Interfaç Cerebral

L’equip del bioingenier Bradley Greger ha descifrat senyals cerebrals vinculades al llenguatge i reconegut algunes paraules, gràcies a un dispositiu utilitzat pels pacients paralitzats que no poden parlar i tenen dificultats per a comunicar-se per senyes (o els resulta impossible). Ara, en el millor dels casos, les persones amb estes paràlisis severes sols poden comunicar-se amb els escasos moviments que poden realitzar.

Degut a que el nou mètode encara necessita ser perfeccionat i implica col•locar elèctrodes intracraneals, Greger calcula que encara passaran molts anys fins que comencen els assatjos clínics en persones amb paràl•lisis severes.

L’equip d’investigació de la Universitat d’Utah col•locà xarxes de diminuts microelèctrodes als centres de la parla en el cervell d’un voluntari amb atacs severs d’epil•lèpsia. A l’home ja se li havia fet una craneotomia (extracció parcial i temporal del crani) amb la fi que els metges pogueren col•locar elèctrodes convencionals més grans i local•litzar la font dels seus atacs epil•lèptics per a detindre’ls quirúrgicament.

Utilitzant els microelèctrodes especials, els científics captaren i grabaren els senyals vinguts d’aquelles zones del cervell encarregades del llenguatge, quan el pacient llegia repetidament cada una de les paraules que podrien ser més útils per a una persona paralitzada: Sí, No, Calent, Fred, Famolenc, Assedegat, Hola, Adéu, Menys, Més.

Després, deduïren quines de les senyals del cervell registrades representaven cada una de les 10 paraules. Aconseguiren identificar correctament les senyals en un bon nombre de casos, encara que el marge d’error és encara massa elevat, i s’haurà de perfeccionar la técnica.

Les persones que en el futur podrien beneficiarse d’un dispositiu inal•làmbric que convertirà els pensaments en paraules parlades són, per exemple, les que están paral•litzades per infarts, traumatismes i la malaltia de Lou Gehrig.
Com que els microelèctrodes no arribaran a penetrar en la massa cerebral, es considera segur col•locar-los damunt les àrees cerebrals del llenguatge, a diferencia dels altres elèctrodes que sí penetren i que s’han utilitzat en dispositius experimentals per a ajudar a persones paral•litzades a controlar un cursor d’ordinador o un braç artificial. Aquests elèctrodes que penetren al cervell entranyen un risc considerablement major d’infeccions, a més d’altres efectes secundaris.
Notícia original
Notícia relacionada