Hi ha evidència de l'existència de la matèria fosca des de fa aproximadament 100 anys. La prova més clara de la seua existència va arribar amb els estudis de l'astrofísica nord-americana Vera Rubin sobre els moviments de les galàxies espirals, per entendre el que significa el treball de Vera Rubin has de saber que coneixem la relació entre la massa que contenen les galàxies i la llum que produeixen, això vol dir que podem calcular quanta massa conté una galàxia gràcies a la llum que ens arriba d'ella o estudiant la seua velocitat de rotació. El que va observar Vera és que les dades que obtenia gràcies a aquesta relació, no quadraven i es necessitava molta més massa que la visible per justificar la velocitat a la qual giraven les galàxies i, per això, es va afirmar l'existència de matèria fosca.
És a dir, les observacions que obtenim de l'univers no són possibles només amb la matèria que coneixem. Per això deduïm que hi ha d'haver alguna cosa més, alguna cosa al que hem anomenat matèria fosca. Encara que el seu nom hauria de ser matèria transparent perquè, almenys de moment, no podem veure-la. Sabem que hi és i detectem com es comporta, però no podem veure-la ni descriure-la i la realitat és que no tenim ni idea del que és. Probablement té massa perquè el que detectem sembla provocat per la presència de massa. També, tota l'evidència és gravitacional per això sabem que l'afecta la gravetat i que no emet ni absorbeix llum. I, per ara, no hem vist matèria fosca interactuant amb cap tipus de matèria normal.
El més natural des del nostre punt de vista és pensar que la matèria fosca, a l'igual que la matèria normal, està formada per partícules. Així és com entenem l'univers: format per partícules que interaccionen unes amb les altres. Si la matèria fosca formara part d'un sector fosc que existeix en paral·lel a el nostre, no hi ha cap raó per pensar que no puga formar estructures com les que forma la matèria normal que veiem. Però per ara no tenim manera de comprovar si això és així o no perquè la matèria fosca, si interactua amb nosaltres ho fa de forma molt dèbil. Actualment, hi ha en marxa molts experiments de diversos tipus per intentar veure-la: observació directa, indirecta i el seu estudi en col·lisions de partícules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada