locar una microcamera i un micròfon sincronitzat amb ella junt amb un plat de roses, les van ficar al microones, i van gravar.
Al visualitzar les imatges a camera lenta junt amb les freqüències de so, van observar que el "pop" es deu a l'alliberament de la pressió de la dacsa.
Quan calfem les roses, comença a elevar-se la pressió pel vapor d'aigua que es va acumulant en l'interior de la dacsa, i al trencar-se, esta pressió s'allibera. Aquest procés genera que les cavitats de la dacsa vibren i actue com una caixa de ressonància.
Nova via per a regenerar cors infartats amb cèl·lules mare.
El tractament de l'infart és una de les parcel·les que ha concentrat més esforços i més esperances per aprofitar la capacitat regeneradora de les cèl·lules mare. No obstant això, des que el 2001 es va assajar per primera vegada, els resultats han estat molt desiguals i segueixen estant lluny de l'ús clínic. L'Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha presentat aquest divendres una nova via per reparar cors lesionats que dóna resposta a alguns dels grans problemes detectats en aquests últims 14 anys. Ataca la lesió quan encara es pot despertar la resposta regeneradora i empra les cèl·lules mare adultes del cor, teòricament, les idònies.
L'estratègia emprada fins ara, que usava com a matèria primera de la teràpia a cèl·lules mare del propi pacient, obligava a esperar entre quatre i vuit setmanes per poder processar i tractar al malalt. Els investigadors han recorregut a cèl·lules obtingudes de donants, que poden ser emmagatzemades i, així, disposar d'elles en el moment idoni, entre els 5 i els 10 dies després de l'infart, per injectar a través de la xarxa vascular, de manera que colonitzin la zona afectada, impulsin la producció de nou teixit i millorin la funció cardíaca.
Aquesta mateixa estratègia, provada en porcs, ha ofert "resultats molt bons".
El tabac perjudica la salut de les persones però no de les abelles. Alguns químics naturals que es troben a la flor del tabac i altres plantes podrien ser la medicina adequada per abelles malaltes.
Els investigadors( Rebecca Irwin) van trobar que els productes químics en el nèctar floral redueixen significativament la infecció per paràsits en abelles. Els investigadors plantegen la hipòtesi que alguns compostos del nèctar podrien reduir les infeccions de paràsits en les abelles.
Els resultats van mostrar que el consum d'aquests productes químics disminuir la intensitat de la infecció fins a en un 80 per cent, el que podria reduir significativament la propagació de paràsits en les colònies d'abelles.
Què passaria si els continents no s'hagueren separat
Què passaria si els continents no s'hagueren separat
Fa 200 milions d'anys , totes les terres emergides del món estaven unides en un sol bloc continental , que avui anomenem Pangea . Des de llavors , diverses masses han anat separant a causa dels moviments de les plaques tectòniques presents en l'escorça terrestre fins a formar els continents actuals . Si no hagués estat així , les condicions del planeta i els seus habitants serien molt diferents . Aquesta única gegantina massa continental en rotació estaria situada a la zona de l'equador, pel que les temperatures serien altes tot l'any
, i els mamífers no haurien evolucionat de forma tan dominant . Hi hauria fortes tempestes , vents huracanats i onades de més de 30 metres d'altura. La vegetació i la majoria de la fauna es concentrarien al litoral , mentre que a l'àrid interior, on la variació tèrmica oscil·laria entre 60 ° C de dia i -30 ° C de nit , predominarien insectes , rèptils i amfibis , animals poiquiloterms capaços de regular la seva temperatura corporal . En l'oceà , a mesura que l'aigua s'allunyés de la costa baixaria la temperatura , de manera que els icebergs serien molt abundants en el pol , el que augmentaria la salinitat i dificultaria el desenvolupament de la vida . Hi hauria menys diversitat
biològica , ja que l'aïllament va accelerar l'evolució en llocs com Madagascar o les illes Galapagos on moltes especies son esclusives.
Charles Darwin es va sorprendre que en cada illa de Galápagos 1 pinsà de manera diferent .Aquest ocell va inspirar a Charles Darwin a escriure sobre la teoria de la ciència: l'evolució de les especies. Un equip de científics de la Universitat d'Uppsala i la de Princeton han identificat un gen que explica la variació de la forma del bec entre les espècies.
Els canvis en la grandària i la forma del bec han permès a les diferents espècies beneficiar-se de diferents recursos alimentari tots impulsats per la selecció darwiniana. Els científics podrien fins i tot rastrejar senyals clars de la hibridació entre un pinsà tallarol i l'avantpassat comú dels pinsans.
La diversitat fenotípica més sorprenent entre els pinsans de Darwin és la variació en la grandària i forma dels pics. L'equip va investigar la base genètica de la variació en la forma del bec mitjançant la comparació de dues espècies amb pics roms i dues espècies amb pics punxeguts.
Hasta ahora, la desaparición del Homo neanderthalensis en Europa, había sido databa en torno a hace unos 40.000 años. Sin embargo, un nuevo estudio llevado a cabo por UDI de Prehistoria, Arqueología e Historia Antigua de la Universidad de La Laguna (España) data su desaparición en la península ibérica antes que esa fecha: en torno a los 45.000 años. La investigación ha sido publicada en la revista Journal of Human Evolution.
Este nuevo trabajo pone en duda la presencia de los neandertales en la península ibérica más allá de los 43.000 años, ofreciendo datos que se refieren concretamente a las últimas ocupaciones en El Salt, un yacimiento con “un contexto arqueológico muy seguro en cuanto a la fiabilidad de los restos. Estas nuevas fechas indican una posible desaparición de las poblaciones regionales de población neandertal hace unos 45.000 años”, explica a Sinc Bertila Galván, autora principal del estudio.
La gran cantidad de registros de objetos líticos y restos de fauna como ciervos, cabras o caballos encontrados en el yacimiento de El Salt, han permitido datar la desaparición de los neandertales consecuencia de un paulatino e imparable cambio climático (que se prolongaría durante varios milenios) que desembocó en unas condiciones ambientales demasiado frías y áridas para su supervivencia.
La nueva datación se vio apoyada por el hallazgo de seis dientes que pudieron pertenecer a un adulto joven de Homo neanderthalensis y que “pudieron representar a un individuo de uno de los últimos grupos de neandertales que ocuparon el yacimiento y posiblemente la región”, afirman los científicos.
D'este estudi es desprenia que aquells homínids estan més pròxims a l'espècie euroasiàtica, com s'havia pensat fins a ahora.. Podrà aclarir aspectes tan importants com la relació de la nostra espècie, Homo sapiens, amb els neandertales.
Després d'aquella investigació no quedava clar si els homínids de l'Avenc eren avantpassats dels neandertales, els denisovanos, o bé, si el llegat genètic els havia arribat per mescla amb altres poblacions, este enigma es podria resoldre en breu, perquè la base d'eixe mateix equip ha treballat amb una nova tècnica que els ha permés obtindre ADN nuclear.
El problema és que està molt degradat i es fragmenta en peces molt xicotetes. Amb este nou material podrem esbrinar quina relació tenien els homínids de l'Avenc dels Ossos amb els neandertales, amb els denisovanos i amb nosaltres mateixos. Noticia Original
L'oli d'oliva verge extra mata les cèl·lules canceroses
L'Organització Mundial de la Salut va revelar en el seu últim informe de 2014 que s'havien produït 14 milions de nous casos de càncer i més de 8 milions de morts . Trobar un remei eficaç per frenar aquesta onada de morts provocades pel càncer és vital per a la comunitat científica. Un nou treball científic ens dirigeix cap a aquesta direcció en la lluita contra el càncer amb un revelador descobriment. Un component de l'oli d'oliva verge extra és capaç de matar les cèl·lules del càncer sense danyar les cèl·lules sanes de l'ésser humà . Aquesta és la conclusió de l'últim estudi dut a terme per un equip de científics de la Universitat de Rutgers a Nova Jersey ( EUA ) i del Hunter College de Nova York ( EUA ) que recull la revista Molecular and Cellular Oncology . L'ingredient en qüestió és el " oleocantal " , un compost orgànic natural aïllat de l'oli d'oliva verge extra i responsable del seu particular sabor lleugerament picant . Els experts han descobert que les pròpies enzims de oleocantal provoquen la mort de la cèl·lula cancerosa mitjançant la ruptura de les vesícules que emmagatzemen els residus de la cèl·lula, sense alterar les cèl·lules sanes . I el procés és tremendament ràpid : entre 30 minuts i una hora . Les cèl·lules canceroses estaven sent assassinades per les seves pròpies enzims. El oleocantal estava punxant les vesícules (els lisosomes ) dins de les cèl·lules de càncer que emmagatzemen els residus de la cèl·lula. "Una vegada que obres una d'aquestes coses , tot l'infern es desencadena " , explica Paul Breslin , coautor de l'estudi
Los patrones de rejilla o cuadrícula creados en el cerebro, que se cree que nos guían en la navegación, algo así como el GPS del cerebro, se ven modificados por la forma de nuestro medio entorno de acuerdo al último estudio llevado a cabo por investigadores de la University College London (Reino Unido). Esto significaría que la forma que el cerebro tiene para medir la distancia no es un indicador universal para el sistema de navegación del cerebro. El estudio ha sido publicado en la revista Nature.
Para llegar a esta conclusión, los científicos realizaron un experimento con ratones. Estudiaron los patrones de rejilla creados en la parte corteza entorrinal del cerebro de 41 ratas que se alimentaban en tres tipos de entornos: en forma circular, cuadrada o trapezoidal. Los resultados revelaron que la influencia del entorno era lo suficientemente fuerte como para causar distorsiones en los espacios percibidos por los roedores.
Y es que las células de red en el cerebro parecen formar un mapa interno del medio ambiente local mediante la señalización para crear un “patrón” que ayuda a los animales a moverse, incluso en la oscuridad. Hasta ahora, se creía que todos estos patrones eran hexagonales; esta nueva investigación disipa esta teoría, ya que muestra que los patrones de rejilla se distorsionan para alinearse con la geometría del entorno local, cambiando la distancia entre estas regiones del cerebro.
Sabemos que otras células involucradas en el sistema de GPS del cerebro tales como las células de lugar y las células de frontera se ven afectados por la geometría del medio ambiente y ahora vemos que esto mismo es cierto para las celdas de la cuadrícula.
Fins a la data, els orígens de la població d'esta regió, era difícil d'aclarir. Els científics debatien els que van ser els primers a arribar i com estaven relacionades les diferents cultures. Esta última qüestió només podia ser abordada a través de comparacions d'estils d'artefactes o utensilis, però ara, l'equip internacional que publica l'estudi, aporta dades genètiques.
Van arreplegar ossos, dents i cabell de més de 150 humans antics i van analitzar el seu ADN mitocondrial. Van establir que els primers habitants podrien haver arribat fa 6.000 anys, per l'estret de Bering des de Sibèria. Representen dos migracions: paleoesquimales -que van aparéixer primer i van desenrotllar cultures arqueològiques variades- i neoesquimales, que van aparéixer quasi 4.000 anys més tard.
Per a aconseguir comparacions entre estes antigues poblacions i els grups moderns, van seqüenciar els genomes de set individus vius d'eixa zona. A més, mentres que estudis previs no havien sigut capaços de resoldre si les distintes poblacions paleoesquimales tenien el mateix origen ancestral, les troballes d'este grup de científics suggerixen que van compartir un avantpassat siberià comú.
