EL DELICAT AMANEIXER DE LA TORTUGA CAREY

Estan amagades entre les roques, per ací caminen quasi refugiades les atractives tortugues carei que fins fa deu anys els biòlegs marins consideraven que estavan extingides, després de dècades d'explotació humana per a ingerir els ous amb propietats afrodisíaques o per a comerciar la closca lleonada o en extensions d'esperons per a les baralles de galls. De sobte la població d'estos animals va deixar de ser considerada "remanente" i ara és una espècie prometedora, encara que amenaçada per la pesca indiscriminada .

"Esta tortuga és bella i a més és vital per a la formació de corales", diu un científic

"La gent pensava que havien desaparegut, però ara hi ha esperanza", va dir el biòleg Alexander Gaos, un especialista nord-americà. Gaos va començar una busca sobre les tortugues carei que va ser donant resultats incipients en la costa pacífica des de Mèxic fins a Equador.

Hi ha almenys 500 femelles anidadoras en els racons del Pacífic de la regió centreamericana, a més de poblacions encara menors en el Carib. La carei està en la categoria mundial de "peligro crític d'extinción".El missatge de Gaos a l'exposar les seues conclusions d'anys en la Universitat Nacional, tena la intenció d'alertar sobre les amenaces per al creixement d'esta tortuga poc viatgera i inquilina freqüent d'esculls en aigües poc profundes.

Notícia tortugues carey

Proteïna que regula les enfermetats autoimmunes

El sistema immunitari és el que s'encarrega d'evitar infeccions. Però avegades pot fallar i causar enfermetats autoimmunes. El seu tractament és molt complicat i per això s'ha descobert una proteïna que regula aquestes infeccions.

El que  s'ha trobat és que hi ha un regulador, una proteïna anomenada p21, que té una relació directa amb la resposta autoinmune ja que activa les cèl·lules T específiques d'aquests trastorns.

Les cèl·lules T quan hi ha algún invasor es multipliquen exageradament i això s'ha de parar.
Aquest nou descobriment s'ha provat en ratolins i han vist que els símptomes es reduïen en modificar-los genèticament perquè sobreexpresen aquesta proteïna.

Encara que s'haja expressat en ratolins també es segur per als humans perquè la proteïna p21 és igual en humans. Encara que al llarg temps es vora be el que succeïx i tal vegada es podrà fer un nou fàrmac per a curar aquestes invencions.

Notícia original
El País

Notícia relacionada:
A.M.A.R.E
redpacientes 

ECLIPSI SOLAR

Un eclipsi de Sol és un fenomen pel qual la llum del Sol és totalment o parcialment ocultada a l'interposar-se un astre entre el Sol i l'observador. En els eclipsis de Sol vistos des de la Terra, l'astre que oculta el Sol és la Lluna.

Tipus d'eclipsi solar

Hi ha tres tipus d'eclipsi:

• Parcial: La Lluna no cobreix per complet el disc solar que apareix com un creixent.
• Total: Des d'una franja (banda de totalitat) en la superfície de la Terra, la Lluna cobreix totalment el Sol. Fora de la banda de totalitat l'eclipsi és parcial.
• Anular: Es dóna quan la Lluna es troba prop de l'apogeu i el seu diàmetre és menor que el solar, de manera que en la fase màxima, roman visible un anell del disc del Sol. Açò ocorre en la banda d'anularitat, fora d'ella l'eclipsi és parcial. 

Video

Notícia original:

Eclipse2015

Noticies relacionades:

La 'locura' de un eclipse total

SEQÜÈNCIA D'ADN HUMÀ QUE PROMOU UN DESENVOLUPAMENT CEREBRAL EXTRA EN RATOLINS

L'ADN humà  és una crida HARE5 activa un gen per al desenvolupament cerebral. Mitjançant experiments s'ha comprovat que al generar un embrió d'un cervell d'un 12% més gran que en un embrió que s'injecte HARE5.

Aquest experiments duts a terme per la professora Debra Silver en l'Escola Mèdica de la Universitat Duke, en Durham. Ens ha demostrat que hi han unes diferències clares entre genètica del ximpanzé I el ser humà I així ens explica el desenvolupament del cervell del ratolí.

L'ésser humà és té un cervell molt diferent al del ximpanzé és el que ens diferència de fer càlculs. Gràcies al HARE5 és el que ens diferència per això tenim el cervell el 12% més gran.
Tota aquesta informació ens podria ser útil per a esbrinar moltes de les infermetats.

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Els 'ulls' de ALMA

Equipat amb els seus cinc sentits, l'home explora l'univers al seu al voltant, i a aquesta aventura la crida ciència". Si tenim en compte tot el que el desenvolupament tecnològic ens ha permès descobrir més enllà del que ens permeten percebre les limitades eines sensorials del cos humà, aquests dos autors proposen que la frase de Hubble hauria de completar-se així: "Equipat amb els seus cinc sentits, a més de telescopis i microscopis i espectròmetres de masses i sismògrafs i magnetòmetres i detectors i acceleradors de partícules i instruments que registren la radiació de la totalitat de l'espectre electromagnètic, explorem el món que hi ha al nostre al voltant, i a aquesta aventura la cridem ciència".

Encara que perdi la seva bellesa poètica, aquesta reformulació de la frase de Hubble descriu amb molta major precisió el gran salt tecnològic que ha amplificat de manera espectacular nostra capacitat d'exploració, transformant per complet nostra visió de l'Univers i del lloc que ocupem nosaltres en ell. Un gran reportatge publicat aquest passat diumenge en EL MUNDO va disseccionar l'últim avanç més espectacular en aquesta revolució científica: les 66 antenes d'ÀNIMA, el major radiotelescopio del món, que des del desert xilè de Atacama apunta al Cosmos profund per captar un tipus de radiació invisible a l'ull humà i detectar així el rastre del Big Bang, dels primers estels i galàxies, del naixement dels planetes...

Enfront de l'insuportable horror del calvari narrat aquest mateix dia a les pàgines d'aquest periòdic pel nostre company Javier Espinosa, el segrest del qual de 194 dies reflecteix el costat més fosc de l'animal humà, els 'ulls' d'ALMA poden ajudar a reconciliar-nos amb la nostra espècie. Som primats capaços de la pitjor barbàrie, deslligada per l'odi malaltís d'un fanatisme atroç. Però també podem col·laborar junts, en un esforç internacional de 21 països, per explorar -com diu Rafael Batxiller- "els nostres orígens còsmics".

Noticia original

Noticia relacionada

Video relacionat

La magnitud dels danys que l'escombraia abocada al mar per l'home està causant als animals marins.

 Notícia original

S'ha documentat que gairebé 700 espècies d'animals marins han patit casos de trobades problemàtiques amb deixalles de productes artificials fabricats per l'home, com plastics i vidres. Els efèctes perjudicials de les deixalles a la vida marina resulten particularment preocupants, i les seves consequencies poden ser de gran abast, considerant molt perjudicial la d'ingerir o la de enredar-se en ells, casos que poden arribar a provocar la mort



 Sarah Gall i Richard Thompson de la Universitat de Plymouth en el Regne Unit han trobat proves de 44000 animals que s'han enredat amb escombraies o sel's han tragat

En total, els cientifics han trobat que 693 especies d'animals havien estat afectades per les escombralles. Aquests incident passen sobretot a Nortamèrica. 

Notícia relacionada
Notícia relacionada
Notícia relacionada

L'evolució deixarà de dependre de l'atzar
 
L'anomenada CRISP és una nova tècnica per modificar els genomes, una tècnica tan simple, barata i eficaç que posa per primera vegada al nostre abast la possibilitat de reescriure el codi genètic humà: en les cèl·lules malaltes del cos, sí, però també en els òvuls i espermatozoides que determinen el destí dels nostres fills, dels fills dels nostres fills i de tot el llinatge que emergirà d'ells. Un passaport al futur.

Crisp són les sigles de clustered regularly interspaced short palindromic repeats, la traducció no ajuda gaire: curtes repeticions palindrómicas agrupades i espaiades regularment. Es tracta d'una seqüència d'ADN bacterià molt especial. Aquestes seqüències es comporten en la naturalesa com a veritables nanoingenieros genètics: són capaços d'incorporar gens estranys, com els d'un virus, i de sotmetre'ls després a una varietat de servituds, com activar-los, reprimir o introduir-los en un altre lloc del genoma. Els bacteris utilitzen crisp com un sistema de defensa contra virus: integren els seus gens i els utilitzen contra el propi agent invasor. Però els genetistes han après a utilitzar crisp com un vehicle per a substituir, corregir o modificar el genoma de qualsevol animal. El mètode crisp ha estat provat amb èxit en ratolins i micos, i per tant els científics creuen que és hora d'estudiar si té utilitat mèdica per als humans. En concret, per curar malalties genètiques en la línia germinal, és a dir, no ja en el propi malalt, sinó en els seus fills i la resta de la seva descendència futura. De moment, això és il·legal en tots els països que han regulat l'embriologia humana, que són tots els que tenen la capacitat tècnica necessària.

Image

Video

Font d'informació

Cada persona alberga un kilo de bacterias

Cada persona tiene en su interior alrededor de un kilo de microorganismos. Es lo que los científicos llaman microbiota, básicamente bacterias —ya hay descritas más de 1.200 especies distintas, pero seguro que aparecerán más.

De este conjunto de diminutos huéspedes, la mayor parte está en el colon. “Pesan tanto como nuestro cerebro”, expuso Daniel McDonald, del proyecto americano para el estudio del intestino. “Ahí es donde procesamos los alimentos vegetales. Nosotros no podemos extraer de ellos la energía, pero para las bacterias son la materia prima”, dice Guarner. Ellas predigieren la comida para que los seres humanos la aprovechen.

Pero estos microorganismos también se relacionan con el sistema inmune. “La superficie intestinal tiene muchos folículos linfoides que están en contacto con la microbiota”, explica Guarner. “Cuando esta tiene mayor variedad, de alguna manera entrena al sistema inmunitario que comete menos errores”. Este mejor funcionamiento del sistema inmune afecta, por ejemplo, a la colitis irritable y a la enfermedad de Crohn.
Otra relación que se presentó es la de la microbiota con el cáncer de hígado. En este caso es más clara: las bacterias atraviesan la pared intestinal y llegan al hígado, expuso Robert Schwabe, de la Universidad de Columbia. En este caso, algunos antibióticos dirigidos podrían ayudar.

Fuera del entorno digestivo, también hay relaciones interesantes. Por ejemplo se ha visto que enriquecer la microbiota mejora la depresión en ratones, y que en niños autistas la variedad de las bacterias es muy inferior a la normal.

Muchos son estudios preliminares, pero apuntan al enorme campo que se abre con lo que los científicos califican como nuevo órgano del ser humano.


http://elpais.com/elpais/2015/03/16/ciencia/1426518109_839591.html

https://www.youtube.com/watch?v=lmf15M-Mvrc

“Ni imaginábamos lo que la edición de ADN nos permitiría hacer”

Lluís Montoliu, del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC , lleva casi dos años trabajando con la tecnología CRISPR que permite modificar el genoma de líneas germinales (espermatozoides, óvulos, embriones), lo que abre la puerta a reescribir el ADN humano, todo un salto conceptual en la historia de la genómica y la medicina. “Lo llevamos usando prácticamente desde que salió, en ma
yo de 2013, en experimentación animal”, comenta a este diario.
“Es revolucionario, entonces ni imaginábamos lo que nos permitiría hacer”, explica. Montoliu emplea este procedimiento en sus trabajos con ratones, tanto en cultivos celulares como en embriones, para editar el ADN y experimentar en enfermedades raras humanas, especialmente albinismo. “Antes esto mismo nos costaba muchísimo y era sensiblemente más caro, ahora es extraordinariamente más fácil”.
Es tan sencillo que el investigador equipara este procedimiento a la labor de edición ya que funciona de forma similar a un procesador de textos informático: “Puedes cambiar desde una letra [una base] hasta un párrafo [un gen]”. Esta simplicidad hace posible pensar ya en reescribir el código genético humano, pero de una forma mucho más radical que las terapias génicas empleadas hasta ahora. Por ejemplo, para corregir genes relacionados con enfermedades y cruzar una línea roja en el ámbito de la ciencia, ya que los cambios serían permanentes, afectarían a todo el genoma y se transmitirán a las siguientes generaciones. Pero también podría ser empleado para fines más prosaicos, como alterar el ADN para elegir el color de los ojos.

Noticia original
Noticia Relacionada 

Vídeo

El cervell necessita oblidar per recordar

Molts estudis han demostrat que el nostre cervell, a través dels nostres records, no mostra fidel reflex del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els nostres records es deformen i modelen contínuament. Ara, un equip d'investigadors de les universitats de Birmingham i Cambridge (Regne Unit) ha aconseguit aïllar aquest mecanisme automàtic de l'oblit en el nostre cervell, que "facilita" el que ens convé recordar o no.



Per aconseguir-ho, els experts van emprar un sistema d'imatge per ressonància magnètica (MRI) per mesurar l'activitat cerebral a un grup de voluntaris. Se'ls va demanar que recordaren memòries concretes basades en imatges que havien vist just al començament de l'experiment. La prova es va realitzar en quatre ocasions. Els resultats van revelar el destí, a nivell neuronal, dels records que finalment eren eliminats.



I és que les imatges van mostrar com en tractar de recuperar un record concret, aquesta memòria es tornava més intensa gradualment mentre que altres records anaven esvaint a poc a poc. "Encara que la gent pensa que l'oblit és una cosa que passa sense voler, aquesta investigació mostra que la gent té un paper més rellevant del que pensa a l'hora de decidir què van a recordar", aclareix Michael Anderson, coautor de l'estudi que publica la revista Nature Neuroscience.



Aquest estudi demostra que l'evocació repetida d'un record ens fa oblidar altres detalls i que aquests resultats no es restringeixen a tipus específics de memòria, sinó que la memòria semàntica, la memòria episòdica o la memòria a curt termini, també es veuen afectades pel efecte secundari de voler recordar. A més, tot i que les persones som diferents genèticament, els científics creuen que tots els cervells humans són capaços d'induir diferents graus d'aquest mecanisme d'oblit.

VIDEO

NOTICIA ORIGINAL

ALTRA NOTICIA

La 'bogeria' d'un eclipse total

Stian Aadland, un aventurer noruec, no va poder contenir la seva emoció en contemplar l'espectacle de l'eclipse del passat divendres des de les illes Svalbard, a Noruega.

Aadland, que treballa com a guia professional en l'arxipèlag noruec, ha estat un dels pocs privilegiats que ha pogut contemplar l'eclipsi de forma total.

En només dos llocs al món es va poder contemplar l'alineació de la Lluna i el Sol de forma total: des de les illes Fèroe (un petit arxipèlag de l'Atlántico Nord, entre Escòcia, Noruega i Islàndia) i l'arxipèlag de Svalbard, a Noruega. La resta del món, inclòs Espanya, va haver de conformar-se amb veure l'eclipsi parcial, i en molts llocs, a més, cobert de núvols.

No obstant això, gràcies al vídeo difós per aquest aventurer, es pot apreciar la immensa bellesa de l'eclipsi total en aquestes illes del país nòrdic. En les impressionants imatges, Aadland apareix enmig del no-res, envoltat de neu, i narrant el compte enrere cap a l'eclipsi total.

Noticia original

Noticia relacionada

Video relacionat

Reproducció sexual versus reproducció asexual

Durant dècades, els biòlegs evolutius van considerar a la reproducció sexual com una paradoxa. Matemàticament, la reproducció asexual semblava tenir més sentit. Cada organisme podria produir descendents pel seu compte, i tots els seus gens serien transmesos, en lloc del 50% que en una unió sexual cada progenitor transmet a la seva descendència.

D'altra banda, amb el pas del temps es produeix una acumulació de mutacions nocives. Noves mutacions es produeixen de forma natural en cada espècie d'una generació a la següent. Quan les espècies es reprodueixen sexualment, els seus gens són separats, barrejats i recombinats de diverses maneres, així que cada descendent no rep totes les mutacions dels seus progenitors a més de les que se li presentin. En la reproducció asexual, però, l'espècie còpia el genoma existent com un tot, clonant en la pràctica. Per tant, els individus transmeten totes les mutacions que acumulen de manera natural de generació en generació.

Així doncs, és la reproducció sexual més avantatjosa que l'asexual?

Usant en els seus experiments diverses espècies de plantes del gènere Oenothera, l'equip internacional integrat, entre d'altres, per Jesse Hollister, de la Universitat de Toronto a Mississauga, Canadà (qui ara està a la Universitat de Stony Brook a Nova York, Estats Units) , i Marc Johnson, de l'esmentada universitat canadenca, ha obtingut resultats que recolzen clarament una teoria defensada per molts biòlegs: Les espècies que es reprodueixen sexualment, en comptes de asexualment, són més sanes amb el pas del temps, perquè no acumulen mutacions nocives .

En definitiva, el sexe és bo per a la salut, fins i tot en el cas dels vegetals.

Enllaços:

 Noticia original

Noticia relacionada

Un ancestre dels cocodrils fou un dels majors depredadors  d'América del Nort.

Un avantpassat crocodiliorecién descobert va poder ocupar un dels principals nínxols de depredació a Amèrica del Nord abans que els dinosaures començaren a poblar el continent . El Carnufex carolinensis , o " Carnisser de Carolina " , era un cocodrilomorfo d'uns tres metres ( 9 peus ) de llarg que caminava sobre les seves potes del darrere en terra ferma i que probablement caçava habitants més petits dels ecosistemes de Carolina del Nord, com ara rèptils cuirassats i parents evolutius primerencs dels mamífers.

Uns paleontòlegs de la Universitat Estatal de Carolina del Nord als Estats Units i el Museu de Ciències Naturals de Carolina del Nord van obtenir parts del crani , la columna i una extremitat anterior d'un Carnufex , gràcies a excavacions realitzades en un jaciment paleontològic a Carolina del Nord .

 Va ser complicat visualitzar l'aspecte del crani real quan tenia vida. Els investigadors, per a tindre una imatge mes completa, van escanejar els ossos individualment i despres van crear un model tridimensional.



Noticia original
Noticia relacionada
Noticia relacionada

 

 

Detecció precoç del alzheimer mijançant la parla

El diagnòstic precoç de l'alzheimer avança a passos engegantats. Cada vegada trobem més mètodes amb la intenció de ralentitzar la seua aparició.
Ara, un equip d'enginyers biomèdics de la Universitat del País Basc ha ideat un procediment de detectar l'alzheimer de forma precoç mitjançant l'anàlisi automàtic de la parla espontània.

El mètode és molt senzill: els pacients són gravats mentre conten alguna experiència pròpia, en un entorn relaxat i conegut. Al mateix temps que parlen, els experts mesuren les pauses que realitza a l'intentar recordar la paraula que vol dir, per exemple, sense que el pacient siga conscient que està sotmetent-se a una prova i, per tant, sense alterar o desestabilitzar les seues habilitats.

La tècnica que es troba en ple desarrollament, s'està provant amb persones que encara no han desarollat la malaltia però sí que tenen antecedents familiars i també amb pacients amb alzheimer. Aquest diagnòstic clínic evitaria les altres proves mèdiques invasives que es duen a terme en l'actualitat i que tenen un cost econòmic fort.

Notícia original

Notícia relacionada

-Curiosity troba nitrògen al sòl de Mart

El rover Curiosity de la NASA ha detectat per primera vegada compostos de nitrogen en la superfície marciana. Este element, essencial per a la vida en la Terra, ha aparegut en forma d'òxid nítric, una font de nitrogen bioquímicament accessible i essencial per a l'habitabilitat del planeta roig.

En l'atmosfera marciana s'havia detectat nitrogen, però per primera vegada el rover Curiosity ha trobat nitrats en la superfície del planeta roig. Ho ha fet tant en mostres de pols superficial com en materials excavats en els sediments de l'antic llac del cràter Gale, per on circula hui el vehicle.

Els investigadors, que pensen que l'òxid nítric també podria trobar-se en el subsòl, suggerixen que estos compostos van poder quedar fixats a causa del xoc tèrmic provocat per un rellamp o un impacte volcànic en l'antic Mart. Açò suposaria que, en el passat, va existir algun tipus de cicle de nitrogen en el planenta roig.

-Monòxid de carboni com a font d'energia

Una altra investigació, també publicada en PNAS, indica que el monòxid de carboni (CO) present en l'atmosfera marciana podria ser una font d'energia per a hipotètiques comunitats microbianes. El treball, liderat pel biòleg de la Universitat de Louisiana (EUA) Gary M. King suggerix que este gas podria servir per a processos metabòlics en condicions semblants a les de certes zones de la Terra, com les del salar de Bonneville, a Utah (EUA)

Curiosity troba nitrogen en el sòl de Mart

El rover Curiosity de la NASA ha detectat per primera vegada nitrogen a la superfície marciana. Aquest element, essencial per a la vida a la Terra, ha aparegut en forma d'òxid nítric, una font de nitrogen bioquímicament accessible i essencial per a l'habitabilitat del planeta vermell.
Per primera vegada el rover Curiosity ha trobat nitrats en la superfície del planeta vermell. Ho ha fet tant en mostres de pols superficial com en materials excavats en els sediments de l'antic llac del cràter Gale, per on circula avui el vehicle.

L'investigador Alberto G. Fairen del Centre d'Astrobiologia (INTA-CSIC) i coautor del treball, diu que mai abans s'havien identificat compostos de nitrogen a la superfície de Mart, tan sols havia aparegut en alguns meteorits marcians.
En l'estudi, publicat a PNAS, es detalla que els nivells de concentració de nitrogen marcià estan entre 20-250 nanomols (nmol) presos de mostres recollides en tres punts del recorregut del rover.

Els investigadors, suggereixen que aquests compostos van poder quedar fixats a causa del xoc tèrmic provocat per un llamp o un impacte volcànic a l'antic Mart. Això suposaria que, en el passat, va existir algun tipus de cicle de nitrogen al plaenta vermell.

Segons explica Fairen, "l'existència d'una font de nitrogen bioquímicament accessible a Mart sembla un requisit fonamental per a la possible habitabilitat del planeta". De fet, "a la Terra, el nitrogen és un dels elements químics essencials per a la vida".

En aquest estudi també han participat els investigadors Javier Martín-Torres i Maria Pau Zorzano de l'Institut Andalús de Ciències de la Terra (CSIC-Universitat de Granada).

Notícia original


Notícia relacionada

Vídeo

Curiosity descobreix nitrògen en el sòl de Mart.

 Curiosity descobreix nitrògen en el sòl de Mart.

Per primera vegada en l'història, el rover Curiosity de la NASA ha detectat compostos de nitrogen en Mart. Aquest element essencial per a viure en la Terra ha sigut encontrat en forma d'òxid nítric, una font de nitrogen bioquímicament accessible i essencial per a l'habitabilitat del planeta roig.

En l'atmosfera marciana s'havia detectat nitrogen, però per primera vegada el rover Curiosity ha trobat nitrats en la superfície del planeta roig.  Ho ha fet tant en mostres de pols superficial com en materials excavads en els sediments de l'antic llac del cràter Gale, per on circula hui en día el vehicle.
  
"Mai abans s'havien identificat compostos de nitrogen a la superfície de Mart, ni in situ a través de rovers o landers, ni amb orbitadors; tan sols havia aparegut en alguns meteorits marcians", afirmava Alberto G. Faeirn, del Centro de Astrobiología (INTA-CSIC.

Link notícia original.

El color de la pell de les aus té un component hereditari

Investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) i de l'Estació Biològica de Doñana (EBD), tots dos del CSIC, han demostrat l'existència de components genètics en la coloració de l'anell ocular de les aus. Fins ara, es considerava que aquesta característica depenia gairebé exclusivament de l'ambient i l'alimentació dels individus.

Els carotenoides són els pigments orgànics responsables de gran part de la coloració groga o vermella en els animals. La vistositat dels colors que proporcionen fa que tinguin un destacat paper com a ornament i, per tant, una gran rellevància en els estudis de selecció sexual. Aquests compostos no es poden sintetitzar, així que els animals han de adquirir-los a través de la dieta.

En zones del cos com l'anell ocular en què, a diferència de la ploma i el pèl, hi ha irrigació, és a dir, en les parts tegumentàries, la funció dels carotenoides es fa especialment patent a causa de que la resposta a la ingesta de carotenoides és molt ràpida. Una coloració molt intensa és sinònim d'una bona condició física ja que el grau amb què un individu pot expressar el color d'aquests caràcters depèn de la seva capacitat competitiva per obtenir-los a través de la dieta.

Els investigadors demostren l'existència de components genètics en aquest tipus de caràcters, en concret, a la regió tegumentaria groc-taronja que forma l'anell ocular.

A més, mitjançant el seguiment de la reproducció hem pogut constatar que els individus que mostren una major puresa en el color i un to més ataronjat de l'anell ocular produeixen més pollastres. Tots dos efectes són més destacats en femelles que en mascles.

Els resultats mostren l'existència de components genètics en els caràcters tegumentarios que depenen de la ingesta de carotenoides i apunten cap a una selecció direccional en la seva expressió més de suggerir diferències sexuals en la contribució al canvi evolutiu d'aquest tipus de caràcters.


http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-color-de-la-piel-de-las-aves-tiene-un-componente-hereditario

La placenta on vas créixer et va poder cambiar la vida
La borsa on passem nou mesos abans de veure la llum és una gran desconeguda per a la ciència. Quan neix un nadó, normalment, la placenta es rebutja. No obstant això, l'òrgan que ha estat la primera llar del fetus, i que probable ment marcarà la seva salut per sempre, queda desaprofita per a la investigació mèdica.

El pes del nadó ha estat una de les mesures més utilitzades per treure conclusions sobre la vida intrauterina. David Barker, de la Universitat de Southampton (Regne Unit), va ser el primer a observar la relació entre la vida prenatal i les futures patologies: les persones que naixien amb baix pes tenien més predis posició a desenvolupa malalties coronàries.


La placenta es un área de investigación poco entendida y aún subestimada, pero es muy cool”, exclama Rutherford con su acento estadounidense. Y, antes de terminar la entrevista, recuerda la anécdota del actor de Hollywood que, según la prensa, en un acto de canibalismo paternal se comió la bolsa donde se había gestado su hija Suri: “Tom Cruise ha hecho mucho daño a la reputación de la placenta”, bromea.

El color de la pell de les aus té un component hereditari
Els carotenoides són els pigments orgànics responsables de gran part de la coloració groga o vermella en els animals.

En zones del cos com l'anell ocular en què, a diferència de la ploma i el pèl, hi ha irrigació, és a dir, en les parts tegumentàries, la funció dels carotenoides es fa especial ment patent a causa de que la resposta a la ingesta de carotenoides és molt ràpida.
El color de l'anell ocular forma part dels caràcters de la pell de les aus. Són trets dinàmics que canvien ràpidament com a conseqüència de l'alimentació.

Per al científic, "els resultats mostren l'existència de components genètics en els caràcters tegumentarios que depenen de la ingesta de carotenoides i apunten cap a una selecció direccional en la seva expressió més de suggerir diferències sexuals en la contribució al canvi evolutiu d'aquest tipus de caràcters" 

Els bebes bilingues lligen els llavis avans i durant més temps que els monolingues

Segons un estudi, els bebes bilingües dirigeixen l'atenció a la boca dels seus interlocutors abanç que els monolingües de la mateixa edat. Les investigacions han corroboratque extraure informació visiual de la boca ajuda a entendre als interlocutors, de tal manera que els bebes no sols aprenen amb el so,sinò que llegin els llavis també. Cada vegada que van creixen, busquen els llavis per anar comprenent més el que diuen.

Van fer un experiment basat en mirar a una xica parlan en castella o en català un xiqut bilingüe i un que no ho era, i van trovar que els xiquets bilingües de cuatre mesos poden mirar els ulls i la boca al mateix temps.

Aquesta investigació pot ser until per a profundisar en el coneiximent dels diferents factors  que poden estar relacionats en les dificultats per adquirir el llenguatge en etapes primerenques a la desenvolupació.

Intentem explorar tots els factors que poden intervenir en els patrons de mirada que té un nen quan interactua amb un adult, i de quina manera diferents aspectes com el fet de ser bilingüe poden modular aquest patró de mirada sense indicar cap problema en el vessant social o comunicativa ", conclou l'investigador.

Link original: Els nadons bilingües llegeixen els llavis abans i durant més temps que els monolingües

Links relacionats: els bebes

                              Com aprenen a parlar els bebes

Video relacionat: El desenvolupament del bebe

El Sant Pau tractarà el Alzheimer en el síndrome de Down.

      El Alzheimer y el síndrome de Down caminen de la mà. En el cromosoma 21, que en aquesta malaltia  origina el síndrome de Down, està també el gen que produeix la proteïna amiloide, característica de la malaltia d'Alzheimer. Pràcticament el 100% de las persones que pateixen el trastorn genètic presenten lesiones patològiques d'aquest tipus de demència als 40 anys.

      La forta vinculació entre el trastorn genètic i la malaltia neurodegenerativa ha provocat que els metges del Sant Pau i els responsables de la Fundació Catalana de Síndrome de Down es donen la mà per a abordar l'atenció d'aquesta malaltia en un niu de població molt específic i potenciar la detecció precoç. Les mesures preses  per ambdues institucions passen per crear una unitat específica par a abordar l'Alzheimer en el col·lectiu  amb síndrome de Down I convertir al Sant Pau en un centre de referència per a atendre a aquests pacients i especialitzar-se en la vinculació entre ambdues malalties.

      L' acord de col·laboració consisteix en que la Fundació Catalana de Síndrome de Down  s' encarregarà de l'assistència primària i la detecció precoç a través d'un seguiment dels pacients majors de 18 anys, si els metges de la FCSD detecten lesions de la malaltia degenerativa, derivaran el cas a la unitat específica del Sant Pau, que s'encarregarà d'avaluar la seua situació i assistir-los. Segons els neuròlegs del Sant Pau, una patologia de base como el síndrome de Down, avança  uns 20 anys el desenvolupament de la malaltia i augmenta la possibilitat de sofrir epilèpsia amb més freqüència.

      “Es necessari crear una xarxa de suport integral del tractament per a atendre a las persones que patisquen síndrome de Down i Alzheimer”, explica el Dr. Blesa.

NOTICIES RELACIONADES:
1-.Malaltia del Alzheimer i síndrome de Down.
2.- Descobreixen quina és la relació entre l'Alzheimer i el síndrome de Down. 

NOTICIA ORIGINAL:El Sant Pau tractarà el Alzheimer en el síndrome de Down.


VIDEO:

La postura corporal afecta la memòria i l'aprenentatge dels nens

La postura corporal dels nens en les primeres etapes de la vida és crucial de cara a l'adquisició de nous coneixements, segons conclou l'últim estudi de la Universitat d'Indiana (EUA) i que publica la revista Plos One.

Es tracta d'un nou enfocament que investiga la relació que tenen els objectes cognitius com les paraules o els records amb la posició del cos. "Aquest estudi mostra que el cos juga un paper molt important en els primers anys d'aprenentatge, i mostra com els nens fan servir la posició del cos en l'espai per connectar idees", explica Linda Smith, coautora de l'estudi. Per realitzar l'experiment, els investigadors van comptar tant amb la participació d'un robot androide tant de nens, examinant el paper de la posició del cos pel que fa a la capacitat del cervell per mapejar els noms dels objectes, descobrint que la consistència en la postura i la relació espacial respecte a l'objecte el nom del qual es deia en veu alta, eren crucials per connectar correctament l'objecte amb el seu nom.

Així, en els experiments, el robot va ser programat per assignar un nom als objectes a través de l'associació d'una postura. L'experiment es va repetir després amb nens d'entre 12 i 18 mesos d'edat. Els resultats van ser pràcticament idèntics: el paper de la postura va ser crucial en la connexió amb els noms dels objectes.
Aquests resultats poden proporcionar una nova manera d'investigar la connexió entre cognició i cos; així com noves proves que les entitats mentals com els pensaments, les paraules o les representacions de objectes- que semblen no tenir un component espacial o corporal, en primer lloc prenen forma a través de la relació espacial del cos amb el món que ens envolta.

Noticia opriginal

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Conquerim el cervell? 

El reconegut neruobiòleg espanyol Rafael Yuste, investigador i catedràtic, va apostar per un projecte per a desarrollar noves tècniques amb les que registrar totes les activitats de les neurones del circuit del cervell. 

BRAIN  Recerca del cervell a través de l'avanç de neurotecnologías innovadores, així es com s'anomena aquest projecte.  El qual consisteix en dibuixar un mapa del cervell cada vegada més detallat.Es una copia   del projecte del genoma humà, però en lloc d'estar enfocat a la seqüenciació de gens, es centra en el desenvolupament de tècniques per mapejar l'activitat cerebral.

El cervell es apasionat i la clau mestra de moltes enfermetats. El cervell es tridimensional per això hem de reinventar la microscòpia, per veure simultàniament el que passa en el cervell. 

Tots volen investigar sobre el cervell i saber més coses sobre aquest. El projecte ens ha ensenyat per exemple el funcionament de les neurones individualment. 

Es el començament però es tenen bones previsions sobre aquest projecte. Podria previndrer enfermetats i descobrir quin es el problema a partir dels símptomes 

Noticia i video

Altres

Així podria haver sorgit la vida a la Terra

Un misteri que ronda sobre nosaltres des de fa 4.000 milions d'anys és com va començar la vida al nostre planeta. Un equip de científics del Laboratori MRC de Biologia Molecular a Cambridge (Regne Unit) ofereix una resposta a aquest antiquíssim enigma en l'última edició de la revista Nature Chemistry.

La solució a aquest misteri és que totes les teories tenen la seva part de raó. Segons els químics, els primers meteorits que van arribar a la Terra haurien portat els ingredients que posteriorment van reaccionar amb el nitrogen ja present en l'atmosfera del planeta; això va produir una gran quantitat de cianur d'hidrogen.

En dissoldre en l'aigua, haurien entrat en contacte amb el sulfur d'hidrogen i estar exposats a la vegada a la llum ultraviolada del Sol. Tot això, va generar la "barreja de la vida" per la qual es va obrir pas en el nostre planeta.

Els experts descriuen la manera en què van ser capaços de cartografiar reaccions que van produir matèries imprescindibles per al metabolisme i per a la creació dels blocs de construcció de proteïnes i molècules d'àcid ribonucleic i, per facilitar la creació de lípids que són els que formen les membranes cel·lulars.

Així doncs tots els arguments defensats actualment per la comunitat científica tindrien sentit a la vegada i que només utilitzant aquests tres ingredients bàsics el mecanisme que va disparar la vida va produir més de 50 àcids nucleics, precursors de les molècules d'ADN i ARN.

Noticia original

Noticia relacionada 1 

Noticia relacionada 2 

Al cos tenim un kilo de bacteris

Una persona dins del seu cos pot tindre un kilogram de bacteris. La gran majoria d'aquests bacteris es solen situar al còlon. Pesen el mateix que el nostre cervell i en el còlon és on processem els aliments vegetals. El còlon abasta la digestió,  processos inflamatoris, immunitaris, càncers, i fins i tot depressió o autisme.

Quan una persona pren antibiòtics pot produïr diarres, això és perquè el fàrmac ha alterat el microbiat, eliminant espècies útils. 'Pertorbar la microbiota en les primeres etapes del desenvolupament té conseqüències duradores' diu Martin Blaser. 

Quan la microbiota té major varietat, entrena al sistema immunitari per a que tinga menys errors. Peer Bork ha estudiat a 146 persones amb càncer de còlon i açò ha permés encontrar una correlació entre la seua microbiota i el risc de progressió del càncer. Açò obri les possibilitats d'actuar sobre les colònies. 

S'ha vist que enriquir la microbiota millora la depressió en ratolins, i que en xiquets autistes la varietat dels bacteris és molt inferior a la normal.

Noticia original:

Bacteris al còlon-El País

Notícies relacionades: 

MedlinePlus

Mercola.com

Descubreixen la regió celebral que regula la intencitat del dolor

A unes observacions pioneres han realitzat 1 'estudi a unes persones per a saber la zona on és regula l'intencitat de dolor del cervell.
Els participants deuen saber quant de dolor tinença en cada fase

Aquests resultats podrien ajudar a detectar dolor en persones amb capacitats de comunicació limitades, com les que es troben en coma, nens molt petits i pacients amb certes classes de demència.

El dolor és una experiència complexa i de múltiples facetes, que produeix activitat en moltes regions cerebrals implicades en coses com l'atenció, Però la ínsula dorsal posterior sembla ser específica del nivell de dolor.

L'equip d'investigació planeja verificar aquests resultats mitjançant l'estratègia d'intentar "apagar" aquesta regió cerebral e pacients que pateixen de dolor intractable.

Link original: Descubreixen la regió celebral que regula la intencitat del dolor

Links relacionats: Dolor de cap
   
                             cervell



Link video:  CERVELL

Possibilitats de tindre un càncer de mama

Una investigació en la revista CÀNCER, a fet un estiudi i a trobat que les dones postmeopausiques, tenen més possibilitats de trovar-se amb un càncer de mama, si en la seua familia hi han antecedents de eixe tumor o el de próstata. Al mateix estudi van agafar 3006 casos de càncer de mama i el 48'7% informaren que s'ha mare havia patit aquest cancer, un 36'6% les germanes, i un 4'6% les seues filles, en estos casos el risc per a la dona de sufrir finalment este càncer es aproximadament el doble que la població general.
Ara han anyadit a aques risc,que si algun antepasasat a patit càncer de prosta té molta possibilitat de tindre el de mama.
No hi ha que tindre sols en compter la genètica,sinó també els factors ambientals. La onóloga diu que "el ambient influix i modula la expressió genètica."




Link original  Possibilitats de tindre un càncer de mama

Links relacionats: Càncer de mama
                             
                              Càncer de prostata


Link del video:  Càncer de mama

Descoberta una proteïna que regula les malalties autoimmunes.

El sistema immunitari és el que defensa l'organisme de bacteris, virus, fongs i altres patògens que causen infeccions. Però de vegades es descontrola i ataca al propi cos, causant malalties autoimmunes (lupus, esclerosi múltiple). El seu tractament és especialment complicat, perquè no es pot desactivar el sistema immunitari sense patir perilloses infeccions. Per això, el descobriment d'una proteïna que regula aquesta resposta pot suposar el primer pas per aconseguir tractaments específics que no alterin el funcionament normal de les defenses.
Aquesta és la línia d'un treball del grup Nature , per un equip del Centre Nacional de Biotecnologia dirigit per Dimitrios Balomenos .

La clau del sistema immunitari està en els limfòcits T, explica Balomenos, i aquests no poden ser iguals en una resposta immune normal i en una autoimmune.

Els investigadors han provat l'efecte de l'abundància de p21 o de la seva reducció en ratolins preparats per manifestar lupus i altres malalties autoimmunes, i han vist que els símptomes es reduïen a modificar genèticament perquè sobreexpressin aquesta proteïna.

La investigació té l'avantatge, encara que s'hagi assajat en ratolins, que "la proteïna p21 també s'expressa en humans", indica Balomenos.

Noticia original

Noticies relacionades:

Un fàrmac contra la diabetis després de rebutjar altres 99.999 
El genoma humà conté gens donats per microbis



Video:

Art en el ' Valle de la Diosa'

Manel Llenas i Raquel Hernández, van trobar per casualitat un gran signe roig en la cova Aurea i posteriorment van fer fotos i ho van enviar al museu de Prehistoria de Cantàbria.
Van fer un analisis i van descobrir que aquelles pintoures van ser realitzades fa milers d'anys.
Han deduit els arqueòlegs que els nomades que ho pintaren volien donar a entendre algo, com una especie de ruta, pero no som capasos de imaginar-ho.
El que les fa uniques es que mai s'havien trovat estes pintures en una zona tant al sur de la regió cantàbrica.

La tècnica emprada per plasmar aquestes idees o símbols és molt interessant . Es tracten de pigments de color vermell ocre , creats a partir de pedres de ferro oxidades que abunden en els cingles del nord . Aquestes pedres , en ser picades i barrejades amb aigua resulten en una pintura perfecta
 Està provat que hi va haver una explosió en la intel·ligència de la nostra espècie sobre aquesta època i el que trobem en les parets de les coves són la gran evidència d'aquest meravellós fet que va canviar les nostres vides per sempre .

 

Link original:

Art en el' Valle de la Diosa'

Links relacionats:

Cova Aurea

Art rupestre

Video:

Coves de Cantàbria