Els alts nivells de contaminació han provoca que en la Xina és cancel·en centenars de vols en la capital, Pequín, mentres que més de 100 milions de persones han tingut que romangueren en els seus domicilis. La major part de la contaminació és produerix per el creiximent de l'ús de carbó entre altres.
A Pequín s'havia conclòs amb els pitjors dies de contaminació el pasat dimarts després de diverses jornades en alerta roja, el divendres els índexs de partícules PM2.5 que són les més perjudicials per a la salut van augmentar.
Els mesuraments de nivells tan tòxics com el que es va registrar Pequín volten a una xifra que en l'escala que utilitzen les autoritats d'EUA excedix el que es considera "molt poc saludable" e inclus "perillosa". La premsa va admetre que la qualitat de l'aire que van respirar els pequinesos durant novembre i desembre es troba en el seu pitjor moment dels últims 3 anys
L'agència Xinhua va difondre una sèrie de fotografies en què apareix la boira tòxica o edificis que desapareixien entre núvols de pol·lució.
El clima és el resultat
de de diversos processos biològics que es transmeten d'individus a
ecosistemes i d'aquí al medi ambient. Des del segle XIX fins ara,
l'home a accelerat molts processos de producció de gasos que
incrementen l'efecte hivernacle.
Investigadors de la
Universitat de Hawaii a Manoa han fer uns càlculs que pareixen
apocalíptics. Cap a l'any 2047, els científics, han determinat que
aquestos lleugers canvis en el clima i amb les fluctuacions actuals,
els anys mes freds del futur seran més càlids que els anys mes
calorosos que han registrar des del segle XIX fins la data.
Els punts més sensibles a
aquestos canvis es troben en els tròpics.
Però no soles els humans
es veuran afectats, sinó que el escalfament global afectarà
enormement a la biodiversitat. Les especies no humanes son menys
resistents a una petita variació climàtica, la qual cosa, pot ser
terrible.
En les ultimes tres dècades Tailàndia ha perdut 12.000 hectàrees de costa a causa de la erosió del mar. El cas mes notori es troba a l’aldea de Ban Khun Samut Chin, situat en la costa del Golf de Tailàndia, on s’ubica un temple budista pràcticament soterrat en el mar, que fa front a l’erosió marítima provocada per la tala del manglares i l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic.
Aquest temple, anomenat Khun Samut Trawat, tan sols te una passarel·la de quasi dos metres d’amplària com a únic accés. Aquest fet impacta molt en la població, ja que allí, es troba l’escola, i hui en dia tan sols es pot veure la bandera tailandesa ondejant sobre el mar, uns metres davant del temple budista.
A més d’afectar al temple i l’escola l’aigua també ha engolit mes d’un kilòmetre de terra de cultiu. Però no obstant la gent del poble seguis endavant tractant de protegir els que els queda amb reixes de bambú, plantant mes manglares i donant per perdut tot allò que ha engolit l’aigua.
Els oceans, com els boscos, capturen part de les emissions de diòxid de carboni que l'activitat humana genera. No obstant això, en el cas de les profunditats marines, l'acumulació d'aquest gas es tradueix en un augment en l'acidesa dels mars. Un increment mitjà proper al 30% des que la revolució industrial comencés el seu camí, fa més de 200 anys. I que per a finals del segle pot arribar al 150%. Es tracta d'un fenomen que pot posar en perill la supervivència dels hàbitats coral·lins i amenaçar els animals que hi viuen, segons un estudi publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B Els autors del treball han investigat amb robots i bussos el fons marí d'un grup de surgències -Sortides de masses d'aigua cap a la superfície-, a una profunditat de 40 metres. Aquestes es trobaven a l'arxipèlag de les Columbretes, a 56 quilòmetres de distància de la costa de Castelló. Per què estudiar? En primer lloc, perquè "serveixen de laboratori del que passarà" pel diòxid de carboni que emeten, explica Cristina Linares, investigadora de la Universitat de Barcelona (UB) i una de les autores de l'estudi: "Els valors de pH que observem a les surgències són de 7,8 o 7,9, molt similars al que es preveu per a finals de segle ". Als voltants, el pH és del 8,1. Un equip de científics de la UB, la Universitat de Girona, el CSIC i l'Estació Zoològica Anton Dohrn d'Itàlia ha realitzat el treball. Aquestes profunditats, a més, solen ser l'estatge de corals i algues calcificades. Un dels hàbitats "més significatius de la Mediterrània", per la complexitat dels ecosistemes que allotgen, segons els autors del treball. Múltiples espècies de peixos i crustacis, com l'anfós i la llagosta vermella "utilitzen l'hàbitat coralí per sobreviure", explica Linares. Noticie original
Els cotxes són responsables d'una quarta part dels gasos d'efecte hivernacle; consumeixen el 15% de l'energia a Espanya, i emeten el 66% del òxid de nitrogen (NOx), que és el contaminant de l'aire més perjudicial per a la nostra salut perquè genera components derivats que van a contaminar l'aire que respirem. Carlos Rivero, expert sostenibilitat i gestió d'emissions contaminants de la Coordinadora Estatal de Ciències Ambientals (CECCAA), explica el seu impacte en la salut: "l'òxid de nitrogen pot generar problemes de tipus respiratori i ocular en la població, tenir incidència en el desenvolupament pulmonar i generar patologies cròniques cardiorespiratòries i en el medi ambient provoca la pluja àcida, que perjudica a la vegetació amb un creixement més feble i afavoreix l'aparició de paràsits sobre làmines d'aigua que afecten al cicle reproductiu de les espècies ".
El CO2 augmenta la temperatura mitjana de la Terra que és de 15 graus, aquest gas és produït per combustió, que també és perjudicial per a la salut perquè augmenta el nivell d'ozó i la contaminació de l'aire.
El Monòxid de carboni és un compost generat per una mala combustió de gasolina, gasoil, querosè o carbó. En concentracions altes, té la capacitat de substituir a l'oxigen en l'hemoglobina de la sang, de manera que pot ser letal
El N2 és el gas que produeixen en major quantitat tant els motors dièsel com els de benzina. Però la seva concentració ha de ser més elevada que l'habitual perquè afecti la salut -pot causar problemes hormonals o una possible relació amb processos de càncer.
El terme Calentament Global es refereix a l'augment gradual de les temperatures de atmosfera i oceans de la Terra que s'ha detectat en l'actualitat, a més del seu continu augment que es projecta a futur. Ningú posa en dubte l'augment de la temperatura global, el que encara genera controvèrsia és la font i raó d'aquest augment de la temperatura. Tot i això, la major part de la comunitat científica assegura que hi ha més que un 90% de certesa que l'augment es deu a l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle per les activitats humanes que inclouen desforestació i la crema de combustibles fòssils com el petroli i el carbó. Aquestes conclusions són avalades per les acadèmies de ciència de la majoria dels països industrialitzats.
Si es revisa el gràfic de les temperatures de la superfície terrestre dels últims 100 anys, s'observa un augment d'aproximadament 0.8ºC, i que la major part d'aquest augment ha estat en els últims 30 anys. La projeccions a partir de models de clima van ser resumits en el Quart Informe de l'IPCC (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic) el 2007. Indiquen que la temperatura global probablement seguirà augmentant durant el segle XXI, l'augment seria d'entre 1.1 i 2.9ºC a l'escenari d'emissions més baix i entre 2.4 i 6.4ºC en el de majors emissions.
Un augment de la temperatura global resultarà en canvis com ja s'estan observant a nivell mundial, podem enumerar: 1. Augment dels nivells del mar 2. Canvis en el patró i quantitat de precipitacions 3. Expansió dels deserts subtropicals L'augment de la temperatura que s'espera serà més gran en els pols, especialment a l'Àrtic i s'observarà un retrocés de les glaceres, gels permanents i gel en els mars. Altres efectes inclourien clima extrem més freqüent, el que inclou sequeres, onades de calor, i precipitacions fortes. S'esperen extincions d'espècies a causa dels canvis de temperatura i variacions fortes en el rendiment de les collites. Es postula que si l'augment de la temperatura mitjana global és major a 4ºC comparat amb les temperatures preindustrials, en moltes parts del món i als sistemes naturals no podran adaptar-se i, per tant, no podran sustentar les seves poblacions circumdants. En poques paraules, no hauran recursos naturals per sustentar la vida humana en les condicions actuals.
La intensitat del camp geomagnètic de la Terra ha estat descendint durant els últims 200 anys, a un ritme que alguns científics sospiten que podria acabar en un termini d'uns 2.000 anys, deixant temporalment al planeta sense protecció davant les radiacions nocives del Sol.
Aquesta caiguda de la intensitat està associada amb les inversions periòdiques del camp magnètic, en les quals els pols magnètics nord i sud de la Terra inverteixen la seua polaritat, i podria durar durant varis milers d'anys abans de retornar a una intensitat favorable i estable.
Amb el camp geomagnètic debilitat, una major radiació solar podria causar efectes nocius per a la salut, com per exemple induir l'aparició de mutacions genètiques, i també podria danyar els aparells electrònics sensibles, com els marcapassos, o també les xarxes de subministrament elèctric. Una inversió podria també desorientar els animals migratoris que es guien, amb la seua capacitat sensorial, utilitzant el camp magnètic terrestre com si fóra una brúixola interna.
Segons un nou estudi realitzat per l'equip Huapei Wang, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, el camp geomagnètic no està en perill d'invertir-se a curt termini. Aquests investigadors van calcular la intensitat estable mitjana del camp terrestre durant els últims 5 milions d'anys, i han trobat que l'actual duplica aproximadament la mitjana històrica.
La companyia Tesla, coneguda per la seva intervenció en l'automobilisme amb vehicles elèctrics, ha sorprès en el sector de la tecnologia i l'energia amb una bateria per a llars, empreses i serveis públics que podria canviar la forma en què el món utilitza l'energia.
Powerwall Home Battery és un sistema d'emmagatzematge energètic que permet generar l'electricitat que necessitem a casa mitjançant bateries recarregables per panells solars. Per tant ens desprenderíamos dels combustibles fòssils nocius per al medi ambient en utilitzar una energia renovable tan neta com barata.
Elon Musk (president de Tesla) manifesta que la idea és aprofitar l'energia generada per panells solars o de la xarxa elèctrica pròpia en les hores que resulta més barata, a la nit. Powerwall també podria utilitzar-se en cas d'apagada en el subministrament, el que comporta a un gran avanç per a les comunitats més pobres del món. Aquest nou invent em sembla un gran encert, ja que transforma la infraestructura energètica mundial perquè produeixi una energia sostenible i sense produir emissions de carboni. Sincerament, penso que Tesla hauria d'invertir més temps i treball al Powerwall Home Battery que en cotxes elèctrics, ja que la bateria produiria més beneficis per al medi ambient i per a la nostra cartera.
El passat diumenge a la plaça de l’Ajuntament de València es van substituir tots els cotxes per vianants, ciclistes i patinadors. Aquesta va estar tallada durant tot el passat diumenge 29 per a tots els vehicles amb motor, i la iniciativa es repetirà cada últim diumenge de cada mes. Es tracta segons el regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, d’un pas més per a reduir el tràfic i canviar el paradigma del transport a València.
El Consistori emmarca aquesta mesura en la llista de mesures contra el canvi climàtic, un tema tractat hui a París en el cim mundial convocat per les Nacions Unides.
L’espai que ha quedat lliure a la plaça ha sigut ocupat per un circuit de patinadors. També s’ha ocupat per la Fira contra el Canvi Climàtic organitzada per la regidora d’Energies Renovables i Canvi Climàtic que dirigeix Jordi Peris. L’Ajuntament preveu que a la plaça cada diumenge sense cotxes es facen activitats diferents proposades per ciutadans i entitats.
La mesura de l’Ajuntament que dirigeix Joan Ribó ha rebut el suport de l’Associació de Comerciants del Centre Històric, que creu que així millorarà la seua activitat. El regidor responsable ha indicat que mesures similars ja es donen en altres ciutats europees i espanyoles, com Oviedo, Sant Sebastià o Madrid.
Un cucque s'alimentade plàstic nobiodegradable, podria ajudar a eliminar elsresidusplàsticshumans.
Un grupde científics de laUniversitatde Stanford(EE.UU) hadescobert, queel cuc/escarabatde la farina(Tenebrio molitor), pot sobreviureamb unadieta a força deplàstic nobiodegradable.
Per al seuexperiment, elsinvestigadorsvan posar a100cucsde la farinaen una caixafarcidad'escuma depoliestirèi 100 mésamb la seva dietahabitual(insectesmorts,plantes...) Els cucsvan menjarentre34i39mil·ligramsd'aquest plàstical dia,convertint lameitatde l'escumade poliestirèen diòxidde carboni, comsi fora qualsevol altrealiment.
Pekín ha
registrar el pitjor episodi de contaminació del any, coincidint amb la cim mundial contra el canvi climàtic. La concentració de partícules
nocives va aplegar als 650 micrograms per metrecúbic,superior mes de 20 vegades elmàxim recomanat per la OMS; es va activar la alerta taronja per primera vegada al 2015.
Amb
la alerta taronja s’ha començat a regular eltràfic, san paralitzat les obres i les fabriques han estat
obligades a reduir la seua activitat, fins avis de unadissipació de la contaminació; la capa de boira apenespermetia observar els edificis mes alts de la ciutat, a mes les autoritats
recomanen que persones amb problemes
respiratoris nosortiren de casa.
Lacontaminació es un fenomen habitual a les grans ciutats Chinese,majoritàriament enhivern degut a la massiva
combustió decarbó per a encendre els
sistemes centrals de
calefacció, cosa que
provoca gransquantitats de CO2 en la atmosfera. La gran quantitat de contaminació
existent a china esta vinculada adesenes de milersdemorts prematures perinfermetats respiratòries i cardiovascular.
La innovadora companyia Tesla, coneguda per la seva intervenció en l'automobilisme amb vehicles elèctrics, ha sorprès en el sector de la tecnologia i l'energia amb una bateria per a llars, empreses i serveis públics que podria canviar la forma en què el món utilitza l'energia.
Powerwall Home Battery és un sistema d'emmagatzematge energètic que permet generar l'electricitat que necessitem a casa mitjançant bateries recarregables per panells solars. Per tant ens desprendríem dels combustibles fòssils nocius per al medi ambient en utilitzar una energia renovable tan neta com barata.
Elon Musk (president de Tesla) manifesta que la idea és aprofitar l'energia generada per panells solars o de la xarxa elèctrica pròpia en les hores que resulta més barata, a la nit. Powerwall també podria utilitzar-se en cas d'apagada en el subministrament, el que comporta a un gran avanç per a les comunitats més pobres del món.
Aquest nou invent em sembla un gran encert, ja que transforma la infraestructura energètica mundial perquè produeix una energia sostenible i sense produir emissions de carboni. Sincerament, pense que Tesla hauria d'invertir més temps i treball al Powerwall Home Battery que en cotxes elèctrics, ja que la bateria produiria més beneficis per al medi ambient i per a la nostra cartera.
Una de les dos llunes de Mart, anomenada Fobos, està cada vegada aproximant-se més al seu planeta (al contrari de la Lluna, que cada vegada està més lluny de la Terra). Açò pot suposar una explosió. Els astrònoms saben que aquesta acabarà desapareixent, però no tenen clar si el seu final suposarà un gran impacte o una desaparició lenta.
Actualment, Fobos orbita a 6000km de Mart. Cada any, aquesta s’aproxima 2cm més al planeta degut a la seua caiguda. Fa pocs mesos la NASA va advertir que el cos ja estava començant a trencar-se.
Un estudi publicat per Benjamin Black i Tushar Mittal, de la Universitad de Berkeley (EE UU), en “Nature Geoscience” coincidix amb el que ha advertit la NASA. Els científics han analitzat de que està composta geològicament la Lluna i han fet una simulació de la quantitat que resistirà a l’atracció gravitaròria del planeta, Mart. L’estudi explica que aquest cos, Fobos, està compost per uns materials dèbils i molt danyats. Aquestos materials començaran a desfer-se dintre de entre 20 i 40 milions d’anys. El resultat serà una espècie d’anells, com els de Saturn. A més, si Fobos conté materials més sòlids que sobrevisquen a la força gravitaròria, aquestos xocaran contra Mart.
Així, Mart passarà a ser el primer i únic planeta rocòs amb anells (cinturons). Aquestos podrien permaneixer en Mart fins 1.000.000 d’anys, segons l’estudi simulat realitzat per Black i Mittal.
Agustín Sánchez-Lavega, astrofísic de l’Universitad del País Basc (UPV), per a explicar perquè les dos llunes de mart tenen una consitència diu que aquestes dos, Fobos i Deimos, són asteroides atrapats. A més, afegeix, textualment que: “El que està succeint és com una baralla entre les forces de marea exercides per Mart i les que mantenen el seu satèl•lit cohesionat i gràcies a aquest estudi podem saber quan es trencarà”
Des de fa dècades, les observacions per satèl·lit mostren que les glaceres del mar de Amundsen en la Antàrtica occidental estan perdent massa a un ritme accelerat i el desgel de la capa de gel d'eixa regió pot haver arribat ja a un punt de no retorn. Un nou estudi, liderat per científics alemanys, ha donat un pas més i ofereix una simulació a llarg temps de l'evolució de tota la capa de gel de la Antàrtica. Els resultats confirmen que la regió de Amundsen és inestable, i els científics afirmen que és possible que estigam presenciant el principi d'un període de desintegració prolongada del gel marí a l'oceà.
Les simulacions indiquen que la regió es desestabilitzarà després de 60 anys de nivells de desgel actuals. Però per als autors, aquesta zona ja és inestable, per el que aquestes dades seran més altes ràpidament. Si açò ocorre, en els pròxims segles l'augment de tres metres en el nivell del mar serà inevitable, afirma Sinc Johannes Feldmann, primer investigador d'aquest projecte. "Si es tenen en compte els resultats a escala de mil·lennis, el nivell del mar augmentarà un metre durant els primers 2.000 anys. Arribarem als 3 metres previstos dins d'uns 10.000 anys, però pot ser més ràpid", afirma el científic alemany.
L'augment global de les emissions de CO2 es va reduir en l'any 2014 i ha baixat de després de l'última dècada, segons un l'Agència d'Avaluació Ambiental Holandesa (PBL) per a la Unió Europea.
Xina i els Estats Units en l'any 2014 les seues emissions van augmentar un 0,9% convertin-se en la principal causa de la ralentització en la pujada de les emissions. Xina va canviar el carbó per gas i va donat suport a l'energia eòlica i solar, encara que continua sent responsable de quasi la mitat de les emissions mundials per l'ús de la font d'energia més contaminants. L'Unió Europea per una altra part va disminuir en 2014 un 5,4%, en gran part degut a la crisi econòmica, per malgrat els esforços, l'Índia va contribuir a l'augment de les emissions, amb un 7,8% que va fer malbe els avanços fets per la UE
Xina, Estats Units, la UE i Índia formen el 61% de les emissions emitides al planeta. Els compromisos adquirits per Xina, Estats Units i l'Unió Europea a París fan tindre certes esperançes en una inversió a curt termini per reduir el CO2, encara que l'Índia prompte avançarà a Xina com el país més poblat del planeta i no tindra tantes facilitats de fer front al consum energetic i sobretot a les emissions de CO2.
Hui en dia és considera és prediu que el món es mou cap a un període de lent augment de les emisiones encara que de moment no se ha arribat al punt màxim i no es preveu una reducció global a curt termini.
Encara que hi ha compromisos de reducció d'emissions, poden provocar un calfament global de 2,7 graus al llarg d'aquest segle, per damunt de la "zona de seguridad" de 2 graus estimada pels científics.
S'estima que a la Via Làctia, la galàxia on vivim, conté més de 200.000 milions d'estrelles, moltes d'elles majors que el nostre astre. I no obstant, aquestes estrelles no suposen molt més que el 8% de la matèria normal i de la qual estan fets els planetes. El 90% restant són núvols de gasos ionitzats en què la temperatura ha separat als electrons dels protons. Fins ara només s'havia pogut detectar entre un 20 i un 30% de la que conté l'univers, la part que podia ser observada amb telescopis de raigs X. La resta, permaneix com la matèria fosca. Una investigació liderada a Terol ha aconseguit identificar aquesta matèria visible "amagada". Expliquen com utilitzant mesures del Fons Còsmic de Microones del telescopi Planck, el eco radioactiu del Big Bang, els ha permès detectar la presència de grans quantitats d'aquests gasos. "Els fotons de la radiació del Big Bang, en travessar aquests gasos difusos que hi ha al voltant de les galàxies, xoquen amb els electrons i els transmeten una mica d'energia". En mesurar aquesta fluctuació d'energia al voltant de 200.000 galàxies i comparar-la amb les parts del fons còsmic en què no hi ha, han pogut detectar la presència de la matèria visible que estava oculta.
Aquests núvols de matèria allunyada del nucli galàctic, no prou calenta, és molt important en el futur de l'Univers per formar nous sistemes solars. Recentment s'estimava que el 92% dels planetes habitables com la Terra encara no havien nascut.
La naturalesa està plena d'animals que han dedicat milions d'anys d'evolució i sacrificat incomptables vides per trobar la substància bioquímica perfecta Els verins són còctels de moltes substàncies, en ocasions més de 1.000. Algunes d'aquestes toxines són letals i altres poden ser el contrari. Per exemple, hi ha un cargol marí que segrega un analgèsic 1.000 vegades més potent que la morfina i que ja es fa servir per a malalts amb dolor intractable
La majoria de bases de dades reunides fins ara se centraven en animals "clàssics": serps, aranyes, escorpins ... i eren fragmentàries A part dels "clàssics" la seva col·lecció inclou peixos, pops, meduses, escolopendras, abelles, borinots, vespes i formigues, entre d'altres. La tecnologia utilitzada, coneguda com transcriptòmica de novo, analitza en massa tot l'ARN present en una mostra i després identifica només els fragments que interessen. Aquesta tecnologia, que fa cinc anys no existia, identifica molècules d'interès farmacològic diverses vegades més ràpid que la indústria farmacèutica, ressalta Miñambres. Ara, rastregen al banc de toxines a la recerca de substàncies amb efecte farmacològic, De moment hi ha 30 que podrien transformar-se en fàrmacs "contra malalties autoimmunes, esclerosi múltiple o artritis", explica Frosty Loechel, de l'empresa danesa Zealand Pharma. "La taxa d'èxit de nous fàrmacs és molt baixa i esperem que això ens ajudi a augmentar-la", afegeix. Hi ha molta biodiversitat que permet la possibilitat de més fàrmacs i per tant mes capellans contra malalties. noticia original noticia relacionada +video noticia relacionada 2 + video
Els oceans, com els boscos, capturen part de les emissions de diòxid de carboni que l'activitat humana genera. No obstant això, en el cas de les profunditats marines, l'acumulació d'aquest gas es tradueix en un augment en l'acidesa dels mars., Es tracta d'un fenomen que pot posar en perill la supervivència dels favetes, si no es redueixen les emissions de diòxid de carboni a la modificacion de pH perjudiqués les zones i els animEls els oceans, com els boscos, capturen part de les emissions de diòxid de carboni que l'activitat humana genera. No obstant això, en el cas de les profunditats marines, l'acumulació d'aquest gas es tradueix en un augment en l'acidesa dels mars., Es tracta d'un fenomen que pot posar en perill la supervivència dels favetes, si no es redueixen les emissions de diòxid de carboni a la modificacion de pH perjudiqués les zones i els animals que hi viuen.Segons un estudi publicat en la revista Proceedings of the Royal Society B
Un dels hàbitats "més significatius de la Mediterrània", l'Arxipèlag de les Columbretes, per la complexitat dels ecosistemes que allotgen, segons els autors del treball. Múltiples espècies de peixos i crustacis, com el mer i la llagosta vermella "utilitzen l'hàbitat coralino per sobreviure", explica Linares Encara que els autors de l'estudi admeten que cal seguir a llarg termini l'evolució dels fons marins analitzats, les seves conclusions són preocupants
Abans de la Revolució Industrial no s’havia superat les 280 parts per milió de concentració de CO2 en l’atmosfera. Després d’aquesta, i per primera vegada des de fa 400.000 anys, aquesta xifra ha augmentat fins a superar 400ppm. Com afecta aquesta xifra al canvi climàtic?
Quan la concentració de CO2 en l’atmosfera era de 280, la Terra estava quasi un grau més freda que en l’actualitat. En algunes parts el calentament global no es nota, en altres s’està refredant, com en algunes parts de l’Antàrtida i en l’Àrtic, per exemple, des de fa uns segles, des de l’any 1750, s’ha calentat al voltant de 9 graus centígrads.
Es tracta d’una cadena, els èssers vius absorbeixen la meitat de CO2 que els humans emetem diàriament a l’atmosfera, cosa que afavoreix perquè regula l’augment de la temperatura mitjana global. Però, aquest problema fa que el mateix canvi climàtic repercutisca sobre els ecosistemes.
La NASA ha publicat els resultats fets per l’Observatori de Carboni en Òrbita 2 (OCO-2), primer satèl·lit que medeix les concentracions de CO2 i que té la finalitat de captar on i com s’absorbeix aquesta immensa quantitat de CO2 emesa pels humans.
Dave Schimel assegura que la biosfera i oceans, durant aquestos 50-100 anys han absorbit la meitat de CO2. A més afirma que no coneixen com podria canviar el futur si l’efecte de les emissions vingudes de fonts fòssils sobre el canvi climàtic canviaren.
Precisament, esta missió de la NASA té com a objectiu tractar d'esbrinar els mecanismes pels quals s'absorbix el CO2 en la superfície terrestre i de quina manera pot afectar el propi calfament global a la forma en què les grans masses d'aigua i els boscos emmagatzemen en diòxid de carboni que emet l'activitat humana.
No obstant, Michael Freilich, director de la División de ciencias de la Tierra de la NASA ha explicat durant una conferència que aquest fet és irregular, és a dir, hi ha anys on és absorbit el CO2 i altres on tot el CO2 va a l’atmosfera.
La NASA està investigant també en el terreny i també mitjançant dades recollides per instruments que es montaran en els pròxims anys en L’ISS. Una científica de l’OCO-2, Annmarie Elderling diu que aquestes dades són un gran avanç per entendre i prevenir el canvi climàtic. A més explica que medir de forma precisa el CO2 ha sigut una tasca complicada realitzada des de l’espai.
Per a concloure, Lesley Ott, investigadora del Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA explica que també estan prenent medides globals dels llocs més sensibles de la Terra per entendre que està succeïnt al Planeta.
Els 12 membres de l'OPEP, l'Organització de Països Exportadors de Petroli, aposten pels mecanismes de captura i magatzematge de CO2 como una ferramenta important per a combatre el canvi climàtic. En el seu últim butlletí mensual, esta associació sosté que esta tecnologia, podria desenvolupar un paper central per a facilitar la transició a una economia lliure de carbono. L'OPEP es pronuncia davant de la celebració a París de la cima del clima, on la principal preocupació és reduir els gasos d'efecte hivernacle, i on també volen reduir l'energia generada a les industries, ja que es al voltant del 40% de les emissions de CO2 que llancem a l’atmosfera.
A pesar d'este pronunciament, l'OPEP és quasi sempre la gran absenta dels compromisos previstos a Paris. 156 països del món han presentat davant de l'ONU les seues aportacions voluntàries de reducció d'emissions per al període 2020-2030. Només un dels 12 membres de l'OPEP ho ha fet dins del termini, que acabava l'1 d'octubre.
En els últims mesos, algunes de les petrolieres més importants s'han posicionat davant de l'ONU. Deu grans grups van apostar a l'octubre pel gas natural, que emet menys CO2 que el carbó i el petroli. Cap petroliera dels EUA va ratificar eixa declaració, en la que es reconeixia el canvi climàtic com un desafiament important.
El Sistema Solar segueix l'enorme massa del Sol al llarg i ample de l'espai. Però entre els seus planetes, envoltats per una enorme pell de roques i asteroides que es diu núvol d'Oort , ressalta l'amenaçadora presència d'un enorme planeta gasós: Júpiter. Astrofísics de la Universitat de Toronto han suggerit que Júpiter va poder ser el responsable de l'expulsió d'un altre planeta del Sistema Solar quan la formació d'aquest
s'estava configurant, fa 4.000 milions d'anys. Aquest fet, reforça la idea que en el passat hi va haver un cinquè planeta gasós que va ser bandejat per la força de la gravetat.
L’autor principal d’aquesta troballa, Ryan Cloutier, ha afegit que el que va poder ocórrer és que Júpiter s'acostés tant a l'altre planeta que el accelerés fins al punt de alliberar-se de l'atracció gravitatòria del Sol. Els estudis anteriors ja havien proposat aquesta hipòtesi, però no van considerar quins efectes haurien tingut aquestes trobades sobre cossos menors, com ho són les llunes dels planetes gegants.
Però l'equip d'investigadors de Cloutier es van fixar en aquests objectes que van solcar l'espai fa 4.000 milions d'anys, i van desenvolupar models per simular les seves trajectòries a partir de la informació obtinguda en Calisto i Jàpet, dues llunes de Júpiter i Saturn, respectivament. Després, van analitzar quin tipus de fenomen d'expulsió d'un altre planeta podria haver generat les seves òrbites.
«Vam descobrir que Júpiter hauria estat capaç d'expulsar un cinquè planeta gasós i conservar una lluna en l'òrbita de Calisto (com passa en la realitat)», va explicar Cloutier. «D'altra banda, hauria estat molt difícil que Saturn ho hagués fet perquè Jàpet hauria estat avui en dia en una òrbita completament diferent».
Al marge d'aquestes hipòtesis, la mola ombrívola i gasosa de Júpiter continua girant en el interior del Sistema Solar. ¿Va ser Júpiter l’autor del suposat “segrest” planetari?
Durant l'any 2015, la naturalesa ens ha estat enviant senyals. Ha estat l'any més calurós de la història.
Segons l'ONU, ha augmentat cinc voltes el nombre d'oles de calor, inundacions i tormentes des de 1970. Tots els estudis afirmen el major número de vegades amb que ocorren fenòmens climàtics externs com temepratures altíssimes o baixíssimes, pluges torrencials, sequeres etc. És tan evident aquest augment, que la xifra de persones que s'han desplaçat de les seues cases per desastres climàtics és major que les que s'han desplaçat per conflictes armats.
Estudis exposen que a finals del s.XXI en algunes zones del golf Persa serà insuportable la vida humana, ja que els riscos d'estar a l'imtempèrie unes hores poden ser mortals.
Els científics han deduït que aquestos canvis climàtics són deguts a l'augment de gasos en l'activitat humana. No obstant, hi ha actors que s'hi neguen a admetre aquesta evidència perquè no imaginen un altre món en el que no es consumisca l'energia de la manera en com ho fem ara. També hi ha una altra evidència: el món humà encara no ha sigut capaç d'actuar amb eficàcia respecte al calentament global.
Així i tot, açò no es deu a les manipulacions d'empreses, sinó, a la naturalesa.
Els humans ens hem acostumat a uns hàbits i ens costa molt deixar-los. Tot apunta que fins que no passe res que ens afecte d'una manera ràpida i directa, els humans no actuarem respecte al que està passant.
Tenim una gran addicció pel consum de carboni. L'utilitzem amb excès per a totes les coses. I una vegada utilittzat, l'emetem a l'atmosfera com CO2 i aquest calenta el planeta i torna boig el clima. I necessitem canviar aquesta realitat.
La primera conferència mundial sobre el medi ambient va tindre lloc a Brasil l'any 1922 i la pròxima tindrà lloc a París dintre de poc. Aquesta última apunta proposar avanços.
Així i tot, les metes que es proposen no són les suficients per a reduïr aquest problema. I aleshores, oblidem que la mare naturalesa sempre guanya.
Segons les expectatives respecte al increment del escalfament del mar i la acidificació dels oceans, les zones mediterrànies podrien perdre tot el seu atractiu pel que fa a la biodiversitat d’espècies i hàbitats. Amb açò, activitats recreatives com el busseig es veuran afectades per aquests impactes ambientals.
Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), a Espanya, que determina que, a més de l'important cost ambiental que ocasiona, l'augment del diòxid de carboni provocat per l'acció humana des de la Revolució Industrial podria tenir també un cost econòmic per a aquells sectors que viuen del mar.
La investigació es va dur a terme a unes de les zones marines més visitades de la Mediterrània per a la pràctica del busseig per la seva gran biodiversitat, complexitat geomorfològica i la presència de diverses espècies emblemàtiques com el corall vermell, el mer o la milana.
Per avaluar les pèrdues potencials associades a diversos escenaris d'escalfament i acidificació, els científics van desenvolupar un mètode de valoració ambiental anomenat "experiment d'elecció", amb el qual es va obtenir i es va analitzar les preferències d'una mostra de 390 bussejadors sobre diferents experiències de busseig.
La investigació, publicada a Environmental and Resource Economics, va avaluar aquells atributs que podrien influir en els nivells de satisfacció dels bussejadors, com ara la complexitat geomorfològica del fons marí, el deteriorament de gorgònies (corall vermell, gorgònia vermella i gorgònia blanca) i una major presència d'espècies de meduses, així com el nombre de bussejadors en cada immersió i el preu de l'activitat.
Pot ser aquest, el principi d'un nou sector econòmic que dóne riquesa a Yecla. Les xifres del projecte amb la qual es parteix són: entorn als 200 milions d'euros d'inversió i entre 300 i 600 llocs de treball.
La promotora és l'empresa Grafenano, els fundadors i els gerents són els germans yeclanos Martínez Rovira que van decidir investigar les propietats d'un producte que l'han batejat com al material del futur, ja que està canviant molts dels aparells, productes i tecnologies que utilitzem ara mateix: el grafè.
El grafè és 200 vegades més fort que l'acer i és millor conductor de l'electricitat que altres elements, com el coure. Serveix per a gairebé tot. Per exemple, el grafè de l'empresa dels Martínez s'ha utilitzat per a crear una batería que carrega el cotxe en 8 minuts. El problema que sorgia fins ara amb aquest producte era fabricar-lo, sintetitzar a una mida més gran d'una targeta de crèdit. I aquest és l'èxit dels germans Martínez. Els seus contactes amb la Universitat d'Albacete els van permetre començar a investigar com aconseguir fabricar grafè en grans dimensions. I ho van aconseguir.
Aquest èxit els permet que a dia d'avui només ells puguin fabricar amb longituds quilomètriques. Açò és el que atorga felicitat a aquests yeclanos que es veuen amb un tresor entre les mans de posar al mercat.
El que estan fent en els últims mesos és ensenyar a les multinacionals el seu descobriment i començar a signar contractes milionaris.
Alguns són projectes d'altres ja són una realitat. Per exemple, l'empresa espanyola que està construint l'AVE a l'Aràbia Saudita, està treballant amb grafè de Grafenano.
Capturar el diòxid de carboni (CO2) i emmagatzemar-lo en el subsòl mitjançant processos artificials d’injecció és una estratègia que ha aparegut recentment i que es troba en procés d’investigació. Al sotmetre el CO2 en un medi on suposadament romandrà immobilitzat s’integra amb els minerals del subsòl adoptant una forma sòlida. Amb açò, s’evita la seua emissió contaminant a l’atmosfera i es redueix, per tant, l’efecte d’hivernacle responsable de l’escalfament global.
Aquesta estratègia, com podem veure, resulta molt prometedora com a possible expectativa per solucionar part del problema de la contaminació de CO2, però encara hi ha dubtes respecte la seguritat i l’eficàcia d’aquesta tècnica.
L’Agència de Protecció Ambiental dels EEUU estima que les actuals tecnologies podrien eliminar fins a un 90% del diòxid de carboni de les centrals elèctriques que funcionen amb carbó mitjançant aquesta tècnica.
No obstant Yossi Cohen i Daniel H. Rothman, de l’ Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) en Estats Units, han trobat que no tota la quantitat de CO2 injectat s’integra amb els minerals per complet. Aquests investigaren les reaccions químiques entre el diòxid de carboni i el seu entorn mineral observant que només una part del gas s’injecta en la pedra, la resta adopta una forma més tènue. Per tant si es transforma en matèria sòlida passa a ser estable i romandrà immobilitzat allí baix durant un temps indefinits. En canvi, si es queda en forma líquida o gasosa, conserva una mobilitat siginificativa i podria tornar a l’atmosfera.
Encara que Cohen i Rothman han demostrat que la gent estava equivocada al creure que tot el CO2 injectat es convertia en matèria sòlida, admeten que les seues prediccions teòriques requereixen experiments per determinar amb la suficient certesa la magnitud d’aquest efecte.
El metà, l'ozó i certs aerosols permanèixen en l'atmosfera durant un temps més curt que el diòxid de carboni, però poden afectar tant al clima com a la qualitat de l'aire. Les polítiques mediambientals, en canvi, tendeixen a separar les dos qüestions, amb mesures que lluiten contra la pol·lució de l'aire però que no sempre tenen beneficis climàtics i al contrari.
Un nou estudi realitzat per un equip internacionals de científics i dedicat a aquestes substàncies contaminants de presència breu revela mesures que podrien posar en marxa els governs de les nacions per millorar substancialment la qualitat de l'aire, així com per lluitar contra el canvi climàtic. En la Unió Europea, la reducció en l'esperança de vida a causa de la pol·lució de l'aire va ser de 7,5 mesos en 2010, i la legislació ja en marxa per millorar la qualitat de l'aire busca reduir la pèrdua fins 5,2 mesos fins 2030. Les noves mesures identificades en el recent estudi, orientades a mitigar l'acció dels anomenats agents contaminants de presència breu, podrien augmentar la qualitat de l'aire i reduir la pèrdua d'esperança de vida encara més: un mes en Europa, uns mesos en China i en un any en India. Les noves mesures d'atenuació propostes per un equip de l'Institut Noruec d'Investigació de l'Aire també tindrien beneficis climàtics, reduint les temperatures en uns 0'22°C fins 2050. La reducció del calentament en l'Àrtic seria major, arribant als 0'5°C, mentre que al sud d'Europa apart també s'incrementarien les precipitacions. Aquestes dades podrien alleugerar la prevista sequera del futur.
Un asteroide de la mida de quatre camps de futbol passarà molt a prop de la Terra durant la nit del 31 d'octubre (el dia de Halloween), segons ha confirmat l'Agència Espacial Europea (ESA). I encara que no suposa cap perill per al nostre planeta, és la demostració que són necessaris més esforços per localitzar roques espacials potencialment perilloses.
L'objecte, que ha rebut la denominació de 2015 TB145, té uns 400 metres de llarg i passarà a 480.000 km. de la Terra. És a dir, a una distància superior a la que ens separa de la Lluna. Tot i això, molt poques vegades passa tan a prop un objecte d'aquesta mida, i amb una massa suficient com per destruir tota una ciutat si caigués en una zona poblada.
No obstant això, i malgrat que aquest cop no correm cap perill, l'ESA subratlla el fet que l'asteroide va ser descobert el passat 10 d'octubre, és a dir, a només 21 dies del moment de màxima aproximació. Si la seva trajectòria hagués estat lleugerament diferent, només hauríem tingut aquest temps per preparar-nos per l'impacte. Tot just 12 hores després del primer albirament, que es va dur a terme a Hawaii, l'Agència Espacial Europea va confirmar la presència i la trajectòria de l'asteroide des de l'observatori de Tenerife. La NASA ha fet públic un comunicat en què explica que l'objecte celeste, que té "aparença de calavera", és més probable que sigui un cometa extint que un asteroide.
Normalment els asteroides tan grans solen ser vistos molt abans, quan encara estan a més de 400 milions de km. de nosaltres. Aquesta vegada, però, no ha estat el cas, encara que amb l'asteroide de Halloween hem tingut sort. La propera vegada podria no ser així.
L'agència Xinhua va difondre una sèrie de fotografies en què apareix la boira tòxica o edificis que desapareixien entre núvols de pol·lució.
