Esta madrilenya de 32 anys i d'aspecte acriaturat ha decidit respondre a totes les preguntes. Per escrit, això sí. Però amb una sinceritat tan bestial com aborronadora.
Després del seu intent de suïcidi, Sydney va passar 37 dies en un psiquiàtric. Al tornar a sa casa es va veure postrada en un sofà, incapaç de moure's a causa de les lesions que s'havia fet a l'intentar llevar-se la vida. Un dia, avorrida, vaig agafar el mòbil i em vaig posar a escriure a manera de diari la història real d'eixos 37 dies.
La gent creu que bulímia és vomitar. Però bulimia significa literalment «fam de bou». El que feia i per desgràcia continue fent és menjar com un bou, donar-me fartades i després vomitar. He engolit menjar per a gos, menjar del fem, fins al meu propi vómito... Sí: he agafat amb la mà la pota i me l'he tornat a menjar», explica mentres jogueteja amb un floc de la seua cabellera rubia. Menjar em tranquilitza. El menjar és el seu refugi.
El cas és que Sydney va créixer en una família bé. Son pare treballa com a enginyer en una companyia nord-americana. Ens anàvem mudant a cases cada vegada més grans a mesura que anava ascendint, recorda. I cada mudança anava acompanyada d'un canvi de col·legi. Als 13 anys, va acabar en una casa de cinc dormitoris i set banys en una urbanització elitista de Madrid i en un col·legi privat prou pijo. Un col·legi on l'única cosa que comptava era tindre mamelles, el pol Ralph Lauren últim model, ser guapa i estar prima. Hi havia dos opcions: adaptar-se o morir. I vaig decidir adaptar-me.
Van començar els problemes d'alimentació: va començar a donar-se fartades de menjar per a, a continuació, vomitar. Amb 16 anys va tindre el seu primer ingrés hospitalari per infrapes.
No t'imagines les coses que feia. Perquè els meus pares no es donaren compte, vomitava en bosses de fem, les tancava i les amagava en la meua habitació. Em posava el despertador a les 4:00 hores de la matinada per a tirar-les fora. Però em donava peresa i vaig començar a acumular-les. Ma mare les va trobar un dia: hi havia 15». Per no parlar dels registres que porta des que 2004, quan amb 17 anys va començar a anotar el seu pes, massa corporal, contorn de cintura, de cuixes i de maluc i a fer gràfics que indicaven si segons la seua opinió estava grossa o prima.
Així i tot va traure la carrera de dret. Y va aconseguir que la contractaren en un banc. El mateix dia que va firmar el contracte se'n va anar a viure sola. Tenia 24 anys.
VIDEO
NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
Molt interessant la història d'aquesta xica, ja que si fora el cas de molta gent no ho havera contat
ResponElimina