L'estudi, coordinat per Miguel Cañedo-Argüelles, alerta a més que la salinització pot tenir costos econòmics molt elevats per la pèrdua de serveis ecosistèmics i pels costos directes relacionats amb el tractament de l'aigua per al consum humà. A tot això s'afegeix la falta de protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. En la gran majoria dels casos, les accions preventives s'enfoquen únicament cap als usos humans de l'aigua.
Alguns països com Austràlia i els EUA han fet alguns avanços per regular el nivell de salinització permès basant-se en criteris ecològics. No obstant això, la protecció és insuficient. Es parla de recomanacions legals basades en la quantitat total de sals (salinitat), sense tenir en compte la composició iònica de l'aigua. En aquest sentit, s'ha demostrat que diferents ions tenen diferent toxicitat, i per aquesta raó els autors reclamen una legislació específica per regular els límits de concentració de cada ió (clorur, magnesi, sodi) en rius i llacs.
Davant aquestes evidències, l'article reclama solucions i polítiques preventives globals sorgides del consens científic. Segons els experts, aquestes mesures han de tenir en compte els efectes socials, econòmics i mediambientals per protegir els ecosistemes aquàtics de la salinització i garantir l'accés de generacions futures als béns i serveis que proporcionen aquests ecosistemes.
A més dels problemes de potabilització que aquestes mines han suposat, els efectes sobre la biodiversitat del propi riu són importants. Per això, els autors proposen que es donin incentius a totes aquelles bones pràctiques i usos de tecnologies que disminueixin les càrregues salines. Un exemple són les noves pràctiques en l'agricultura mitjançant la creació de nous cultius que facilitin un ús racional de l'aigua. També recomanen pactar permisos i controls a les empreses responsables dels abocaments salins per descarregar els seus residus en determinats períodes (en funció de la capacitat dels rius per diluir les sals) i en determinades concentracions, com s'està fent a Austràlia.
Tot i que els grans desastres ecològics causats per la salinització són pocs, aquests han suposat grans pèrdues de diversitat però els científics consideren que encara s'està a temps per prevenir majors catàstrofes amb les accions preventives i de gestió adequades. Però els autors preveuen que els aqüífers salins estiguin cada vegada més afectats i que la salinitat dels cultius faci impossible produir certs aliments, com ja passa a la vall de l'Ebre. La producció d'aliments i la potabilització de l'aigua seran cada vegada més difícils.
Noticia original
Noticies relacionades
-La xarxa d'aigua potable al DF està feta d'un material cancerigen
-La sequera no es deu només al canvi climàtic
-Vídeo :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada