Deu anys més de forat en la capa d'ozó

El forat d'ozó ha tornat a batre marques en aquesta temporada antàrtica, si. Però, a diferència del que passa amb el canvi climàtic, no hi ha raó per a l'alarma. El protocol internacional de Mont-real signat el 1987 està funcionant bé, la prohibició dels CFC  i altres gasos que destrueixen l'ozó ha donat pas a altres compostos innocus per a l'atmosfera i l'Organització Meteorològica Mundial de Nacions Unides preveu que l'ozó es anirà recuperant al llarg dels propers 10 anys. A què ve llavors aquest rècord del forat al Pol Sud? Açò és degut a dos factors: les oscil•lacions climàtiques anuals, que durant aquesta temporada austral s'han caracteritzat per unes temperatures extraordinàriament baixes a l'estratosfera. El fred en aquestes capes altes, unit a l'augment de la radiació solar al Pol Sud, han generat unes condicions òptimes per a la destrucció química de l'ozó allà. En aquest cas l'activitat humana no té molt a dir.
El segon factor és més interessant: estem pagant encara la factura del passat. Els CFC són catalitzadors de la destrucció de l'ozó, n'hi ha prou amb unes concentracions molt escasses en l'atmosfera per sembrar el mal, i la seva persistència a les capes altes fa que encara estiguem veient els efectes. Aquest factor sí que es deu a l'activitat humana, però només cal tenir una mica de paciencia, altres deu anys més de paciència, aproximadament.

La gravetat de la pèrdua d'ozó es deu als seus efectes directes i perversos sobre la salut. L'ozó és la principal pantalla natural contra la radiació ultraviolada continguda en la llum solar, i la seva destrucció augmenta per tant les xifres de càncer de pell, cataractes oculars i danys genètics del sistema immune. Aquests efectes nocius són més greus a les regions polars, i sobretot a l'Antàrtida, però també es deixen sentir a la resta del planeta. Per aquestes raons, els científics de Nacions Unides calculen que el protocol de Mont-real acabarà evitant dos milions de casos de càncer de pell per 2030, una xifra considerable.
Malgrat les variacions estacionals i anuals, l'acció internacional contra el forat d'ozó pot considerar-se un excel•lent precedent. Els treballs mereixedors del Nobel de Mario Molina i Sherwood Rowland, que van identificar els CFC com a culpables, es van publicar en els anys setanta. Que el problema estigui ja encaminat cap a una solució sí que es pot considerar un rècord, en comparació amb els terminis que s'han vingut manejant per al canvi climàtic. Prenguem exemple.

Noticia original

Noticies relacionades :
-Cap als pols per fugir del calentament global.

-Kawah Ijen , l’infern en la Terra.

-Vídeo :