Els boscos han anat deisminuint, ara el nostre planeta té un 3% menys de superficia coberta per boscos que fa 25 anys, però aquesta perdua es veu contrarrestada per l'augment de boscos en alguns països
Per altra banda, l'avanç destructor de la maquinaria també s'ha vist realentitzat. La tasa de desforestació ha passat d'una mitja de 7 millons d'hectàrees anuals perdudes a 3 millons en els ùims anys, afirma l'Estat dels boscos del mon.
L'avanç de les destrals i
les serres es concentra en África, Amèrica del Sud i Central i Àsia
meridional i sudoriental, i les activitats humanes que més arbres es
porten per davant són, segons la FAO, l'agricultura comercial a gran
escala (culpable del 40% de la desforestació) , l'agricultura de
subsistència local (amb el 33% de la responsabilitat) , les
infraestructures (10%) , l'expansió urbana (10%) i la mineria (7%) . Però és possible incrementar la productivitat agrícola i la seguritat alimentaria i parar la desforestació.
Finalment el balanç va equilibrantse, ja que en els països més rics va anar augmentant la superficie arbolada, mentre que en els pobres en van pedre. En total , el mon ha passat de 41.282.694,8 kilòmetres quadrats de boscos a 39.991.336,2 kilòmetres quadrats.
Un estudi de l'Universitat Estatal de San Diego han afirmat que els productes de neteja, les veles o fregir en casa són contaminants igual que el fum del tabac.
L'objectiu d'aquest estudi era averiguar com s'ha produit el problema, i per a açò es van estudiar 300 casos, agafant a 300 families de San Diego amb un menor de 14 i amb un fumador, ja que aquest fet pot exposar un major risc de diferents problemes de salud.
En totes aquestes cases van istalar un par de dispositius capaços de medir el nivell de partícules en suspensió, uno en el dormitori del xiquet i un altre, en una zona de la cosa on prop es sol fumar. Aquestos dispositius analiitzen ocntinuament el aire en busca de particules d'un tamany suficientment importat com per a que afecte a la salud humana, ja que aquestes partícules són d'un tamany que poden arribar fins als pulmons, on poden causar problemes de salud com per exemple problemes respiratoris i cardiovasculars.
Tots els membres de la UE, tenen que enviar cada dos anys un informe sobre l'evolució prevista de les emisions de gasos d'efecte hivernacle que influeixen en el canvi climàtic. Per tant, Espanya va enviar les seves previsions, que eren: 353,7 milloons de tonelades de CO2 en 2040, acò significa 18 milloons més de lo que va expulsar Espanya en 2015.
La Oficina Española de Cambio Climático, diu que: "manifiesto que son necesarias nuevas políticas y medidas para cumplir", amb els objectius que té el país com a membre de la UE i firmant de l'Acord de París.
El govern de Mariano Rajoy s'ha compromés a aprobar una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Aquesta Llei deu "facilitar el compliment dels compromisos internacionals i europeus adquirids per Espanya", senyala el Medi Ambient
Objectiu europeu.
La meta que va fixar la UE en aquest acord va ser resduir en 2030 un 40% les seues emisions respecte a les de 1990 .Pero, según el último informe de Aplicación del Acuerdo de París de la Comisión, sols s'ha conseguit baixar un 26% les emisions de 2030. Per a millorar aquestes xifres la Ue està negociant una serie de medides que busca establir una llista d'esforços per a conseguir aquest objectiu del 40% de reducció global. EN 2040. aquest percentatge deuria estar en el 60% i, en 2050, superar el 80% de disminució.
Un estudi d'investigadors de Brussel·les han descobert un aparell per a poder generar electricitat i netejar l'aire al mateix temps.
Aquest mètode funciona mitjançant un petit aparell, que inclou dos cubiculums que estan separats per una membrana. L'aire és purificat en un costat, mentre que en l'altre es produeix gas hidrogen a partir d'una part dels productes de degradació. Aquest gas hidrogen pot ser emmagatzemat i usat més tard com a combustible. Ja hi ha autobusos que utilitzen aquest aparell.
L'objectiu és netejar l'aire i produir energia alternativa. Aquests catalitzadors són capaços de produir hidrogen i descompondre les substàncies contaminants de l'aire. Verbruggen, un científic d'aquest equip i els seus companys han descobert que l'obtenció d'hidrogen és possible i de forma més eficient utilitzant l'aire contaminat. És un procés relativament senzill.
S'està treballant en xicotets aparells, però es preveu fer aparells més grans. Verbruggen i els seus col·laboradors estan treballant així mateix en la millora dels materials emprats en el dispositiu per a optimitzar al màxim.
Després de la troballa de les restes d'un tigre Dents de Sabre en el jaciment arqueològic de Schöningen a Alemanya, un llarg examen dels fragments del crani en la Universitat de Leiden als Països Baixos va posar de manifest que l'animal era un exemplar de la varietat europea del tigre Dents de Sabre. El recent descobriment constitueix el tercer exemple d'aquest gran felí depredador procedent de Schöningen. La troballa de les restes ho va fer l'equip de Jordi Serangeli, de la Universitat de Tubiga a Alemanya.
Llargues arpes, ullals afilats i corbats, i la grandària corporal d'un lleó adult: aquesta espècie de tigre Dents de Sabre (Homotherium latidents) era un seriós competidor en la caça, així com un perillós depredador, per als humans de la seua època.
La
nova troballa mostra que fa 300.000 anys, els tigres Dents de Sabre no
eren tan rars en la zona i època com es creia fins a no fa molt.
Aquest tercer tigre Dents de Sabre descobert ofereix un gran potencial
per a la recerca científica: gràcies a l'excel·lent nivell de
conservació en el jaciment, l'interior del crani compta amb trets que
denoten la forma i l'estructura del cervell del Homotherium.
Examinant les imatges detallades d'aqueixos trets indicatius de les
estructures cerebrals, l'equip de científics espera obtenir informació
sobre la capacitat visual i l'auditiva d'aqueixa temible bèstia, així
com dels seus hàbits alimentaris.
Arran d'una nova recerca, es pot afirmar que els humans som els majors
contribuents a la diversitat dels minerals des de l'acció geoquímica de
l'oxigen a gran escala quan la seua abundància en l'atmosfera terrestre
va créixer notablement fa uns 2 200 milions d'anys. Açò queda reflectit
en el fet que mentre que la totalitat dels minerals oficialment
reconeguts, creats per la naturalesa, són una mica més de 5 000.
L'enginy de l'ésser humà i la seua activitat industrial han fet més per diversificar i distribuir minerals sobre la Terra que qualsevol altre procés des de l'augment de l'oxigene atmosfèric fa uns 2 200 milions d'anys. Aquesta és la sorprenent conclusió a la qual s'ha arribat en una nova recerca. El treball reforça l'argument científic que propugna designar oficialment un nou interval de temps geològic, distingit per l'impacte generalitzat de les activitats humanes: l'època antropocena.
Tal com argumenta Downs, a causa de les influències generalitzades de la humanitat sobre el medi ambient, ha d'haver-hi centenars de “minerals” encara no reconeguts en velles mines, foses, edificis abandonats i altres llocs. Ara mateix podrien estar formant-se fins i tot nous tipus de compostos, per exemple en escombriaires de residus sòlids, on bateries, aparells electrònics i altres deixalles tecnològiques complexos són exposats a l'erosió química vinculada a la meteorologia i altres agents naturals d'alteració.
Aquesta informació ha segut desvelada per l’Organització Meteorològica Mundial, agència de l’ONU especialitzada en el temps.
- Rajos mortals: El 2 de novembre de 1994, un raig va caure a Egipte i va provocar el rècord de mortalitat indirectament d’un raig. Va provocar incendis en tanques de petroli amb unes quasi 5.000 tonellades de combustible, i va provocar 469 morts. I pel contrari, el 23 de desembre de 1975, un raig va caure a Zimbabue i va provocar el rècord de mortalitat directament per un raig, i que va causar la mort de 21 persones.
- El cicló tropical: Fou en Bangladesh en 1979. És un fenomen meteorològic que es dominava “Bhola”, i que va causar entre 300.000 i 500.000 de víctimes mortals, a causa d’una gran marea de tempestat que va atropellar les illes i els aiguamolls.
- El tornado més letal: Fou el 26 d’abril de 1989 a Bangladesh. Va destruïr dos ciutats i va deixar unes 80.000 persones sense llar, va causar també més de 12.000 ferits i uns 1.300 morts.
- La pitjor tempesta de calamarsa: A India el 30 d’abril del 1888. Va causar 246 víctimes mortes a causa de les pedregades tant grans com taronges. També es van morir 1.600 bovins i ovins.
En la dècada dels 90 es van trobar fòssils en la conca del Vallès-Penedès, que avui confirmen que fa 16 milions d’anys, a la Península Ibèrica va habitar l’espècie Diplocynodon ratelii. Aquest rèptil habitava en ecosistemes boscosos entre llacunes i tolles que avui són la coneguda Catalunya. Després del estudi, s’ha destacat que aquest rèptil era una espècie petita, i que per la seva mida del crani s’ha pogut saber que la longitud no era més d’un metre.
Fou un diplocinodóntido que s’hauria originat abans de la divergència entre caimans i aligàtores. Un grup d’investigadors va excavar en els jaciments de Els Casots les restes d’aquesta espècie, que fins aquest moment, es pensava que sols habitaven al sud de França. A causa de la gran quantitat de fòssils que s’han trobat, el grup d’investigadors està motivat i mostra un gran interès per reobrir les excavacions.
Amb tot açò, els científics pretenen recuperar més quantitat de fòssils per a millorar el coneixement sobre el paleoambient, però necessiten l’aprovació i el consentiment de l’Ajuntament de Subirats. Els aligatoroideos avui en dia són més abundants a Amèrica i Àsia, però antigament eren bastant freqüents a Europa. Aquests rèptils caçaven preses petites, com peixos o rèptils, i mamífers majors com els cérvols ratolí.
Només queda una població salvatge de rinoceronts de Java amb uns 60 individus a tot el món, de manera que l'espècie es troba en perill crític d'extinció i la caça il·legal suposa una de les seves principals amenaces. Però, no obstant això, un nou estudi, publicat aquesta setmana a Conservation Letters, revela que aquests rinoceronts podrien extingir-se del tot pels desastres naturals.
Aquests animals viuen al Parc Nacional d'Ujung Kulon (Indonèsia), als peus del volcà Krakatoa i prop de l'estret de Sunda, una àrea de plaques tectòniques convergents que causen terratrèmols i provoquen tsunamis. Segons els investigadors, un sisme submarí d'uns 10 metres d'altura possiblement passi en els propers 100 anys, el que posarà en perill al 80% de l'àrea del parc.
Per evitar-ho, els autors proposen establir noves poblacions de rinoceronts lluny d'aquestes zones. Per a fer-ho, s'hauran d'identificar i assegurar nous llocs amb la voluntat política i social per avcançar i establir-se, així com veure els exemplars que poden ser adequats per a la translocació. A més els investigadors també suggereixen augmentar el nombre de població.
L’any 2011, David Horna i Miquel Costa es van conèixer cursant un Màster en Administració i Direcció d'Empreses a l'Institut Químic de Sarrià (Barcelona). Els dos cientifics de ment emprenedora van decidir crear alguna cosa junts, ja que tenien molt en comú. Honra es va mudar a Madrid i va començar a treballar en el Centre Nacional Investigacions Cardiovasculars (CNIC), la seva tasca es centrava en l'àmbit de les teràpies cel·lulars, cultivar cèl·lules in vitro (al laboratori). Horna va observar que el procés per al cultiu cel·lular ha evolucionat molt poc. «Se segueixen conreant les cèl·lules a mà, la qual cosa avui dia no té sentit: si una aspirina pot fabricar automàticament, s'hauria de poder fer el mateix amb les cèl·lules». Horna va cridar a Costa i van fer una anàlisi de com es feien els bioreactors usats per cultivar cèl·lules. Van veure que tots els processos d'automatització es centraven en petites parts del procés, no feien el cultiu complet. Les cèl·lules creixen sobre superfícies i arriba un moment en què desborden i cal traslladar-les a una altra.
El seu objectiu és que la producció cel·lular sigui barata i molt més ràpida. El bioreactor Aglaris facer 1.0 automatitza tot el procés de cultiu cel·lular a partir de l'extracció de les cèl·lules que es volen conrear i que dóna com a resultat la seva multiplicació en bilions de cèl·lules. «És com una Nespresso: només necessites la màquina i una càpsula amb el tipus de cèl·lules que vulguis». A més és totalment tancat i lliure de contaminacions externes, i no requereix de regulacions específiques per a usar-se.
Aquests científics comparen el seu invent amb la creació de la impremta. Els cultius que fan no són els tradicionals. En lloc de ser plans, són tridimensionals, de manera que ocupen un volum molt menor i això redueix la mida del bioreactor. Després de diverses sessions amb experts, Horna i Costa van decidir internacionalitzar-se. Ara que els científics tenen el seu primer prototip funcional, el proper pas és començar a provar-ho. Ja tenen acords per produir cèl·lules per a hospitals, empreses de l'àmbit de la biotecnologia i la teràpia cel·lular i entitats públiques com la Iniciativa Andalusa de Teràpies Avançades (IATA). Si tot va bé, la màquina de Aglaris facilitarà cultius cel·lulars més ràpids, més fàcils, més barats i més estandarditzats (amb una producció homogeneïtzada de cèl·lules), la qual cosa és molt important de cara a un ús terapèutic perquè suprimeix el marge d'error. Ho comparen amb l’imprempta perque els monjos benedictins escrivien a mà i la dispersió de la cultura era molt baixa fins que va arribar la impremta i els llibres es van estendre. Amb aquest bioreactor passarà igual, facilitarà més investigació i més fàcil, i més accés a les teràpies cel·lulars, que seran més i més barates.
Als pares de Noah els van dir que si el seu fill sobrevivia al part, tindria un futur horrible, es quedaria discapacitat mental i físicament. L'espina bífida i la hidrocefàlia li havien deixat només un 2% de funció cerebral. La mare del xiquet confesa que va començar a preparar el seu enterro mentre estava embaraçada. Les proves mostraven que en el cap de Noah hi havia més liquid que massa gris, era un cervell un poc més gran que una taronja. Als pares de Noah els havien dit que duraria 15 dies, però ara Noah ja te 4 anys i seguix lluitant contra la seva nomalía.
Noah a dia de hui te 4 anys, i seguix desafiant a la ciència mèdica, aquest cas s’ha convertit en matèria d’estudi de universitats, hospitals i centres d’investigació. I no és l’unic amb l’anomalia. Michelle Mack és una dona de 42 anys, va néixer amb mig cervell, i no es van donar conter fins que va complir 27 anys, Michelle es va graduar a la universitat i portava una vida normal. Trevor Waltrip, va venir al món amb hidro-anencefàlia (els hemisferis del cervell no existeixen i en el seu lloc només hi ha dos sacs plens de líquid cefaloraquidi) com tenia tronc cerebral, podia respirar, el seu cor bategava i responia a alguns estímuls, encara que va viure cec i sense parla, les 12 setmanes d'esperança de vida es van convertir en 12 anys.
No se saben les causes que originen aquesta anomalia. Pot ser degut a una mutació genètica quan el cervell s'està formant. Per una lesió durant l'embaràs o per un tòxic que hagi arribat al fetus. Una petita quantitat de massa cerebral pot aprendre i desenvolupar funcions pròpies d'altres parts del cervell de les que no té. El sistema nerviós central té una gran plasticitat, molta capacitat per reinventar-se i d'adaptació. De fet, es donen casos de nens en fase prenatal i amb lesions en els seus cervells que es recuperen. Un exèmple pràctic: Li demanen que escrigui un article per a cinc pàgines, el criteri canvia i ha de reduir-lo a 2. La història seria la mateixa, amb tots els detalls importants, però sortiria publicada en només un parell de pàgines. Una cosa semblant passa en els casos que estem parlant ací. Noah, amb només el 2% de funció cerebral, ha pogut escriure la seva història en la seva diminut cervell.
Les autoritats sanitaries españoles han retirat unes partides de atn procedents de Almeria, ja que son sospechoses de provocar una intoxicació alimentaria a 40 persones de tot el país per la presència d'altíssims nivells d'histamina. Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan) recomana no consumir tonyina comprada fresca entre els dies 25 de abril i 5 de maig.
L'agència del Ministeri de Sanitat ens informa d'un brot amb 11 afectats a la Comunitat de Madrid, que es suma a les 21 persones afectades a Andalusia. I en molts llocs mes han hagut afectats, com per exemple a Granada, Jaén, Sevilla, Málaga i Murcia.
Tots els intoxicats han tingut síntomes lleus, caracteritzats per "picor de coll, rubor i suor facial, nàusea i vòmits, cefalees i erupcions cutànies". Són els símptomes clars d'una escombroidosis, que es produeix en menjar peixos amb alt contingut d'histamina (tonyina, verat i sardines) en mal estat. A causa d'una inadequada refrigeració o conservació de l'aliment, els bacteris converteixen la histidina a histamina, és a dir, la intoxicació.
Rorquals de fins a 24 metres de llarg s'acosten cada any al litoral de Sitges a la recerca de krill.
Visiten les aigües enfront de la costa de Catalunya cada any. Són rorquals o balenes comunes, la segona espècie animal més gran del planeta. Poden aconseguir els 24 metres de longitud, una mesura que solament superen les balenes blaves.
Edmaktub, porta sis anys documentant la seva presència en el litoral de la comarca del Garraf.
Des de 2011, han identificat amb fotos i vídeos a més de 90 exemplars diferents. La seva presència, diuen els experts, és un símptoma del bon estat d'aquestes aigües.
La plaga de la corana d’espines anomenada tecnicament com Acanthaster planci, esta destruint els oceans.Es desplaça a 20 metres per hora i pot devorar 4 metres quadrat.Esta més prop de ser controlada,gràcies a l'últim descobriment d'un equip de científics australians i japonesos,
La Gran Barrera de Coral d'Austràlia està amenaçada pel canvi climàtic. Els corals estan adaptats a viure a una determinada temperatura i no soporten l'escalfament de les aigües. La llum, o la falta de nutrients, afecta a aquests organismes la simbiosi dels quals amb unes algues anomenades zooxantelas es veu alterades. La seua mort és fa notar de forma explícita, quan deixen al descobert els seus esquelets,deixant un color blanc als corals anomenat banquejament de l'escull.
El 1993 uns agricultors de Henan (Xina) van trobar un embrió i els ous fòssils d’una espècie de dinosaure, Oviraptor, al qual van batejar com Beibeilong després de ser estudiats als Estats Units, on van ser presentats a la revista National Geographic.
Aquests ous encontrats mesuren 45 centímetres de llarg i pesen uns cinc quilograms, fins hui, compleixen les característiques per ser l’oviraptorosaurios més gran mai trobada, a part de la rapidesa dels ous al créixer.
Observant aquests ous, els investigadors van mesurar aproximadament el tamany d’aquest dinosaure en l’etapa adulta, huit metres de llarg i unes tres tonelades de pes.
Que els animals tenen millor olfacte que nosaltres és una creença que sempre ha estat vigent fins ara. L'investigador John McGann de la Universitat de Rutgers en Nova Jersey (EUA) ha presentat un estudi en la revista Science que ve a desmuntar el mite.
La capacitat de l’ésser humà a l’hora d’apreciar una olor no es posada en dubte, ja que l’ésser humà distingeix amb increïble subtilesa les diferents tonalitats d’una aroma. El sentit de l’olfacte que els humans tenim pot ser fins i tot millor que el d’altres animals, encara que depèn per a quines coses. Alguns exemples sobre la diferència entre l’olfat humà i l’animal són: els éssers humans som més sensibles que els gossos a un compost que es troba en els plàtans; els 1.000 diferents tipus de receptors relacionats amb l'olor que posseeixen per exemple els ratolins, supera amb escreix als nostres 400.
McGann afirma en les seves recerques que l'home és capaç de destriar entre un bilió d'olors diferents, altra dada que comunament es redueix a tan sol 10.000 aromes.
En l’any 1993 va ser encontrat per un granger xinés, un niu fossilitzat amb uns quants ous i un esquelet d’un bebé dinosaure.
Després d’uns quants anys per el mercat negre, aquestos fòssils van aplegar a les mans de dos científics anomenats Darla Zelenitsky i Jun Chang Lü.
Aleshores, l’esquelet del bebé dinosaure va ser identificat com una nova espècie encontrada, que seria anomenada com Beibeilong sinesis.
I finalment, gràcies a la mida dels ous fossilitzats, van poder saber la grandaria d’un dinosaure adult de la mateixa espècie, ja que es calcula que les espècies adultes podien arribar a mesurar 8 metres i pesar més d’una tonellada.
Ernest Arenas, investigador de l’institut Karolinska, de Estocolmo, ha descobert unes neurones depaminèrgiques que serveixen per a sectretar dopamina, que és el que produeixen les neurones de qualsevol cos viu amb la enfermetat del pàrkinson.
Les neurones han sigut provades primer amb astròcits, i després amb ratolins, els quals van recuperar bona part de la seua funció motora, van recuperar la seua postura inicial i van millorar la seua locomoció i movilitat
L'autosuficiència energètica ja no sona a utopia. La construcció d'edificis de consum zero cada vegada està més a prop. El Laboratori de Materials i Superfícies de la Universitat de Màlaga porta més de 20 anys treballant en aquest sentit, a la cerca de convertir el sol en l'energia del futur. Per transformar l'energia solar en elèctrica treballem amb innovadors fotosupercondensadores, un tipus de dispositiu que avança a la fotovoltaica, ja que a més de la producció, permet l'emmagatzematge energètic.
A través de la preparació i caracterització de materials nanoestructurados, els investigadors de la UMA obtenen un producte pioner per la seva capacitat de potència en un espai curt de temps, la qual cosa aconsegueix una descàrrega més ràpida. L'estat sòlid i transparent d'aquests materials és un altre dels seus principals beneficis perque a més de generar també emmagatzemen l'energia en un únic dispositiu i s'evita l'ús de cables.
En el 2003 es van trobar en un jaciment de la illa de Flores (Indonèsia) diversos esquelets 'Homo floriesensis' que mesuraven només un metre d'altura. Sembla que, aïllats com estaven en una illa sense grans depredadors, no van haver de lluitar contra enemics perillosos i tampoc tenien necessitat d'amagar-se, que és un bon motiu per encongir; de manera que van créixer només fins a l'altura que la seva genètica va desitjar.
Aquesta és l'altura ideal per a l'ésser humà, segons els antics illencs de Flores. Nosotros, en cambio, generación tras generación vamos creciendo más, mucho más de lo que necesitamos.
Nosaltres, en canvi, generació després de generació anem creixent més, molt més del que necessitem. Ells diuen que els alts viuen menys, ja que el cor ha de fer un esforç per bombar sang fins a les llunyanes extremitats, i així es va cansant. Segons certs càlculs, cada centímetre que supere els 152 suposa sis mesos menys de vida.En realidad todo lo que pase del canon floriesensis -un metro- es pura pérdida y despilfarro.
A Xina han trobat una nova èspecie de dinosaure amb plomes asimètriques que representa troodóntit, aquest dinosaure es un maniraptari que es pareix molt a un pardal. Aquest estudi realitzat per l’institut Paleontologic i Paleonantropologic de Vertebrats de l’acadèmia de ciències de Xina, descriu aquesta especie. Aquesta especie tè un esqueleto quasi complet i que coneserva ademes les plomes fòssils.
No esta clar si aquest essèr viu era capaz de volar ja que s’encontren les plomes asimètriques tant en especies modernes voladores o no voladores.Els resultats que sugereixen que les propietats ya estaven aerodinamiques ya estaven millorades.
Aquesta especie ens proporciona una visió sobre el moment de la evaluació d’aquestes plomes.
A Xina han trobat una nova èspecie de dinosaure amb plomes asimètriques que representa troodóntit, aquest dinosaure es un maniraptari que es pareix molt a un pardal. Aquest estudi realitzat per l’institut Paleontologic i Paleonantropologic de Vertebrats de l’acadèmia de ciències de Xina, descriu aquesta especie. Aquesta especie tè un esqueleto quasi complet i que coneserva ademes les plomes fòssils.
No esta clar si aquest essèr viu era capaz de volar ja que s’encontren les plomes asimètriques tant en especies modernes voladores o no voladores.Els resultats que sugereixen que les propietats ya estaven aerodinamiques ya estaven millorades.
Aquesta especie ens proporciona una visió sobre el moment de la evaluació d’aquestes plomes.
Un estudi realitzat per l'ONG alerta avui sobre l'impacte en la salut que estan tenint els vehicles diésel, la Unió Europea, Xina i Índia concentren la majoria de morts prematures per l'excés d'emissions de motors de gasoil.
Els resultats indiquen que un terç de les emissions d'òxids de nitrogen (NOx) de vehicles pesats (camions i autobusos) i la meitat de les de cotxes i altres vehicles lleugers superen els límits legals. Els NOx generen partícules i ozó que provoquen malalties cardiovasculars i respiratòries, sobretot ictus i infarts. L'estudi calcula que l'excés d'emissions va causar 38.000 morts prematures més de l'esperat.
Si no es posen límits més estrictes, en 2040 hi haurà gairebé 184.000 defuncions prematures per aquestes causes, assenyala l'estudi. La majoria d'elles podrien evitar-se imposant limitacions a les emissions de vehicles i assegurant-se que els cotxes i furgonetes compleixen les regulacions ja existents a Europa, ressalten els autors del treball.
Després de 10 anys de recerca. El biòleg Bernard Degnan del centre de Ciències Marines de la Universitat de Queensland (Austràlia) ajunte l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Okinawa, Japó.
Han descobert la seqüència de l'ADN del gran estel de mar corona d'espines, dóna pistes per a acabar amb aquesta plaga que destrueix el coral.
En 2003 es va encontrar a l'illa de Flores (Indonèsia) vàrios esquelets del "homo floresiensis" amb una mida d'1 metre d'alçada. Sembla que la seua altura era a causa del fet d'estar aïllats de grans depredadors, sense haver de lluitar amb enemics i sense la necessitat d'amagar-se, de manera que la seua genètica va considerar aquesta, la mida més adequada. Segons els antics illencs de Flores, 1 metre és l'altura ideal per a l'ésser humà.
Nosaltres cada vegada cresquem més del que necessitem. Quan eixim al carrer podem veure molts joves alts pel carrer, ja que la seua altura es converteix en una desventatja. Els alts viuen menys, ja que el cor ha de fer un major esforç per a bombejar el cor i que arribe a les llargues extremitats. Aquests abreugen la seua vida, cada centímetre que supere els 152 equival a 6 mesos menys de vida.
Cada vegada hi ha més veus que diuen que l'alimentació nutritiva que utilitzem per a l'individu és un excés de consum. Matthew Liao propossa al seu llibre que els nostres fills han de ser 15 centímetres més baixos de la mida actual mitjançant la ingeniería genètica i així contribuir contra la lluita contra el canvi climàtic.
Arne Hendriks, més radical que Liao, ha fixat la mida ideal humana els 50 centímetres. Per a anar avançant treball de quina és la ideal mida humana, nosaltres hem d'anar mentalitza'n-se de viure com si fórem nanos, mirant les coses des de baixa altura.
Els beneficis de l'exercici per al cos i el cervell són innombrables. Redueix les probabilitats de sofrir malalties cardiovasculars o càncer, evita l'obesitat i les dolències que provoca i fins i tot millora l'estat d'ànim. No obstant això molta gent no aconsegueix habituar-se a practicar esport amb regularitat. Per tots ells seria un somni comptar amb una pastilla que proporcionés els beneficis de l'activitat física sense haver de realitzar l'esforç. Des de fa molt de temps estan intentant trobar aquest fàrmac, com l’Institut de Salk a San Diego, que feia que els ratolins corregueren 270 minuts abans de cansar-se.
A més els autors de l’estudi van publicar que a part de millorar la resistència els ratolins van començar a aprimar i controlar els nivells de sucre. Aquest fàrmac ja va ser desarrollat en els 90, però no es va introduïr al mercat perquè una dòsis elevada d’aquesta augmentava el risc de càncer. Un dels problemes als quals s'enfronten els investigadors que volen desenvolupar píndoles que substitueixin els beneficis de l'exercici és la gran quantitat de mecanismes afectats per l'activitat física.
Sobre la possibilitat de crear un píldora, parla Miguel López, que treballa a la Universitat de Santiago de Compostela diu que, “el problema dels tractaments que busquen solucions a la desregulación de la massa corporal i l'obesitat és semblat al de la gent que treballa en càncer. El càncer és una proliferació anòmala de cèl·lules que no pot controlar-se, però l'origen d'un tumor és variat. En el cas de l'obesitat el problema és la quantitat de potencials dianes, de vies metabòliques, que si s'inhibeixen uns enzims s'activen unes altres. La redundància dels sistemes biològics relacionades amb l'obesitat és problemàtica.”
Els fòssils trobats en la conca del Vallès-Penedès en la dècada dels 90 confirmen ara que l'espècie Diplocynodon ratelii va habitar en la Península Ibèrica fa 16 milions d'anys.
El rèptil Diplocynodon ratelii habitava en ecosistemes boscosos entre llacunes i tolles en el que avui és Catalunya.L'estudi destaca la xicoteta grandària del rèptil, segons els cranis, de no més d'un metre de longitud total.
L'abundància dels fòssils de fauna trobats en els Casots fa que el grup de recerca tinga gran interès a reobrir les excavacions. Els cientificos pretenen recuperar més restes de fòssils que contribuïsquen a millorar el coneixement que es té sobre el paleoambient. Açò haurà de realitzar-se amb el vistiplau de l'Ajuntament de Subirats que és el propietari dels terrenys.
En 1993, un granger de Xina va trobar al seu camp un niu amb grans ous fosilitzats, hi destacava l’ esquelet d’un nadó dinosaure, de més de 66 milions d’ anys. El fòssil va arribar a Nord Amèrica als anys noranta i el varen tornar a Xina en 2015. Des de que el varen trobar, diversos científics han tractat de descobrir de quina espècie es tractava el nadó (Baby Louie).
Els paleontòlegs Darla Zelenitsky (Universitat de Calgary, Canadá) i Jun Chang Lü (Acadèmia Xina de Ciències Geològiques) van comparar el nadó amb espècies de dinosaures descrites prèviament i van resoldre el misteri. Baby Louie ha sigut identificat com l’embrió d’una nova espècie de ovirraptosaurio cenagnátido gegant.
Medeix 38 centimetros desde el morro fins a la cua, estudis diuen que aquests dinosaures podrien aconseguir els 8 metres d’alçada des de el morro fins la base de la cua i pesar més d’una tonellada. Aquestos dinosaures vivien en el Cretaci Superior, tant a Àsia com a Amèrica del Nord, açò vol dir que la espècie va estar molt dispersa pel món i era prou abundant i comú. Els paleontòlegs creuen que encara queden per descobrir fòssils a Xina, Corea, Mongolia i Nord-Amèrica.
Les begudes energètiques, s'han expandit de la mateixa manera que un incendi. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), afirma que aquestes denominades begudes energètiques no ens proporcionen energia sinó que l'única cosa que ens proporcionen és l'augment del risc de patir diversos trastorns.
Hi ha qui les confon amb begudes isotòniques. Tenen diversos punts en comú, com ho és una quantitat de sucre elevada, però a diferència de les begudes isotòniques, les energètiques contenen molta cafeïna (entre 70 i 400 mil·ligrams per litre).
Les vendes d'aquestes begudes augmenten cada any. El fet de beure aquestes begudes suposa assumir riscos, com són prendre massa sucre (una llanda conté l'equivalència a 20 cullerades de sucre); prendre massa cafeïna; i el més preocupant és que hui en dia estan mesclant aquestes begudes amb alcohol, és molt perillós, ja que la cafeïna que aquestes begudes contenen, emmascaren els efectes depressors de l'alcohol, i el consumidor pot continuar bevent sense trobar-se malament, una cosa potencialment letal.
L'invent incorpora una simple càmera, molt similar a les típiques webcams, que li permet fotografiar el que troba per augmentar així una base de dades. Un complex sistema d'intel·ligència artificial, li permet després aprendre de l'experiència i reconèixer, des de la seva memòria virtual, tots aquests objectes que veu, associant de manera automàtica un moviment determinat a cada objecte. Aquest mètode es coneix com a xarxa neuronal, i es tracta d'un model matemàtic que utilitza circuits de neurones artificials per resoldre tasques.
L'usuari ha de previsualizar un objecte, dirigir la mà cap a aquest perquè la càmera prengui una foto i li assigni una forma i grandària. El reconeixement de l'objecte es produeix en comparar el que veu amb les dades que té guardats, o amb els quals emmagatzema nous. La resposta es desencadena amb una sèrie de moviments memoritzats, per poder agarrar una gerra per la seva rosteix, usar tot el palmell de la mà, o agafar petits objectes amb tres, o dos dits.
La mà biònica aprèn amb cada moviment de manera ràpida, doncs la resposta és automàtica i no es necessita concentració, ni temps de pràctica per executar una acció, alguna cosa amb el que han de bregar els pacients que usen pròtesis corrents, controlades per senyals elèctrics dels músculs de la pell superficial del muñón. "Els pacients solament triguen entre 10 i 20 minutos a adaptar-se a ella", ha afirmat, en declaracions a EL MUNDO, Kianoush Nazarpour, director del projecte.
Un de cada 580 xiquets nascuts a Espanya pateix una de les famoses “enfermetats rares”. Per aquestes xifres s’ha posat en marxa la búsqueda de tests genètics millors per detectar mutacions o problemes.
Els tests actuals tenen una fiabilitat del 70%, una xifra molt baixa, per això, la empresa nordamericana Counsyl ja està treballant en un sistema molt millorat. Consta d’una seqüenciació completa de l'exó del gen que permet detectar 176 malalties amb una fiabilitat del 99%.
Per a ajudar als tests tambè fa falta robòtica. Han dissenyat robots analitzadors de milers de mostres d’ADN i braços per moure mostres. Encara és un sistema molt reduït però que te que seguir treballant-se.
El rorcual comú, el segon major animal del planeta, s'alimenta aquests dies al costat de les costes catalanes i passarà l'estiu fregant les valencianes
No fa falta recórrer molts kilòmetres del planeta per a veure la balena blava . El rorcual comú es passeja cada primavera per les costes del litoral català i en estiu se'n va cap a les costes valencianes .
Molts exemplars acudeixen aquests dies per a alimentar-se a les costes del Garraf en Barcelona , al costat de les platges de Sitges. Moltes d'elles passaran d'ací unes setmanes per sota dels penya - segats de Dénia (Alacant) .
Les seues dimensions són espectaculars: pot assolir als 24 metres de longitud ( el doble d'un autobús) i a les 70 tones de pes ( com una dotzena d'elefants africans . Però així i tot és difícil de veure-lo, ja que passa el 90% del temps submergit en l'aigua i sempre està en moviment fins i tot quan està dormint .
Quan aquest animal ix a la superfície no es comporta com els altres cetacis , és a dir no salta fora de l'aigua , ni alça la majestuosa cua abans de submergir-se.
L'alineament de dos grans llunes de Júpiter , ( Europa i Ío ) ha permès que puga'm observar amb millor claredat els fenòmens volcànics que ocorren en la superfície de Ío . El crater Loki Patera , que te un llac de lava actiu , ha sigut destruït per dos grans ones de lava opostes que han recorregut els seus 200 kilòmetres de diàmetre.
Aquesta és la conclusió que han arribat un equip d'astrònoms estadounidenses de la Universitat de California en Berkeley . Quan hi han analitzat les erupcions d'aquest volca que és el més actiu de tot el Sistema Solar . Aquestes dades han sigut publicades en la revista Nature en la que reconeix les observacions astronòmiques de Ío.
Els investigadors han estudiat una llum infrarroja que emet aquesta lluna volcànica de Júpiter , la temperatura del cràter a incrementat per un moviment.
Investigadors de l’Universitat Estatal d’Arizona proposen construir 10 milions de bombes impulsades per energia solar per a produir aigua i tirar-la per damunt de les cape de gel i així es congelaria ràpidament. Les bombes anirien connectades a molins de vent junt amb una boia perquè flotaren. El procés constituiria en la succió d’aigua del mar gelada i expendré-la en el gel en el llarg període d’hivern en l’Àrtic. Els científics diuen que així acceleraria la producció de gel.
Steven Desch,professor a càrrec del grup de científics, afirma en l'estudi que: “si això fóra possible restauraríem els nivells de fa 15 anys.”
La perduda de gel en l’Àrtic és preocupant, el gel reflecteix el 80% de llum solar, mentre que l’oceà absorbeix el 90%. Com menys gel hi haja més calor absorbeix la terra.
La construcció seria complexa i costosa, el preu estimat seria de 500.000 milions de dòlars, i sols és una teoria, de moment, que afirmen els investigadors. L’espessor de gel en l’oceà Àrtic s’ha reduït un 65% entre 1975 i 2012, i continuarà baixant segons la NASA.
![[Img #43321]](http://noticiasdelaciencia.com/upload/img/periodico/img_43321.jpg)
