Existeix un estrés bo, l'eustrés. No obstant això, quan l'estrés és excessiu i, com ara, es manté durant llargs períodes de temps sense que el cos i la ment puguen relaxar-se, eixa emoció canvia de nom (distrés) i es torna negativa. El distrés produeix irritabilitat, cansament, pèrdua de la capacitat d'atenció i de memòria. Això es deu al fet que la ment entén que la persona està en perill i, per tant, concentra l'atenció en detalls concrets, perdent la capacitat de distingir el que és rellevant del que no ho és. Per tant, disminueix la productivitat i la memòria.
La criança intensiva a la qual s'han vist abocats, els confinaments, les classes “en línia”, les limitacions al contacte social, i el teletreball mal entés són factors que, sens dubte, han influït en el distrés.
Afirma Isabel del Camp Martín-Cobos que l'estrés dolent o distrés a més, “sol anar acompanyat d'insomni o de falta d'hores de somni” i per a recuperar el nostre cervell ens recomana: -Mantindre una rutina. -Procurar ser estrictes amb l'horari de treball. -Desconnectar més sovint i abans de les noves tecnologies. -Cuidar-se a tots els nivells (nivell físic i mental).
Quan van aparéixer les vacunes, Rússia va prohibir el consum d'alcohol abans, durant i després de la vacuna, va sorgir la pregunta de si els vacunats poden beure alcohol o no.
És cert que l'alcohol destil·lat i les drogues actuen com immunosupressors, pareguts a l'estrés, i alguns alcohols com la cervesa no afecten directament al sistema immunitari, però sí que tenen efectes negatius secundaris. En un documental de la BBC, es prenien mostres de gent que havia begut alcohol i gent que no i la gent que presentava alcohol, tenia un nivell de limfòcits reduïts, cosa que afecta el sistema immunitari.
Perquè la vacuna tinga efecte és necessari que el sistema immunitari estiga en les seues millors condicions, per tant, beure alcohol no hauria de fer-se en les dates pròximes a la vacunació perquè l'alcohol té repercussions greus al llarg del temps en el sistema immunitari, com afirma a directora del Centre de Recerca de Virus de la Universitat de CaliforniaIlhem Messaoudi.
El Parkinson és una malaltia del sistema nerviós que afecta el moviment, el qual cada vegada els músculs cada vegada es fan més rígids i apareixen més tremolors.
A Pesar que el Parkinson hui en dia no té cura, els investigadors han descobert que fer esport és fonamental per a aquesta malaltia, ja que van fer un estudi en el qual les persones amb Parkinson practicaven esport moderat, aquest estudi va demostrar que el 100% de les persones que van participar van millorar.
Una altra forma de combatre aquesta malaltia, és injectar cèl·lules promotores de dopamina o també estan estudiant la possibilitat de convertir cèl·lules existents en el cervell en les neurones que deteriora el Parkinson.
El Parkinson és una malaltia que sol aparèixer en persones majors, i a mesura que les persones van fent-se majors es detecten més casos d'aquesta malaltia.
Els xiquets prematurs, en comparació amb els que han nascut amb un pes normal, envelleixen més ràpid. Si fem la comparació, els xiquets que neixen amb menys d’1kg, tenen 4’6 anys més que els que han nascut entre 2’4kg a 4’2kg.
Els investigadors diuen que aquest esdeveniment es deu a l'estrès provocat quan el bebé encara està en la panxa de sa mare i, per les mesures de cures que s’han pres a l’hospital. Els experts van utilitzar un rellotge amb funció de mesurar l'edat (rellotge epigenètic), per comparar 45 adults d’entre 30-35 anys, que varen néixer prematurs, amb altres 47 que varen néixer amb un pes normal. Amb aquest experiment van poder observar que l'envelliment en els xiquets prematurs, i no xiquetes, es causada principalment per l'aparició d'infeccions respiratòries de vies baixes en els primers anys de vida (estrés fisiològic).
Degut a que els xiquets prematurs els afecta més l’estrés, que a les xiquetes prematures, és necessari vigilar-los per a que tinguen un envelliment saludable. Per a que açò ocórrega s’ha de tindre una vida saludable: no fumar tabac, i tindre una dieta equilibrada.
Un equip espanyol ha desarrollat un prototip d'un nou biosensor per a detectar de forma ràpida el càncer de mama. Hui en dia, la mamografia és la tècnica més utilitzada per al diagnòstic, però té algunes contraindicacions, com la exposició a la radiació i una menor especificitat en dones joves amb teixit mamari dens. El desenvolupament d'aquest prototip de biosensor es troba dins del camp de la biòpsia líquida, és a dir, com a través d'una anàlisi de sang es pot detectar la presència de càncer.
Aquest biosensor ofereix els resultats en molt poc temps, entre 30 i 60 minuts i té molt baix cost. Està compost per un nanomaterial que facilita la detecció en plasma de microARN miR-99a-5p del càncer de mama. Ramón Martínez Máñez, director científic del CIBER i professor de la UPV, explica com funciona el sistema de diagnòstic: els nanoporos del biosensor es carreguen amb un colorant –rodamina B– i es tanquen amb un oligonucleótido.
Al interactuar amb la mostra de plasma, si no detecta la presència del microARN, les portes dels porus continuen tancades. En canvi, en presència del miR-99a-5p, aquelles portes s'obrin i s'allibera el colorant. El canvi en l'alliberament del colorant pot relacionar-se amb pacients sanes o amb càncer de mama.
Com tots sabem, totes aquelles persones que pateixen diabetis, per a poder saber quin és el seu nivell de sucre, s’han de realitzar una punxada al seu dit de forma diària.
Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia han pogut descobrir la solució per a poder evitar-ho.Han creat una mena de tatuatge temporal que utilitza un corrent elèctrica suau totalment indolora.Per saber si aquest invent funcionava correctament, un grup format per quatre homes i dues dones van estar durant un termini de temps a un laboratori, alimentant-se de carbohidrats.El tatuatge va mostrar ser tan eficient com el mètode habitual.
Després de la prova, els experts van afirmar que estan realitzant un estudi per a que aquest dispositiu estiga vinculat al Bluetooth del telèfon del pacient, de forma que enviarà el seu nivell de glucosa al seu metge de forma directa. En el 2002, ja es va fer un invent molt semblant a aquest anomenat GlucoWatch però va ser descartat perquè causava irritació en la pell dels malalts.
Aquest tatuatge té la durada d’un dia complet però els científics estan buscant la solució per a que aquest aparell tinga una duració més llarga en el temps, ja que el seu preu és totalment accessible per a tota mena de persona.
La Universitat Nacional de Colombia va documentar el cas de dos bessons que van néixer de dos pares diferents. Aquest fenomen es sol conèixer com la superfecundació heteroparental, que es produeix quan un segon òvul llibertat en el mateix cicle menstrual es fertilitzat per l’espermatozoide d’un home diferent en relacions sexuals distintes.
Aquest cas comença l’any 2018, quan el pare dels bessons sospitava la similitud entre els dos xiquets i va requerir fer proves. Després de l’estudi, es va determinar que sols un dels xiquets coincidia amb l’ADN del pare. Per assegurar-se de que aquest fenòmen es veridic, una doctora de gran prestigi realitza una serie de proves diferents a les de l’estudi, comprovant el cromosoma Y i estudiant-lo en els dos xiquets. Aquest nou estudi realitzat per la Doctora Casas va determinar finalment que el perfil genètic coincideix amb uno dels bessons però amb l’altre es detecten 14 de 17 no coincidencies.
Actualment, a Colombia, es realitzen més de 11.000 proves de paternitat a l’any, que suposa una càrrega emocional molt gran, ja que comporta infidelitats per altre costat, i, per tant, depressions en molts cassos.
La revista 'Clinical Microbiology and Infection' ha publicat els resultats d'un estudi que s'ha centrat en el seguiment que requereixen els pacients després de rebre l'alta hospitalària.
L'equip de Medicina Interna de l'Hospital de Barcelona ha dut a terme aquest estudi clínic per a aportar informació sobre la evolució dels pacients en el tractament clínic al llarg del temps.
Un total de 300 pacients tractats de la mateixa forma durant l'ingrés han estat en observació fora de consulta i posteriorment per telèfon durant els set mesos posteriors a l'alta.
L'estudi indica que el 78 per cent dels pacients que van mostrar símptomes, van comunicar problemes relacionats amb el virus, principalment astènia i símptomes respiratoris, i el 40 per cent tenia lesions pulmonars mostrades en radiografies 45 dies després de l'alta.
El 50% dels pacients va necessitar seguiment mèdic després de la primera consulta i als set mesos, la meitat dels pacients van presentar símptomes relacionats amb el virus com els anomenats anteriorment i trastorns psicològics.
Investigadors han descobert el grup de cèl·lules i el senyal a les dents sensibles al fred que detecta caigudes grans de temperatura que provoquen el dolor.Si pateixes de càries aquestes sensacions seran majors, ja que les teues dents estan menys protegides.Aquests resultats ens ajuden en la recerca de nous tractaments.
Dentina exposada.
La Universitat Friedrich-Alexander a Alamània ha aconseguit veure on es troba aquesta proteïna fins un tipus en concret de cèl·lula dental: l'odontoblast. Aquest es troba a la pulapa tova interna i a la capa externa dura de les dents, la qual es forma de dentina i esmalt.Si deixem la dentina a l'aire a causa de càries o alguna malaltia de les genives, alguns estímuls com ara la temperatura podrien causar-nos dolor.Els investigadors van poder veure com el dolor apareixia a les dents de ratolins i humans mentrestant el que passava a les cèl·lules i els nervis de les dents quan tocaven una beguda gelada estava sent registrat.
Risc de càries.
Aquestes apareixen quan a conseqüència dels àcids després de menjar l'esmalt i la dentina s'ablanen. Amb el temps l'àcid crea cavitats a les dents.A mesura que ingerim aliments o begudes ensucrades el risc de càries dental augmenta.
El primer exosquelet ha sigut creat per la científica Garcia Amanda amb la fi de poder ser utilitzat per tots els menuts que pateixen parálisis cerebral o una atrofia muscular espinal. La paràlisis és una de les malalties més ordinàries a Espanya que afecten entre 2 i 2.5 per cada mil nascuts. En canvi, l’atròfia tan sols está present en unes 400 families espanyoles.
Tot va començar en el moment que Garcia Amanda va conèixer a una pacient pediátrica tetrapléjica. Desde aquell instant es va dedicar expressament al desenvolupament i perfeccionisme dels exoesquelets biònics, bautissats com Atles 2030. Tenen un pes de 12 kg i estan fabricats d’alumini i titani, i la seua funció principal és imitar els moviments dels músculs humans. I aconseguir que aquells xiquets amb l’ajuda d’aquest puguen donar el seus primers passos.
Ara el més important és democratitzar-lo per a que estiga a la disponibilitat de tots els menuts possibles, a l’igual que puga començar a generalitzar-se el seu ús en hospitals i clíniques de rehabilitació, citava la científica.
Cada any, Web of Science, de la companyia Clarivate Analytics, publica una llista amb els noms de l’elit cientifica mundial més citats en publicacions científiques.
Aquesta llista abasta més de 6000 científics de 60 països diferents, on el país amb més representació és Estats Units, amb un 44% dels noms que apareixen (2737 investigadors)
El segon lloc d’aquest ranking l’ocupa Xina amb un total de 636 investigados, el que equival a un 10.2%. Regne Unit ocupa la tercera plaça , amb 516 noms,o dit amb altres paraules, un 8.3%. A Espanya la situem al dècim lloc amb 116 investigadors. Entre els deu primers països sumen un total del 84.6% de noms, mentre que els cinquanta països restants estan comprimits en el 15.4% del total.
En quant a les institucions amb major nombre d'investigadors en la llista són: la Universitat de Harvard amb 203; seguida per la Universitat de Stanford amb 103, i l'Acadèmia Xinesa amb 101. Alguns noms dels investigadors biomèdics espanyols més nombrats són: Pablo Alonso-Coello, Albert Saiz o Dolores Corella
La pandèmia ens va agafar sense esperar-la i ara, en aquesta nova època de viure en alerta, sembla que tractem de posar l'ull en tot allò que pogués significar senyal d'alarma. És el que està passant ara amb la grip aviària H5N8 , després que la revista científica 'Nature' hagi fet ressò dels primers casos d'aquesta infecció en humans, registrats el passat mes de desembre.
Tot i que el SARS-CoV-2 ho va eclipsar, al llarg de 2020, es van identificar nombroses infeccions per H5N8 tant en aus silvestres com en aus de corral a al menys 46 països d'Europa, Àsia i Àfrica .
Shi i Gao discuteixen el sorgiment i el potencial zoonòtic dels llinatges H5 de virus de grip aviària i argumenten que "una vigilància atenta i unes rigoroses mesures de control d'infeccions per aquests virus emergents són fonamentals per tal de evitar noves i devastadores pandèmies ".
Tots dos experts van formar part de les investigacions desenvolupades per identificar el nou virus que començava a donar senyals al desembre de 2019. No hi ha cap dubte que els virus de grip aviària tenen capacitat per provocar "pandèmies desastroses" en els humans ".
S'ha demostrat que els virus H5N8 altament patògens travessen la barrera de les espècies i es transmeten als mamífers, inclosos els humans.
Amb la pandèmia l'estrés ha incrementat notablement, sobretot en els pares i mares que afirmen no poder dormir i tenen un constant malestar. La psicòloga Susana Martín diu que a causa de la pandèmia ens hem vist forçats a atendre moltes coses i a aïllar-se socialment.
Existeix l'estrés bo (eustrés) que és aquell que ens permet ser productius mantenir-nos actius, quan aquest s'allarga, es converteix en disestrés, fa que minve la nostra productivitat perquè com el cervell no descansa té la sensació que estem en perill i solament ens centrem en els detalls, açò ens impedeix distingir allò rellevant d'allò poc important. En la quarantena l'eustrés s'ha transformat en disestrés, en un grau més alt als pares perquè han d'atendre també totes les necessitats dels seus fills així com classes en línia o ajudar-los amb els deures, tot això compaginant-ho amb el teletreball.
El disestrés, tot sumat de la falta d'exercici per estar tancats a casa, afecta el son, cosa que causa insomni. Dormir malament repercuteix en la realització de les funcions fisiològiques, en la nostra productivitat, memòria i energia, les quals seran de baixa qualitat. Segons estudis per evitar aquest disestrés cal mantenir una rutina, ser estricte en el nostre treball, desconnectar de la tecnologia i cuidar-se (fer exercici, menjar bé, dormir...).
Les illes Canàries, a 3 de gener, van sumar 135 nous casos de Covid-19 en 24 hores, per davall dels 149 del dissabte (2 de gener) , la qual cosa augmenta la xifra acumulada de contagis a les illes fins 27.617 des de l'inici de la pandèmia.
Ho va informar la Conselleria de Sanitat, que explicava que des de dijous, 31 de desembre, es van registrar 14 morts.
El Govern regional ha ressaltat que entre aquestes persones mortes es troba una jove de 21 anys sense patologies prèvies i pertanyent a un brot per contacte familiar.
Per illes, Tenerife sumava eixe diumenge 74 nous casos, per la qual cosa els seus acumulats ascendien a 13.644; i Gran Canària registrava 26 casos nous i 10.738 acumulats.
Lanzarote sumava 31 nous casos amb 1.640 acumulats; mentre que Fuerteventura, amb un nou cas, tenia 1.006 acumulats; i La Palma sumava tres nous casos, situant-se els acumulats en els 303.
Finalment, les illes de la Gomera i El Hierro, sense nous casos, mantenien els seus acumulats en els 193 i 93, respectivament.
Finalment, la Conselleria de Sanitat recordava que aquestes dades eren provisionals, perquè el Centre Coordinador d'Alertes i Emergències no recibiria, per part de les CCAA, informació epidemiològica els caps de setmana i festius.
Com tots sabem, l’aigua és un element essencial i únic per a la vida humana, tant per a hidratar-se com per al funcionament del nostre organisme.Si tinguem un poc de curiositat dins del món de la bona alimentació o llegim moltes dietes per a pedre pes, podrem observar que ens aconsellen que beguem 2 litres d’aigua al dia, però realment ens aporta beneficis?
Al 1974, va ser publicat un llibre “Nutrición para una buena salud” escrit per dos nutricionistes importants que deien que el millor per a un adult seria consumir entre 6/8 gots d’aigua al dia.També altres investigacions científiques ens recomanen que ninguna d’aquelles teories és certa, sinó que el més adequat per a nosaltres seria beure el que el nostre cos ens demane.
Òbviament, l’aigua ens aporta molts beneficis però malauradament, l’excés d’aquesta pot provocar una dilució de sodi en la sang, que provoca inflamació del cervell i pulmons i problemes cardíacs. Al concentrar tanta quantitat d’aigua, el nostre cos li costa expulsar l'aigua sobrant i per això el sistema urinari reté molt més líquid del normal.
El primer estudi genètic mundial ha demostrat que el consum excessiu de café a llarg termini pot elevar la quantitat de lípids en la sang, la qual cosa augmenta significativament el risc de malaltia cardiovascular .
Segons la investigació, aquesta correlació és tant positiva com dependent de la dosi, cosa que significa que com més café beu, major és el risc de ECV.
El cafestol és present principalment en begudes sense filtrar, com els cafés de premsa francesa, turcs i grecs, però també està en els espressos, que és la base de la majoria dels cafés fets per baristas, inclosos els lattes i els caputxino. S'estima que cada dia es consumeixen en el món 3.000 milions de tasses de café. Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort a nivell mundial, i s'estima que es cobren 17,9 milions de vides cada any.
Un estudi realitzat per científics de la Universitat de Granada ha revelat que les dones que pateixen estrés tant en el moment previ de quedar-se embarassades com durant la concepció tenen quasi el doble de probabilitat de tindre una xiqueta que un xiquet.
Per a això, es van avaluar a 108 dones des de les primeres setmanes d'embaràs fins al part, registrant els seus nivells d'estrés abans, durant i després de la concepció mitjançant la concentració del cortisol en pèl i diferents test psicològics.
Posteriorment, els científics de la UGR van registrar diferents variables de part i el sexe del bebé en nàixer. «Els resultats trobats van ser sorprenents, ja que mostraven que les dones que van donar a llum xiquetes mostraven en les setmanes prèvies, durant i posteriors al moment de la concepció majors concentracions de cortisol en pèl que les que van tindre xiquets»
La comunitat científica encara no ha trobat tractaments específics eficaços contra la covid, després d'un any de pandèmia.
Però estan utilitzant el plasma ja que és la part líquida de la sang i inclou els anticossos.
Una opció més sofisticada que la transfusió directa és l'elaboració d'un preparat industrial amb una major concentració d'anticossos específics, les immunoglobulines hiperinmunes. La tercera via, molt més complexa, és la identificació d'anticossos molt potents per a la seua multiplicació en el laboratori: els denominats anticossos monoclonals, amb un cost de desenes de milers d'euros per persona.
Els investigadors han assegurat este dijous que les noves observacions del forat negre Cygnus X-1, que orbita en una unió estel·lar amb una estrela gran i lluminosa, van mostrar que té 21 vegades la massa del nostre sol, aproximadament un 50% més del que es creia anteriorment. Alguns, els forats negres «supermasivos», són immensos, com el que es troba en el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, 4 milions de vegades la massa del sol.
Els forats negres de «masa estelar» més xicotets posseïxen la massa d'una sola estrela. Cygnus X-1 és el forat negre de massa estel·lar més gran conegut de la Via Làctia i una de les fonts de rajos X més fort vistes des de la Terra, va dir l'astrònom James Miller-Jones de la Universitat Curtin i el Centre Internacional d'Investigació de Radioastronomia a Austràlia, qui va dirigir l'estudi publicat en la revista Science
Després de quatre anys amb l'empelt al braç, l'home, de 45 anys, espera que li puguen realitzar la cirurgia per a traslladar el seu membre a la ubicació natural. Malcolm MacDonald, d'Anglaterra, va perdre el seu penis després de patir una infecció en el sòl pelvià, que amb el pas del temps es va agreujar i es va convertir en una sèpsia, una complicació que es produeix com a resposta immunitària en la qual l'organisme allibera substàncies químiques en la sang per a combatre la infecció. Aquesta alteració va provocar que els dits de les seues mans i peus s'inflaren i es posaren negres, el mateix va ocórrer amb el seu penis que finalment, va caure. Ralph, un especialista, va parlar amb MacDonald i li va manifestar que podria tindre un nou penis, però que havia d'empeltar-lo al seu braç, posició en la qual hauria de romandre durant dos anys, per a finalment poder-lo traslladar a l'engonal.
Després de dos anys, en 2018, el penis de MacDonald estava llest, per a ocupar la seua posició natural, però infortunadament, l'home no es trobava bé de salut, així que l'operació va haver de ser posposada. Però finalment l’operació va eixir amb èxit i actualment l’home fa vida normal.
El bon somni incideix en l'estat d'ànim, la capacitat per a perdre pes, el rendiment diari i, fins i tot, pot previndre el càncer, la diabetis i les malalties cardíaques. Per a gaudir d'un somni reparador i ple, metges experts aconsellen seguir uns consells. Abans de res, cal conéixer quant somni és suficient per a cada persona. Per a saber quant somni es necessita, es recomana que durant quatre dies es desperte sense alarma.
En els primers dos dies, dorm tot el temps que necessites per a esborrar qualsevol falta de somni. Pots fer migdiada si ho necessites, però això no és un substitut d'una bona nit de somni, però pot ajudar quan hi ha un dèficit d’aquesta.
S'ha demostrat que l'exercici regular té un efecte positiu en la qualitat general del somni. S’ha demostrat que quan les persones combinen exercici aeròbic dues vegades per setmana amb activitats físiques diàries experimenten millors patrons de somni. Cal deixar d'entrenar dues o tres hores abans de ficar-se al llit per a així aconseguir una nit de somni òptima.
La millor temperatura ambient per a iniciar el somni és de 18ºC a 19ºC.
Beure alcohol amb moderació està bé, però més d'una o dues begudes danya la qualitat del somni.
Mentre més café es prenga, més temps es prendrà el cos a eliminar-lo i que desapareguen els efectes.
Les màscares continuen sent una de les millors eines per a protegir-nos i evitar el contagi del virus de la Covid-19. Així, i malgrat l'arribada de les vacunes enfront de la malaltia, les màscares han arribat per a quedar-se.
Les màscares higièniques són les més comunes. No es consideren producte sanitari ni EPI. Aquestes són aconsellades per a persones sanes que no estiguen exposades a situacions perilloses de contagi. Hi ha dos tipus: Les màscares higièniques no reutilitzables i les màscares higièniques reutilitzables. L’ús d’aquestes és de 4 hores.
Les màscares FFP2, són considerades com d’alta eficàcia o autofiltrants en comptar amb un filtre de micropartícules. Aquestes màscares sí són EPIs i el seu temps d’ús és de 8 hores. El seu nivell de filtració mínima és del 92%, amb un percentatge de fugida cap a l'interior màxim del 8%. Segons Sanitat, aconsella les màscares FFP2 per a personal sanitari que atenga casos, tant probables com confirmats, d'infecció per la Covid-19 i també, per a persones que entren en aïllament.
No hi ha dos pits iguals, ni s'assemblen entre sí els d'una mateixa dona. Durant una investigació s'han descobert dades curioses sobre l'anatomia i la funcionalitat del pit, que és l'únic òrgan del cos que aconsegueix la seua maduresa en l'edat adulta.
Durant l'embaràs i la lactància els pits pateixen canvis dràstics a causa de la necessitat de desenvolupar una xarxa de conductes i cèl·lules productores de llet per alimentar al bebé. El desenvolupament d'aquestes noves estructures pot provocar que el pit de la mare augmente la seua grandària fins a un 46% des de l'embaràs fins al naixement del xiquet. Encara que no totes les mares experimenten el mateix augment de talla i, en alguns casos es produeix després del part.
Existeixen diferències entre els pits de les dones que han alletat i les que no. No obstant això, s'ha demostrat que alguns aspectes com l'edat, les grans pèrdues de pes, el tabac i la pèrdua de l'elasticitat durant l'embaràs estan més relacionats amb la flaccidesa dels pits que la lactància.
La Covid-19 ha tingut un fort impacte en la salut de la població que va molt més enllà de les morts i les conseqüències de la pandèmia. En malalties com el càncer, l’espera del diagnòstic, el tractament o les revisions ha tingut conseqüències que eren desconegudes fins ara.
Els especialistes han assegurat que aquest retard ha conduït a la detecció de tumors en estadis avançats. “El retard d’un mes en el tractament oncològic, en cirugía, radioteràpia o quimioteràpia, augmenta la mortalitat entre un 6% i un 13% i continua incrementant-se com més es demora la teràpia” apunta Brendan Capell, director general de GenesisCare a Espanya.
L’objectiu és buscar la millor opció terapèutica per a cada malalt. El tractament personalitzat que caracteritza a l’oncologia actual ha potenciat que s’apliquen cicles de radioteràpia de menor duració, ajustats a les necessitats dels pacients. Això ha sigut important en la pandèmia, ja que ha disminuït els desplaçaments dels malalts als centres, així mateix, totes les mesures d’higiene que s’han incorporat han proporcionat confiança als pacients davant els contagis.
La vacuna russa, sobrenomenada 'Sputnik V', ha resultat donar una efectivitat molt alta en la seva tercera fase d'assajos. Segons publica la revista mèdica The Lancet, amb seu al Regne Unit, aplicant dues dosis d'aquest compost s'obté una efectivitat del 91,6% en general en tots els pacients, augmentant unes dècimes per a grups concrets de població com a majors de 60.
Els científics van detectar 16 persones amb Covid simptomàtica entre els vacunats (el 0,1%) i 62 casos entre els no vacunats (1,3%), per la qual cosa la seva eficàcia és del 92%.
"La nostra anàlisi provisional de l'assaig aleatori i controlat en fase III ha demostrat una gran eficàcia, immunogenicitat i un bon perfil de tolerabilitat en participants de 18 anys o més", afirma Inna V Dolzhikova, del Centre Nacional Gamaleya de Recerca en Epidemiologia i Microbiologia
L'aigua és un dels elements centrals de la supervivència del nostre organisme i respecte a la quantitat d'aigua que hem de beure sempre existeixen polèmiques, ja que, a més, cada cos és un món. Tradicionalment s'entén que s'han de beure entorn de dos litres d'aigua diaris, havent de tindre molta cura a no excedir-se.
Nutrition for Good Health publicat en 1974, recomana que un adult mitjà hauria de consumir entre sis i huit gots d'aigua al dia. Per contrari, altres estudis científics estableixen que no hem de forçar-nos a beure ni tan sols 2 litres, sinó que hauríem de beure segons ens ho demane el nostre cos. S'inclou en la regla a la majoria de les begudes. De la mateixa forma existeixen fruites i verdures que contenen fins a un 98% d'aigua.
No hi ha llista que ens puga resumir el bo que resulta per al nostre organisme una correcta hidratació. No obstant això, si ens passem amb la quantitat d'aigua que bevem això pot resultar molt perjudicial per al nostre cos. Prendre molt de líquid pot ser greu en el moment en el qual es causa una dilució de sodi en la sang. Això té conseqüències greus en tant que es produeix una inflamació del cervell i en els pulmons, així com problemes cardíacs. És a dir, beure molta aigua genera un descens sobtat dels nivells de sodi.Per tant hem d'evitar beure més de 10 gots d'aigua diaris, tenint en compte que consumim moltes altres begudes i que tots els aliments contenen igualment líquid.
Es creu que la androginia psicològica és psicològicament protectora. Per exemple, sabem que està associada amb problemes de salut mental com la depressió i ansietat. També s'ha relacionat amb una major creativitat.
Tots estem familiaritzats amb els trets que es classifiquen estereotípicamente com a masculins o femenins.
Als homes, per exemple, no se'ls anima a expressar sentiments o plorar quan estan molestos. En canvi, s'espera que siguin durs, assertius, racionals i bons en tasques visuals-espacials com la lectura de mapes. D'altra banda, sol esperar-se que les dones siguin més emocionals, afectuoses i millors en el llenguatge.
Un test llançat a Estats Unit permet obtenir la resposta si els trastorns intel·lectuals es deuen a l'envelliment normal, o a un problema més seriós.
Una de les evidències orgàniques d'aquesta malaltia progressiva, que és la causa més comuna de demència, consisteix en l'acumulació al cervell de la proteïna beta-amiloide, que s'agrupa formant plaques i sembla tenir un efecte tòxic en les neurones alterant la comunicació entre les cèl·lules. Aquesta informació, derivada d'una única mostra de sang, es combina amb una fórmula estadística que inclou l'edat de la persona, i la puntuació suggereix una probabilitat baixa, mitjana o alta d'haver una acumulació d'amiloide en el cervell, donant una evidència significativa de les probabilitats que la persona pateixi Alzheimer precoç.
Segons Randall Bateman, que va dirigir la investigació que va conduir a la prova PrecivityAD , al costat de David Holtzman, fundant dos la companyia C₂N Diagnostics. Així mateix, Holtzman no creu que PrecivityAD sigui diferent de les proves que es fan ara, «excepte que es tracta d'una anàlisi de sang en lloc d'un escàner cerebral, tampoc cal a el 100%», assegura.
Aquest test ofereix un puntuació de probabilitat amiloide, per avaluar la probabilitat de plaques amiloides al cervell, que són «un segell patològic de l'Alzheimer», segons C₂N. Un APS baix indica una probabilitat baixa de plaques amiloides. Un APS alt indica una alta probabilitat de plaques amiloides, la presència és consistent amb un diagnòstic de malaltia d'Alzheimer en algú amb deteriorament cognitiu, però per si sola no és suficient per a un diagnòstic definitiu.
L'ús d'eines com la genètica humana avançada ajuda desvetllar les complexitats de les malalties i comprendre els fonaments de la biologia humana.
Els nous medicaments biotecnològics ofereixen més opcions per al tractament de malalties greus com el càncer, va assegurar recentment el doctor Max Sarachaga, director mèdic de l'empresa Amgen Mèxic, amb motiu de commemorar-se els 40 anys d'aquesta companyia de biotecnologia.
El medicament biocomparable és un producte obtingut a través de cèl·lules vives i altament similar sense diferències clínicament significatives en seguretat, puresa, potència i efectivitat respecte a el medicament biològic de referència, sense que siguin idèntics, segons el doctor Sarachaga.
A l'hora de realitzar una endoscòpia, tenir una bona visió de la zona a intervenir no sols és bàsic per a optimitzar el resultat de l'operació, sinó també per a reduir riscos col·laterals en el pacient. L'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona disposarà a partir d'aquest estiu d'una arma capdavantera que li convertirà en referent mundial en endoscòpia; el primer robot radiològic que permet realitzar imatges radiològiques en tres dimensions a temps real mentre s'està practicant aquesta cirurgia.
A diferència dels sistemes tradicionals que s'usen en les exploracions de tòraxs i abdomen, que només permeten adquirir imatges parcials, el Pheno obtindrà imatges tridimensionals a temps real gràcies a un arc radiològic robotitzat, que realitza un moviment de rotació complet i adquireix estructures més grans de l'anatomia del pacient.
Connectat a un escàner durant l'endoscòpia, les imatges obtingudes en el procediment podran fusionar-se amb imatges bidimensionals, oferint una panoràmica del malalt que facilitarà la disminució dels errors terapèutics i del temps d'intervenció
A l'Hospital Quirónsalud Sagrat Cor, a Sevilla, va tenir lloc el passat mes de desembre una cirurgia pionera a l'allargament d'ossos. La intervenció, realitzada pel doctor Javier Downey, de Orthopediátrica, i l'equip de Cirurgia Ortopèdica Infantil de l'hospital es va dur a terme amb èxit en una pacient de vuit anys. Les cirurgies per a l'augment d'estatura a nens dirigides a corregir aquest tipus de defectes són bastant freqüents, però la novetat de la intervenció realitzada per l'equip de Orthopediátrica és la utilització d'un clau electromagnètic que es col·loca sota la pell, molt més estètic i menys molest per al pacient enfront dels fixadors externs.
Les rep l'imant que està dins del clau, el que el fa girar a una velocitat molt alta i això es transmet a través d'uns engranatges a un cargol d'allargament, que és el que va allargant l'òs, explica el cirurgià. No obstant això, en un nen no pots ficar un clau dins d'un os fins que sigui major de 14 anys perquè destrueixes la placa de creixement, llavors has d'esperar a que acabi el creixement, afegeix l'especialista. La nova tècnica, tal com detalla l'especialista, consisteix en la introducció d ' «una guia a l'interior de la tíbia, es talla l'os ia través d'una petita incisió a l'altura de turmell s'introdueix el dispositiu i es fixa a l'os amb cargols », aclareix el doctor Downey. D'aquesta manera, el dispositiu queda adossat a l'os, no dins de ell.A, amb l'ús d'un fixador extern, el pacient ha de girar manualment unes femelles a un ritme determinat que nosaltres li indiquem »però, amb el clau electromagnètic« tenim control absolut i podem tant allargar com comprimir si en algun moment donat hi ha algun problema amb els nervis o una contractura muscular ». El resultat, a la fin, és el mateix, però aquesta opció ofereix majors beneficis per al pacient, assegura el doctor Downey, qui va aprendre per primera vegada aquesta tècnica durant una residència a Estats Units.
No cal obrir els ulls per a veure. Amb els ulls tancats podem realitzar viatges exòtics, volar, parlar amb persones d'altres èpoques i inclús atrevir-nos a fer el que més ens espanta. Anem a recolzar-nos en la neurociència per a desmitificar esta teoria i posar en valor este súper poder de veure amb els ulls tancats.
Gràcies a les investigacions d'este psicòleg canadenc sabem que l'aprenentatge es pot enriquir amb la visualització, inclús en persones la memòria de la qual està deteriorada. La neurocientífica irlandesa Eleanor Maguire, de la Universitat de Londres, va estudiar als atletes de la memòria, eixes persones que guanyen concursos per tindre una memòria prodigiosa, Utilitzar la nostra imaginació ens ajuda a regular l'estrés, a relaxar-nos i inclús que el nostre cos tinga un major rendiment.
Podem entrenar des del gimnàs de la nostra imaginació, fent esport mental per a aprendre noves destreses o millorar-les. D'esta manera sabem que l'execució prolongada de tasques en la imaginació pot donar lloc a importants canvis fisiològics. Treballar amb la teua imaginació t'ajudarà a optimitzar els teus resultats i inclús a ser un poquet més feliç
Dolor en el canell, entumiment de la mà, formigueig en els dits… Són els primers símptomes de la síndrome del túnel carpià. La síndrome del túnel carpià és una malaltia associada tradicionalment a professionals com mecanografistes, cuiners i violinistes, però no són els únics que la pateixen: afecta fins al 5% de la població adulta. Les causes són: poc moviment, durant el confinament per exemple, teletreball i augment del sedentarisme.
José Casaña Granell, explica que la temuda síndrome “és provocada per una compressió del nervi mitjà, que travessa el túnel carpià”. El túnel carpià és un conducte pel qual passa aquest nervi a l'altura del canell, les parets de la qual limiten, d'una banda, amb els ossos del canell, i per l'altre, amb teixit connectiu. El correcte és fer una teràpia biopsicosocial i contextual, la qual es tracta d'analitzar els hàbits de vida del pacient, saber a què es dedica, si fa activitat física habitualment o no… i a partir de ací, obrir el focus i traçar un pla de reeducació postural o d'hàbits a llarg termini. També, és important ressaltar, que sembla ser que en entorns laborals freds augmenta la probabilitat de tindre aquesta síndrome.
Hi ha estudis que apunten al fet que amb un bon abordatge de fisioteràpia es pot regatejar al bisturí. Segons Casaña Granell, la simptomatologia pot ser tractada i alleujada, abordant la causa i algunes malalties associades mitjançant electroteràpia, teràpia manual i l'exercici terapèutic. Una vegada disminuïsca el dolor, d'una banda enfortirem la musculatura del braç i, per un altre, mitjançant estiraments, la relaxarem, explica ell. Pràcticament tots els pacients experimenten una millora molt satisfactòria amb el tractament quirúrgic. Però en el cas de la fisioteràpia, el remei no és tan instantani.
El cervell es un organ molt sensible enfront a l’envelliment, degut a que es el principal consumidor d’oxigen i glucosa. A més, durant l'envelliment cerebral ocorren moltes altres alteracions. El cervell perd pes i neurones, a l'una que disminueix la velocitat de transmissió de l'impuls nerviós.
Però la solució es tan fàcil com tractar de millorar el nostre estil de vida, fonamentalment controlant la nostra dieta i activitat física. S'ha demostrat que una activitat física lleugera, com caminar, pot evitar la pèrdua de volum cerebral associada a l'envelliment. També hi ha altres maneres de mantenir una bona dieta mentre que mantenim el cervell sà. Concretament existeixen diversos aliments que mantenen el cervell fort enfront de l'envelliment. Una altra estratègia consisteix a intentar evitar l'exposició a contaminants ambientals.
Si duguem a terme totes aquestes mesures, podem combinar un bon estil de vida tant fisic com mental, i el més important es que el nostre cervell remandrà sa.
Segons les dades d’un estudi elaborat per Euroheart II, el colesterol elevat és el corresponsable del 60% de les malalties del cor. El consum d’aliments amb major contingut en greixos saturats i colesterol, la ingesta d'alcohol o el canvi de rutines en aquestes dates poden augmentar els nivells de colesterol fins a un 10%.
A més a més, altres estudis indiquen que les persones amb colesterol alt podrien tindre un pitjor pronòstic en cas de contraure la Covid-19. Aquests podríen adquirir símptomes i conseqüències més greus. Carlos Macaya, president de la FEC, assegura que «en el context actual no podem baixar la guàrdia enfront del colesterol elevat i és fonamental reduir-lo quan es troba en excés. »
Actualment, la meitat de la població adulta del nostre país, pateix hipercolesterolèmia. Uns bons hàbits higiènic-dietètics junt a l’exercici, són fonamentals per combatre el colesterol elevat, també són saludables els aliments proteics com els llegums, prioritzar el peix a la carn, utilitzar l'oli d'oliva verge extra i incorporar lactis. També és necessari incrementar el consum de peix blau, ja que conté un tipus de greix cardiosaludable i omega 3.
Fa més de 7 milions d’anys que van sorgir primers éssers humans. La marcha erecta va provocar molts canvis en l’esser humà que els distingeixen d’altres animals. Durant el part d’una dona, el més important és la pelvis, que es per on naix el fetus.
A diferència de la pelvis masculina, l'obertura de la qual s'estreny considerablement pel promontori sacre, la pelvis femenina té una obertura mes redona i ovalada. A diferència de la resta dels primats, en els humans els ossos de la pelvis difereixen en tots dos sexes. Això és fàcil de veure en les corbes anatòmiques i en la forma femenina de caminar. Els malucs de les dones són més amples i més profundes que les dels homes. Amb tot això, el part de les dones és molt complicat degut a que el fetus ha de travessar la part inferior del pelvis per un conducte a les parets òssies, mentre que el part dels primats és molt més fàcil degut a que el canal de les parets òssies són molt més amples respecte a la dels éssers humans
Per tant, els parts als éssers humans són molts més complicats degut a l’anatomia que tenen aquests respecte a altres mamífers, que la fan molt més difícil per realitzar un part.
Al món hi ha actualment 40 milions de persones cegues, segons l'Organització Mundial de la Salut. Tots els dies, centres d'investigació científica treballen en el desenvolupament d'un mètode que permeti restaurar la visió dels éssers humans que l'han perdut.
Ningú fins ara ho ha aconseguit. Els científics han demostrat què dos macacos van aconseguir veure línies, lletres, formes i punts en moviment sense fer servir els ulls gràcies a un nou dispositiu d'estimulació cerebral.
Els resultats de la investigació, publicats en la més recent edició de la revista Science, reforcen la hipòtesi que una neuropròtesi implantada a l'escorça visual, la part de el cervell encarregada de processar la informació que ve des de la retina, podria algun dia restaurar la visió funcional en les persones que han quedat cegues.
L'equip va implantar 16 matrius, cadascuna amb 64 elèctrodes, a través de l'escorça visual de dues macacos, per a un total de 1.024 elèctrodes en cada macaco. «La quantitat d'elèctrodes que hem implantat en l'escorça visual i la quantitat de píxels artificials que podem generar per produir imatges d'alta resolució no tenen precedents», diu Roelfsema.
L'investigador és prudent a afirmar que encara hi ha molts problemes per resoldre per poder implantar una pròtesi de característiques similars en el cervell dels éssers humans. «Els implants que estem fent servir en micos no són sense fil i deixen de funcionar després d'un any. Per això estem desenvolupant una versió que no necessiti cables i vaig durar molts anys més, a l'almenys 10 », reconeix Roelfsema.
