S’han creat dos dispositius que avaluen els medicaments més adequats per al càncer,introduint-se en el cos i en el teixit tumoral viu, obrint el pas a més tractaments personalitzats per a càncers com el de mama, pell o pròstata o limfomes. Aquests dispositius permeten la selecció del tractament més eficaç per a cada individu, abans d'iniciar una teràpia sistèmica del càncer amb més efectes secundaris. A més poden agilitar el desenvolupament dels tractaments provant l'eficàcia dels medicaments candidats, en dosis molt xicotetes, alhora que eviten que els pacients presenten efectes secundaris. Encara que els investigadors poden ja examinar les cèl•lules o el teixit tumoral en un cultiu per a determinar la susceptibilitat o la resistència a un medicament, aquest mètode no capta el tumor en el seu microambient natiu, com les cèl•lules immunitàries o els gots sanguinis adjacents.
Per a provar l'acció dels medicaments directament en el tumor viu, l'equip d'Oliver Jonas en Cambridge i els seus col•laboradors de New York, van fabricar un microdispositiu implantable que administra fins a 16 medicaments o combinacions de fàrmacs diferents. Aquest dispositiu, llarg i cilíndric, de tres mil•límetres, i que conté diminutes borses de medicaments, es pot implantar dins d'un tumor amb una agulla com les quals s'empren en les biòpsies. Els medicaments creen “microrreactors” on interactuen amb el tumor. Al cap de 24 hores, s'extrau el dispositiu amb una agulla i s'analitza el teixit tumoral per a determinar la susceptibilitat a cada medicament o als medicaments combinats. Aquest dispositiu podria ajudar-nos a identificar els millors agents de quimioteràpia i les combinacions per a cada tumor abans d'iniciar l'administració sistèmica de quimioteràpia,aconseguint així, la precisió.
Per la seua banda, el grup de Richard Klinghoffer, va brodar el mateix problema d'una manera diferent. Els investigadors van dissenyar una plataforma de microinjecció portàtil que pot administrar petites dosis de fins a vuit medicaments o combinacions de medicaments dins del tumor. CIVO, com la criden, està dissenyada per a usar-se en tumors prop de la superfície de la pell, com el limfoma o els tumors cutanis i de mama. Al cap d'un a tres dies després de la injecció, el tumor es pot extraure per mitjans quirúrgics i així avaluar la capacitat de cada medicament per a destruir les cèl•lules canceroses adjacents. Aquest mètode va ser comprovat en ratolins, i va donar bon resultat, amb efectes secundaris molt lleus. Gràcies als comentaris dels pacients i dels metges es va refinar el disseny i ús del dispositiu en incorporar imatges per ecografia (ultrasò) per a dirigir la col•locació de les agulles. Quan es va tractar a gossos que ja patien limfoma, aquests tampoc van presentar senyals de toxicitat quan se'ls va injectar amb el dispositiu. Actualment s'està duent a terme un estudi clínic de CIVO en pacients amb limfoma.
La ciència permet portar el laboratori dins del pacient per a tractar el càncer
El càncer de pàncrees podria involucrar a altres òrgans, la qual cosa dificulta el seu tractament
«La forma en la qual es diagnostica el càncer de pròstata està en crisi»
Vídeo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada