Doncs deixeu d’imaginar, ja que, segons prediu José Becerra, catedràtic i investigador del Laboratori de Bioenginyeria i Regeneració Tissular de la Universitat de Màlaga, “és un fenomen que podríem situar en la frontera dels propers 30 anys, gràcies al desenvolupament que estan tenint les impressores 3D i la informàtica, unit a l'aparició de nous materials i nous avenços en el coneixement biològic.”Allò que més esperança ofereix de cara a que aquest projecte puga ser una realitat en el pròxim mig segle és el gran impacte que es preveu respecte de la impressió en 3D en l’àmbit mèdic, que faria possible crear òrgans i teixits a mida, compatibles amb el receptor a partir de cèl•lules del propi pacient. Prova d’açò són els ja existents equips capaços de la fabricació de teixit hepàtic viu, que han començat a ser utilitzats per al desenvolupament de pròtesis sòlides destinades a substituir la part sòlida dels ossos en pacients que han perdut massa òssia fruit d'una malaltia o un accident. Açò es deu a que els ossos són els òrgans més senzills de replicar en aquest camp pel fet de tenir un component mineral capaç de ser simulat pel titani, permetent açò poder dissenyar peces a la mida del pacient al qual anaven destinades.
Però, l’objectiu va més lluny que el fet de fabricar peces vives capaces d’integrar-se en el cos sense representar per a ell un agent estrany; cosa que, per altra part, encara presenta moltes complicacions degut a l’aparició d’infeccions. La idea està en què, a més d’açò, hi puguen ser funcionals. Així, el repte de l'enginyeria tissular és aconseguir estructures funcionals amb capacitat biològica d'integrar-se en el cos del receptor.
Notícia original
Notícies relacionades:
-Article a la web CUBADEBATE
-Informe a la web Salud.com.ar
Vídeo:
És increïble amb quina rapidesa està avançant la ciència aquests últims anys. Qui li diria als nostres pares quan eren petits que algun dia es podrien crear òrgans humans com si de déus anara la cosa. He trobat una notícia que podria tindre relació, sobre una mà robòtica que sent dolor, textures, etc. Ací et deixe el link http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/05/actualidad/1391624515_794342.html
ResponEliminaSalut!
Quan m’has comentat hui a classe aquesta notícia he quedat intrigat. En arribar a casa he decidit aprofundir en aquest tema i més tard (en aquest precís instant) llegir el teu “post” i comentar-lo. Estic d’acord amb Jaume què la ciència avança a una velocitat vertiginosa. És sorprenent com en un espai de temps d’uns 50 anys, tal volta, sigui possible trobar òrgans i teixits (fabricats per una impressora 3D) compatibles amb el nostre complex organisme. El desenvolupament esponerós de la tecnologia permetrà millorar les condicions de vida de les persones. Amb aquest nou projecte de creació d’òrgans i teixits podem ratificar què: les utopies del passat han acabat sotmetent-se al vigorós avanç científic.
ResponElimina