divendres, 31 de maig del 2019

Hàbits saludables als centres educatius

Resultado de imagen de maquinas expendedoras



El Govern balear es preocupa per l'alimentació en els centres educatius on ha decidit prohibir la venda de begudes ensucrades, llaminadures i pastisseria industrial. Aquests productes van a ser eliminats de bars i locals de centres educatius, així com de la màquines expenedores.

S'ha donat llum verda a la promoció de la dieta mediterrània en centres educatius i centres sanitaris de Balears, prohibint així begudes ensucrades, brioixeria i llaminadures entre d'altres. I els aliments precuinats com croquetes o pizzes s'oferiran tres vegades al mes.

A part dels aliments saludables també tindran en compte els alumnes amb al·lèrgies o intoleràncies creant menús alternatius. Amb aquesta solució es pretén ensenyar als alumnes a adaptar-se a una dieta saludable. Per a concienciar-los de lo important que és la salut.

Vídeo:





dijous, 30 de maig del 2019

Naixen ovelles sanes a partir de semen congelat fa 50 anys

Durant mig segle, el semen es va conservar congelat en nitrogen líquid a -196 °C fins que un equip de científics de la Universitat de Sydney va decidir esbrinar si les mostres continuaven sent viables. L'èxit reproductiu aconseguit ha sigut similar a l'obtingut amb semen recollit fa 12 mesos. De les 56 ovelles inseminades, 34 van aconseguir portar a bon terme l'embaràs.

Les mostres procedien de quatre mascles de varietats populars a Austràlia en aquella època. Van ser recol·lectades en els anys 60 per Steven Salamon, un dels pioners en les tècniques de reproducció assistida.
Salamon va instruir a centenars de veterinaris i productors d'ovelles i cabres en les tècniques de reproducció assistida. "Pensem que són les mostres viables més antigues de qualsevol espècie que hi ha en el món i definitivament, les més antigues a partir de les quals ha nascut descendència", sosté Rickard que vol comprovar durant quant temps més podrien ser utilitzades. "Encara ens queda part del semen i pretenem tornar a utilitzar-lo dins de 25 anys", avança.

La conservació de semen podria ajudar a evitar l'extinció d'espècies amenaçades. Els autors esmenten les aplicacions mèdiques en humans, per exemple, per a conservar de manera més eficaç les mostres de pacients amb càncer que recorren a aquest sistema abans de sotmetre's a quimioteràpia per a poder tenir fills en el futur.



Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

dimarts, 28 de maig del 2019

Brusel·les limitarà els greixos 'trans' a partir del 2021


Brusel·les va anunciar aquest dimecres la adopció d'un reglament que inclou noves restriccions per a protegir la salut dels ciutadans, ja que aquestes substàncies augmenten el risc de sofrir enfermetats cardiovasculars. Es tracta de la principal causa de mort en la UE. A partir del 2021, els aliments tan sols podran contindre un màxim de dos grams de greixos trans per cada 100 grams de greix.



Un document del treball de la Comissió Europea conta que els greixos trans causen efectes dolents en la nostra salut. A més, Brusel·les obligarà a què les empreses tornen a crear un mode per fer els seus productes, però encara que siga car, es podrien salvar moltes vides.

Resultado de imagen de enfermedades cardiovasculares

Dinamarca ja ha donat pas a aquesta restricció i han evitat a mort d'unes 700 persones.

Tot i que es prohibisquen les grases trans, el sabor i el cost dels aliments no varia. Ja s'ha pogut comprovar a Nova York. D'altra banda, a Espanya la gran majoria d'aliments es troben baix del llindar del 2% i no donaria pas a cap risc per a la població espanyola.





dissabte, 25 de maig del 2019

Nou forat d'origen desconegut a Mart

La NASA ha descobert en Mart un profund forat d'origen desconegut, el qual no es pareix a cap forat d’aquest planeta. L'agència espacial va detectar l'existència d'un estrany orifici de 100 metres de diàmetre i molt més profund de l'habitual. Els especialistes van poder visualitzar els elements que formen a Mart en una dimensió superior.




El forat es troba al nord-est del volcà Àrsia Mons i està tota plena de xicotets orificis que es van formar després que es fonguera el diòxid de carboni que es trobava congelat. La regió va ser batejada pels científics de la NASA com un 'terreny de formatge suís'

Els astrònoms consideren que la formació de l'orifici podria haver sigut causada per l'activitat volcànica, antigues inundacions o l'impacte d'un meteorit. Els investigadors consideren que al forat podria hi haure vida o servir d'allotjament per als astronautes que en el futur vajen a Mart.







Notícia original
Notícia relacionada  1
Notícia relacionada 2 




Troben un antídot per a l’animal marí més perillós.


Científics de la Universitat de Sydney han desenvolupat un antídot per a la vespa de mar més verinosa usant la tècnica d'edició genètica CRISPR . El contacte amb els seus tentacles és molt dolorós i les cèl·lules que contenen disparen un xicotet agulló que injecta neurotoxines sota la pell. El fàrmac ha mostrat eficàcia en línies cel·lulars humanes i en ratolins.







CRISPR ho van utilitzar per a bloquejar els múltiples gens humans, amb l'objectiu d'identificar quins tenen una funció relacionada amb el mecanisme d'acció del verí de la medusa. CRISPR bloqueja la necrosi i el dolor i permet editar el genoma de forma barata i eficaç, gràcies a les tisores moleculars.


Gràcies a l'estudi realitzat van identificar diversos punts clau sobre els quals actuar per a evitar l'acció de les toxines. El medicament que van fer pararà el cicatritzat de la pell i el dolor quan s'aplica a la pell.   El pla futur és que el medicament es puga administrar com un esprai o una crema tòpica.

dijous, 23 de maig del 2019

La funció del temps que dormim sense somniar




La gent en general sempre s'ha sentit atreta per investigar les curiositats del somni mentre dormim però, que passa mentre no somniem?

Un nou estudi ha descobert que la fase del somni on no se somnia és on el nostre subconscient recarrega la capacitat d'aprenentatge. El dormir està dividit en dues etapes: La del somni amb moviment oculars ràpid, que és on estem somniant, i la del somni sense moviments oculars. A l'estudi s'han trobat evidències d'ondes cerebrals que generen connexions entre les regions clau del cervell realitzant operacions que obrin noves vies d'aprenentatge. En resum, s'allibera espai a l'hipocamp del cervell perquè puga recollir noves dades.

La conclusió extreta d'aquest estudi és que quan dormir sis hores o menys, tenim una menor quantitat de ràfegues d'ones cerebrals i per tant, dificulta en part l'aprenentatge de noves coses.



Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Relació del cànnabis d’elevat THC amb brots psicòtics

Una planta de Cannabis.


Segons l’estudi consultat, la varietat SKUNK conté una alta concentració de THC (tetrahidrocannabinol, substància psicoactiva del cànnabis) que produeix un augment en les probabilitats de sofrir un brot psicòtic i proporciona un major risc de desenvolupar patologies perjudicials para la salut.

Aquesta varietat conté més d’un 10% de THC que les varietats normals de cànnabis, alta dosi que pot provocar al·lucinacions o paranoies. Actualment molts estudis estan descobrint propietats medicinals al cànnabis però no podem descuidar els efectes perjudicials que també produeix.

En conclusió, el consum diari de cànnabis amb varietats d'altes concentracions de THC augmenta notablement el risc de sofrir una psicosi.
 
Notícia original
Notícia relacionada 1 
Notícia relacionada 2

Un nou fàrmac clau en inhibir la majoria de tumors.


Actualment, es coneix un gen anomenat MYC, que és un gen clau per al desenvolupament de tumors, i que, per tant, cal trobar una manera d'inhibir.
És així com s'ha descobert Omomyc, que pot arribar a bloquejar la progressió de tumors.

Tot açò ha estat gràcies ha l'equip liderat per Laura Soucek, que durant molt de temps d'investigació amb els ratolins, perquè són molt fàcils de criar, van descobrir Omomyc.

Els investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) creuen que a partir de 2020 es podrà utilitzar aquesta tècnica amb els humans, ja que per ara sols ha sigut utilitzat amb ratolins que patien de càncer de pulmó.






NOTÍCIA ORIGINA:

Nou fàrmac que pod inhibir l'aparició de tumors.

NOTÍCIA RELACIONADA 1:

Nou fàrmac per al càncer.

NOTÍCIA RELACIONADA 2:

Omomyc.

L'evolució del rostre humà

El rostre humà actual és molt diferent al que presentaven homínids ja extingits com els neandertals; tenim el cap més xicotet, les celles més poblades i pronunciades i la cara més prima.Els nostres rostres es van anar reduint a mesura que la nostra capacitat de cuinar i processar els aliments ens va permetre mastegar menys.

"Sabem que factors com la dieta, la fisiologia respiratòria i el clima han contribuït a la forma del rostre humà modern, però interpretar la seua evolució únicament en aquests termes seria una simplificació excessiva", explica Paul O'Higgins, de la Universitat de York.

O'Higgins és un dels autors de l'estudi en el qual també van participar científics d'universitats dels EUA i Espanya. Segons ells, un dels factors que van fer que la nostra cara evolucionara va ser la necessitat de tenir més opcions de gesticular i de comunicar-nos de manera no verbal. Els humans van desenvolupar un front més pla que els altres homínids i unes celles més visibles i poblades capaces de realitzar una major varietat de moviments, i poder expressar una àmplia gamma d'emocions.

"Les dietes modernes més suaus i les societats industrialitzades poden fer que el rostre humà continue disminuint de grandària", afirma O'Higgins.
Però afig: "No obstant això, hi ha límits sobre quant pot canviar el rostre humà. Per exemple, la respiració requereix una cavitat nasal prou gran".Així, els científics de l'estudi creuen que continuarà evolucionant, però no se sap exactament com.
Caldrà esperar per a saber-ho.


Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Identificat un nou tipus de demencia anomenat “Late”



Una gran quantitat de persones pateixen algún demencia sobre els 80 anys, inclosos alguns dels personatges il·lustres com Ronald Reagan (president dels EUA a la Guerra Freda) o Adolfo Suárez ( primer president democràtic espanyol després de la mort de Franco).

Normalment, diguem un cas de demència es alzhéimer. Però, no totes les demències són alzhéimer. Un estudi dirigit per Peter Nelson, han decubert un nou tipus de demència bautizat amb el nom de “Late” (encelopatía TDP-43 límbico-predominant). Es troba a persones majors de 80 anys i la seua presència es similar a la de l´alzèhimer.

Tradicionalment, la comunitat científica hi ha assenyalat a dos proteïnes per la seua vinculació amb l'alzheimer: la beta amiloide, que també aconseguix nivells perjudicials i forma ovulets en el cervell. En el nou tipus de demència, Late, els investigadors apunten a una altra proteïna, la TDP-43, ja implicada en altres malalties del sistema nerviós, com l'esclerosi lateral amiotròfica. Aquesta se sol concentrar en l'amígdala i en l'hipocamp, dos àrees del cervell relacionades, respectivament, amb les emocions i amb la memòria autobiogràfica.

L´envelliment de la societat provoca que hi hagen cada vegada més persones majors de 80 anys, és a dir, més casos de aquest tipus de demència.



Video:


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

En 2050, la meitat de la humanitat serà miop



La causa més freqüent de la miopia és l’herència dels pares i antecessors genètics. Però a vegades augmenta pels estímuls ambientals. Una de les causes és que cada vegada utilitzem menys els ulls per a veure de lluny. A més, hi ha estudis on afirmen que és més ràpid desenvolupar miopia en un xiquet quan no practica almenys tres hores setmanals d’activitats a l’aire lliure, o en el cas dels adults quan passen moltes hores de cara a les pantalles d’ordinador, entre altres.


L’ull humà està dissenyat per a la visió llunyana, però les nostres rutines fan que utilitzem amb més freqüència la pròxima. Aquesta acomodació s'estimula per la visió a curta distància continuada, que també provoca desenvolupament i creixement de l'ull. De moment, la millor forma de disminuir el risc és augmentant les activitats a l’aire lliure.


La American Academy of Ophthalmology, preveu que quasi 5.000 milions de persones en tot el planeta necessitaran ulleres, una tendència que ja està ocorrent en les societats orientals. Allà, tenen mals hàbits: l'escassetat de l'espai familiar, la sobrepoblació i els canvis en els seus estils educatius. Així doncs, el sedentarisme i la falta de llum natural els perjudica també. Actualment no hi han més solucions i tots tenim la possibilitat de ser miops. S’aconsella vigilar la graduació, ja que si es porta una mala correcció, fa que la miopia evolucione més ràpidament.



Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

dilluns, 20 de maig del 2019

Deteriorament del cos per estar molta estona assegut



Hi ha un gest cotidià que pot danyar la teua salud. Passar-te tot el dia assegut cara a l’ordinador o estar molt de temps al sofà pot passar-li factura a la teua salud. La falta de moviment pot generar cardiopatíes i accidentes cerebrovasculares, entre altres. La inactivitat té un cost de 48.438 milions d’euros en atenció.

Muscularment, passar molt temps assegut crea danys devastadors. Com per exemple contractures produïdes per males postures. Reduir l'activitat física, tenir un comportament sedentari i la falta d'exercici creen una pèrdua muscular coneguda com Sarcopènia. Per causa d'aquests factors, es crea un augment de pes que unit a la falta d'exercici fa malbé el nostre esquelet.

Una de les millors solucions i potser la més econòmica és, moure’s. Segons un estudi n'hi hauria prou amb 150 minuts setmanals. Per moure n'hi ha prou amb caminar, fer passejades o pujar escales. Tot i que també s'ha de controlar l'alimentació, amb l'ús de dietes i productes saludables.

 Vídeo:

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Sense sucre però amb risc: els refrescs 'light', en el punt de mira.

Una investigació diu que amb dues consumicions diaris augmentarien els accident cerebrovasculars i les malalties cardíaques. Un estudi que es va fer a dones d’entre 50 i 79 anys, les quals consumien dues o més begudes edulcorants, tenien un 52% de risc de patir les malalties anteriors, que les dones que alguna vegada prenen aquests refrescs.



Tot i que apunta a ser veritat, els científics sols van incloure dones postmenopàusiques i es basaren a través de qüestionaris i no s’ha mesurat directament.

Els sucres d’aquestes begudes fan que la percepció dels sabors s’alteren i hi ha gent que deixa de menjar fruita perquè no la veu tant dolça.

A dia de hui encara s’està investigant quina seria la dosis recomanada de refrescs que siga saludable, perquè és un problema que afecta a la societat, ja que cada dia es beuen milions de begudes edulcorades i la gent no pensa en les conseqüències.





A PARTIR DE QUE SETMANA PODEN SOBREVIURE ELS BEBÈS PREMATURS?

Un nadó sol néixer entre les 37 i 42 setmanes, però hi han moltes excepcions, ja siga per néixer més prompte o més tard. Però no tot és néixer, pot arribar a ser perillós néixer abans o després del termini normal de gestació.

Segons experts de la Societat Espanyola de Neonatologia després d’haver estudiat les taxes de supervivència a Espanya dels nadons, és molt perillós que el nadó no arribe fins a les 26 setmanes, i podria arribar a perillar la seva vida. Entre les 22 i les 25 setmanes es troba l'anomenat límit de viabilitat. El risc de que un nadó al néixer patisca alguna malaltia greu abans de les 23 setmanes és baix, i a partir de les 24 setmanes la probabilitat ja és molt baixa.

Aquesta és la taxa de supervivència per estat de gestació:
  • A les 22 setmanes sobreviuen el 12,5% dels nens.
  • A les 23 setmanes sobreviuen el 13,1% dels nens.
  • A les 24 setmanes sobreviuen el 36,9% dels nens.
  • A les 25 setmanes sobreviuen el 55,7% dels nens.
  • A les 26 setmanes sobreviuen el 71,9% dels nens. 
No obstant això, els nens prematurs poden tenir en un futur seqüeles. Un considerable nombre de xiquets les pateixen com a conseqüència d'haver ixit abans del ventre de la mare.






NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO:

dijous, 16 de maig del 2019

Per evitar el sobrepes infantil, es deu posar a dieta als xiquets?

 
La recomanació de molts metges als pares sobre que el pes dels seus fills canvia i no té molta importància no és veritat. Els estudis han demostrat que el sobrepés infantil provoca conseqüències en la persona a mesura que va creixent. Segons l'OMS, els xiquets espanyols estan entre els més obesos d’Europa. L’Associació Espanyola de Pediatria té unes taules que indiquen que ha de pesar i mesurar un xiquet en cada edat, encara que els valors poden variar depenent de xiquet. És una forma d’orientar als pares.


La frase “un dia és un dia” no es complex mai. Molts pares no se n’adonen, però eixe dia es repeteix contínuament augmentant així la quantitat d’aliments no recomanats. S’han d’inculcar uns hàbits d’alimentació sans perquè se sàpia quins aliments s'han de consumir diàriament i quins en menys quantitats poques vegades.


No és fàcil la solució a l’epidèmia de quilos de més, ja que posar a dieta als xiquets és un tema delicat, els xiquets necessiten l’aportació de tot tipus de nutrients. Els consells a l’hora d’ingerir els aliments són molt importants: menjar lent, mossegar bé i saciar amb aigua. També que els sopars siguen lleugers, que s’eviten els refrescos i begudes ensucrades i que es faja exercici. S'ha de tindre en conter la qualitat dels nutrients i, per tant, s’aconsella centrar-se en un xiquet en concret per a determinar quines serien les seues pautes adequades.



Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

divendres, 10 de maig del 2019

L'asteroide Apofis aplega en 2029

El 13 d'abril de 2029 veurem com travessarà l'amenaçador asteroide Apofis, una roca de 340 metres d'ample que passarà a 1.000 quilòmetres de la superfície de la Terra. Apofis va ser descobert en 2004 per un equip de l'Observatori Nacional de Kitt Peak i a les hores es pensava que impactara contra la terra.Estudis posteriors ho han descartat i afirmen que no hi ha cap perill del seu pas ja que sols té menys d’1 entre 100.000 possibilitats de que impacte contra la Terra.



Apofis que sembla un punt de llum en forma d'estrella en moviment serà visible a simple vista en el cel nocturn i atravesara la Terra en un parell d’hores.
Aquesta serà una gran oportunitat perquè científics de tot el món tindran l'oportunitat de realitzar un estudi detallat de la grandària, la forma, la composició i possiblement l'interior de l'asteroide.
Aquest asteroide es considera uns dels més perillosos dels que es coneixen, per les característiques que presenta.


Notícia original
 
Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2







El primer terratrèmol detectat per la Nasa a Mart

Els científics ja poden anunciar el que pareix ser la primera detecció ‘un terratrèmol a Mart, o més ben dit, un ‘martemoto’. Aquest descobriment s’ha dut a terme a través de la sonda Insight, un aparell que podem dir que és de la mida d’un piano fix, que se situa sobre la superfície de Mart. Gràcies a aquest artefacte podrem fer llum sobre els antics orígens del nostre planeta veí.




Aquest és el primer terratrèmol que sembla venir de l'interior de Mart, a diferència de tremolors produïts pel vent, però els científics encara no estan totalment segurs de la seva causa. El moviment és massa petit per proporcionar dades útils sobre l'interior del planeta marcià, un dels principals objectius de l'Insight.

Un terratrèmol com aquest ni tan sols s'hauria registrat a la Terra, però la superfície marciana està gairebé morta, la qual cosa permet que els sensors altament sensibles del sismòmetre detectin un soroll tan feble com aquest.



NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Suskityrannus hazelae, el tiranosaure petit

 


Segons l'anàlisi dels seus ossos, el seu crani mesurava només entre 25 i 32 centímetres i es va descobrir que va viure fa 92 milions d'anys, durant el Cretàcic.

L'animal mesurava uns 90 centímetres d'altura i una mica menys de tres metres d'ample. És a dir, el dinosaure sencer era una mica més gran que el crani d'un Tyrannosaurus rex adult. Totes dues espècies s'alimentaven de carn Els científics situen a Suskityrannus hazelae com un tiranosaure intermedi, a mig camí entre les espècies més xicotetes, que van evolucionar abans, i els dinosaures gegants del final del Cretaci. Per això,la troballa plena un buit important per a comprendre la història evolutiva dels tiranosaures.

Aquest jaciment fou descobert per Sterling Nesbitt quan només tenia 16 anys, durant una expedició que va fer en Nou Mèxic amb el seu institut va trobar un fòssil que ha resultat ser una espècie de dinosaure desconeguda fins ara.

Corria l'any 1998 i durant molts anys els seus descobridors no van saber el que tenien entre mans. L'esquelet va romandre emmagatzemat fins a 2006 en el Museu d'Història Natural de Mesa, fins que Nesbitt va tornar a interessar-se per ell. Dues dècades després i ja com a professor, revela que els fòssils pertanyen a un xicotet dinosaure emparentat com el famós Tyrannosaurus rex.


Noticia Original

Notícia Relacionada 

Notícia Relacionada 

L'acció de l'home posa contra les cordes a més d'un milió d'espècies

L'acció humana ha alterat el 75% de la superfície terrestre, els ecosistemes naturals s'han vist reduïts a la mitat i un milió d'espècies es troben en perill d'extinció.

Les accions humanes han alterat pràcticament tres quartes parts de la superfície terrestre. El 75% de consum d'aigua es destina també a la producció d'aliments. A la ramaderia i al consum de carn se li atribuïx fins al 25% de la superfície deforestada i el 18% de les emissions de CO2.


L´acció humana és ja palpable en el 55% de la superfície dels mars. El 33% dels recursos pesquers són explotats d'una manera insostenible. Un últim enemic, la contaminació per plàstics, afecta ja el 86% de les poblacions de tortugues, al 44% de les aus aquàtiques i al 43% dels mamífers marins.

La biomassa dels mamífers silvestres ha disminuït d'una manera alarmant fins a un 82%. Dos de cada cinc espècies d'amfibis estan en risc d'extinció, igual que el 10% de les espècies d'insectes, algunes d'elles responsables de la pol·linització de la plantes i vitals per a la producció d'aliments.

La naturalesa està en caiguda lliure. Estem usant els recursos del planeta més ràpid del que poden recuperar-se, i estem posant en perill nostre propi suport vital.

-Noticia original:

-Noticia 1

-Noticia 2



Analitzar quins gens estan actius en un càncer millora la teràpia personalitzada

L'Institut d'Oncologia de Vall d'Hebron (VHIO) , ha fet una investigació que consistix en el fet que han analitzat l'activitat dels gens en un càncer i han descobert que no sols les mutacions genètiques que conté ajuda a decidir el millor tractament a cada un dels pacients.

La teràpia ha respost a les teràpies dirigides que consisteix en aquelles que ataquen a les molècules dels tumors. Cada una de les teràpies és eficaç contra molt pocs càncers, en concret contra els que no tenen la molècula concreta. Per això hui en dia és habitual analitzar el genoma dels tumors per a saber les mutacions que té l'ADN i quins fàrmacs poden atacar.


                        

Tal vegada els fàrmacs no ataquen a l'ADN sinó que ataquen les proteïnes que es produïxen a partir de l'ADN.
La proteïnes es fabriquen a partir d'un fragment de l'ADN, un fragment primer ha de produir una molècula que s'anomena ARN missatger, a partir de l'ARN missatger es fabriquen.



Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2 

Podem viure els humans a Venus?

Els científics sols parlen de trobar vida a Mart, poder viure allí o poder anar, però sempre parlem sobre el planeta roig. Venus està més a prop de la Terra que Mart, així que podríem intentar-ho. La NASA pensa que es pot aconseguir viure els humans a Venus.

                        

Venus és el planeta més calent del Sistema Solar després del Sol. Ademés en Venus la pressió atmosfèrica és 92 vegades més gran que la de la Terra i aquest planeta no té llunes. Encara i tot, es pareix bastant a la Terra ja que tenen quasi el mateix tamany, massa i formació geològica, sols que Vnus és un poc més menut que la Terra.

Sols per assemblar-se tant a la Terra, no és possible viure allí, encara que la NASA pensa que hi ha una manera. Es poden construir ciutats per damunt dels núvols de Venus, la qual cosa permetria als humans habitar allí.



NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

La ruta per a l'eliminació del xarampió






Molts paisos de tot el món han aconseguit reduir el xarampioó gràcies a les vacunes, en canvi tots els altres ho intenten.Huit científics nord-americans han revelat l'existència d'un patró que podría dur cap a l'eliminació del virus.

En algunes regions, com les Amèriques ja han completat el camí i s'han lliurat del xarampió.Però a l'Àfrica,molts paisos no disposen de suficients recursos.A més a més, en alguns llocs on el xarampió va desaparèixer, han tornat a produir-se brots, alguns mortals.

S'hi està investigant molt per eliminar aquest virus que pot acabar amb tantes morts.El xarampió és molt similar a totes les regions,cosa que ja facilita un gran avanç per a la seua eliminació.


Notícia Original 

Notícia Relacionada 1 

Notícia Relacionada 2 


Vídeo:





Aquest és l'animal més antic sobre la faç de la Terra: coneix a 'Dickinsonia'






Es van trobar molècules de greix (colesterol) dins d’un fòssil, i van confirmar que el Dickinsonia va habitar la terra fa 558 milions d’anys, així es va confirmar que era l’animal més antic del planeta.


Es sap que eren abundants fa milions d’anys abans del que pensavem. Aquesta criatura mesurava 1,4m de llarg, era ovalat i el seu cos estava dividit en segments similars a un conjunt de costelles.
Els científics van tardar 75 anys en averiguar quin tipus de criatura era questa. Va ser trobat al mar blanc, i estava amb molt bon estat de preservació. Pertany al període “Ediacárico”, i anterior al “Cámbrico”.


El problema que afrontaven els científics, era que en les pedres on estaven aquests animals (muntanyes Ediacara, prop de la ciutat australiana d'Adelaide), havien sigut erosionades. Un equip de científics ha enfocat l’estudi de l’animal cap a una criatura que pot enllaçar un món dominat per bacteris i el de grans animals.


Notícia original





L'ADN desvela una nova espècie de ximpanzé extint

Un estudi genètic a desvelat un sexe entre espècies que acosta als humans actuals i als seus dos parents vius més pròxims: els bonobos i els ximpanzés.




Aquests dos viuen separats a l'un i l'altre costat del riu Congo, en África, i han evolucionat aïllats durant 1,5 milions d'anys. Els ximpanzés són més grans i violents i els bonobos més lleugers i pacífics. 

L'ADN trobat en el genoma del bonobo és d'una espècie de ximpanzé diferent de les actuals que va viure fa més de 400.000 anys i de la que han aconseguit rescatar un 3% del seu genoma complet.

S’identifiquen fragments d'ADN que es remunten a fa 3 milions d'anys i que han de provindre d'una espècie diferent dels bonobos o als ximpanzés actuals.
Els autors suposen que el ximpanzé va poder passar-li al bonobo gens que van reforçar el seu sistema immune i inclús permetre-li adaptar-se al consum de diferents aliments.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video:


Una expedició a bord d'un veler identifiquen patògens nous per a la ciència

Un equip d'exploradors i científics publicaren un catàleg que conté mig milió de patògens diferents, 200.000 d'elles totalment desconegudes fins ara.

El treball es basa en les dades recollides durant l'expedició Tara Oceans, duta a terme entre 2009 i 2013 que va recórrer tots els oceans del planeta prenent mostres d'aigua a diferents profunditats.

El treball mostra que els virus marins es distribueixen en cinc zones ben diferenciades: l'oceà Àrtic, l'Antàrtic, les aigües superficials i temperades pròximes als tròpics, les capes intermèdies a profunditats de 150 metres i 1.000 metres i, finalment, les zones més profundes fins a arribar al fons marí.



Entre aquestes cinc arees hi ha dos autèntics formiguers virals. La primera és la zona temperada, la segona és l'oceà Àrtic. La diversitat d'espècies de la majoria d'éssers vius és major com més a prop s'està de l'equador i disminueix cap als pols. Els autors destaquen que precisament és est l'oceà que més ràpid està canviant pel canvi climàtic.

Aquesta aventura científica va començar en 2006 per la dissenyadora francesa Agnès Troublé. El Centre Nacional per a la Recerca Científica de França va recolzar el projecte, en el qual ara col·laboren 150 científics de més de 30 països.
Des de llavors els investigadors han tret del mar 30 milions de gens desconeguts.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA 1


dijous, 9 de maig del 2019

La nostra galàxia podria tindre un túnel en el espai-temps





Un túnel en el espai-temps o forat de cuc és un conducte que permeten viatjar entre dos punts distants del cosmos en poc de temps. En una recent investigació ha revelat que en la nostra galaxia podría haber un tunel com aquestos.


Els tunes en el espai-temps o també denominats pons de Einstein-Penrose san fet molt populars gràcies a les pelicules de ciència-ficció i també han sigut durant molts anys estudiats per els astrofisics. “El que intentem fer en el nostre estudi va ser resoldre la mateixa equació en la qual l'astrofísica 'Murph' estava treballant en la pel·lícula avant dita”, assenyala Salucci.


En els últims anys s’han observat diverses incongruències gravitacionals que no poden ser explicades per ninguna cosa coneguda en el cosmos. Es pensa que aquestes anomalies son causades per una materia indetectable, la cual es anomenada materia oscura, que està per tot areu en el univers.







Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Descoberta una nova espècie de ximpanzé extinguit.



             Descoberta una nova espècie de ximpanzé extinguit.


Un estudi genètic acaba d' anunciar un capítol desconegut de sexe entre espècies com els bonobos i els ximpanzés, fa uns 450.000 años, uns 100.000 abans de que aparesqueren en Àfirica els primers Homo Sapiens.Aquesta és la primera volta que es descobreix un cruze entre espècies que no són 
humanes, aquest treball ha analitzat el genoma de 59 ximpanzes i 10 bonobos que són les dos races més paregudes a la humana aquests dos tenen algunes diferències com que els ximpanzés són més grans i violents i en canvi els bonobos són més pacifics i lleugers.

Els investigadors diuen que l’ADN trobat en el genoma del bonobo és d’una espècie de ximpanzé de fa uns 400.000 anys i que aquests es van cruzar fa uns 3 o 4 milions d’anys, aquesta espècie pot haver aportat gens que reforcen el seu sistema immune entre altres característiques.

Noticia original:
https://elpais.com/elpais/2019/04/29/ciencia/1556537639_728962.html

Noticies relacionades:
https://www.agenciasinc.es/Noticias/Descubierto-un-nuevo-linaje-de-chimpance-extinto-en-el-ADN-de-bonobo

https://www.elespanol.com/ciencia/ecologia/20161027/166233850_0.html

Video:
https://www.youtube.com/watch?v=3UmNeGvgNhc























Detecten una bola de foc sobrevolant el mediterrani.





Es va produir a conseqüència de l’entrada d’una roca en l’atmosfera. La roca provenia d’un asteroide, a velocitat de 65.000 quilòmetres per hora. Els operaris van gravar el pas de la bola de foc sobrevolant el Mediterrani.


Segons han informat aquesta bola de foc va ser gravada a les 3 de la matinada. Es va iniciar a una altura de 85 quilòmetres, enfront de les costes de Marroc, des d'on va continuar en direcció nord-est fins a acabar a una altura de 31 quilòmetres. A causa de la lluminositat, han pogut veure la bola a una distància de 500 quilòmetres.


El event l’han registrat els operadors de la Universitat de Huelva des dels observatoris d'Almeria, Granada, Toledo, Sevilla i Huelva.








Noticia original
Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Missió solar Orbiter


Desde la década dels 90, la NASA i la Agencia Espacial Europea s’han dedicat a estudiar l’activitat solar amb l'ajuda d’uns satèl·lits que orbiten alrededor del Sol.


En Febrer de 2020 la ESA pretén llançar un nou satèl·lit en la intenció de poder apropar-lo més que ningú altre. Aquesta missió ha sigut nombrada com Solar Orbiter, i pretén apropar aquest satelit a 0,28 UA.


Segons ha explicat César Garcia, aquest projecte ens permitirá saber més sobre els vents solars i les partícules energètiques solars.



Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El ADN desvela una nueva especie de chimpancé extint



Un estudi genetic acaba de desvelar una nova espècie la qual és una mescla entre els chimpancés i els bombos. Aquest succés és degut a que fa 450.000 anys, 100.000 anys abans que aparegueren els homo sapiens.


Una especie de chimpancés desconeguda es va creuar amb els bombos, una especie distinta de primats. Aquest succes fa que els bombos actuals portun un 1% del ADN d’aquella especie desconeguda.


"Aquesta és la primera vegada que es descobreix un encreuament entre espècies en un altre gènere que no sigui l'humà”, ressalta Tomás Marqués-Bonet, genetista de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona i autor principal de l'estudi, publicat en Nature Ecology and Evolution.







Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Estavellament de nau contra un asteroide per a salvar la Terra


L'estiu de 2021, la Nasa provarà el xoc d'una sonda contra el sistema d'asteroides anomenat Didymos, sense cap humà a bord.

Encara que el sistema d'asteroides no és una amenaça per a la Terra, es tracta d'una oportunitat perfecta per a mesurar el canvi de direcció de l'asteroide menor sobre el major. Tot i que s’estan realitzant observacions, no es sap molt sobre Didymos B en termes de composició i estructura. Es necessiten anticipar algunes possibilitats i predir els seus resultats.

En concret, s'espera que el xoc contra la lluna siga a una velocitat d'aproximadament 6 km/s. Està previst que la sonda impacte contra l'asteroide al setembre de 2022, un poc més d'un any després del seu llançament.





Noticia Original


Noticia Relacionada 1


Noticia Relacionada 2

Un peix s'adapta a la contaminació amb ajuda de l'intercanvi de gens


El peix killi del Golf de la badia de Galveston, Texas, Estats Units, es trobava en perill d'extinció degut a la contaminació del seu hàbitat natural, en part per la industrialització de la zona.

Aquest peix ha sigut salvat de l'extinció gràcies a la implementació d'un peix invasor en el seu hàbitat, el qual li ha compartit gens resistents a la contaminació segons científics que han experimentat el cas.

Elias Oziolor, de la Universitat de Califòrnia i el seu grup científic, suggerixen que la connectivitat entre espècies i la hibridació pot ser bona per a adaptar-se als canvis mediambientals, actualment estan analitzant la situació per a comprendre amb certesa la naturalesa molecular d'estes adaptacions.


Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2


Detecten una bola de foc sobrevolant la Mediterrània


El fenomen es va produir com a conseqüència de l'entrada en l'atmosfera terrestre d'una roca procedent d'un asteroide a una velocitat d'uns 65.000 quilòmetres per hora


Els detectors que operen projecte SMART de la Universitat de Huelva han gravat el pas de una bola de foc sobre el mar Mediterrani a una velocitat de 65.000 Km/h


Segons ha informat hui l'investigador principal del projecte SMART, el professor de la De Huelva, José María Madiedo, a través de la xarxa d'observació Meteoroides.net, aquesta bola de foc va ser gravada a les 3.00 de la passada matí.


El fenomen es va produir com a conseqüència de l'entrada en l'atmosfera terrestre d'una roca procedent d'un asteroide a una velocitat d'uns 65.000 quilòmetres per hora, la bola de foc es va iniciar a una altura d'uns 85 quilòmetres davant de les costes del Marroc, des d'on va continuar en direcció nord-est per finalitzar una altitud d'uns 31 quilòmetres sobre el mar. A causa de la seva gran lluminositat, la bola de foc ha pogut ser vista des de més de 500 quilòmetres de distància.


Aquest esdeveniment s’ha registrat per els detectors del projecte SMART que operen en el marc de la Xarxa de Bòlids i Meteors del Sud-oest d'Europa.



Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Dissenyen un implant que traduïx els senyals cerebrals en paraules

El dispositiu consistix a transformar els patrons neuronals de l'aparell fonador en sons per a aconseguir l'objectiu final de permetre a les persones que han perdut la parla recuperar-la.

Este dispositiu ha sigut desenvolupat per l'equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia San Francisco. El seu desenvolupament va consistir en dos fases, en la primera es pronunciaven frases i paraules en veu alta per a detectar el patró que seguia el cervell. La segona consistia a fer el procés invers per mitjà d'un sintetitzador que convertia estos patrons en les paraules i frases.

Per ara este implante es troba en fase de desenvolupament com un concepte, l'objectiu actual és demostrar que esta tecnologia és factible i té un bon funcionament a més de realitzar les proves quirúrgiques necessàries. Els científics asseguren que es va desenvolupant molt ràpidament.


Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2


El mar està canviant de color a causa del canvi climàtic

Cap a finals de segle gran part del mar haurà canviat el seu color, ja que el fons dels oceans format de fitoplàncton està sent afectat per un greu canvi climàtic. Els colors blaus o verds no canviaran però sí que sofriran variacions de tonalitat, de manera que apareixeran de noves, açò posa en perill part de la vida marina.


Estudiants d’universitats d’Europa i Estats Units investigar com afecta el canvi climàtic al fitoplàncton i al canvi de color. Gran part de l'escalfament global afecta els oceans així que si no es redueix l’emissió de CO₂ la vida marina desapareixerà. Un dels processos més afectats pel canvi climàtic és el de la circulació oceànica així com la temperatura que influeix en el creixement del fitoplàncton.
Els estudis diuen que part de l ‘ocea està canviant de color i cap al 2100 creuen que fins al 50% de la superfície marina podria canviar. Aquest canvi serà fàcilment apreciable pels humans i no afectara igual tot l' ocea.


 





Altres planetes on es podria viure


Les probabilitats de descobrir nous planetes es multipliquen.

El satélite TESS, Transiting Exoplanet Survey Satellite.



Global Azure Bootcamp ha comptat amb un públic majoritàriament masculí dedicat a la computació. També han acudit professionals d'altres sectors .

Al juliol de l'any passat, la NASA va llançar a l'espai a TESS. Està en funcionament durant 18 mesos. Este nou sistema podria ser capaç de descobrir molts planetes gràcies al seu camp de visió.

En els últims 25 anys, s'han descobert bastants nous mons al voltant d'altres estrelles. Els científics han descobert que de mitja hi ha més d'un planeta per estrella i que les estrelles xicotetes tendeixen a tindre uns quants planetes rocosos com la terra. El repte de TESS és trobar planetes semblants.



Un nou ximpanzé ocult en l'ADN dels bonobos

 Fa 400.000 anys un tipus de primat hui desaparegut habitava les selves d'África central. Encara que mai s'han trobat fòssils d'este misteriós simi, sabem que va conviure amb ximpanzés i bonobos en les riberes del riu Congo i que va arribar a mesclar-se amb estos últims, deixant empremtes d'este encreuament en la seua herència genètica.

El gran riu africà hauria jugat un paper fonamental en l'evolució d'esta espècie, aïllant-la durant llargs períodes i permetent el pas franc en èpoques de sequera, la qual cosa va donar lloc a una posterior trobada entre ambdós espècies. Esta separació causada pel riu fa 3,5 milions d'anys explicaria l'aparició d'una població diferenciada.

Dos simios hembra de bonobo juegan en el parque "Lola ya bonobo",...

. Buscar el rastre d'eixe simi ancestral en el genoma modern de bonobo pot revelar o conéixer esta població, com si es tractara d'un fòssil genóm.

De moment, els científics han aconseguit recompondre un 4,8% del total del genoma d'eixa nova població, la presència del qual en l'ADN del bonobo actual és de menys d'un 3%, la qual cosa no permet conéixer prácticament sobre ells.
Encara que l'escassetat d'informació, els científics sí que consideren que l'encreuament li podria haver atorgat avantatges evolutius els bonobos actuals.

-Noticia original:

-Noticia 1:

-Noticia 2: