Van morir lluny de la seua casa, forçats a una vida de treball a l'altre costat de la mar. Després la història va oblidar els seus noms. Ara la genètica ofereix una finestra per acabar amb cinc segles de silenci sobre la trajectòria de la primera generació d'esclaus capturats a les costes d'Àfrica i traslladats a les possessions de la Corona espanyola a Amèrica.
Les anàlisis genètiques mostren que els tres compartien un llinatge del cromosoma Y, present només en els homes, freqüent a l'Àfrica subsahariana i que actualment és el més comú entre els afroamericans. La biologia molecular i la informació isotòpica han permés establir que els tres van néixer fora de Mèxic, el que, en combinació amb altres tècniques de datació, confirma que formaven part d'un dels primers grups d'esclaus africans a arribar al Virregnat de Nova Espanya.
"De moment no podem delimitar amb exactitud l'àrea de procedència; les seues poblacions d'origen podrien no existir (per haver estat desplaçades durant l'època colonial) o bé que els grups més relacionats genèticament amb ells encara no hagen estat mostrejats", explica Rodrigo Barquera, investigador del Departament d'arqueogenètica de l'Institut Max Planck i primer autor de l'estudi. "Però sabem que van néixer a l'Àfrica, van viure allà almenys fins a l'adolescència i després van ser portats com a esclaus a Amèrica, on van sofrir una gran quantitat d'abusos físics fins a la seua prematura mort, entre els 25 i els 35 anys".
Les lesions observades indiquen un treball físic excessiu (visible en les insercions musculars), abusos físics (fractures, ferides de bala, empremtes de contusions) o traumatismes que afecten la columna vertebral, a més d'anèmies i altres deficiències alimentàries.
Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
Les anàlisis genètiques mostren que els tres compartien un llinatge del cromosoma Y, present només en els homes, freqüent a l'Àfrica subsahariana i que actualment és el més comú entre els afroamericans. La biologia molecular i la informació isotòpica han permés establir que els tres van néixer fora de Mèxic, el que, en combinació amb altres tècniques de datació, confirma que formaven part d'un dels primers grups d'esclaus africans a arribar al Virregnat de Nova Espanya.
"De moment no podem delimitar amb exactitud l'àrea de procedència; les seues poblacions d'origen podrien no existir (per haver estat desplaçades durant l'època colonial) o bé que els grups més relacionats genèticament amb ells encara no hagen estat mostrejats", explica Rodrigo Barquera, investigador del Departament d'arqueogenètica de l'Institut Max Planck i primer autor de l'estudi. "Però sabem que van néixer a l'Àfrica, van viure allà almenys fins a l'adolescència i després van ser portats com a esclaus a Amèrica, on van sofrir una gran quantitat d'abusos físics fins a la seua prematura mort, entre els 25 i els 35 anys".
Les lesions observades indiquen un treball físic excessiu (visible en les insercions musculars), abusos físics (fractures, ferides de bala, empremtes de contusions) o traumatismes que afecten la columna vertebral, a més d'anèmies i altres deficiències alimentàries.
Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada