El “neutrino” és una partícula elemental subatòmica, una partícula molt difícil de detectar, i té una massa molt xicoteta, un “espín” d'un mitjà, i no tenen càrrega. Com són tan xicotetes per la seua massa, penetren la matèria i hi son molt complicades de veure, tambè es mouen a velocitats paregudes a la de la llum. Els neutrins apareixen en processos nuclears: en el Big Bang, en els nuclis de les estreles i en els acceleradors de partícules. De les quatre forces fonamentals que existixen, els neutrins només són afectats per la gravitatòria d'una manera molt xicoteta. Com no tenen càrrega no interaccionen amb la força electromagnètica ni amb la força forta.
Al principi, el “neutrino” va ser només una hipòtesi. L'investigador austríac Wolfgang Pauli va proposar en 1930 que hi havia una partícula que no tenia càrrega, i ell pensava que també tenia una massa insignificant, i que era la que tenia la part d'energia que faltava. Ell es pensava que tan sols era una hipòtesi i que no es podria demostrar mai. Però, en 1956 es va construir un detector de neutrins i es va confirmar la seua existència.Però en aquell detector es comptaven molt pocs neutrins. Perquè hi ha tres tipus de neutrins i només detectaven un. Esto pasava per la desintegració beta.
Com sabien que els neutrins no s'anaven a poder detectar directament, els científics i científiques el que van fer per a trobar-los va ser crear aparells que pogueren mesurar les reaccions que provocaven en alguns elements. Van provar posant com a detector l'aigua pesant, també van utilitzar clor dissolt en un tanc i tambè o van fer amb gal·li. Ha sigut molt complicat detectar aquestes partícules per als científics, però ha sigut molt important aquest descobriment per a explicar les reaccions entre les partícules.
Notícia Original
Notícia 1
Notícia 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada