En distints països d’Europa s’ha observat amb diferents estudis que hi ha grans quantitats de substàncies químiques perfluoroalquiladas, PFAS, en envasos de menjar ràpid en restaurants tan coneguts com McDonald 's, KFC, Subway i Dunkin Donuts. Aquests comporten uns efectes nocius a la salut de les persones i poden desenvolupar en les persones malalties, com és el cas de càncer o impactes en els sistemes immunològic, reproductiu i hormonal.
D’altra banda aquests tipus d'envasos també tenen un efecte negatiu al món on vivim, ja que no s’hi descomponen de manera ràpida i, per tant contaminen tan l'aigua potable, el sòl o l'aire.
Actualment, alguns països europeus han pres mesures per prohibir aquestes substàncies nocives.
L'epilèpsia és una malaltia neurològica que ha estat present d’abans de la Grècia on s’identificava amb els símptomes més característics d’aquesta. No obstant això, segueix sent desconeguda.
L'epilèpsia s’hi confon amb la crisi epilèptica, on al voltant d’un 8% de la població acabrà sofrint alguna, però tan sols un 1,3% desenvolupa la malaltia. Tanmateix, la crisi epilèptica pot presentar convulsions fins un minut i mig, i normalment sense cap perill de risc vital.Davant d’aquesta situació s’ha de col·locar al pacient en posició lateral dreta (anomenada posició de seguretat).
L’apariò de l’eìlèpsia abarca qualsevol edat, des de petits fins la vellesa, i repercuteix negativament a nivell social, psicològic i laboral a la persona que la pateix.Aquesta s’hi pot detectar ja que té uns aspectes molt vistosos.
Cada any es realitzen més o menys 30.000 trasplantaments de fetge per tot el món, i la gran majoria de tots aquests casos es produeixen per l'alteració de les vies biliars. Aquests conductes són de vital importància per transportar productes de rebuig i altres substàncies.
Els científics de la medicina regenerativa han investigat com reparar les vies biliars, i ho han aconseguit. Hi Han desenvolupat miniorgans amb colangiocitos , que una vegada implantades són capaces de reparar aquests conductes i recuperar la seua funció.
L'estudi dels miniorgans es va dividir en dues parts, primer es van analitzar les característiques dels colangiocitos humans i després ho van implantar a uns ratolins amb les vies ferides, i es va comprovar que aquestes cèl·lules les van reparar.
Els autors d’aquesta investigació volen començar a provar aquestes cèl·lules en humans per salvar la vida de molts.
Hi ha milers de gens involucrats en la resistència antibiòtica amagats en els bacteris intestinals dels nadons. Un estudi publicat per la revista Cell Host and Microbe, fet per Søren Sørensen de la Universitat de Copenhague y els seu equip, van analitzar mostres de femta de 662 nadons d’un any de vida, on van demostrar que la quantitat d’antibiòtics consumits en l’últim cicle d’embaràs pot cambiar l’expresió d’aquests.
Després de l’experiment, l’equip va trobar 409 gens que donaven resistència a 34 tipus d’antibiòtics. 167 d’aquestos, també oposaven resistència a més d’un medicament, inclosos alguns per a la pràctica clínica, els quals els nadons no havien prés mai.
Factors ambientals, com nàixer en una zona urbana o rural, van modificar els nivells d’expressió del conjunt de gens del resistoma. Per finalitzar, els investigadors van observar que els gens amb major expressió es relacionaven amb uns microbis intestinals, que podrien causar asma a l’edat adulta.
Les mosques són capaços de maniobrar i escapar notablement ràpid quan estan posades sobre superfícies sòlides. A part de la seva ràpida visió, juga un paper crucial seves ales posteriors, els halteris, els quals els permeten despplegaments repentins en l'últim minut quan un perill imminent els amenaça. Tot i que els els halteris no són l'únic secret de les mosques. Una vegada que una mosca vola, pot realitzar acrobàcies increïbles. Les mosques de la fruita del gènere Drosophila poden canviar de rumb en menys d'una centèsima de segon, aproximadament 50 més ràpid que un parpelleig humà.
Les mosques també tenen una visió excepcional que els permet planificar els seus salts per escapar d'una amenaça. Aproximadament 200 mil·lisegons abans de despegar per escapar de l'atac. A més, usen informació visual per ajustar la seua postura per establir un rumb que els portarà a un lloc segur.
Una implantació d'elèctrodes en els fotoreceptors d'ulls de mosques va mostrar que la seua velocitat de fusió de parpelleigs era de 400 vegades per segon, mentre que la dels humans era de 60. Això vol dir que el moviment que percebem com a "normal", per a una mosca és un moviment en càmera lenta. Per tant, amb tots aquests beneficis incorporats, no és d'estranyar, que la mosca que pretengues xafar, conseguixca escapar.
Una enorme massa de gel, exactament 4320 km² de superfície, s’ha desunit de la plataforma de Roone, en el mar de Weddell. L'anomenat A-76, se l'ha considerat l'iceberg més gran de l’actualitat i ha superat a l'A-23A, d’uns 3880 km² (anterior iceberg més gran).
Va ser constatat pels satèl·lits de l’Agència Espacial Europea. Aquests per oferir una idea de les magnituds de l’enorme bloc de gel, ho van comparar amb Mallorca. Segons ells, supera l’illa amb quasi 1000 km² més. L’A-76 mesura 170 km de llarg i 25 km d’ample. Aquestes dades van ser convalidades pel centre Nacional de Gel d’EEUU emprant imatges de Sentinel-1.
Sentinel-1 ens permet obtenir imatges durant tot l’any de tot el territori de l’Antàrtida, gràcies als dos satèl·lits dels quals consta. Normalment, els icebergs es nomenen a partir del quadrant antàrtic en el qual van ser detectats i consegüent amb un nombre seqüencial. Més tard si aquest es fractura, amb una lletra seqüencial.
La doctora Hongyue Zhang, junt amb el seu grup d'investigadors han aconseguit formar un microrobot amb parts de cèl·lules i bacteris. Aquest és capaç de travessar la barrera hematoencefàlica (fina capa de cèl·lules que evita el flux de substàncies que no volem entre el sistema circulatori i l'encèfal) de ratolins sense que el sistema immunològic reaccione malament.
Els "neurobots" han pogut tractar de manera eficaç per als tumors cerebrals dels ratolins i augmentar la seua supervivència.Per desenvolupar aquests microrobots el van fer va ser, exposar els neutròfils (tipus de globus blanc) a partícules de nanogel magnètic cobertes amb parts d'un bacteri. Al reconèixer aquests microrobots com un bacteri els glòbuls blancs van envoltar aquestes partícules formant els neurorobots.
Ha sigut comprovat per un grup de científics de la Universitat Mèdica Ontològica de Tòquio que els porcs i alguns rosegadors poden respirar mitjançant els intestins en situació d'emergència, quan pateixen una insuficiència respiratòria.
El recte té una malla fina de vasos sanguinis que tenen un gran torrent sanguini, per això els medicaments subministrats per l'anus passen a la sang gràcies a eixe torrent. Per tant, també poden subministrar oxigen per ahí en els rosegadors i porcs (amb els que van fer l'experiment). L'experiment consistia a deixar-los en insuficiència respiratòria a tots i a uns, mitjançant gasos o líquids, administrar-los oxigen pel recte i a altres, sense subministrament. Els rosegadors sense oxigen pel recte van poder sobreviure 11 minuts mentre que els que tenien oxigen per recte van aguantar 50 minuts.
Actualment s'investiga si és possible recolzar-se amb aquest tipus de ventilació en els humans en cas d'emergència perquè està podria ser menys invasiva que els complexos protocols tecnològics com a ventiladors i pulmons artificials.
Hui en dia, és molt habitual veure a moltes famílies que conviuen amb la companyia de mascotes però sobretot de gossos.Podríem dir que aquesta mascota és la més habitual i comuna per a viure a una casa i per a afirmar-ho, anem a veure quins són els avantatges que comporta el fet que aquest animal visca a casa nostra.
Un grup d’investigadores del departament de Psicologia va crear un projecte amb l’objectiu de comprovar científicament si els xiquets que viuen amb gossos mostren un desenvolupament més avançat que tots aquells xiquets els quals no en tenen.
Aquests joves han pogut avaluar diferents aspectes com l’afecte, la imatge pròpia, la cooperació, la relació social i sobretot com expressen els seus sentiments davant situacions de la vida quotidiana. A més, amb aquesta investigació s’ha pogut avaluar la capacitat denominada “self-image”, coneguda com a la capacitat de la imatge que té cada xiquet sobre ell mateix i la capacitat d'interacció i de col·laboració.
La conclusió principal de tindre un gos a la nostra casa amb relació amb xiquets menuts és la incrementació del desenvolupament tant emocional com social.
El passat mes de Desembre, les autoritats de Singapur van donar el aprovat al llançament de carn sintetica en tot el mon.
Aquesta carn es cultivada en bioreactors i provoca que s’acabe per fi el sacrifici d’animals per l’obtenció de recursos alimentaris, gràcies a les cèl·lules obteses d’animals donants o de bancs de cèl·lules. Per tant, amb aquesta carn “artificial”, s’acabara amb l’extermini dels animals i per tant es podrà disfrutar de la carn sense cap limitació ni impediment del seu consum.
L’empresa Singapurenya que està estrenant aquest procés i obtenint els beneficis corresponents s’anomena Eat Just. Aquesta empresa elabora nuggets amb carn aviar, de les quals aproximadament un 70% són cèl·lules cultivades, i el restant son proteïnes vegetals que aporten la consistencia, el rebossat i les espècies.
Actualment les empreses, que s’estan interessant en aquest ambit son moltes, siguent ja més de 80 empreses que investiguen la creació artificial de carn i que van ser fundades en els dos últims anys. Una empresa de Tel Aviv ha estat servint menús gratuits a la població fins que el govern els permeta la venta d’aquests productes. Per tant, cada volta queda més poc per alimentar-se de carn artificial
Quan Dani Clode, a demostrat ser una gran visionària de la robòtica, a creat un dispositiu robòtic que afegeix un altre dit a una mà perquè esta pugui fer més coses que una mà humana corrent, va obrir una nova etapa en el naixement del camp de la robòtica per al cos humà destinada no a suplir funcions perdudes d'aquest sinó a agregar-funcions noves.Portant el dispositiu robòtic, la mà humana adquireix un polze extra que treballa conjuntament amb els altres dits.El cervell humà pot soportar aquesta mà ampliada de sis dits ?
El cervell està fet a amb una impresora 3D i es coloca a la part de la mà que no esta el polze real i els sensors son controlats per els dits dels peus.Per probar i prefeccionar aço es van utilizar a 20 persones i aquestes en les sessions diaries probaben tasques que implicara utilitzar el dit polze robotic i aquest va donar uns bons resultats(per exemple construint mentre penses en altra cosa)
L'equip de Clode, Makin i Kieliba va observar que, a l'utilitzar el polze addicional, els usuaris canviaven els moviments naturals de les seves mans. Després d'un temps, aquestes persones també van informar que a l'polze robòtic ho sentien com a part del seu propi cos.L'ampliació de el cos humà podria algun dia ser valuosa per a la societat de nombroses maneres, com permetre a un cirurgià prescindir d'un ajudant, o un obrer d'una fàbrica treballar de forma més eficient", va dir Kieliba.
Abans i després de l'entrenament, l'equip d'investigació va escanejar els cervells dels participants mitjançant ressonància magnètica funcional (fMRI), mentre els participants movien els dits individualment (no portaven el polze addicional mentre estaven a l'escàner). Es van detectar canvis subtils però significatius en la forma en què la mà que havia estat augmentada amb el polze extra (però no l'altra mà) estava representada a la escorça sensoriomotora de el cervell. (Font: NCYT de Amazings )
Un estudi de la Universitat de Califòrnia descriu una anàlisi de sang que podria detectar el càncer quatre anys abans que els diagnòstics convencionals. No obstant això, aquest mètode només podria detectar uns pocs tipus de càncer.
Aquest mètode de detecció de càncer en la sang, anomenada PanSeer, examina les firmes de metilació específiques de el càncer a la sang. La metilació és un procés que dirigeix quan i com s'activen i inactiven els gens que controlen el desenvolupament de l'organisme, i es poden veure afectats per factors ambientals. Exerceix un paper vital en la progressió de moltes malalties i en casi tots els tipus de càncer.
Els investigadors van analitzar mostres de sang preses de 605 persones asimptomàtiques, de les quals 191 van ser diagnosticades posteriorment amb càncer. Els científics van demostrar que PanSeer va trobar càncer en el 95% de les persones asimptomàtiques que van ser diagnosticades posteriorment. No obstant això, emfatitzen que aquest mètode és poc probable de predir quins pacients desenvoluparan càncer en el futur.
No obstant això, el més probable és que identifique pacients que tenen creixements cancerosos però permaneixen asimptomàtics respecte als mètodes de detecció actuals.
Uns investigadors de la Xina i els Estats Units han introduït cèl·lules mare humanes en embrions de primats amb açò han aconseguit que cresquen embrions quimèrics.
Van fer un experiment i van injectar a cada embrió de mono 25 cèlul·les humanes,al dia següent es van detectar cèl·lules humanes en 132 embrions.Al cap de 10 dies,103 dels embrions quimèrics seguien desarollantse.Pero en el dia 19,sols tres quimeres seguien vives.
La investigació ha proporcionat coneixements sobre l'evolució humana i també ajuda per al desenrotllament de tractaments contra malalties.Han aconseguit que els embrions de mono sobrevisquen i cresquen fora del cos de la mare durant un determinat període de temps.
La Royal Thai Airforce ha desenvolupat uns calcetins que combaten el mal olor a peus i les infeccions bacterianes, ja que estan recoberts per nanopartícules d’òxid de zinc. Van ser provats en un hospital de Tailàndia i es va investigar que l’òxid de zinc és compatible amb la pell, és segur i es pot incorporar als teixits.
Un estudi ha demostrat que aquelles persones que van utilitzar calcetins amb òxid de zinc van experimentar millores respecte a aquells que van utilitzar calcetins normals.
El doctor Punyawee Ongsri, mentre feia una revisió, va observar que hi havia una infecció en els peus del personal militar i va voler posar en pràctica l’estudi, que ja estava prèviament.
El consum d'ous de manera diària està portant botja a la ciència, que porta anys en un debat que pareix no tindre una resposta clara i certa.
Un estudi publicat a la revista “PLOS Medicine” ha arribat a la conclusió que consumir ou de manera diària està associat a un major risc de morir per qualsevol causa, també inclosos el càncer o les malalties cardiovasculars. En aquest sentit, el risc general de mort augmenta un 14% per cada ou més que has ingerit cada dia.
La comunitat científica no està massa d'acord amb aquest estudi. Principalment, els experts entenen que aquesta anàlisi no aporta res innovador. Els experts consideren exagerades les conclusions d’aquest estudi, a més, recalquen que no es pot dir que els ous són culpables d’augmentar el risc de mort ja que en aixó influeixen molts més factors
Finalment, de manera contradictòria a aquest estudi, la Universitat d'Harvard va concloure en 2020 que menjar ou diàriament no està associat a tindre més probabilitat de tindre qualsevol malaltia cardiovascular i recomanen substituir l’ou diari per aliments d’origen vegetal o peixos.
Alguns investigadors alemanys creuen haver trobat les causes dels coàguls produïts a causa de les vacunes AstraZeneca i Janssen per a la Covid-19.
Els investigadors han fet uns estudis que encara no han sigut verificats, però creuen que els coàguls son a causa dels vectors adenovirus, és a dir, virus gelats. Aquests virus arriben al nucli de les cèl·lules, on es produeixen proteïnes. Dites proteïnes poden provocar la coagulació a la sang.
Com a conseqüència, científics dels Estats Units i Europa han interromput l'ús de les vacunes, ja que els coàguls poden resultar letals. Janssen va explicar per correu que estaven investigant i examinant aquest inusual succés i que compartirien els resultats d’aquestes investigacions quan estiguen . En canvi, AstraZeneca no va parlar del problema.
Els investigadors de la Universitat Goethe de Frankfurt van explicar que les vacunes que utilitzen una tecnologia diferent coneguda com a ARN, fan arribar el material genètic al líquid de la cèl·lula, no al seu nucli. Aquests científics suggereixen als fabricants de vacunes modificar aquest problema per evitar els coàguls.
L'ascidi de l'espècie Policarpa mytiligera té la capacitat d'inclòs quedar trossejat en tres tossos i poder crear d'ahí tres cossos complets d'ell mateix. Regenerant així tots els òrgans, teixits i sistemes corresponents a cadascun d'ell. Els ascidis són molt difícil d'interceptar, ja que són fàcilment camuflables. Segons Gordon, el procés evolutiu dels ascidis són els organismes més semblants als humans.
Eachnight, és una empresa que busca a professionals per a fer un estudi que consisteix a fer una migdiada diària durant un mes per 1.200 €. En aquest estudi es pretén descobrir els pros i contres de fer migdiada. Les persones que s’oferisquen per a realitzar aquest estudi han de tindre en compte que hauran de realitzar experiments per a comprovar les teories relacionades amb la migdiada.
Cal tindre en compte que les migdiades de diferent durada tenen diferents beneficis, no és el mateix dormir 20 o 30 minuts, que 2 hores. Han d’ajudar a descobrir quina és la duració òptima d’una migdiada per a recuperar-se del cansament, la fatiga o millorar la productivitat i la motivació després d’aquesta. Els candidats han de participar en una videoconferència abans de la migdiada, i una altra després de cada experiment, en la qual hauran d’explicar la seua experiència i els resultats.
Per a formar part de l’estudi, has de tindre més de 18 anys i desenvolupar-te amb soltesa en l’anglés. Si compleixes els requisits i vols participar, sols hauràs d’omplir un formulari en la pàgina web https://eachnight.com/sleep-studies/get-paid-to-nap/ . Tens fins al 31 de maig per apuntar-te.
S’han trobat restes d’organismes microbians en les sales esterilitzades de la NASA a pesar de que la NASA i el seu grup d’enginyers del Laboratori de Propulsió a Raig van seguir estrictes protocols per tal de no “colar” microorganismes en els equips que envien a l’espai, però resulta impossible crear biomasa cero en les seues sales de creació.
Per tant, analitzant a fons la situació, pot ser que alguns microbis hagen aplegat al Planeta Roig en bones condicions. Açò pot significar una greu alteració en l’equilibri de l’ecosistema de Mart, ja que tal vegada aquests microbis poden eliminar tot rastre de vida si és que hi havia, doncs tot apunta a que ha pogut haver.
Però no tot són males notícies, doncs aquesta contaminació dona ferramentes evolutiva a la ciència. A mesura que la investigació avança, es poden crear protectors solars més potents que poden protegir-nos contra mutacions nocives que deriven en càncer. A més, si algun dia apleguem a xafar Mart, aquests microbis ens ajudaran a sobreviure en el Planeta Roig.
Un estudi realitzat a xiquets que van tenir una educació dura entre els dos i els nou anys, ha demostrat que una educació massa dura, provoca una grandària cerebral menor.
Per a realitzar l'estudi, van utilitzar xiquets que van néixer en la dècada dels 2000. Cadascun, va tenir una infància dura en major o menor intensitat i, van observar com afectava això al desenvolupament del seu cervell i amígdala, provocant emocions inestables.
Segons l'estudi realitzat per la Universitat de Stanford i la Universitat de Montreal, una educació dura, que no té perquè arribar al maltractament físic o a l'abús, pot provocar un cervell de menor grandària així com també pot influir en l'amígdala, relacionada amb la gestió de les emocions. Si ja l'abús o el maltractament físic s'havien relacionat amb la depressió i l'ansietat produïda en els adolescents o en la vida adulta, una criança dura, ara, s'ha relacionat amb els mateixos símptomes i també amb un còrtex prefrontal més petit.
El CDC ha estat investigant la detecció de miocarditis en una xicoteta part dels adolescents i joves després de rebre una dosis de la vacuna de la COVID-19. Però els casos son molt escassos i es nomena que pot ser no siga culpa de la vacuna.
Les autoritats estatunidencs demanen precaució i recomanen estar més pendents d’aquesta informació ja que si es a causa de les vacunes, pot arribar a ser molt perjudicial per als joves i els adolescents i es deurien de prendre mesures el mes abans possible.
Aquestes casos més comuns se han detectat principalment als homes , quatre dies després de haberse vacunat amb la vacuna de Pfizer-BioNTech i Moderna.
Per altra banda podria ser casualitat i què la detecció de miocarditis no siga causa de les vacunes, però encara està investigació en vigor.
Els experts han comunicat que en la major part dels casos en els joves passa per desapercebuts i el pacient no és dona conter.
Un estudi publicat el 10 de maig demostra que, de les 72.500 mostres de saliva de persones participants, hi han 1.400 casos positius sense cap símptoma, tots els individus positius del SARS-CoV-2 no varen presentar símptomes en el moment de la recollida de saliva i, per tant, estaven infectats però asimptomàtics o presintomàtics .
Un altre estudi publicat al novembre va observar a l'Índia que el 71% d'unes 85.000 persones infectades no va transmetre el virus a ningú més. I una anàlisi de 1.200 casos a la Xina va detectar al gener que el 15% va provocar el 80% dels contagis.
S’ha confirmat que tots els grups d'edat, tant joves de 17 anys com adults de 55, tenen aproximadament un nivell molt similar de contagi.
Viper és el nom del robot que vol enviar la NASA a la lluna amb l’objectiu de encontrar gel i altres recursos,aquest es centrara en explorar zones amb ombra,que no han vist la llum del sol.
Els especialistes diuen que aquest disseny és paregut al de un altre robot de 2018,aquest robot té unes rodes especialitzades i un sistema de suspensió,a mes de 4 eines fonamentals com un taladre,infrarrojos…
El experts diuen que és segur i a mes que determina la ubicació concreta i on es troba el gel.
La NASA planeja enviar el seu primer robot a la Lluna a la fi de 2023 per a buscar gel i altres recursos. S’anomena Viper i explorarà zones on mai han vist la llum del Sol, és a dir, els llocs més freds de l’univers.
En l’exploració el robot anirà equipat amb unes rodes especials i un sistema de suspensió per a que el robot puga anar per totes les superfícies. Viper portarà el trepant de percussió, un espectròmetre de masses, un espectròmetre infraroig i un espectròmetre de neutrons durant la seua expedició.
“Tota la informació rebuda per Viper serà utilitzada per a avançar en la ciencia” va comunicar Lori Glaze, directora de la Divisió de Ciències Planetàries de la NASA.
La Via Làctia és una galàxia espiral, cosa que significa que consta entre altres components d'un disc d'estrelles, gas i pols on es troben immersos els braços espirals.
Les estrelles, el gas i la pols guerxos estan, per tant, en un altre pla diferent al de la part extensa central del disc, i l'eix perpendicular als nous plans defineix el seu eix de rotació.
En 2020, una investigació va anunciar la detecció de la precessió del guerxament del disc de la Via Làctia, és a dir, que la deformació que presenta aquesta regió més externa de la nostra galàxia no es troba estàtica, sinó que, igual que una virolla que gira sobre si mateix, l'orientació del seu eix de rotació també canvia amb el temps. La precessió no és un fenomen únic de la Via Làctia, sinó que també li succeeix al nostre planeta.
«Conèixer com el confinament va afectar la qualitat de la dieta dels joves pot contribuir a entendre quins factors influeixen en les decisions i les conductes alimentàries dels adolescents», així ens introdueix una experta en salut nutricional dels adolescents.
Les persones joves de posicions més pobres han reduït el consum de cereals i vegetals i han incrementat el consum de menjar preparat.
«Les administracions farien bé de impulsar intervencions i polítiques que ajuden a previndre situacions com aquestes o estar millor preparades si es produeixen altres confinaments en el futur», recomanen els experts. Les dades obtingudes poden ser útils per a dissenyar intervencions, programes o polítiques de salut pública orientats a açó.
Caldrà analitzar si aquests canvis, produïts en un període curt de temps, es mantenen a llarg període. L'adolescència és un període important en la instauració i la consolidació d'hàbits que afecten tant el desenvolupament com a la prevenció de malalties en l'etapa adulta, així que caldria adaptar-les als grups de major risc i evitar l’augment de les desigualtats nutricionals.
A Mèxic la població de entre 40 i 49 anys començarà a vacunar-se al voltant de les primeres setmanes del mes de juny, un mes abans del que s'esperava. Mèxic ha rebut ja més de 34 milions i al acabar el mes hauran arribat 6.5 milions més.
18,3 milions de persones han rebut la vacunació, és a dir, el 20% de la població total. Aquest cap de setmana arribaran les primeres dosis de la vacuna AstraZeneca a Mèxic i a Argentina. El president de Mèxic s’ha reunit amb les autoritats sanitaries aquest matí per poder augmentar el nombre de vacunacions.
Als Estat Units es vacunen molts mexicans que es traslladen allí i s’organitzen sessions de vacunació a la frontera entre els dos països. Les persones de més de 60 anys ja han sigut vacunades i està en marxa la vacunació del professorat i dones en procés de gestació. L’objectiu principal és la tornada a les aules el 7 de juny, per això ja s’estan netejant i organitzant les escoles.
S’han detectat alts nivells de listèria per les autoritats sanitàries d’Andalusia al salmó de la marca Royal. Per la qual cosa s’ha retirat del mercat immediatament. Per sort no s’hi ha detectat cap cas relacionat amb aquest. En l’hipotètic cas si hi haguera hagut, les repercussions que hi haurien pogut ser greus. En el cas de persones que presentaren cap símptoma relacionat amb la listeriosi s’hi haguera recomanat anar al metge i a una persona embarassada el mateix.
La carn sintètica es cultiva en bioreactors i ofereix una alternativa sostenible a la criança i sacrifici d’animals vius. El procés comença amb l’extracció de cèl·lules d’animals donants o de bancs de cèl·lules. Després, es generen línies cel·lulars amb l’esperança de que esdevinguen immortals.
L’empresa que els crea s’anomena Eat Just, i diuen que elaboren nuggets amb carn aviar que comercialitzen amb el nom de <<mossos de pollastre>>. Al voltant del 70% de cada mos són cèl·lules cultivades. La resta són proteïnes vegetals patentades que aporten consistencia, arrebossat, espècies i, el més important, gust de pollastre.
El primer país en permetre el consum d’aquest tipus de producte és Singapur. La decisió de l’Agència de Seguretat Alimentària d’aquest país és la primera autorització per a la comercialització d’aliments fabricats amb cultius cel·lulars. Les empreses alimentàries que proposen alternatives al consum de carn, com ho és l'Institut Good Food, celebren aquesta aprovació.
Sempre hi ha hagut ambició per controlar el comportament humà. La publicitat i alguns aparells, d'alguna forma, són capaces d'entrar en la nostra ment i esbrinar el que volem. Fins ara, tot estava controlat, però, hem arribat a un punt en el qual la tecnologia pot llegir la nostra ment, ficar-se al nostre cap per a llegir que hi ha.
Els avanços en neurotecnologia, permeten gravar l'activitat de les nostres neurones i canviar-la i, això, és motiu de preocupació per a molts científics. Alguns, com Yuste, han afirmat que això seria violar els drets humans, perquè violen els anomenats “neurodrets”.
Això, ens podria sonar a ciència-ficció, però la veritat és que ja s'estan fent amb animals en laboratoris. Yuste, afirma que el cervell és un òrgan únic que s'encarrega de gestionar la nostra ment, habilitats cognitives, percepció, memòria, emocions… i, si poden llegir i escriure la ment de la gent poden alterar els mecanismes que ens fan humans, com afirma Krakauer.
Una investigació de la Universitat d'Illinois a Chicago (els Estats Units) mostra que unes certes cèl·lules cerebrals romanen actives poques hores després de la mort. El gen "zombi" és específic d'una mena de cèl·lula glial. Després que una persona perd la vida, aquestes cèl·lules creixen i brollaran apèndixs llargs.
Jeffrery Loeb, autor de l'article, va explicar: “La majoria dels estudis assumeixen que quan el cor deixa de bategar, tot en el cervell es deté, però no és així.Va realitzar experiments simulant la mort observant la reacció de tots els gens humans en una gran quantitat de teixits cerebrals recol·lectats de 0 a 24 hores.
Així, van descobrir que prop del 80% dels gens van estar relativament estables durant 24 hores. Es va demostrar que uns altres estaven relacionats amb l'activitat del cervell humà. Però el tercer grup, els anomenats "zombis", van augmentar la seua activitat, mentre que les neurones van disminuir.
Aquesta expressió resulta interessant, ja que amb els ulls tancats podem imaginar milers de coses. Hi ha gent que pensa que és absurd la imaginació perquè tot allò que podem imaginar no és realista, però aquesta idea no es correcta, ja que la imaginació ens pot ajudar a ser molt productius en el nostre dia a dia.
El professor Alan Paivio va demostrar que les paraules concretes que imaginem son mes facils de recordar. Els experts com Steve Kosslyn van descobrir que quan imaginem un objecte s’activen terceres parts de les mateixes àrees cèlebres que s’activen quant eu vegem realment.
Podem imaginar moltes coses per sentir-se millor amb nosaltres mateixos, podem entrar en la nostra imaginació i fer tot allò que vulguem fer en la nostra vida real. Per aixo somiar despert pot ser un bon entrenament per a optimitzar el teu aprenentatge, millorar la teua memòria i inclús la teua forma física
L'epilèpsia es tracta d’un trastorn cerebral que presenta amb la repetició d'atacs epilèptics. Però, així i tot existeix una diferència entre epilèpsia i atac epilèptic, ja que aquest últim ocorre amb el resultat d’una activitat cerebral de manera excessiva i pot ocórrer sols una vegada en la vida.
Els factors més destacats que causen l'epilèpsia és l’estigma psicològic, social i laboral, juntament amb altres malalties com infeccions, traumatismes i infarts provocats en l'àmbit cerebral. Fent així d’aquest trastorn una de les malalties neurològiques predominants al món.
Podem saber quan alguna persona està patint un atac quan presenta sacsejades violentes a les extremitats, o pèrdua del contacte amb l’exterior mentre realitzen automatismes, cosa que després no recorden.
En cas de presenciar un cas d’epilèpsia cal col·locar a l'afectat en posició lateral cap a la dreta per evitar que puga ofegar-se, i cridar com més prompte millor a emergències.
Una estudi de prova de concepte publicada en la revista 'PLOS ONE' suggereix que els gossos de detecció especialment entrenats poden ensumar les mostres positives al Covid-19 amb una precisió del 96 per cent.
En aquest estudi inicial, els investigadors van comprovar que els gossos podien fer-ho, però l'entrenament ha de realitzar-se amb molta cura i, idealment, amb moltes mostres. Van utilitzar una «roda d'olors» en la qual cadascun dels 12 ports estava carregat amb una mostra diferent i recompensaven al gos quan responia al port que contenia UDC.
Quan els gossos van respondre sistemàticament a l'olor de l'UDC, l'equip va començar a entrenar-los perquè respongueren a les mostres d'orina dels pacients positius al SARS-CoV-2 i discerniren les mostres positives de les negatives. Les mostres negatives es van sotmetre al mateix tractament d'inactivació que les mostres positives.
Els investigadors es van trobar amb molts factors que complicaven el seu estudi, com la tendència dels gossos a discriminar entre els pacients reals, en lloc d'entre el seu estat d'infecció pel SARS-CoV-2. Els gossos també es van veure confosos per una mostra d'un pacient que va donar negatiu per al SARS-CoV-2 però que s'havia recuperat recentment de Covid-19.
La immunitzacio ha aliviat els hospitals de Catalunya,tant els positius de Covid-19 com la mortalitat han baixat fins i tot com quan estavem a la millor situació en estiu.
Amb l'arribada de noves dosis els hospitals s’han reduit, ja que tan sols hi ha 900 persones ingressades per Covid, més de la meitat que en final d’abril. Als científics/metges els ha sorprès molt ja que han llevat el “toc de queda” o festes del jovens, una de les moltes explicacions que donen els experts sería que les activitats es fan a l’aire lliure,el ritme de descens segueix sent més lent en les UCI.
Catalunya ara registra 44 casos en maig,té molt a veure també l'edat mitjana de la gent entre els 82 i 71 anys,tots devem de vacunar-nos no obstant encara hi ha països sense vacunar.
Als Estats Units, el Centre per al Control de Malalties ha fet un estudi on després de vacunar-se per a la Covid-19, han detectat problemes cardíacs en adolescents i joves. Els experts afirmen que són casos molt rars.
Aquests joves i adolescents pateixen miocarditis. Una enfermetat que pot ser comú en la segona vacunació. Es més present en dones que en homes. Metges consultats pel New York Times afirmen que no hi ha relació entre la vacunació i la miocarditis, per tant són relacionats actualment per la vacunació massiva.
Aquesta afirmació no és totalment certa, però el CDC s’encarregarà que a les consultes per a la vacunació es vigile els possibles problemes cardíacs dels joves.
Actualment la diabetis de tipus 2ha augmentat fins gairebé 6 milions de casos a Espanya . Aquest descobriment fou possible perquè empraren un nou un mètode conegut com aleatorització mendeliana (MR).Les persones que pateixen diabetis de tipus 2, són aquelles on el cos no produeix suficient insulina o les cèl·lules no fan ús de la insulina.
Els investigadors verificaren els possibles factors de risc que comportaven a l’aparició d’aquesta malaltia, on estimaren que l'insomni en les persones augmentava un 17% de possibilitats per al desenvolupament de diabetes de tipus 2. No obstant això sobrepès i l'obesitat són uns dels factors més importants que propicien a l’aparició d’aquesta.
Encara que aquests factors s’han investigat abans, aquest nou estudi identifica una relació causal.
