El canvi climàtic té un impacte irreversible

Els riscos que comporta el canvi climàtic els podríem resumir en què l'augment de l'emissió de gasos incrementen la possibilitat de què es produeixca un impacte greu i irreversible tant en la naturalesa com en la societat. Aquestos riscs tan sols els poden limitar la combinació d'un procés d'adaptació i de reducció considerable i constant d'aquests gasos.

Nacions Unides, a més d'advertir d'aquest canvi, ha recordat als goberns del món que encara estan a temps d'evitar la catàstrofe, la qual cosa servirà de guía en la cumbre de París de finals del 2015.

Per tal de fer-li front, el proper protocol de Kyoto que es realitzarà, serà renovat amb diverses iniciatives. La Unió Europea ha volgut que s'incloguera que totes les regions estan afectades, deixant de costat la riquesa. Per altra part, Estats Units demana que es deixe clar el terme “irreversible”.

Concienciar i donar compte de la importància que comportaria aquest canvi és la part principal, per això s'ha demanat un llenguatge més clar i impactant, com per exemple dir que provocaria més oles de calor, més inundacions, més tempestes, etc.

Es presentaran 100 tonelades de gel dividides en 12 blocs procedents de Groenlandia, per tal d'inagurar la reunió de Copenhague i així recordar als delegats del risc que comporta el canvi climàtic. “És un gel que podem salvar cremant menys carbó, conservant l'electricitat i conduint millors cotxes” ha definit clarament el ministre danés per al clima.

Notícia original.

Notícies relacionades:

El canvi climàtic provoca més desplaçats que una guerra.

En la zona cero del canvi climàtic.

La resposta moral enfront al canvi climàtic.

Vídeos:

Gran Terratremol de San Salvador

El passat 14 d'Octubre a San Salvador hi va haver un gran terratrèmol de 7,4 en l'escala de Rincher. Va succeir a gran part d'El Salvador, Nicaragua, Guatemala, Hondures i Costa Rica. Aquest fenomen dur uns 30 segons i va succeir al
es 21:51, amb epicentre de 85 quilòmetres. Al principi l'autoritat de Sant Francesc actiu una alarma d tsunami però va resultar ser un terratrèmol i el van desactivar. No hi ha hagut cap persona afectada només van haver talls de llum però a Sant Miquel un home ha mort després de caure-li a sobre un pal de la línia eléctrico.Esta activitat tel·lúrica no se sentia a El Salvador des de fa 13 anys.

Noticia Original

Vidio

Torna a caminar un home amb paràlisi després d'una teràpia pionera. 

Darek Fidyka torna a caminar pel seu propi peu quatre anys deprés d'haver patit una punyalada a traïció que va tallar en dos la seua mèdul.la espinal. L'home de 38 anys afirma que es una sensacií increïble, com tornar a naixer.

Curiosament la clau de la recuperació es deu pel seu nas, Sona a broma però es deveres, més concretament a les cèl.lues dlia envolvent olfactòria, que tenen una gran capacitat regenerativa. Els cirugians vans extraurer unes cèl.lules i dos setmanes després aquestes van ser implatades per davall de la lesió medul.lar.

Al cap de 6 mesos Darek ja donava els seus primers pasos, i al cap de dos anys ja era capaç de conduir. El professor Geoffrey Raisman  de la  Universitat de Neurología de Londres admiteix estar molt content amb els progres i assegura poder vençer la paràlisi pròximament. Raisman esta convençut que amb els  trataments CGEO no sols podran servir per a lesions medul.lars sino també en casos de paràlisis cereblar, ceguera i sordera.

Noticia original

Altres
video

                        Home de Ust-Ishim

La revista  Nature va publicar aquesta setmana la seqüenciació del genoma d'un home humà anomenat Ust-Ishim, anatòmicament modern (Homo sapiens), que vivía a Sibèria fa 45.000 anys, el treball dels seu fèmur fòssil, proporciona informació detallada sobre la història primerenca dels humans moderns fora d'Àfrica, i ajuda a identificar quan van crear aquestes persones i neandertals.

Segons l'investigadora (Kelso), la seqüenciació d'aquest genoma, així com d'altres obtinguts prèviament d'humans arcaics - d'un neandertal i un desinovà- són d'una qualitat "tant bona" com les seqüències del genoma que estan disponibles per a l'ésser humà actual.                       

Este individu, Ust'-Ishim, és el primer humà modern conegut que vivia fora d'Àfrica i Orient Mitjà, així com el més antic d'aquest grup del que s'ha seqüenciat el genoma - el primer era el genoma del noi Mal' ta de fa 24000 anys-.

Degut a açò, els científics conclouen que la població que va pertànyer a Ust'-Ishim es va separar del seus  avantpassats dels actuals europeus i asiàtics d'abans, o com a mínim al mateix temps, que aquests grups van divergir entre ells.

                                       

 

EXTRACCIÓ D'ADN

Extragueren una petita quantitat d'OS del fèmur amb un trepant per a extracció de DNA  i posteriorment es va realitzar en una sala neta a l'Institut Max Planck en Leipzig (Alemanya)

El treball es va fer a partir de l'extracció d'una petita quantitat d'os del fèmur, utilitzant un trepant per a dentistes.

A partir d'aquesta pols d'os, l'ADN s'extreia utilitzanADN que es pot  recuperara partir d'ossos antics.

t tècniques especials dissenyades per optimitzar la quantitat d'

L'estudi indica que els avantpassats dels Ust-Ishim es van barrejar amb els neandertals aproximadament entre 7.000 i 13.000 anys abans de que aquest individu vivira - fa entre 50.000 i 60.000 anys enrere-, molt a prop en el moment de l'època de la gran expansió moderna fora d'Àfrica i el Orient Mitjà .

Per últim, el genoma de l'home d'Ust '-Ishim proporciona una nova manera d'estimar la taxa de mutació en els humans moderns.

noticia original

noticia relacionada

noticia relacionada

Un compost del bròquil o la coliflor millora alguns símptomes de l'autisme.

 
               
Aconsegueix un benefici en factors com irritabilitat, letargia, moviments repetitius, hiperactivitat, motivació i els gestos, la interacció social i en la comunicació verbal.
En concret, els investigadors de l'Hospital MassGeneral Infantil i l'Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins han trobat evidències que el tractament diari amb sulforafano, una molècula que es troba en aliments com el bròquil, la coliflor i la col, pot millorar alguns símptomes d'espectre autista.

LA TIERRA ENTRA EN LA ERA DEL ANTROPOCENO

Un grup internacional d'investigadors proposa canviar el nom a l'època actual a causa de l'terrible impacte deixat al planeta per l'activitat humana.
 


L'home pot ser un animal terrible, possiblement l'únic dedicat a destruir amb afany la seva pròpia llar i font d'alimentació. L'activitat humana ha fet desaparèixer ecosistemes a tot el món, ha canviat la qualitat de l'aire, ha influït en el clima global i ha exterminat d'una o altra manera centenars i centenars d'espècies. Un prestigiós planter de científics advertia fa dos anys a la revista Science que la Terra s'aproxima a un col · lapse mediambiental imminent i irreversible si no es prenen aviat les mesures adequades. Fa tan sols uns mesos, altres experts afirmaven en la mateixa revista que el món es troba immers en la seva sisena extinció massiva, i no per catàstrofes naturals. Aquesta és la nostra empremta al planeta i els científics creuen que és tan profunda que ha de posar nom a tota una era: es diu Antropocè, l'era dels éssers humans.

El mosquit tigre, responsable del dengue, s'estén per la costa espanyola

El mosquit tigre, causant del dengue, s'ha estés per un terç de la superfície catalana, també per la Comunitat Valenciana i Balears. El bon temps accelera l'activitat biològica de l'insecte, avançant l'eclosió dels ous, i per tant, multiplicant els vectors d'infecció. Ajuntaments de Catalunya inicien actuacions de control de plagues contra l'Aedes albopictus centrats en tractaments amb larvicidas i campanyes de sensibilització de la societat. El mosquit Aedes aegypti nia en els depòsits d'aigua, aigua en tests, cendrers, abeuradors, carretons o fonts ornamentals. Pel que es recomana evitar, en tot el possible, l'acumulació d'aigua, sobretot en espais privats, perquè en un 80% dels casos és on habita l'insecte.


Què és el dengue?

 El dengue és una infecció vírica transmesa per la picadura de les mosquits femelles Aedes infectades, pròpia de zones tropicals, encara que ja s'estén per la conca mediterrània i zones interiors d'Espanya. Hi ha quatre serotips de virus del dengue (DONEN 1, DONEN 2, DONEN 3 i DONEN 4) . Els símptomes apareixen 3-14 dies (mitjana de 4-7 dies) , sent semblants als de la grip.


En el cas de sospitar haver contret l'escarafalls, acudisca urgentment al centre de salut, perquè té un ràtio de 5% de morbiditat en els afectats que no es tracten.


 Fins al moment no hi ha cap medicina que remeie la malaltia, sinó que s'alleugen els símptomes, es realitzen transfusions de sang, en cas de ser necessàries, i s'observa desenrotllament del pacient.
 
Noticia original:


Noticia relacionada:


Temas de salud-Dengue

Video:

La NASA considera abaratir el viatge a Mart hivernant als astronautes

 La NASA està buscant maneres de reduir el cost d'enviar sers humans a Mart. Una de les opcions és sotmetre els seus astronautes a un son profund durant la duració del viatge al planeta roig. Conegut com a letargia, este son profund reduiria les funcions metabòliques dels astronautes amb els procediments mèdics existents. La letargia també pot ocórrer naturalment en els casos d'hipotèrmia.

Una tripulació teòricament podria posar-se en estat d'hivernació durant la duració del trànsit a Mart, que en el millor dels casos prendria 180 dies, només l'anada.

L'enginyer aeroespacial de March Schaaffer, de la firma Spaceworks en Atlanta, diu que simplement no ha existit la necessitat d'induir la hipotèrmia en pacients de més de set dies, mentres que per a les missions humanes a Mart, hem de pensar a 90 dies, o 180 dies.

Hi ha una sèrie de beneficis per a l'enviament d'una tripulació dormida a Mart. Per a començar, les tripulacions són capaços de viure en naus més xicotetes, amb menys comoditats i requerixen menys aigua, menjar i roba.

Finançat per la NASA, la investigació de Spaceworks suposa una reducció de cinc vegades del volum pressuritzat necessari per a una tripulació en hivernació i una reducció de tres vegades en la quantitat total de massa requerida. Açò significa que la missió passaria d'un pes de 400 tones a al voltant de 220.

Noticia original:

Noticies relacionades:
 
-Se buscan astronautas para el primer viaje a Marte... sin retorno

-Los astronautas que viajen a Marte tendrán que quedarse allí para el resto de su vida

-Los astronautas de una misión a Marte podrían morir de aburrimiento

Video:

Descoberta una nova especie de dinosaure ibèric del Juràssic

Un equip hispano-luso d’investigadors, en el que participa l’Universitat Nacional d’Educación a Distancia, ha trobat en la xicoteta localitat portuguesa de Porto das Barcas una nova especie de dinosaure que han batejat como Eousdryosaurus nanohallucis. Es tracta del primer ornitòpode dinosaure trobat en la península ibèrica, on va viure fa 152 milions d’anys.

L’estudi fou portat a terme conjuntament per investigadors espanyoles i portuguesos perteneixents al Grup de Biologia Evolutiva de l’Universitat Nacional d’Educació a Distancia (UNED) i la Societat d’Història Natural de Torres Vedras.

Els ornitòpodes, família a la que perteneix el Eousdryosaurus, al evolucionar fins formes derivades van anar progressivament perguent un dit del peu: en el caso de Eousdryosaurus existeixen tres dits funcionals i un polze diminut, mostrant un estadi intermig en la secuencia de transformació fins l’adquisició de peus amb tres dits que es característica en ornitòpodes derivats. Els dinosaures tenen un fèmur molt característic sobre tot per la zona d’inserció de la musculatura implicada en la carrera. Eousdryosaurus comparteix aquest tipus de fèmur, que ningú més te, amb els dinosaures.

Eousdryosaurus era un nan en temps de gegants, però aprofitant eixa virtut la seua agilitat probablement li permetia escapar veloçment dels seus depredadors.
L’abundància de jaciments en aquesta regió del centre-oest de Portugal ha permitit anar ampliant el coneixement sobre els ecosistemes que constituïen la península ibèrica fa milions d’anys.

Els virus dels anfibis aporten claus sobre el contagi entre especies

Investigadors de la Queen Mary University of London (QMUL), la University College London (UCL) i la Real Societat Zoològica de Londres (ZSL) guiats por l’investigador Jaime Bosch, del Museu Nacional de Ciencies Naturals (MNCN-CSIC), han estudiatlos efectes d’un virus del gènere Ranavirus (que afecta a anfivis, reptils i peixos).

Jaime Bosch i un equip de investigador, van trobar anfivis de sis especies diferents morts graument afectats per ranavirosis en el Parc Nacional de Pics d’Europa (Asturies), i uns anys més tard també van trobar la mateixa enfermetat a la presa del Pontilló (Galicia), a 200 km del Parc Nacional. El estudi mostra lo fàcil que lels virus es propagen per la acció de l’hombre i el enorme impacte que poden tenir en les comunitats locals.

Es trata de patògens que consigueixen saltar d’unas especies a altres i superar les barreres inmunològiques dels nous hospedadors. Enfermetats zoonòtiques (trasmitides des de animals a humans) com la gripe A o l’ébola.

Jaime Bosch, esplica que una de les majors amenaces per a la biodiversitat es l’augment de les enfermetats infeccioses que afecten a varies especies al mateix temps.

Europa acorda una retallada del 40% en les emissions de CO2 per al 2030

Els líders de la Unió Europea han arribat aquest divendres un acord unànime en matèria d'energia i canvi climàtic per al 2030: una retallada del 40% de les emissions de diòxid de carboni (CO2), una quota de renovables del 27% i un objectiu del 25% d'eficiència energètica, així com un impuls de les interconnexions.

Amb aquest acord, la UE pretén donar seguiment al triple objectiu que es va fixar per al 2020 (20% de retallada d'emissions, 20% de renovables, i 20% d'estalvi energètic).
D'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), la concentració de gasos d'efecte hivernacle presents a l'atmosfera va assolir un màxim sense precedents el 2013.
Molts dels polítics que han participat en aquest acord, afirmen que són unes mesures molt ambicioses i efectives des del punt de vista del cost.
Així mateix, han explicat que la decisió té com a elements 'la justícia perquè tots els països contribueixen en funció de la seva prosperitat i la seva capacitat, la solidaritat perquè hi ha suport addicional per als països amb renda per càpita inferior a la mitjana i un esperit d'empresa perquè els diners ha de gastar de manera rendible '.
Per la seva banda, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha comentat que aquestes mesures són eficients per lluitar contra el canvi climàtic.

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo:

El tejo de Serra Arana en perill d’extinció

Un equip d’investigadors del departament d’Anàlisis Geogràfic Regional i Geògrafia Física de la Universitat de Granada, publiquen un treball en la revista  “Bosque (Valdivia)”, en el qual descriuen el anàlisis geoecològics de una població mediterránea relicta, amenaçada y poc coneguda de tejo.
El seu objectiu prioritari era coneixer en quines condicions és desarrolla la espècie i les seues possibilitats de preservació en el futur, per al qual abordaren, mitjançant el treball de camp, la seua identificació i localització, el anàlisis de l’estructura demogràfica de la població, del seu estat de conservació, dels hàbitats y dels nicols ecològics.
Com a resultat, els autors van obtindre un mapa corològic ADa de l’espècie i un major coneixement de la mateixa, descobrint el predomini dels arbres adults de edats mitjanes y longeves, la escasses de individus juvenils i la inexistència de plàntules; un destacat desequilibri sexual, amb prevalença del gènere masculí, i un estat de conservació òptim a degradar el conjunt de la població, entre altres conclusions.
En aquest treball els experts plantegen una proposta de conservació i regeneració del tejo basats en la protecció dels exemplars existents, el tejo és pot classificar com una espècie singular i d’alt valor ecològic.
El tejo té un caràcter relicte el qual no és perillós, la seua conservació en el futur no esta garantitzada per les característiques de la població i per les condicions en els boscos de “caduco-marcescentens” castigats per la explotació antròpica.

Noticia original

Noticies relacionades
-Mes informació sobre el tejo a Asturies:

-La toxicitat del tejo i característiques:

Vídeo

La abubilla ‘pinta’ sus propios huevos con bacterias que protegen al embrión

Investigadores de la Universidad de Granada y del Consejo Superior de Investigaciones Científicas han descubierto que las abubillas recubren sus huevos con una secreción que ellas mismas generan, cargada de bacterias mutualistas, que es retenida por una estructura especializada de la cáscara y que aumenta su éxito de eclosión. Hasta la fecha, este comportamiento sólo se ha encontrado en esta especie de ave, y se trata de un mecanismo para proteger sus huevos de infecciones por patógenos.

En un experimento publicado en la revista Journal of Animal Ecology, los científicos, pertenecientes al Grupo de Comportamiento y Ecología Animal de la Universidad de Granada, al de Sustancias Antagonistas Producidas por Microorganismos y al Grupo Ecología Evolutiva, de la Conducta y Conservación de la Estación Experimental de Zonas Áridas , impidieron a varias hembras de abubilla impregnar sus huevos con esta sustancia, que ellas mismas cultivan en el interior de una glándula denominada uropigial.

Comprobaron que la cantidad de bacterias patógenas que se encontraba en el interior de huevos que fracasaron en la eclosión fue mayor en aquellos nidos en los que experimentalmente habían impedido a las hembras usar su secreción que en los que se les permitió el uso de esta sustancia, por lo que claramente la secreción supone una barrera al paso de patógenos hacia el interior del huevo.

Por otra parte, no solo la secreción en su conjunto, sino particularmente las bacterias que comprobaron que producen bacteriocinas  en esa secreción, resultan beneficiosas para los embriones en desarrollo, ya que el éxito de eclosión estuvo directamente relacionado con la cantidad de enterococos presentes en las cáscaras de los huevos y en las secreciones de las hembras: cuantos más enterococos tenían, mayor era su éxito de eclosión. 

En este trabajo, también han descubierto que las abubillas han desarrollado en sus huevos un rasgo excepcional, consistente en la presencia en su superficie de innumerables pequeñas depresiones que no atraviesan la cáscara por completo, y que parecen servir específicamente para retener la secreción con bacterias recubriendo el huevo.

La sensació de boca seca pot ser síntoma d’asma

Científics de la Universitat de Granada i de l’Hospital d’Alta Resolució de Loja (Granada) han demostrat que els pacients asmàtics pateixen xerostomía, el qual tenen un pitjor control de la enfermetat.

La xerostomía afecta al 50% de les persones majors de 60 anys i el 90% en pacients hospitalitzats, es tracta d’un síntoma que presenten molts pacients i dona lloc a molèsties i efectes importants sobre la qualitat de vida i la salut bucal.

Després, el corticoides inhalats (CI) son la base del tractament de pacients d’asma bronquial i s’aplica mitjançant dispositius d’inhalació. Els CI’s tenen baixa biodisponibilitat, tenen efecte a nivell local, i passen en poca proporció a la circulació general.

És va fer un estudi a 74 pacients, els quals 57 pacients tenien asma i altres 17 estaven sans i van participar en el equip de control.

Les dades indiquen que els tractaments amb dosis altes de CI’s provoquen una disminució d’una proteïna salival MUC5B, que té un efecte protector sobre la mucosa oral.

Els resultats d’aquest treball, els científics arribaren a la conclusió que existeix una relació moderada entre el grau de control del asma y la gravetat de la xerostomía.

Noticia original

Noticies relacionades
-Mes estudis que comproven aquest fet

Vídeo

L' Olinguit, primer descobriment de una especie carnívora en Amèrica en 35 anys

Els  científics de l' Institut Smithsonian han identificat al olinguito com la primera especie de carnívor descoberta en les Amériques en els últims trenta i cinc anys.  L' olinguit s'ha observat en la jungla, hi ha especímens en museus i se la  exhibit en zoològics de tot el món, però per mes de cent anys ha sigut víctima de una identitat falsa, ya que hasta ara se' l creia herbívor.L' animal lluix com una mescla de gat domèstic i oset de peluche, i segons  els científics deu ubicar-se en la família dels  Proyonidae que compartix amb els mapaches.

Aquest ser va ser descobert al 2004, però va ser en 2006 quan li feren una mostra d'ADN. Els investigadors es trobaren una sorpresa amb aquest estudi  ja que els mapaches ja tenien un ADN paregut de l'Olinguit. A més consten de que hi ha especimens en museos, però no s'habia identificat en la familia dels  Proyonide.Aquest animal és solitari i te habits nocturns i viu en els arbres  ya que es un expert en trepar i saltar d'un arbre a un altre.

 

 

Comença la XXVIII Campanya Antàrtica Espanyola

La XXVIII Campanya Antàrtica Espanyola ha començat hui amb l'eixida del Vaixell d'Investigació Oceanogràfica Hespèrides rumb a l'Antàrtida.
L’Hespèrides ha començat hui la seua campanya que durarà sobre 100 dies i participaràn 70 investigadors procedents d'universitats i centres d'investigació de 12 països. En total, participaràn unes 150 persones.
El grup, arribarà previsiblement el 30 de novembre a l'Antàrtida per a l'obertura de les dos bases antàrtiques espanyoles, Base Antàrtica Gabriel de Castella i Juan Carlos I, i es preveu que la Campanya finalitze l'1 de març de 2015.
Nou dels 15 projectes de la campanya antàrtica espanyola estan finançats pel Ministeri d'Economia, que aporta 4 milions d'euros, dels 6 projectes restants, un està finançat per la Unió Europea, tres els realitzaran grups d'investigació de Bèlgica (en la base Gabriel de Castella) , Japó (en la Península Byers) , i Alemanya (en col·laboració amb un grup espanyol en la base Juan Carlos I) , i els dos últims són projectes d'investigadors espanyols que s'efectuaran en les bases argentines de les Illes Shetlands del Sud i en el vaixell oceanogràfic alemany Polarstern.

Notícia original:


Video:

Les entranyes del virus Ébola

L'aspecte de cuc allargat que presenta el virus de l'Ebola ja va sorprendre els científics belgues que ho van descobrir en 1976, quan van analitzar mostres arreplegues en la seua antiga colònia, el Congo, prop del riu Ebola. Hui es coneixen moltes més dades sobre la seua estructura, i un equip d'il·lustradors biomèdics de Visual Science (Rússia) els ha recopilat per a crear un dels models 3D més detallats del microorganisme.

El virus utilitza proteïnes humanes per a fabricar la seua pròpia membrana i en el seu interior oculta una hèlice d'ARN, no ADN.Las possibles vacunes es dirigixen a les proteïnes de la seua superfície, i altres fàrmacs tracten d'interferir en qualsevol dels seus funciones. Però mentres es descobrixen medicaments i tractaments eficaços contra el virus de l'Ebola, este continua matant a prop del 70% de les persones a qui infecta. El catedràtic de Microbiologia Cèsar Nombela explica a Sinc on radica la seua força: El virus té una intensa capacitat de multiplicació, que causa un efecte patològic en les cèl·lules a què afecta, fonamentalment les de la paret dels capil·lars sanguinis, les hepàtiques i a alguns glòbuls blancs. Esta afectació conduïx a una coagulació intravascular i hemorràgies generalitzades, provocant fallades multiorgàniques  després d'una febra prolongada i altres símptomes molt greus.

Sorprenent tècnica per desenrotllar ADN

Una manera simple i efectiva de desembolicar la massa sovint embullada l'ADN és "enfilar" el bri d'ADN per un canal nanomètric. Uns científics han utilitzat simulacions per determinar les característiques que ha de tenir aquest canal a fi d'aconseguir la màxima eficiència.

La idea és obligar a l'ADN a entrar al canal perquè s'afluixi i es desenrotlli per complet. Però no qualsevol canal pot fer-ho.

En el nou estudi, els científics han utilitzat tècniques de simulació per caracteritzar els mecanismes que condueixen a la formació d'un nus tenint en compte el diàmetre del canal.

El resultat ha estat que per sota dels 50 nanòmetres de diàmetre, la tendència a formar nusos disminueix dràsticament.

Enllaç:

http://noticiasdelaciencia.com/not/11731/asombrosa-tecnica-para-desenrollar-adn/

Desgel en l'Antàrtida

Les observacions dutes a terme durant els últims 3 anys amb ajuda del satèl·lit CryoSat, de l'Agència Espacial Europea (ESA) , han permés descobrir que l'Antártida està perdent cada any 159.000 milions de tones de gel.

Les dades del CryoSat analitzades confirmen que les zones més afectades per la ràpida desaparició del gel es troben en l'oest de l'Antàrtida, pròximes al Mar d'Amundsen, unes dades que coincidixen amb l'estudi difós el passat 12 de maig per experts de la NASA sobre la progressiva desintegració de les principals glaceres d'esta zona del continent antàrtic.

Els autors calculen que entre 2010 i 2013, l'Antàrtida occidental, Antàrtida oriental i la Península Antàrtica van perdre 134,3 i 23 milions de tones de gel cada any, respectivament. El desgel observat en estes tres zones és prou per a provocar una elevació del nivell del mar a escala global de 0,45 mm per any. 

La taxa mitjana del gel en l'Antàrtida Occidental s'ha incrementat en comparació amb mesures anteriors, i la pèrdua anual d'esta zona és ara un 33% més alta que calcula en els cinc anys anteriors a l'inici del treball de CryoSat.

Notícia original:

Lavanguardia - Satelite Cryosat

Noticies relacionades:

Canvi Climatic

D'on ve l'èbola?

Tots en aquests dies hem sentit parlar de l'èbola, un virus que ha provocat molts morts a Àfrica i que ha registrat els primers casos a l'hemisferi nord, a paisos com Estats Units o Espanya. Sabem de que es tracta i de com podem previndre'l, pero el que molta gent no sap es on va nàixer aquest virus.
L'èbola, abans conegut com a virus marburgo, va fer les seues primeres aparicions cap a l'any 1967 quan uns ximpanzes arribats des d'Uganda van infectar a científics europeus que varen començar a experimentar febre alta i hemorregies internes. Varen morir set persones i es van infectar 31, però el brot es va poder controlar.
Ja en el any 1976 en les profunditats de Sudan i Congo va apareixer altra volta aquest virus, ara anomenat èbola, nom que va prendre de un riu proper. Aquest virus estava relacionat amb els rats penats de la fruïta i els ximpanzes que vivien als arbres.
Des de l'any 1976 fins 2012 s'han documentat 1850 casos dels quals 1200 han sigut mortals.
Però al 2013 el virus aparegué per primera volta a Àfrica Occidental i degut al poc control sanitari que hi ha a eixes zones el virus s'ha estés ràpidament i mortalment a la població.
La CDC i la ONG Médicos sin Fronteras l'han calificada com una epidèmia sense recedents i fora de control.
A pesar dels esforços de la OMS ja s'han regstrat 3431 morts i 7470 infectats. Els tres països més castigats han sigut Sierra Leona, Liberia i Guinea Conakry, i el virus ha arribat a Europa i els Estats Units.

 Noticia Original

Noticia Relacionada

Noticia Relacionada

Video:

El misterio de las «cabras menguantes»

El misterio de las «cabras menguantes»

El tamaño de los rebecos de los Alpes italianos ha disminuido de forma sorprendente en los últimos años debido al cambio climático.

Investigadores de la Universidad de Durham han estudiado los cambios del tamaño corporal del rebeco (rupicapra rupicapra) de los Alpes italianos durante los últimos treinta años. Para su sorpresa, descubrieron que las crías pesan un 25% menos que los animales de la misma edad en la década de los 80. En los últimos años, este fenómeno que parece encoger el cuerpo ha sido identificado en diferentes especies animales, pero la disminución del tamaño de los rebecos, según los científicos, llama la atención por su velocidad y magnitud.

Como ocurre en otros casos, el motivo ha sido relacionado con el cambio climático. «La disminución del tamaño del cuerpo atribuida al cambio climático se ha generalizado en el reino animal, con muchos peces, aves y mamíferos cada vez más pequeños», explica Tom Mason, de la Escuela de Ciencias Biológicas y Biomédicas, de la Universidad de Durham. «Sin embargo, las disminuciones que observamos aquí son asombrosas. Los impactos sobre el peso de los rebecos podrían plantear problemas reales para la supervivencia de estas poblaciones».

El equipo se adentró en los registros a largo plazo de los pesos corporales de estos animales proporcionados por los cazadores en los Alpes italianos. De esta forma, descubrió que los descensos estaban fuertemente vinculados al calentamiento del clima en la región de estudio, que se volvió entre 3 y 4ºC más cálido durante las tres décadas del estudio.

Hasta la fecha, la mayoría de las investigaciones sugieren que esto se debe a que el cambio climático está reduciendo la disponibilidad o el contenido nutricional de los alimentos de los animales. Sin embargo, este estudio no encontró evidencias de que la productividad de los prados alpinos pastoreados por los rebecos se hubiera visto afectada por el calentamiento del clima. En su lugar, el equipo cree que las altas temperaturas están afectando a cómo se comportan las cabras.

http://www.abc.es/ciencia/20141022/abci-misterio-cabras-menguantes-201410221101.html

El «hobbit» cumple diez años rodeado de misterios

El «hobbit» cumple diez años rodeado de misterios

Con un volumen cerebral un tercio del nuestro y un metro de estatura, el esqueleto de una hembra adulta hallado en la isla de Flores en 2004 trae de cabeza a los paleontólogos una década después de su descubrimiento. Hace diez años se presentó como una nueva especie humana, que vivió hace 18.000 años y descendía del Homo erectus, el primero de nuestros antepasados que se aventuró fuera de África.

Tenía otra intrigante peculiaridad, era el primer ejemplar de la familia humana que había menguado de tamaño para adaptarse a la vida en un pequeña isla del tamaño de Flores (Indonesia). Esta merma provocada por la escasez de recursos es algo común en las especies animales, pero insólito en la nuestra. Además, el pequeño tamaño de su cráneo, semejante al de un chimpacé, iba también en contra de la tendencia general en nuestra especie a incrementar el tamaño del cerebro.Este extraño ejemplar fue enseguida bautizado con el apodo de “el hobbit”, por su pequeño tamaño, en un guiño a los personajes de ideados por Tolkien. Y ese apodo es lo único que parece mantenerse firme una década después de su descubrimiento. Y es que el exhibía también rasgos modernos, para mayor desconcierto.

Migración más temprana

Esta semejanza con linajes más antiguos cuestiona de paso que el Homo erectus fuera el primero de nuestros ancestros en salir del continente africano. Y adelantaría el momento de esta migración en varios cientos de miles de años sobre lo admitido hasta ahora. Una hipótesis muy sugerente que va ganando apoyos. Esto supone que el Hombre de Flores podría haber evolucionado en África, de donde habría salido hace unos dos millones de años, ya con su reducido tamaño, que tal vez podría haber mermado ligeramente en sucesivas generaciones para adaptarse a la escasez de recursos de la isla.En realidad, Peter Brown and Mike Morwood, que dirigían las excavaciones en la gran cueva de Liang Bua, donde apareció el hobbit, dada la mezcla de rasgos primitivos y modernos, quisieron catalogar el pequeño esqueleto con el nombre Sundantrhopus floresianus, pero los revisores del artículo que apareció en 2004 en Nature les hicieron cambiar de opinión, explica Stringer.“Si el linaje del Homo floresiensis tiene un origen más primitivo que los fósiles más antiguos hasta ahora descubiertos en Asia de Homo erectus, tendríamos que replantearnos la explicación dominante de cómo los humanos surgieron y se expandieron desde África”, señala Stringer. Hasta ahora se asumía que la primera dispersión desde el continente africano era anterior a los cráneos encontrados en Georgia, pero un origen aún más antiguo de los esqueletos de Flores supondrían una dispersión más temprana, uno 200.000 mil años antes, y compleja de nuestra especie, concluye el investigador.

http://www.abc.es/ciencia/20141023/abci-hobbit-hombre-flores-misterios-201410221843.html

Brot de legionel·la a Catalunya

Un brot recent de legionel·la a Catalunya, s'ha cobrat en els últims dies 10 vides. Però así no acaba tot, a més, s'eleven a 48 la llista total de afectats.
El balanç del pijor brot de les últimes dècades es de 10 morts i 38 afectats, tots els de avançada edad i amb patologies previes que van derivar en la legionel·la.
El brot a Sabadell ha provocat 6 víctimes i el de Ripollet 4. Tots els afectast per el brot de Ripollet vivien en una àrea de 500 metres, el que ha facilitat molt la investigació. De fet, ja és sap l'origen de la bacteria, un camió municipal de neteja. Malgrat aquest descobriment a Sabadell encara no s'ha trobat el focus, però les sospites apunten a una torre de refrigeració de l'empresa Tratamientos Térmicas Carreras.
El Departament de Salut en aquests moments està inspeccionant a 19 empreses més que tenen torres de refrigeració per veure si poden ser possibles focus.
Aquest virus està causant una gran mortalitat, però als mitjans de comunicació no està tinguent molta repercussió ja que en aquests moments té molta més repercussió el cas d'èbola a Madrid, malgrat que la legionel·la està resultant més mortal i molt més contagiosa.

Noticia Original

Noticia Relacionada

Noticia Relacionada

Video:

        Els pous  ‘Fracking’

Els pous  ‘Fracking’ defectuosos contaminen l’aigüa subterrànea

L'augment de la producció de gas natural mitjançant tècniques de fractura hidràulica o 'fracking'  ha causat des del seu començament una gran preocupació a causa de les conseqüències ambientals que pogués tenir.

No obstant això, els problemes de contaminació provenen de fallades en la construcció de la coberta protectora del pou en els primers metres del pou vertical més que de la tècnica de la fractura hidràulica en si, segons un estudi recentment publicat per la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences '(PNAS).

La investigació, realitzada per científics de la Universitat de Duke (EUA), va analitzar en total 133 mostres provinents de pous d'aigües subterrànies de consum humà.

"En general, les nostres dades suggereixen que on ha ocorregut la contaminació per una fuita de gas natural, aquesta es deu amb la major probabilitat a problemes d'integritat del pou en temes de cimentació o de la recoberta del pou", explica Tomas Darrah, de la Universitat de Duke.

Els seus resultats son de gran importancia per a l’avanç de la tècnica en noves àrees en les que s’esta plantejant la producció de gas natural mitjançant la tècnica del ‘fracking’

Però en cap cas hem vist migració del gas induïda per la perforació horitzontal o per la fractura hidràulica l'estrat d'esquist en profunditat ", asseguren els autors.

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Noticia original

Un gen protegeix les llatines del càncer de mama

El càncer és una malaltia en la qual l'herència genètica que rebem dels nostres pares, avis i avantpassats més llunyans pot augmentar les possibilitats de patir un tumor. Afortunadament també hi ha variants genètiques que funcionen com un escut contra alguns càncers , disminuint el risc de desenvolupar la malaltia . Això és exactament el que acaba de descobrir un nou estudi amb dones llatines als EUA , Mèxic i Colòmbia. Una mutació que porten al voltant del 20 % de les llatines redueix el risc de patir un tumor de mama en un 40 %. Tenir dues còpies d'aquesta variant genètica redueix el risc fins a un 80%.

L'estudi, publicat a Nature Communications, és el començament d'un nou misteri. Els experts dels EUA, Colòmbia i Mèxic que l'han fet no saben per què la nova variant protegeix contra tumors.

" Si aconseguim utilitzar aquests resultats per a entendre millor com això protegeix davant el càncer de mama negatiu a receptors d'estrogen seria molt interessant , ja que ara mateix no hi ha manera de prevenir aquest tipus de tumors ", diu Elad Ziv.

Al principi, diu, "pensàvem que les dones d'origen europeu tenien una variant que augmentava el seu risc de tenir càncer de mama, però el que veiem ara és que les dones descendents de nadius americans i les llatines tenen una variant que els protegeix ".





- Font d´informació

Una mescla errònia, culpable de la mort de 15 xiquets en Síria

La Organització Mundial de la Salut ha analitzat el que va causar que a mitjans de setembre, moriren 15 xiquets menors de dos anys, després de prendre la vacuna de la varicel.la. La mort d'aquests xiquets va ser deguda a que mesclaren la vacuna d'aquesta i la vacuna de la rubèola  amb Atracurium, un relaxant muscular, en lloc de fer-ho amb el dissolvent adequat. Les mescles errònies es van distribuir en quatre equips de vacunació durant el segon dia de la campanya d'immunització en Idelb.

 En vista dels falliments i a l'espera d'aclarir la situació, Nacions Unides suspengué la campanya de vacunació contra la varicel.la en aquesta zona de Síria. La OMS recorda que la vacunació es una de les necessitats de salut més bàsiques i fonamentals ,sobre tot en situacions d'emergència, per tal de protegir a les poblacions del risc de contraure una enfermetat que siga altament contagiosa.  Pot causar complicacions greus, com la minigitis i la pneumònia, arribant a ser molt més letals en països amb desnutrició i deficient accés a l'atenció sanitària, on la infecció pot matar fins un 10% dels afectats.

La OMS insta a tots els professionals sanitaris a que recuperen la confiança en les vacunes i asseguren el accés a les mateixes a tots els xiquets.


Noticia principal 

Noticia relacionada

Noticia relacionada


Vídeo:

Implantar cèl·lules mare cura la ceguera als pacients amb malalties de retina

Des que van ser descobertes les cèl·lules mareembrionàries en 1981, s'han investigat àmpliament les seves aplicacions per a regenerar teixits, substituir les cèl·lules en pacients amb diabetis i vessament cerebral i tractament de trastorns mentals com el Parkinson i l'Alzheimer. Però açò ens du a plantejar-nos preguntes relacionades amb la seguretat, com, per exemple, si  poden formar tumors, si es produeixen reaccions immunes o si hi ha algun risc de convertir-se en tipus de cèl·lules no desitjades.

Una investigació publicada a The Lancet és la primera evidència que les cèl·lules mare poden ser segures a mitjà termini en éssers humans. L'estudi descriu 18 casos de pacients amb malalties que causen ceguesa, gràcies a l'implant de cèl·lules en els seus ulls, han recuperat la vista.

El judici es va centrar en regeneració de cèl·lules de la retina.

Això va ser investigat en nou pacients que van patir Stargardt, que és la malaltia hereditària. Altres nou pacients tractats foren degeneració macular, associat amb l'edat i s'estenia entre 21 i 70 anys. Tant la maklaltia de Stargardt i la degeneració macular són les principals causes de ceguesa, juvenil i adulta en el món desenvolupat, i fins ara no hi havia cap tractament eficaç per combatre-les. Els resultats indiquen que als tres anys des del trasplantament, la meitat dels pacients van recuperar la visió.

Font principal d'informació

noticia relacionada

noticia relacionada

Els matrimonis amb xiquetes, una condena asentada en el machisme tribal

--Malala Yousafzai va recibir un tir en el cap per defendre el dret de las xiquetes a anar al col.legi en Pakistan.

--Noyud Alí es va jugar la vida per reclamar el divorci en Yemen.

--Sahar Gul va ser torturada durant mesos en la casa de la familia del seu home en Afganistan.

A la paquistaní Malala Yousafzai, quinze anys, li van apegar un tir en el cap per defendre el dret de les xiquetes a anar al col·legi. Noyud Alí, iemenita de deu anys, va ser casada a la força, va suportar violacions diàries i es va jugar la vida per a reclamar el divorci. Al gener, l'afganesa Sahar Gul, també quinze anys, va ser alliberada per la policia després de ser torturada durant mesos en la casa de la família del seu espòs, amb qui es va casar a la força. Nóvies perquè sí, en el nom de la història i de les tradicions. Una condemna quotidiana que encara afronten quatre de cada deu dones en el món. Malala, Noyud, Sahar... són les víctimes d'un masclisme tribal. Van dir 'no' i es van enfrontar a un món d'injustícia i humiliació quotidiana. El de Malala Yousafzai ha sigut el cas més recent, la xiqueta va estar tres mesos debatent-se entre la vida i la mort, encara que finalment va eixir de l'hospital britànic; no obstant això, Noyud Alí ja havia protagonitzat fa quatre anys una altra història emocionant. Un dels comptats casos coneguts d'alliberament femení en el món musulmà més estricte.

Casada a la força amb un home que la va sotmetre a violacions diàries, portada contra la seua voluntat a una aïllada aldea muntanyosa per a treballar com a esclava domèstica de sol a sol, Noyud Alí va escapar de la seua presó i va denunciar el cas davant d'un jutge. La història trista de la seua boda de conveniència, que ni de bon tros és un cas excepcional, és el nucli del llibre biogràfic “Em cride Noyud”, tinc deu anys i estic divorciada. Segons Unicef, organització de Nacions Unides que vetla per la infància, quatre de cada deu dones patixen actualment este drama en algun lloc del món. "Una boda amb una xiqueta de nou anys és garantia d'un matrimoni feliz". Ho assegura un vell proverbi rural d'Iemen, país d'Orient Pròxim situat al sud de la Península Aràbiga, encaixat entre Aràbia Saudita i Oman. Dessagnat pel terrorisme i l'emigració sense fre, Iemen ocupa el lloc 154 entre 187 països que avalua el programa de desenrotllament humà de l'ONU 

http://www.teinteresa.es/sucesos/joven-activista-herida-tiroteada-Pakistan_0_788922110.html

VIDEO CONTRA EL MACHISME

Un home paralitzat torna a caminar després d'un trasplantament de cèl · lules olfactives en la seva columna .

Un equip de cirurgians han dut a terme un trasplantament de cèl · lules olfactives .

Darek Fidyka, un ciutadà búlgar de 40 anys que va quedar paralitzat del pit cap avall després de ser apunyalat a l'esquena el 2010, ha tornat a caminar amb l'ajuda d'un caminador.

Geoff Raisman, director del departament de regeneració cel · lular de l'University College ha declarat a la BBC que el que s'ha aconseguit "és més impressionant que quan l'home va caminar sobre la Lluna .

El tractament ha utilitzat unes cèl · lules que intervenen en el sentit de l'olfacte i que s'anomenen cèl · lules de glia  envoltant olfactives .

Al cap del temps fidyka es va adonar que el tractament va ser un èxit ja que es va notar que la seva cuixa esquerra estava començant a desenvolupar múscul.