Després d’un experiment realitzat a 2002 amb individus de curta edat, es va demostrar que els de sexe masculí tenien predilecció per joguets com balons, camions, etc., joguets amb caràcter masculí. En canvi, els de sexe femení, varen escollir les nines i els utensilis de cuina. Però el diferent de l’experiment fou que els individus eren primats. Açò demostrava que, per més que es fera jugar als xiquets amb nines i a les xiquetes amb balons per promoure la igualtat, això no tenia cap base científica.
Molts estudis han demostrat que existeixen diferències entre el cervell d’una dono i d’un home però una pregunta circula encara per l’aire: si aquestes diferències influeixen en el comportament.
Als manuals de medicina trobem com a diferències en la grandària del cervell, que als homes és major, i el temps que tarda en madurar, tardant més en les dones. Sempre s’ha comparat la grandària amb la funcionalitat del cervell però, una vegada més tot és ideologia ja que en relació la grandària, tot depèn de la corpulència de l’individu.
Es diu també que les dones tenen més matèria gris que els homes, que processem de manera diferent uns neurotransmissors, la serotonina, encarregats de la sensació de benestar. Si aquestos neurotransmissors disminueixen, els homes es tornen més agressius i les dones tenen tendència a la depressió.
També s’ha tractat la intel•ligència, dient que els homes utilitzen més la part esquerra del cervell, al contrari que les dones. D’ací s’afirma que les dones són més imprevisibles, el que demostra que necessiten més ansiolítics. Així i tot, tot és relatiu i no es pot formular cap teoria que generalitze els diferents comportaments clínics.
El cervell és molt complex i va sofrint canvis al llarg de tota la nostra vida. Hi ha estructures que es modifiquen en tan sols un dia i d’altres que tarden anys. El moment on més canvis desenvolupa és en l’etapa d’infantessa i pubertat, sobretot a la primera, on es desenvolupen unes estructures que li permeten aprendre nous coneixements.
Tot açò ens du a la conclusió de que no s’han d’aplicar polítiques d’igualtat sense una base científica, ja que no es pot tractar igual a qui no ho és. Per aquest motiu, ja hi ha escoles on es tornarà a impartir les classes per separat, per a que les dones puguen desenvolupar el lideratge que no es dona davant dels xics.
Podem concloure amb l’afirmació que les diferències entre ambdós sexes naixen i es fan, però que depenen també de factors genètics, hormonals i ambientals.
Molts estudis han demostrat que existeixen diferències entre el cervell d’una dono i d’un home però una pregunta circula encara per l’aire: si aquestes diferències influeixen en el comportament.
Als manuals de medicina trobem com a diferències en la grandària del cervell, que als homes és major, i el temps que tarda en madurar, tardant més en les dones. Sempre s’ha comparat la grandària amb la funcionalitat del cervell però, una vegada més tot és ideologia ja que en relació la grandària, tot depèn de la corpulència de l’individu.
Es diu també que les dones tenen més matèria gris que els homes, que processem de manera diferent uns neurotransmissors, la serotonina, encarregats de la sensació de benestar. Si aquestos neurotransmissors disminueixen, els homes es tornen més agressius i les dones tenen tendència a la depressió.
També s’ha tractat la intel•ligència, dient que els homes utilitzen més la part esquerra del cervell, al contrari que les dones. D’ací s’afirma que les dones són més imprevisibles, el que demostra que necessiten més ansiolítics. Així i tot, tot és relatiu i no es pot formular cap teoria que generalitze els diferents comportaments clínics.
El cervell és molt complex i va sofrint canvis al llarg de tota la nostra vida. Hi ha estructures que es modifiquen en tan sols un dia i d’altres que tarden anys. El moment on més canvis desenvolupa és en l’etapa d’infantessa i pubertat, sobretot a la primera, on es desenvolupen unes estructures que li permeten aprendre nous coneixements.
Tot açò ens du a la conclusió de que no s’han d’aplicar polítiques d’igualtat sense una base científica, ja que no es pot tractar igual a qui no ho és. Per aquest motiu, ja hi ha escoles on es tornarà a impartir les classes per separat, per a que les dones puguen desenvolupar el lideratge que no es dona davant dels xics.
Podem concloure amb l’afirmació que les diferències entre ambdós sexes naixen i es fan, però que depenen també de factors genètics, hormonals i ambientals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada