715 nous planetes extrasolars

Els científics de la missió Kepler de la NASA han anunciat el descobriment de 715 nous planetes extrasolars en òrbita a altres estrelles.  Aquests mons orbiten al voltant de 305 estrelles, demostrant que els sistemes planetaris múltiples similars al nostre sistema solar son comuns en l’univers.

El 95 % d’aquests planetes són més menuts que Neptú. Cada vegada es coneixen més planetes pareguts a la Terra. Els científics disposen d’una tècnica estadística que s’aplica als planetes per veure si son autèntics planetes.
Quatre dels planetes ja verificats com autèntics planetes, tenen menys de 2.5 vegades la grandària de la Terra, i orbiten en la zona habitable del seu sol, ja que allí l’aigua romandria liquida, i l’aigua es un ingredient decisiu per a la vida. Un d’aquests nous planetes, anomenat Kepler-296f, orbita una estrella que es la meitat del nostre Sol, però Kepler-296f duplica la grandària de la Terra, i els científics no saben si el planeta es un món gasos, o es un món amb un superfície líquida.
El que es vol aconseguir amb tot açò es trobar planetes potencialment habitables d’una grandària similar a la de la Terra.

•Notícia original
•Notícies relacionades:
-Planeta similar a la Terra
-Nou sistema solar

Video:

Escalfament global i contaminació per mercuri.

L'equip de Chris Moore i Daniel Obrist del DRI i Son Nghiem del JPL de la NASA ha descobert un procés de mescla que bombeja mercuri atmosfèric a la superfície.

Aquest procés té lloc en l’aire just damunt de grans clavills en masses de gel àrtic, que exposen l’aigua del mar al fred aire polar. Aquest procés a vegades es visible a simple vista i pot causar una major quantitat d’aquest element tòxic. Aquest procés causa danys en la cadena alimentaria, on pot afectar negativament als peixos i als animals que els consumeixen, incloent els humans.
Els científics van mesurar les concentracions de mercuri on hi havia fissures que donaven lloc a canals oberts d’aigua del mar, i van observar un augment d les concentracions.

Cada vegada hi ha més contaminació i nosaltres hem de ser conscients del que esta passant al nostre planeta i donar-se conter de que la contaminació que produïm està afectant al planeta, i si afecta al planeta ens afecta a nosaltres.

·Notícia original
·Notícies relacionades:
-Contaminació per mercuri en peixos.
-El escalfament global augmenta cada dia.

Vídeo:
 

tractem altres coses

L’any 2011 es va aprovar a la comarca de la vall d’Albaida, un projecte de planta de tractament de residus animals, més concretament a la zona de la Pobla del duc, per l’empresa SIG renovables, però la zona marcada per construir aquesta planta és terreny no urbanitzable.

La planta de tractament de residus animals tractarà restes d’animals de categoria 1 i 2, que segons els estudis, aquestes categories inclouen animals que presenten riscos desconeguts o relacionats amb substancies il•legals o contaminants mediambientals, com les vaques boges, animals malats; a més altres d’altres perjudicis que afecten a tota la vall com possibles contagis a animals i humans, contaminació d’aqüífers i rius, olors no massa agradables als pobles veïs a aquesta i pèrdua de valor turístic.

Esperem que no arribe a fer-se la planta finalment, ja que serà un impacte greu al medi ambient de tota la vall, esperem que els esforços de la gent en mobilitzacions derroquen els interessos d’uns pocs.  

noticia principal
noticia secundaria 

La NASA resol el misteri del 'dònut' trobat a Mart

L'Agència Espacial Nord-americana (NASA) ha resolt el misteri sobre una curiosa roca trobada en Mart a finals de Gener que semblava haver sortit del no-res i anomenada popularment com 'donut de mermelada' per la seua forma pareguda a aquest dolç.
Quant el robot Curiosity situat sobre la mateixa superfície de Mart va captar dues fotografíes els científics no tenien explicació ninguna de com havia pogut arribar allà eixa cosa tan extranya de forma.
La Nasa va posar fí a aquest descobriment explicant que només era un tros de roca que s’havia desplaçat amb les rodes del propi robot que va captar les imatges.
La curiosa roca a sigut anomenada pels científics com “Pinnacle Island”.El nom de “dònut de mermelada” li’l van posar per el seu aspecte molt paregut al dolç.
La roca té uns 4 centímetres de diámetre,és de color blanc i el seu centre és de color roig.
El membre del projecte Ray Arvidson, de la Universitat de Washington a St Louis,va dir que quan van moure el robot,després d’investigar la roca,van veure una roca de forma esférica que també tenia la mateixa forma.Finalment quan van pasar per damunt de la roca amb el robot van observar unes petjades,d’aquesta anécdota es d’on va sorgir “Pinnacle Island”.

Noticia original

Noticia relacionada

Altra noticia de referencia

Vídeo

L’asteroide que va pasar prop de la Terra a 43.000 km/h

Un asteroide d’una grandaria semblant a tres camps de futbol va pasar prop de la Terra a la matinada del 18 de Febrer de 2014.
El pas d’aquest asteroide va ocórrer quasi un any de diferència amb el què va caure a Rusia ,ferint més de 1.200 persones.
A sigut batejat com “Ateroide 2000 EM26”.Aquest va pasar a una distància de 8,8 vegades la distància que separa la Terra de la Lluna.Així i tot,els experts l’han inclós dins dels més perillosos.A pesar de la velocitat de 43000 km/h què va travessar el cel ,les cámares de Slooh van gravar el seu pas des del moment què va començar a acostar-se a la Terra.
El grup d’Astronomia Dubai va proporcionar imatges de la cámara de Slooh però no s’observà el moviment degut a la presencia de les estrelles.Un dels telescopis situat al Teide,en les Illes Canàries a què té accés gràcies a un acord de col•laboració amb l'Institut Astrofísic de Canàries,segons Slooh,no va poder captar el pas de l'asteroide perquè estaba cobert de gel.
Finalment,Paul Cox,directort técnic i d’investigació de Slooh,va dir en un comunicat que per a trobar aquest tipus d’asteroides necessitem trobar-los abans de que ens troben ells a nosaltres.

Noticia original


Noticies de referencia

Més informació sobre aquest tema


Video

Vespa oriental a València

Se han encontrado los primeros ejemplares de avispa oriental en España, más concretamente en Valencia donde lo han determinado un grupo de técnicos de la empresa Estudio Verde.

Estudiantes de la Universidad de Valencia tomaron unos pocos ejemplares para determinado qué tipo de especie eran y confirmaron que se trataba de una 'avispa orientalis '.



Esta especie invasora tiene su procedencia en diferentes lugares como Asia sudoriental, el centro de Asia, sudeste de Europa o el noreste de África.

Realmente todavía no han determinado las causas de su llegada pero temen que sean una plaga para las poblaciones de abejas. Al igual que otras especies se han convertido en plagas en otros territorios debido a su expansión, por ejemplo, la 'avispa vetulina'  que avanza por el norte de España o la ' polister mayor ' vista por primera vez en Europa en Oviedo el 2008.

Noticia original

Noticias relacionadas
-Las avispas "asesinas" se multiplican en Galicia 

-Las avispas asesinas matan 28 personas en China

Video

critica, critica y no practica

Per el que fa el medi ambient el esser humà està fent-lo mal be contínuament ja que hi ha greus deficiències en les lleis al estat espanyol i arreu del mon, la veritat es que hem anat sempre en lluita contra de la natura.

Aquesta desvinculació contra natura del esser humà amb esta, a creat greus problemes, ja que modifiquem el medi al nostre gust i per suposat alterem el medi, sense veure els problemes que poden determinar molts actes, no receptem la llei de costa, construïm en paratges naturals sense control, la contaminació de les aigües, la utilitat massiva de les aigües, la caça d’animals desmesurada durant molts anys, la utilització de nitrats als camps, tala d’arbres massiva, incrementar el efecte hivernacle  i com a conseqüència el augment de la temperatura, llançar els bidons radioactius a la mar, la manipulació genètica del animals en laboratoris, introducció d’altres especies a un medi que no els pertany, la producció de brossa desmesurada, els abocadors il•legals i moltes altres més.
Totes aquestes accions han determinat molt en la degradació del nostre planeta, la veritat es que pugem fer mil posts per criticar el nostre comportament, però què sentit té no fer-los? Crec personalment que si el esser humà saguera realment totes aquestes accions com alteren el orde harmoniós de la terra, no ho faria:menysprearia els interessos econòmics, com un esser racional.              

noticia principal
noticia principal

Nova fuga radiactiva a Fukushima

A Fukushima l'11 de març de 2011 va tenir lloc el pitjor accident nuclear al llarg de la història provocat per un tsunai i va provocar grans explosions i fuges radioactives importants.

Hui, dia 20 de febrer de 2014 s’ha  registrat 1 nova fugida al voltant de centres tonellades d'aigua radioactiva, aixi ho anuncia la Companyia Elèctrica de Tòquio, TEPCO.

El seu portaveu. Masayuki Ono que ha calmat l'ambient diguent-nos que aquesta  contaminació no arribarà fins al oceà, ha confirmat que la fugida o escapament s’ha  provocat per un error que ha deixat una vàlvula dels tancs d'aigua que vaig explicar la central obertes i per aixó s’ ha produit la fuga.

TEPCO,   segons  les  paraules  que   ha   transmitit ens  assegura que ha pres mesures, però cal saber que aquesta  aigua conté 230 milions de becquerels per litre de substàncies emissores de rajos beta.

Els experts califiquen aquesta fuga de l'1 al 3 en una escala que arriba fins al 7 , és a dir , és més preocupant del que creien .


Notícia relacionada :

Noticies relacionades :

.EL COLOMBIANO :
.EL TIEMPO :

Video

Degeneració muscular en l'envelliment

 Degeneració muscular en l'envelliment

Investigadors del grup de Biologia Cel • lular de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han identificat, per primera vegada, un mecanisme fisiològic que intervé en el procés d'envelliment irreversible de les cèl • lules mare musculars en organismes d'edat molt avançada.

En concret, els científics han descobert que les cèl • lules mare dels músculs de ratolins geriàtrics (de 20 a 24 mesos d'edat) perden la seva capacitat regenerativa causa de l'activació d'una via de senyalització associada a la senescència cel • lular, per la qual aquestes cèl • lules perden igualment la seva capacitat per dividir-se.

Així, processos similars poden participar també en la degeneració muscular associada a l'envelliment avançat en humans. Els resultats d'aquest estudi s'han publicat aquesta setmana a la revista Nature.

Les cèl • lules  satèl • lit geriàtriques pateixen canvis intrínsecs que són irreversibles i que porten a aquestes cèl • lules a transitar d'un estat latent o quiescent, a un estat en el qual el creixement i l'expansió ja no són possibles.

Ja que la mateixa via de senyalització està desregulada en cèl • lules humanes geriàtriques, aquests recents troballes proporcionen una base per atenuar la pèrdua de capacitat regenerativa del múscul en persones d'edat molt avançada, de manera que s'allargaria la longevitat de les cèl • lules musculars de les persones ancianes

Noticia original

Altra noticia

La Dieta Mediterrànea

La Dieta Mediterrànea  

Essencial perquè un gen protegeix de l'infart de miocardi

Membres del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBERobn, han descobert que la dieta mediterrània és clau perquè un nou gen, el MLXIPL (Max-like protein X interacting protein-like), relacionat amb els triglicèrids, protegeixi davant la hipertrigliceridèmia i l'infart de miocardi.
avanç molt significatiu per a la nutrigenètica en identificar un nou marcador genètic, que permetrà dissenyar dietes més personalitzades per a la prevenció cardiovascular.

El MLXIPL com un nou gen candidat associat amb les concentracions de triglicèrids en humans, l'associació d'aquest gen amb les concentracions de triglicèrids es podria modular amb la dieta mediterrània. És més, van postular que aquest gen s'associaria no només amb triglicèrids, sinó també amb esdeveniments cardiovasculars.

Més tard es van realitzar uns estudis mitjançant les dietes on les persones que respectaven la dieta mediterrània tenien un menor percentatge d'infarts.

 Aquest descobriment és molt rellevant perquè a més d'ajudar-nos a conèixer els mecanismes pels quals la dieta mediterrània pot exercir els seus efectes protectors a nivell general, ens ha permès identificar un grup de persones que per la seva genotip en el gen MLXIPL es beneficien molt més en seguir una dieta mediterrània, especialment pel que fa a la protecció enfront l'infart de miocardi.

Noticia Original

Altra noticia

Video

Ulleres de tecnologia punta permeten als cirurgians veure el càncer

Científics de la Escola Universitària de Medicina de Washington, han desenvolupat unes ulleres que permeten visualitzar les cèl•lules canceroses que es distingeixen de les sanes perquè brillen quan són observades a través d'aquestes ulleres. 

Les ulleres podrien reduir la necessitat d'alguns procediments quirúrgics, així com l'estrès dels pacients; i fins i tot estalviar en temps i despeses. Segons Margenthaler, entre un 20 i un 25% de les pacients amb aquesta malaltia necessiten una segona cirurgia perquè les cèl•lules canceroses són difícils de distingir de les sanes amb els mitjans òptics habituals. S'espera que gràcies a la nova tecnologia no sigui necessària una segona cirurgia.

Procediment

La tècnica ha estat desenvolupada per un equip liderat per Samuel Achilefu‎, professor de radiologia i enginyeria biomèdica de la Universitat de Washington, incorpora tecnologia de vídeo, un visualitzador que s'instal•la en el cap, i un agent molecular específic que s'uneix a les cèl•lules canceroses, i que fa que aquestes brillin quan es veuen a través de les ulleres.

Els autors de l'avanç expliquen que amb les ulleres podrien detectar-se tumors minúsculs, de fins a només un mil•límetre de diàmetre.

Aquesta tecnologia ha estat provada durant una cirurgia realitzada el passat dia 10 de febrer a l'Hospital Barnes-Jewish, on les ulleres van permetre visualitzar cèl•lules canceroses durant l'operació. Es tractava d'una operació d'un nòdul limfàtic.

Video de l'operació.

Notícia original.

Notícia relacionada.

Vídeo relacionat. 

Troben la toxina més mortal del món i mantenen en secret la seva seqüència genètica

El Departament de Salut Pública dels Estats Units en Sagrament, Califòrnia, ha descobert la toxina més letal mai coneguda, ja que només un gram d'aquesta substància és suficient per matar a 2.000 milions de persones. 

La substància va ser detectada en la femta d'un nen botulínic. Es tracta de la vuitena varietat de la toxina botulínica, provinent del bacteri Clostridium botulinum, és de tipus 'H' i bloqueja l'alliberament de l'acetilcolina, el neurotransmissor que fa als músculs funcionar, i d'aquesta manera, causa paràlisi mortal en les seves víctimes. La diferència que té amb els seus anàlegs, és que no té antídot algun. 

Durant experiments amb ratolins amb la substància detectada, els especialistes van intentar usar anticossos convencionals per als agents botulínics, però van descobrir que molt pocs d'ells interaccionaven amb la substància i cap va poder protegir als ratolins. Llavors, van intentar criar anticossos propis, en conills. Aquests anticossos sí van poder protegir als ratolins de la toxina fins a un cert grau, però les dosis injectades van haver de ser inadmissiblement altes.

La falta de l'antídot per a aquesta toxina és la raó per la qual la seva seqüència ADN està fora de les bases públiques de dades.

Notícia original.

Notícia relacionada.

Video relacionat.

El sistema inmunitari europeu va millorar gràcies a les epidèmies.

L'evolució de la població europea ha segut determinada per múltiples causes d'orde natural, una d'aquestes causes i la mes coneguda es la peste bubònica del 1848. Una investigació realitzada per l'Insitut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu i Fabra i el CSIC de Barcelona han descubert que alguns gens del sistema inmunitari de gitans europeus( rumanesos) ha evolucionat baix els efectes de la peste negra que va asolir europa.

S'ha pogut observar com als gens heretats pels rumanesos pels seus antepassats que havien passat la peste son inmunes a enfermetats infeccioses al contrari que els que l'han heretat de antecedents provinents de la india que careixen d'aquestes modificacions als gens. En esto demostren també la capacitat selectiva de l'evolució al aconseguir que els genomes que no consegueixen modificarse per a ser inmunes a aquestes enfermetats provoquen la mort del qui els tinga i amb ell la no herència d'aquestos, al contrari de els gens que aconsegueixen modificarse i sobreviure, les persones que els tinguen si podran pasar-los a les generacions següents aportant-los ja aquestes modificacions.

Aquestos resultats expliquen part de les diferencies entre els pobles europeus i altres pobles en la sensibilitat d'una enfermetat infecciosa.

Noticia original

Noticies relacionades:
- http://www.solociencia.com/biologia/11030706.htm
- http://lacienciaysusdemonios.com/2010/11/02/evolucion-del-sistema-inmune-lo-mas-fuerte-no-siempre-es-lo-mas-apto/

Video:

La matèria blanca, l'andami del cervell.

Un grup de científics de la Univesitat del sud de Carolina han identificat el paper important de la matèria blanca com a conectora del cervell humà, l'han anomenat l'andami de les comunicacions.

Els investigadors han mostrat un mapa de les víes centrals de la matèria blanca al cervell i al simular danys en cada vía de la matèria blanca han pogut descobrir en quines arees afectava mes, i van averiguar que aquestes no tenien perque coincidir exactament amb les de la materia gris, es a dir, no sempre es superposen.

La materia gris es troba a la part mes externa del cervell i ahi es troben les neurones on es procesa i almacena l'informació, per això un dany en aquestes vies es pot produir efectes negatius. Amb aquesta investigació el que s'ha demostrat es que les arees de la materia blanca que coincidisen amb la gris no tenen perque ser les mes vulnerables sino que de vegades un dany menor pot produir un efecte devastador, ja que la matèria blanca es l'andami de les conexions, i si aquesta rep qualsevol dany en una de les seues zones vulnerables pot resultar molt nociu per a la transmissió d'informació.

Aquestes noves troballes ajudaran als metges per a compendre millor els efectes neurològics d'enfermetats com l'esclerosis multiple, l'alzheimer i lesions cerebrals greus.


Noticia original
Noticies relacionades:
- http://www.blogseitb.com/cienciayhumanismo/2013/02/26/habilidad-lectora-y-materia-blanca-en-el-cerebro/
- http://www.elmundo.es/elmundosalud/2005/10/18/neurociencia/1129662447.html

Video:

Un traductor per al llenguatge dels gossos

Increíble però cert. Mitjançant uns sistemes capaços d’analitzar els patrons de pensament dels animals, basats en l'última tecnologia en microinformàtica i electroencefalografía, un equip d'investigadors i inventors de Suècia i Noruega han desenvolupat un aparell que pot “traduïr” els pensaments dels gossos transformant-los en paraules.

Aquest aparell tracta d'una espècie de cascos que utilitzen aquests sistemes per captar el que el gos vol dir. Així, l’aparell transporta els pensaments com un conjunt de senyals elèctrics a través de sensors de encefalogrames capaços de desxifrar aquesta activitat . Després, una mena de "computadora" els converteix en paraules, i que emet aquestes paraules per un altaveu que hi ha acoblat als “cascos”. Inclús podem trobar aquest aparell “traductor” en diversos idiomes, entre els quals està l’anglés, el francés, l’espanyol i el xinés.

Segons aquestes observacions, els experts s’han adonat de que la forma de “raonament” dels gossos és diferent als humans, ja que els senyals del cervell d'aquests animals indiquen més un estat d’emoció que un pensament en sí. Així, entre els patrons més comuns estan: “estic cansat”, “estic emocionat” i “tinc fam”. O, inclús, “qui eres tú?”, quan no reconeixen algú.

Segons aquells que han finançat el projecte, “aquest producte servirà de suport a futures investigacions i, pot ser, arribarà a trencar les barreres d’idioma entre animals i éssers humans”.

Notícia Original

Notícies Relacionades:
-Article a la web del periòdic "La Vanguardia"
-Informe a la web del periòdic "El País"

Vídeo:

Un caçador de cèl•lules cancerígenes per a combatre la metàstasi

Un dels avanços en els últims anys és conèixer millor les claus de la disseminació les les cèl•lules cancerígenes d’un tumor primari del cos i crear defenses per a que la metàstasi no intervinga en els esforços dedicats a eliminar el tumor principal.

Uns investigadors de la Universitat de Cornell han dissenyat uns rastrejadors-caçadors biòlogics que el que fan és localitzar i destruir el torrent sanguini a les cèl•lules cancerígenes circulants. Els primers resultats han sigut bons. Dos hores després del començament del procés es desintegraven.

Aquest invent està format per la combinació del sistema immune i dos proteïnes: la selectina i la proteína TRAIL. A l'injectar en la sang la combinació de les dos proteïnes, les propietats adhesives de la selecteta fan que s'unisquen als leucòcits, la funció de les quals consistix a transportar a la proteïna assassina de cèl•lules tumorals a través de tots els racons de la xarxa vascular del pacient. Això permet a la proteïna trail localitzar, unir-se i destruir a les cèl•lules cancerígenes que circulen per la sang.

Però, encara que els resultats haguen sigut bons, l’investigador principal va advertir que farà falta seguir investigant per confiar si és definitivament útil.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Metàstasi càncer de boca pot diagnosticar-se amb el gangli sentinella

Descriuen la funció de dos molècules implicades en la metàstasi del cáncer

Vídeo:

Troben una forma d'eliminar resistències a fàrmacs contra el càncer de pulmó

Uns investigadors han trobat el principal agent que guía la resistència al tractament contra el cáncer de pulmo avançat. Açò servirá per a dissenyar nous fàrmacs per a pacients que tenen difícil curació.

L’estudi s’ha elaborat a partir d’anàlisi de tumors de pulmó però, els resultats podrien servir per a altres tipus de cáncer. És un gran descobriment i ara hem de pressionar a la indústria per a impulsar assajos clínics de nous fàrmacs, ja que pot ser útil per a altres tumors.

Han descobert un nou mecanisme de resistència a l'erlotinib i el gefitinib, dos fàrmacs utilitzats per a un subgrup de pacients de càncer de pulmó que té alterat el gen que codifica el receptor del factor de creixement epidèrmic.

Quasi el 20% de la gent que té cáncer de pulmó té mutat l’EGFR. Actualment, hi ha fàrmacs que poden eliminar l’efecte de l’EGFR

Notícia original:

Notícies relacionades:

Un estudi eleva els falsos positius en el garbellament de càncer de pulmó al 18%

La lluita contra el càncer de pulmó

Vídeo:

Existència d’un vincle químic entre reines biològiques d'espècies animals diferents

Un nou estudi realitzat per un equip de la Universitat de Lovaina(Bèlgica) i de investigadors internacionals, han descobert que hi ha una gran similitud en l’estructura química de les feromones utilitzades per la reina de les abelles, formigues i les vespes per tal d’ocasionar esterilitat en les obreres de les seues colònies.

L’ investigació es va dur a terme a través de feromones de reina que pugueren produir esterilitat. Després de identificar-los mitjançant un anàlisis de perfils químics de reines i obreres, els investigadors van crear mostres de feromones sintètiques i les van provar per observar si es produïa la inhibició de la reproducció en els insectes de classe obrera.

Els olors que desprenien, donaven l’efecte de la presencia d’una reina en la comunitat, aleshores va provocar que s’activaren menys ovaris de obreres, en comparació amb el que ocorria en obreres no esposades a aquestos olors.

Les feromones de les tres especies d’insectes pertanyen a una mateixa substància química:hidrocarburs saturats. Aleshores els investigadors van arribar a la conclusió de que aquestos  hidrocarburs saturats formen una classe  de feromones de reina que s’han conservat al llarg en les abelles, formigues i vespes. 

Però, ¿com es possible aquesta semblança química de les feromones de reina entre especies tan diferents evolutivament? El equip creu que les feromones de reina en insectes socials, probablement van evolucionar a partir de‘’senyals de fertilitat’’ que utilitzaven les femelles de especies de insectes solitàries per atraure als mascles amb l’ intenció d’aparellar-se. Tot açò,  apunta a que, en el transcurs de la evolució, les senyals de fertilitat van acabar servint com feromones de reina destinades a regular la reproducció en una comunitat, i aquestes es van mantindre la mateixa composició química  des de l’últim avantpassat solitari en comú de tots els insectes socials.

Aquest estudi podria ajudar a investigar i entendre els misteris que amaga la vida en societat d’aquest tipus d’insectes. I descobrir més sobre aquests xicotets animals que presenten una gran cooperació i convivència entre els individus de la seua espècie.

NOTICIA ORIGINAL
NOTICIES RELACIONADES:
-Vespes: reina i obreres
-Formigues

És possible eliminar determinats records?

Desneuralitzador en "Men in black"

Esborrar memòries concretes és el que intenten fer científics de l’hospital Rijnstate, en Holanda, que porten a terme un estudi sobre la teràpia electroconvulsiva (TEC).La teràpia s’utilitza des de fa més de 75 anys, i consisteix en fer passar una corrent elèctrica a traves del cervell per a desencadenar convulsions temporals.
Molts la classifiquen de inhumana, ja que tots els records formen part de la nostra personalitat, tant metges i pacients creuen en la utilització d’ aquesta teràpia només  en casos que classificarien de seriosos com la depressió extrema.

En aquest estudi s’intenta aplicar aquesta teràpia a determinats records i no a altres. Als participants de la investigació els contaven dues històries vinculades a un conjunt de fotos, una la tornaven a escoltar just antes de la sessió de TEC, per a activar aquest record en concret. Després del tractament havien oblidat la història que acabaven de sentir, però no l’altra.

Electroshock

Una de les participants de la investigació i pacient, Jannetje Brussaard-Nieuwenhuizen, afirma que la teràpia electroconvulsiva es l’única cosa que la ha ajudat amb la seua depressió extrema.
El estudi en aquesta teràpia, que pretén fer més precís l’esborrat de records, encara està en fase de prova, i molt lluny de ser aplicat en pacients. I si ho aconseguiren hi hauria molts dubtes ètics sobre el fet de poder fer desaparèixer determinats records.

Notícia original.

Notícies relacionades

-Fer peses ajuda a prevenir la pèrdua de memòria

-Per què no tenim records dels nostres primers anys?

La Terra vista des de Mart

Quan en un futur un astronauta xafe la superfície de Mart, comprovarà que la Terra es tan sols un diminut punt blanc vista des de el planeta roig. No obstant això, la Terra brilla més que cap altra estrela en l’horitzó de Mart.
El robot Curiosity de la Nasa, ens va enviar una espectacular ‘postal’ en el que la nostra llar planetària es percep com una minúscula mota de pols en el cel marcià. Aquest vehicle robòtic, que va arribar a Mart a l’agost de 2012, està perforant el subsòl i analitzant roques per a buscar indicis de vida en el passat del planeta. El passat mes de desembre, va aconseguir descobrir indicis d’un llac marcià que va poder albergar vida fa ara 3.600 milions d’anys.
Igual que la mítica imatge de la Terra captada per la sonda Voyager 1, que l’astrònom i divulgador Carl Sagan va definir com un “punt pàl•lid blau”, la imatge del nostre planeta vist des de Mart torna a posar en perspectiva l’humil lloc de la Humanitat en la immensitat del Cosmos.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Planetes visibles a simple vista. 

- Així veuríem els planetes si estigueren tan prop com la Lluna. 

Vídeo:

Redescobreixen un escarabat que Darwin va trobar fa 180 anys

En 1832 Charles Darwin va desembarcar del Beagle en Badia Blanca, Argentina, on el naturalista va arreplegar diversos fòssils de grans mamífers i molts organismes vius, entre ells diversos insectes. Entre ells es trobava un nou escarabat de colors brillants que va passar a formar part dels fons del Museu d’Història Natural de Londres però que, per desgràcia va desaparèixer fa molts anys.
L’any 2008 un entomòleg, Stylianos Chatzimanolis, de la Universitat de Tennessee en Chattanoonga (EE.UU), va redescobrir el escarabat que es creia extingit. Ho va trobar casualment quan consultava unes mostres en préstec del museu. El seu nom científic és Darwilinus sedarasi, en honor a Darwin i a l’escriptor nord-americà David Sedaris.
Però el treball de Chatzimanolis va anar més enllà. El naturalista va buscar altres exemplars de la mateixa espècie en altres museus europeus i nord-americans i va trobar altre dos ambdós arreplegats abans de l’any 1935. La major part de l’hàbitat en què es troba aquesta espècie d’escarabat s’ha transformat en camps agrícoles, per la qual cosa l’investigador te’m que l’espècie es troba ja extingida.    
“Encontrar una nova espècie és sempre emocionant, trobar una arreplegada per Darwin és verdaderament increïble”, va reconèixer l’entomòleg.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Fòssils perduts de Darwin apareixen en un vell armari.

- Descobreixen un escarabat més xicotet que un cap d’agulla de cap.

Vídeo:

Un caçador de fa 7.000 anys atractiu?

Si ens desplacem entre 10.000 i 5.000 anys enrere,  ens situem al Mesolític, caracteritzat per l’arribada del Neolític. Aquest, suposava un desafiament metabòlic e immunològic  ( per exemple, a causa de una dieta basada en carbohidrats o pels nous patògens transmesos pels animals domèstics) per als individus propis del Mesolític. Açò es va veure reflectit als seus gens.

Pel 2006  es van trobar dos restes de humans del Mesolític a La Branya (Lleó), catalogats com a caçadors-recolectors , i ara, l’anàlisi de l’ADN  d’un d’ells , indica que tenia els ulls blaus, com els europeus actuals, i  la pell obscura com els africans. Aquesta informació s’ha obtingut del materials genètic  de una dent d’aquell individu anomenat  “La branya 1”.

D’aquesta informació podem saber que pel Mesolític encara estaria en procés la transició a un to de pell més clar, que  el canvi de color de ulls és anterior i que existeix la continuïtat genètica en les poblacions properes a  La branya 1.
Ara es tractarà de recuperar l’ADN de l’altre idividu.

Notícia original
Un cazador europeo, de piel oscura y de ojos azules de hace 7.000 años

Notícies relacionades
Lo que tenemos de neandertal

La Universidad de Leicester secuenciará el ADN del rey Ricardo III, encontrado en un párking


Video:

Un tipus de sangonera sobreviu a 196 graus baix zero durant 24 hores

Un grup de científics japonesos va publicar en la revista PLOS ONE un descobriment sobre una sangonera capaç de viure durant mesos a temperatures extremes i 24 hores submergida en nitrogen líquid, a -196ºC. Aquests experimentaren amb altres espècies congelant-les i descongelant-les i algunes sangoneres, resistiren fins a 12 ocasions, cosa que resulta sorprenent ja que els teixits vius no poden resistir els canvis de temperatura a baix zero perquè l’aigua de les seues cèl•lules es congela. Els científics no s’expliquen aquesta tolerància a la congelació.
L’animal s’anomena Ozobranchus jantseanus i s’alimenta de la sang de les tortugues. El més estrany es que el seu medi natural no requereix aquesta tolerància a les baixes temperatures i per tant no es fruit de la seua adaptació al medi.
Darío Díaz Cosín explica que el fet es deu a una cutícula a base de fibres de col•lagen molt resistent, encara que es mostra estupefacte davant el descobriment.
L’experiment va començar tancant els animal a un congelador de -90ºC i als nou mesos sobrevivien tots. Van començar a morir a partir dels quinze, però trenta-sis després quedava una sangonera viva. Posteriorment realitzaren la prova del nitrogen líquid.

Noticia original

Noticies relacionades:
Propietats medicinals de les sangoneres
Quin és l’animal més resistent?

Video:

Extirpació d’un tumor gegant!

El pasat 20 de gener, es realitzava una operació amb una durada de 10 hores a un pacient de Vigo, amb 43 anys, degut a la presencia d’un tumor gegant a la glàndula suprarenal. El tumor ocupava la glàndula renal, s’infiltrava per la vena cava fins a situar-se a dos centímetres de l’aurícula dreta del cor. L’operació es va portar a terme a El Hospital Meixoeiro del Complexo Hospitalario Universitario de Vigo (Chuvi). 
Durant l’operació se li va extirpar la totalitat del tumor, un 60% del fetge, el diafragma, uns 15cm de la vena cava (que fou reconstruïda posteriorment) i el ronyó dret.
En aquesta complicada cirugía, van intervenir sis cirugians (quatre abdominals i dos cardíacs), dos anestesistes i un gran personal d’infermeria, entre ells, el president de l’Associació de Trasplantaments,  Derek Manas, director del Comité Nacional de Trasplantes de Hígado del Regne Unit i  el metge  Miguel Piñón.
Segons el cirurgià, Fabio Ausania, coordinador de l’operació, afirma que és la primera vegada que es realitza una operació d’aquest estil; així com també explica que es tracta d’una cirurgia complexa i que la taxa de mortalitat és d’un 20%, una de les taxes més altes de totes les cirurgies.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Detalls sobre l’operació 
Extirpació d’un tumor gegant de 25kg a Torrevieja
Fotos d’un tumor que fou extirpat milagrosament a un nen de 2 anys. 

Vídeo relacionat:

Adhesiu lluminós per als defectes cardíacs

Es tracta d'un adhesiu desenvolupat per investigadors de l'Hospital Infantil de Boston ( EUA) que s'activa amb la llum i és capaç de pegar els vasos sanguinis del cor en poc temps i mantenir-los en funcionament fins a situacions d'alta pressió sanguínia.

La majoria dels adhesius utilitzats en l'actualitat no poden suportar la força del flux sanguini a les cambres del cor i els vasos sanguinis principals, a més, solen ser tòxics. Els que estan clínicament aprovats, s'uneixen bé als teixits i funcionen perfectament en un ambient humit, però només s’utilitzen en la cirurgia invasiva.

Gràcies a l'equip de Nora Lang, aquesta cola quirúrgica serà capaç de segellar els defectes del cor en presència de flux sanguini, sense efectes tòxics, i capaç d'assolir un alt nivell d'adhesió al teixit humit sense que estiga exposat per la preexposició de la sang.

És un material suau i elàstic que repel·leix l'aigua i la sang, fabricat de polímer de poliacrilat. Quan s'aplica l'adhesiu s'introdueix en el teixit, s'endureix i aconsegueix unir-se als vasos en pocs segons gràcies a una breu senyal de llum.

Els investigadors han provat aquest adhesiu en cors de porcs, similars als nostres, i han comprovat que pega perfectament els defectes en aquests animals. Ara es necessitaran més estudis i provar l'eficàcia en humans, ja que aquest podria ser una eina pràctica per a la reparació de teixits i per al segellat de ferides.

NOTICIA ORIGINAL

Noticies relacionades:

http://www.espectador.com/tecnologia/282336/cient-ficos-crean-pegamento-que-revoluciona-la-cirug-a

http://www.excelsior.com.mx/comunidad/2014/01/15/938419

El programa de cribratge neonatal permetrà detectar fins a 10 malalties

El conseller de Salut, Jon Darpón, i la directora de Salut Pública, Miren Dorronsoro han donat lloc a l’ampliació del programa de cribratge neonatal als països bascos, que s’aplica a 21.000 xiquets que naixen a Euskadi a l’any. Amb el nou cribratge es permetrà detectar fins a 10 malalties congènites. El cribratge neonatal es realitza mitjançant la “prova del taló” que es va posar en marxa en 1982 i consisteix en agafar una mostra de sang al recent nascut mitjançant una punxada en el taló a les 48 hores de nàixer i abans de que reba l’alta hospitalària. La prova va començar detectant dues malalties que van augmentar a cinc entre 2007 i 2011.
Darpón ha destacat la importància d’ampliar el programa a cinc noves malalties ja que es podrien evitar problemes de creixement i retràs mental així com alteracions cardiovasculars.
El cost d’aquest programa, que està destinat tant a hospitals públics com privats, és molt elevat i augmentarà en 13 euros més per xiquet acabat de nàixer. Fins al moment, el programa ha realitzat el cribratge a 597.184 xiquets acabats de nàixer a Euskadi i ha permès detectar 226 casos positius, mentre que 285 han sigut portadors d’alguna malaltia encara que no l’han desenvolupat.
Amb el nou programa no s’espera descobrir un gran nombre de casos però així i tot és un programa clau per a millorar la salut infantil.

Noticia original

Noticies relacionades:
Cribratge neonatal a Catalunya
Cribratge prenatal

Video:

La intel•ligència als gens.

Els científics es pregunten en que està relacionada la intel•ligència. En els gens o en els factors ambientals? Investigadors de l’Institut de Psiquiatria del King’s College de Londres, identifiquen per primera vegada un gen que pareix íntimament lligat a la intel•ligència.


El gen trobat, que pareix íntimament lligat a la intel•ligència, és el gen NPTN. Es creu que aquest gen pot afectar a la formació de la cortesa cerebral, també coneguda com la matèria gris, la qual juga un paper important en la memòria, atenció pensament i llenguatge.
S’ha fet un estudi a 1.583 joves completament sans de 14 anys. L’estudi consistia en analitzar mostres d’ADN, ressonàncies magnètiques i test d’intel•ligència. S’ha pogut demostrar que els adolescents, amb el gen NPTN amb un alt rendiment, van tenir una millor qualificació en les proves d’intel•ligència. Cal destacar que la intel•ligència està relacionada amb molts factors ambientals i genètics. No obstant això, el gen identificat explica una xicoteta proporció de les diferències en la capacitat intel•lectual.

Per ara , la variació genètica identificada en este estudi només representa el 0,5 per cent de la variació total de la intel•ligència.

Notícia original
Noticies relacionades:
-Influeix l’ADN en la nostra intel•ligència.
-Intel·ligència heretada.
Vídeo:
 

Reguladors de cicatrització cutànea

Una associació internacional de científics, amb la participació de professors de les universitats de Salamanca i de Toronto (Canadà), així com científics de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Alberto Sols i del Centre d'Investigacions Biològiques d'Espanya, obrin noves perspectives utilitzant la endoglina com a molècula terapèutica.

La investigació indica que els nivells d’endoglina, una proteïna de les cèl·lules endotelials i també present a les de la pell, té un paper fonamental regulant tant la velocitat com la qualitat de la cicatrització.

La endoglina, a més de regular el procés de l'angiogènesi que és essencial en la cicatrització per a la formació de nous vasos, és important en la biologia dels queratinòcits, les cèl·lules que formen l'epidermis, regulant tant la seua capacitat de reproducció com de desplaçament.

Els investigadors, a partir de l'estudi de ratolins modificats genèticament, han demostrat que la falta d’endoglina fa que els queratinòcits es multipliquen menys i la ferida es tanque per l'absència d'aquests, però produint un tancament defectuós que es pot tornar a obrir més fàcilment.

La importància d'aquest descobriment és que obri nous camins per al tractament de les alteracions de la cicatrització, tant per defecte (úlceres) com per excés (formació de cicatrius), utilitzant la endoglina com a molècula terapèutica.

NOTICIA ORIGINAL

Noticies relacionades:

http://www.abc.es/local-castilla-leon/20140108/abci-cientificos-usal-descubren-nuevo-201401081734.html

http://saladeprensa.usal.es/webusal/node/37770

STAP

Mitjançant un bany d’àcid es poden aconseguir cèl•lules mares molt paregudes a les cèl•lules embrionàries.
Es parteix de cèl•lules adultes al igual que les iPS, però el nou mètode es molt mes senzill i amb un resultat més pròxim a les cèl•lules totipotencials, es dir les que poden transformar-se en qualsevol teixit i no en uns sols teixits. Aquest fenomen l’ha desenvolupat el equip de RIKEN Center for Developmental Biology ide Kobe (Japó).
Han bautisat les noves cèl•lules com a STAP que vol dir:
stimulus-triggered acquisition of pluripotency (adquisició de pluripotencia per estimulació).

Noticia original.
Noticies relacionades.
Sexe de les cèl·lules mare.

Un escàner que prediu l'infart??

Una nova tecnologia desenvolupada per científics escocesos permet detectar un atac cardíac abans de que es produïsca.
 Es tracta d'un escàner que il·lumina els punts de les artèries amb major acumulació de greix i que poden provocar els coàguls que desencadenen la paràlisi del múscul cardíac.
Gràcies a este dispositiu, els especialistes podran diagnosticar la malaltia abans del primer infart.


Els investigadors, dirigits pel cardiòleg Dr. Marc Dweck, van utilitzar un traçador radioactiu que genera una imatge detallada del cor i il·lumina els depòsits perillosos en les artèries, per a poder analitzar-los posteriorment en les exploracions d'alta resolució.

 La localització dels punts de risc obri les portes a tractaments basats en l'ús d'estatina o aspirina, en canvis alimentaris dràstics o en insercions de stents en les artèries per a facilitar la seua obertura.

L'equip va provar el detector en 40 pacients que havien patit ja un atac de cor, de manera que només va corroborar els danys produïts en pacients obstruïts.

No obstant això, esta tecnologia s'empra des de fa temps en la detecció de tumors en pacients amb càncer. L'infart agut de miocardi (o atac de cor) és la primera causa de mort en el món, segons l'Organització Mundial de Salut (OMS) .
 Este nou mètode de diagnòstic podria reduir el nombre de defuncions al revelar el risc cardiovascular abans del primer infart.

Notícia Original

Notícies Relacionades:

Lentilles per a mesurar els nivells de glucosa en sang.

iKnife: un bisturí intel·ligent que detecta teixits cancerígens.

Video:

                                                                                               Miguel Aparicio Malchirant 2n BatB

Descoberta una nova espècie de delfí de riu a Brasil.

La comunitat científica ha descobert una nova espècie de delfí de riu a Brasil, el primer descobert des del final de la Primera Guerra Mundial, en 1918. 

L'animal, l'espècie del qual és només la quinta coneguda del seu tipus en el món, va ser trobat en el riu Araguaia i es calcula que hi ha prop de 1.000 exemplars en les aigües del riu brasiler.

Els investigadors responsables d'aquest descobriment, publicat en la revista científica Plos One i reflectit per la BBC, afirmen que esta espècie es va separar d'altres espècies fluvials d'Amèrica del Sud fa més de dos milions d'anys. 

Els dofins de riu es troben entre les criatures més rares del món. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN),  fins ara només hi havia quatre espècies de dofí de riu conegudes fins al moment, i tres d'elles es troben en La Llista Roja d'animals en perill crític d'extinció. 

Aquests animals tendeixen a tindre pics llargs que els permeten caçar peixos en el fang del fons dels rius. El que sembla curiós es que aquesta espècie de delfí es troba en una àrea on la gent els veu tot el temps, són un gran mamífer en què ningú es fixaba. 

L'equip de científics va recollir mostres d'ADN de "dofins de riu" dels rius Araguaia i Tocantins, i van descobrir que eren diferents de totes les altres espècies a Brasil.

 Hrbek va descobrir que l'espècie batejada com Inia araguaiaensis té només 24 dents per mandíbula, a diferència dels 25 a 29 en altres espècies, la qual cosa sugereix que l'espècie es va formar uns 2,08 milions d'anys arrere quan la conca de l'Araguaia-Tocantins es va separar de la resta del sistema fluvial de l'Amazones. 

La nova espècie "Inia araguaiaensis" està seriosament amenaçada per la construcció de preses en ambdós rius "Araguaia i Tocantins", que fins i tot podríen arribar a causar l'extinció d'aquesta espècie de delfí.

Notícia Original

Notícies Relacionades:

Descubierta una nueva especie de mamífero en los Andes.

El lesula, nuevo mono africano

  

                                                                                               Miguel Aparicio Malchirant 2n BatB

Símptomes estranys

La palinopsia és un símptoma associat a diversos trastorns  que fa que persones vegen  coses que van veure hores abans.
Un dia de 1984, un professor va anar a comprar el periòdic i va veure de reüll una dona comprant una revista, més tard, mentre llegia veia la imatge de la dona comprant de forma nítida. El professor va veure la mateixa escena dos vegades, encara que només havia ocorregut una volta.
En el cas del professor, va patir la palinopsia  per un tumor cerebral benigne que havia distorsionat el funcionament del seu sistema òptic, com més tard va descriure un estudi al capdavant del qual estava Rafael Muci, membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina de Veneçuela.
“En general es considera que es un desajust transitori del cervell, que es incapaç d’acoblar la informació espacial i visual de forma consistent”, explica De Pablo, que treballa en el King’s College Hospital de Londres.
Una pacient, una xica de 23 anys, veia imatge superposades del objectes en moviment, “com els agents de la pel•lícula “Matrix” esquivant les bales de Neo”, segons va descriure la jove.

Un altre símptoma poc conegut és la metamorfopsia invertida, que consisteix en veure el món al revés.
Sol durar uns pocs minuts, encara que s’han registrat casos de tres dies.

Metamorfopsia invertida

El mateix doctor, De Pablo, afirma que:
“Açò és una prova més de que el cervell no funciona com una gran màquina amb distintes àrees aïllades encarregades cadascuna d’una funció, com van proposar els científics de segles passats. El cervell té àrees especialitzades en determinades funcions, però existeix una gran interacció entre totes i un gran processament d’informació”.

Notícia original 1
Notícia original 2

Notícies Relacionades
-Un pacient es salva gràcies a "House"
-Síndrome de la Bella Dorment