La revista “Environmental Research Letters” ha publicat un nou estudi que mostra els grans riscos que comporta l'augment de temperatura si la radiació solar es deté abruptament una vegada aplicada. Als Estats Units, investigadors de la Universitat de Washington, han observat que el mètode de geoenginyeria, el qual consisteix en afegir partícules de sulfat a l'atmosfera per reflectir els rajos solars i frenar els fectes de l'escalfament global, podria ser un gran perill si aquest no es manté indefinidament i està acompanyat de reduccions estrictes de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquest mètode s'anomena SRM.
En la Universitat de Washington, l'autora principal de la recerca, Kelly McCusker, diu que partint de les simulacions que han fet, les regions on la majoria de la població pateix problemes alimentaris, és a dir, l'Àsia meridional i l'Àfrica subsahariana, quedarien afectades. A més, aquest augment de temperatura també afectaria a la biodiversitat. Per un altre costat, investigadors que van utilitzar un model climàtic senzill per estudiar diversos escenaris afectats per l'efecte hivernacle, van observar que la sensibilitat climàtica va tenir un menor impacte en la taxa dels canvis de temperatura i que aquestes taxtes es determinen per la quantitat d'emissions de gasos d¡efecte hivernacle i el temps que dura al realitzar l'SRM. La conclusió que extrau la principal investigadora d'aquest estudi és que l'unica manera d'evitar el risc de l'augment de la temperatura pel SRM és aconseguir reduccions simultànies molt fortes de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Notícia. Notícies relacionades: Ofensiva global per combatre l'escalfament del planeta. Solucions contra l'escalfament global. Vídeo:
Davant de l'excés de contaminació atmosfèrica que està patint el país asiàtic, farà cosa d'un any, el primer ministre de la República Popular Xina, Li Keqiang, va proposar la lluita contra la pol·lució de la mateixa manera que es va lluitar contra la pobresa dècades anteriors declarant així ''la guerra a la pol·lució''. Li Kequang va reconéixer que en molts llocs es trobaba l'anomenat efecte 'smog' i el Govern faria esforços per reduir les emissions de les partícules que creen la boira tòxica i a més s'intentaria millorar l'estructura industrial, augmentar l'eficiència energètica, reduir les emissions dels vehicles i prevenir i controlar les partícules transportades pel vent.
I amb la publicació del documental Under the dome (Baix la cúpula) s'ha tornat a resaltar la importància de fer front a la contamiació, s'ha despertat la consciència ecològica de la població.
L'11 de novembre del 2014, la Xina i els Estats Units signaven un pacte sobre el canvi climàtic i la cooperació en el camp de les energies renovables. Mitjançant aquest acord China es comprometia a assolir la seva cota màxima d'emissions de diòxid de carboni al voltant del 2030 i a partir d'ací començar a disminuir-la i també es comprometia a aconseguir que el 20% de l'energia total consumida provinguera d'energies renovables.
El ràpid procés d'industrialització a China ha provocat moltíssimes conseqüències en el seu ecosistema. Però la declaració de "guerra contra la pol·lució" i el pacte amb els Estats Units van fer de 2014 un any clau per al medi ambient a la Xina.
També el Ministeri de Ciència i Tecnologia treballa en un pla quinquennal destinat al control de la pol·lució estudiant l'origen i algunes solucions.
Per tant, Xina ha potenciat en els útlims anys plans destinats a la millora de les condicions mediambientals amb la promoció de la investigació científica i tecnológica.
Així que es manté l'esperança de reduir la contamiació i millorar les energies, i es confía en el compliment dels objectius marcats per a 2013, ja aque hi ha un compromís ferm per les autoritats i un gran desig d'aconseguir-ho per part de la societat.
Més de la meitat dels descobriments actuals amb aquest telescopi es basen en les observacions emmagatzemades a la biblioteca astronòmica d' ESAC .
ESAC, que alberga els equips científics de totes les missions d'astronomia i d'exploració del Sistema Solar de l'ESA i és per tant un dels focus de l'astronomia mundial .
Més d'un centenar dels seus científics es van reunir per rememorar, entre espectaculars imatges.
El telescopi espacial Hubble de la NASA i l'ESA, que compleix 25 anys , és el telescopi més productiu de la història de l'astronomia i el que millor ha mostrat al públic la immensitat del cosmos.
ESAC alberga ara les gairebé 1,2 milions d'observacions realitzades al llarg de la vida del telescopi . És un " tresor astronòmic " que creix mensualment a 2.300 noves observacions, i ocupa 90.000 gigabytes . Les anàlisis de les publicacions científiques amb dades del Hubble revelen que el 60 % d'aquests treballs es basen avui no en observacions noves, sinó en dades de l'arxiu.
El telescopi ja ha permès retrocedir fins a uns 500 milions d'anys després del Big Bang , i ha fotografiat les que probablement són les primeres poblacions de galàxies en l'univers.
Es diu Hiperió , té forma de creïlla i la seva superfície porosa recorda a una esponja.
Es tracta d'una de les llunes del planeta Saturn.
L'estrany aspecte va ser mostrat en detall per la sonda Cassini en 2005. Una dècada després de l'arribada d'aquesta nau al sistema de Saturn , l'Agència Espacial Europea ( ESA ) ha tornat a difondre aquesta icònica imatge de la missió que va ser presa el 26 de setembre de 2005 durant una maniobra d'aproximació a aquesta lluna.
Aquesta lluna, que mesura 410 x 260 x 220 quilòmetres, és un dels cossos irregulars de major grandària del Sistema Solar. El seu estrany aspecte, és a causa que té una densitat molt baixa per la seva grandària.
És molt porosa, i presenta un gran nombre de cràters de totes les formes i mides cobrint la seva superfície. Els científics pensen que està composta majoritàriament per aigua congelada, amb petites incrustacions de pedra.
A Europa el ritme de l'escalfament ha estat 0,2 ºC per sobre de la mitjana mundial. La dècada del 2002 al 2011 ha estat la més càlida registrada i en el que portem de segle XXI.En Espanya, el panorama empitjora: la temperatura mitjana espanyola augmenta més del 0,5 ºC cada dècada des de principis del segle XX a temps que es afegeix una disminució de les precipitacions.
Gómez Cantero, geògraf i climatòleg, responsable de l'informe Canvi Climàtic a Europa 1950-2050 recalca que amb un augment de temperatura de 2 ºC al sud d'Europa tindria un clima semblant al nord d'Àfrica i el nord d'Europa tindria un clima similar al que ara té al sud.
A diferència d'altres informes, el de Gómez Cantero planteja algunes solucions per combatre el canvi climàtic, com transformar el model productiu actual i de consum, en particular l'energètic i l'alimentari ". A més, el seu objectiu és "arribar a la major part de la població perquè prenguen consciència i entenguin com ha estat el canvi climàtic i com es veurà afectada la seva població i el seu entorn". La cimera climàtica que se celebrarà a París aquest mes de desembre, marcarà l'agenda dels mitjans de comunicació en els propers mesos i suposa una nova oportunitat per a governs i ciutadanies d'afrontar un problema que afecta a tots. Noticia original
Les abelles porten de cap a científics i ecologistes per l'alt declivi de la seva població a tot el planeta, s'ha descobert que el borinot comú i l'abella europea no són capaços de detectar la presència dels tres pesticides neonicotinoides més comuns, que actuen en el sistema nerviós central dels insectes, per poder evitar-los. És més, el més sorprenent és que les abelles mostren una preferència pels aliments que contenien aquests pesticides. Una coautora del treball a l'Institut de Neurociències de la Universitat de Newcastle (Regne Unit) explica que les abelles no poden distingir els neonicotinoides en el seu menjar i, per tant, tampoc evitar-los. Això les posa en risc d'intoxicació quan mengen nèctar contaminat. A l'abril de 2013, la UE va introduir una prohibició temporal sobre la utilització dels plaguicides neonicotinoides en els cultius en flor, mentre es demana més informació científica i tècnica atès que diversos estudis han demostrat que els pesticides neonicotinoides tenen efectes negatius en la recerca d'aliment de les abelles i en la salut de les seves colònies. Com a conseqüència, la preocupació pública sobre l'impacte d'aquests pesticides en els pol·linitzadors ha crescut.
Paleontòlegs del Grup de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències (U.N.E.D.) i de la Fundació Conjunta Paleontològica de Terol-Dinópolis descriuen en la Revista científica Cretaceous Research fòssils d'una nova tortuga d'aigua dolça. L'estudi ha sigut possible a partir de 3 fòssils de tortuga perteneixents al jaciment Mina Santa Maria del Arinyó. Li han posat el nom deToremys Cassiopeia. Així Toremys és ara la tortuga pleurostèrnida més moderna a escala mundial, procedeix dels sediments d'Albiense. Gràcies a aquesta informació ara es pot investigar més sobre l'evolució de les tortugues d'aigua dolça a Espanya. A més a més, en aquest jaciment també és van descobrir: un nou dinosaure teròpode, dos nous cocodrils i tres nous ostracodes, entre altres.
Va ser el primer fiasco del genoma humà, o açò es creia. Quan es va presentar el llibre de la vida a principis de segle, una de les dades més xocants va ser la presència de dotzenes de gens bacterians intercalats entre els pròpiament humans, però la cremor va durar ben poc, i la conclusió va ser atribuïda a un error. No ho era. Quinze anys després d'aquella encesa polèmica, una anàlisi que es beneficia dels grans avanços recents de la genòmica demostra per sobre de tot dubte que nostre ADN conté 145 gens d'origen microbià. I són importants.
El treball d'Alastair Crisp i els seus col·legues de la Universitat de Cambridge no es limita a l'ADN humà, sinó que examina els genomes d'altres 9 espècies de primats, 12 de mosques i quatre de cucs, a més d'una anàlisi parcial d'altres 14 vertebrats.Aquesta àmplia perspectiva al llarg de l'evolució demostra que la donació de gens per altres espècies (transferència horitzontal, en l'argot) és comú en els animals, i que dóna lloc a desenes o centenars de gens d'origen microbià actius en segons quina espècie. Els resultats es presenten en Genome Biology.
Els gens importats dels bacteris i altres microbis cobreixen funcions que no semblen triades a l'atzar: la gran majoria tenen relació amb el metabolisme, la cuina de la cèl·lula, o conjunt de reaccions químiques que gestionen els seus fluxos d'energia i la regeneració dels seus components. El cor del metabolisme és constant –i universal en la biologia—, però l'adaptació de cada espècie al seu entorn local requereix sovint noves aptituds metabòliques per a gestionar les singularitats químiques del mitjà: ací és on els gens importats dels bacteris poden resultar crucials.
En la nostra espècie, els investigadors han confirmat 17 gens que ja eren sospitosos de procedència estrangera, i han identificat 128 addicionals. Un d'ells és el gen ABO responsable del grup sanguini. Els altres estan en la seua major part relacionats amb el metabolisme dels greixos i els aminoàcids, la resposta immune, la inflamació i les activitats antioxidants de la cèl·lula. Com es veu, bona part de la nostra interacció amb el món microbià es basa en gens adquirits dels propis microbis.
Cap d'aquests gens és una adquisició recent: les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats, al llarg de la tortuosa història evolutiva dels vertebrats. Però açò mateix és una indicació de la seua importància, ja que han estat funcionant durant desenes de milions d'anys.
La donació de gens entre espècies, o transferència horitzontal, és qualsevol cosa menys una sorpresa en el món microbià. Els bacteris s'intercanvien gens amb tal eficàcia que, segons una estimació recent, més del 80% dels gens bacterians han estat implicats en algun moment de l'evolució en un intercanvi entre espècies. Aquest mecanisme explica, entre moltes altres coses, la facilitat amb que els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics, i el perill que ceps microbians innocus es convertisquen en virulentes de la nit al dia.
Les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats
És en el món animal on la transferència horitzontal era fins ara polèmica, excepte en casos molt especials. Per exemple, se sap que els cucs nematodes han adquirit gens de bacteris i fins a de plantes, i que alguns escarabats han importat gens bacterians que ara els permeten digerir les llavors de cafè. També hi ha insectes de la família dels àpids que han importat gens per a la síntesi dels carotenoides (els colorants de la tomaca i la carlota) que els confereixen una coloració taronja útil en el seu entorn.
“Est és el primer estudi que mostra l'amplitud amb que la transferència horitzontal de gens ocorre en els animals, inclosos els humans, donant lloc a centenars de gens forans actius”, explica el primer autor del treball, Alastair Crisp, de Cambridge. “De manera sorprenent, lluny de ser un fenomen rar, resulta que la transferència de gens ha contribuït a l'evolució de molts animals, potser de tots ells, la qual cosa implica que hem de reconsiderar la forma en què pensem sobre l'evolució”.
Els donants de gens no són solament bacteris, sinó també protistes (organismes unicel·lulars eucariotes, és a dir, fets del mateix tipus de cèl·lula que constitueix el nostre cos) i virus. Aquests últims són particularment importants en l'evolució del nostre llinatge, els primats. També hi ha alguns gens procedents de fongs, que són la principal raó de la polèmica original: es va pensar que s'havia descartat la seua procedència per transmissió horitzontal, quan solament s'havia descartat el seu origen bacterià.
Estem acostumats a veure als bacteris com l'enemic a batre. Però també són part de la nostra lògica més profunda.
La tecnologia ha posat a l'abast per primera vegada la possibilitat de corregir el genoma humà en la línia germinal , és a dir, en l'ADN que es transmet a les següents generacions. Els investigadors han provat en ratolins que és possible destruir selectivament els mitocondris malalts en òvuls o embrions primerencs, i ja col·laboren amb clíniques de fertilitat per provar la seguretat del mètode en humans.
La immensa majoria dels 20.000 gens humans es troben en el nucli de cada cèl·lula, però hi ha uns 50 que no estan en el nucli, sinó en els mitocondris, les factories energètiques de la cèl·lula. En la fecundació, el òvul i l'espermatozoide aportin els seus gens nuclears a parts iguals, però els mitocondris les posa solament l'òvul: per aquest motiu els gens mitocondrials es transmetin solament per línia materna. Quan algun d'aquests gens és erroni, resulten malalties genètiques, també transmeses solament per la mare.
Encara que aquestes malalties mitocondrials són una minoria de les dolències hereditàries, resulten en condicions molt greus, amb fallades catastròfiques en els òrgans i teixits que més energia necessiten, com el cervell, el cor i el fetge. Inclouen diversos tipus de demència i neurodegeneración, diabetis, infart, disfunció hepàtica, pèrdua de visió i sordesa, totes elles sense cura.
Poder corregir-les en l'òvul o poc després de la fecundació lliuraria als fills (no solament a les filles) d'aquestes tares, i també a tota la seva descendència futura. El equip de Juan Carlos Izpisúa en el Institut Salk de California , junt a científics de Miami, Kobe, Urbana, Barcelona Pekín, han aconseguit aplicar les modernes tècniques d'edició genòmica per impedir el pas de mutacions mitocondrials a la descendència.
La tècnica del Salk no requereix donacions d'òvuls. Simplement, dirigeix un sistema d'enzims que tallen l'ADN (endonucleasas) específicament contra els gens mitocondrials mutants. Les malalties mitocondrials tenen una peculiaritat important. Una cèl·lula té solament un genoma nuclear, però molts genomes mitocondrials (de 100 a 100.000), i el més comú és que alguns siguin normals i altres mutants.
Va ser creada pel metge americà Peter D’Adamo, que defensa l'existència d'unaalimentació per a cada tipus de sang (A, B, AB i O), sense considerar el factor Rh negatiu o positiu. Segons això, cada grup està més predisposat a certes malalties més que els altres, podent compensar-se aquestes tendències ambl'alimentació i tractaments antiestrés adequats a cada grup sanguini
.La dieta mostra els aliments que redueixen o augmenten el pes, d'acord amb cada tipus sanguini.
Per exemple, el sistema digestiu de les persones del grup O està adaptat per a tindre una dieta rica en proteines i verdures, i els individus del gruo A necesita una dieta forta en llegums, fruites, verdures i cereals. Encara que no es una dieta equilibrada són els elements necesaris per al nostre organisme, i amb l'ajuda d'un metge especialitat deuria de crear-se una diata mitjançant aquesta informació.
Hi ha persones que poden arribar a obsessionar-se respecte a que si un aliment és del seu grup o no i no voler menjar absolutament gens si no és del seu grup per porder desenvolupar immediatament les malalties de les quals avisa el creador de la dieta. La dieta equilibrada requereix una ingesta de tots els principis immediats en la seva adequada proporció, en funció de l'activitat física desenvolupada i del balanç energètic de cada individu.
La dieta ha d'estar composta de forma equilibrada per proteïnes, hidrats de carboni, lípids, vitamines, minerals i altres elements perquè no s'ocasionin trastorns derivats per manques ni excessos.La prohibició d'aliments fa que la dieta estigui associada amb sensacions de gana i sofriment, i indueix a la pèrdua de massa lliure de greix, en comptes de massa grassa.
Un estudi internacional
liderat per el Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha donat un altre
pas endavant en la lluita contra el càncer de
colon.
Els resultats d'un assaig
clínic en el qual van participar més d'un millar de pacients amb
càncer colorrectal metàstatic van concluir, que l'ús del fàrmac
ramucirumab combinat amb
quimioteràpia, augmenta un 16% la supervivència dels malalts amb pronòstic molt
greu i pot convertir-se en una opció com a segona línia de
tractament quan fallen o deixen de fer efecte els primers fàrmacs.
Els estudis mèdics ja han
probat que la inhibició del procés de angiogènesi( creació de
vasos sanguínis a través dels quals , el tumor aconsegueix
alimentar-se i crèixer) a través d'un fàrmac junt a la
quimioteràpia afavoreix el efecte de la quimioteràpia en la primera
línia del tractament.
En aquest estudi, el que
es fa és afegir altre anticòs quan ha fallat el primer.
Un equip, estudia ara com
pot revertir aquesta trobada i quina és la seua eficàcia en
pacients que es troben en graus menys avançats de la malaltia.
Aquest assaig, també ha
provat que el risc de progressió de la malaltia s'ha reduït en un
21% i s'ha ensenyat la efectivitat del fàrmac en tots els subgrups
de tumors colorrectals.
Segons un estudi recent , la visió de les dones i els homes canvia.
Les dones son millor diferenciant colors , mentre que els homes tenen una major facilitat
per a percebre els moviments ràpids i les distàncies. Possiblement aquest fet ve determinat per les funcions primitives de cada gènere.
En la major part dels homes el espectre visible, requereix una longitud de ona un poc més llarga que en les dones amb el fi d'experimentar el mateix to.
A més, atès que les longituds de ona més llargues van associades amb els colors més càlids, per exemple un to taronja pot parèixer més roig per a un home que per a una dona i en l'herba, les dones la diferencien de forma més verda que els homes, que la veuen en un to més grogenc.
El estudi també es va donar compter de que els homes tenen més dificultat en distingir entre sombres en el centre del espectre de colors: blaus , verds i grocs.
Finalment , també es va poder arribar a la conclusió de que els homes tenen més capacitat en la detecció d'objectes cambiants en la llunyania. Els resultats donen suport a la hipòtesi de la visió del caçador-recol·lector que sosté que els sexes desenvoluparen distintes habilitats psicològiques per adaptar-se als seus papers prehistòrics.
L'Institut Català de la Salut (ICS) està realitzant, a través de la seua xarxa d'atenció primària, més de 2.500 proves a l'any per a detectar precoçment l'alzheimer. El programa de selecció rigurosa que va posar en marxa l'ens públic en 2006 a Girona ja s'ha estès a diversos centres sanitaris de l'Àrea Metropolitana Nord i ha permès reduir els temps d'espera per a accedir a l'especialista. L' ICS ha decidit desenvolupar-ho també en cinc centres d'atenció primària de Lleida.
El programa de cribratge està dirigit a usuaris d'atenció primària que tenen alteracions en la memòria. A través del Sistema Informatitzat de Suport al Diagnòstic de Demències per a l'Atenció Primària (SISDDAP, en les seues sigles en català), els professionals registren les dades i proves realitzades als pacients que sospiten que estan desenvolupant un trastorn cognitiu. La informació arreplegada es remet a una unitat especialitzada que s'encarrega de decidir l'estratègia diagnòstica a seguir. L'any 2013 el SISDDAP a Girona va registrar 1.058 valoracions, la qual cosa suposa un increment del 67% respecte a l'any anterior. En l'àrea Metropolitana Nord funciona des de fa dos anys en l'atenció primària del Vallès Oriental i els hospitals de Mollet, Granollers i Sant Celoni, on cada any s'han dut a terme unes 1.500 valoracions.
El sistema de detecció precoç pretén iniciar el tractament de forma més immediata i donar pautes a pacients i familiars de com combatre l'avanç de la malaltia. Segons el Departament de Salut, a Catalunya hi ha unes 112.000 persones afectades per l'alzheimer. -Notícia original -Més investigacions -Alzheimer relacionat amb altres malalties Informació SISDDAP:
La grip, aparentment, fa estralls cada any a tot el món. A Espanya, per exemple, causa el 18% de les baixes laborals, segons dades dels especialistes en medicina del treball. Però potser la grip no siga la vertadera culpable d'aqueixes baixes. Un nou estudi internacional suggereix que els adults majors de 30 anys solament la pateixen un parell de vegades cada dècada. “Hi ha un gran debat respecte a la freqüència amb la qual la gent pateix una grip, i no una malaltia similar. Els seus símptomes poden, a voltes, ser causats per virus del refredat comú, com els rinovirus o els coronavirus”, explica en un comunicat Adam Kucharski, epidemiòleg de l'Imperial College de Londres (Regne Unit) i coautor del TREBALL. L'equip de científics va prendre mostres de sang a 151 persones del sud de Xina a la recerca d'anticossos generats entre 1968 i 2008. L'organisme produeix aquestes proteïnes defensives quan detecta enemics, com a virus i bacteris nocius. Cada anticòs és específic i deixa un rastre en la sang durant anys encara que haja passat la malaltia. “Aquesta és la primera vegada que es reconstrueix la història d'infeccions d'un grup humà a partir de mostres sanguínies modernes”, assegura Kucharski.
Els seus resultats, publicats en la revista científica PLOSBiology, mostren que els xiquets tenen grip, de mitjana, cada dos anys. A mesura que una persona compleix anys, les infeccions per grip són menys freqüents, fins a consolidar-se un ritme de dos per dècada a partir dels 30 anys d'edat.“Hem observat que la grip és molt menys comuna del que es pensa. En la infantesa i en l'adolescència és molt més freqüent, possiblement perquè ens barregem més amb altres persones”, assenyala Steven Riley, també epidemiòleg de l'Imperial College. La freqüència exacta de les infeccions, afirmen els autors, varia depenent dels nivells de presència del virus en la regió i de l'abast de les campanyes de vacunació. “Els resultats de l'estudi em semblen molt raonables. És la meua pròpia experiència. Jo tinc una grip forta cada cinc anys”, opina Luis Enjuanes, director del Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia. “Els símptomes produïts pels virus respiratoris s'assemblen massa i en els hospitals no es fan anàlisis per a esbrinar el virus exacte que els provoquen, llevat que tingues una bronquitis”, afig Enjuanes, alié al nou estudi. Els resultats no posen en dubte les campanyes anuals de vacunació, segons els autors Per a l'epidemiòleg Adam Kucharski, les seues conclusions no posen en dubte les campanyes anuals de vacunació contra la grip. “Encara que els adults tinguen grip solament dues vegades cada dècada, açò es tradueix en moltes malalties i, en alguns casos, fins i tot en morts”, apunta. Cada any, la grip comuna causa entre tres i cinc milions de casos de malaltia greu i entre 250.000 i 500.000 morts a tot el món, segons l'Organització Mundial de la Salut.
A més, Kucharski recorda el fenomen de la reactivitat creuada, pel qual una infecció per un tipus de virus serveix per a reactivar les defenses generades per infeccions anteriors per virus similars. “Els nostres resultats mostren que el nivell de reactivitat creuada entre diferents ceps del virus de la grip disminueix ràpidament amb el temps, ja que els virus evolucionen i la resposta immune contra un virus no serà tan efectiva uns pocs anys després. La vacunació anual, per tant, pot ajudar a reduir el nivell de malaltia en una població”, explica a Matèria.
Encara que l'estudi s'ha dut a terme a Xina, en col·laboració amb altres investigadors britànics, xinesos i nord-americans, Kucharski sosté que els seus resultats són extrapolables a Europa i a altres regions del planeta.
La polèmica antioxidant-càncer és antiga. La va iniciar fa temps Linus Carl Pauling (1901-1991), l'únic Nobel premiat dues vegades individualment, en 1954 amb el Nobel de Medicina i en 1962 amb el de la Pau.
Les contribucions científiques de Pauling van ser extraordinàries en camps tan diversos com la química quàntica, química inorgànica i orgànica, metal·lúrgia, immunologia, anestesiologia, psicologia, decaïment radioactiu, etcètera. Alguns exemples: en 1932 concebia el concepte d'electronegativitat, en 1939 el d'orbitals atòmics, essencial als enllaços químics; durant la segona guerra mundial va treballar sobre substituts del plasma sanguini; després, va descobrir la primera “malaltia molecular”, mitjançant difracció de rajos X, va veure el entrollamient helicoïdal alfa de les proteïnes, la qual cosa li va portar a un model de triple hèlix de l'ADN molt aproximat al de doble hèlix de 1953 de Watson i Crick, els qui havien accedit a les fotografies de difracció de l'ADN fetes per Rosalind Franklin, mentre que Pauling no va poder fer-ho perquè el Departament d'Estat americà havia retingut el seu passaport a causa del seu pacifisme; en Enzimologia va demostrar les característiques dels estats de transició; en Immunologia la interacció antigen-anticòs.
En el recent i extens article de Watson, esmentat prèviament (consultable en la referència final d'aquesta divulgació), reclama un canvi d'estratègia en la recerca oncològica, doncs “Ha arribat el moment de preguntar-se de debò si l'ús d'antioxidants no és més probablement una causa de càncer que una manera de prevenir el càncer” ja que la radioteràpia i la quimioteràpia necessiten molècules oxidants en les cèl·lules per ser eficaces.
La majoria dels oncòlegs opinen que, efectivament, el paper dels antioxidants per prevenir el càncer és ara com ara solament una hipòtesi, a més molt discutida, encara que, citant a Carl Sagan, «l'absència d'evidència no significa l'evidència d'absència». Però això no demostra que l'enfocament actual de l'abordatge del càncer sigui erroni pel que la medicina personalitzada sembla el futur més raonable.
Fins
ara era una creença comuna que en el ventre matern els fetus es
trobaven molt bé protegits en una placenta estèril i que era
després del seu naixement quan desenvolupaven el seu propi
microbioma. És erroni, el grup investigador liderat per Kjersti
Aagaard, de l'Hospital Infantil de Texas en Houston, ha caracteritzat
els bacteris de 320 placentes que van ser analitzades genèticament.
Les seves deduccions indiquen diversos fets fins ara desconeguts. Els
bebès en el ventre matern no estan tan protegits del món exterior
com es podria pensar i la placenta alberga un ecosistema únic de
bacteris que semblen tenir un sorprenent origen, ja que són molt
semblades a les existents en la boca de la mare. Els autors sospiten
que els microbis orals podrien lliscar-se en el torrent sanguini i
niar en la placenta. Els bacteris no patògens que viuen en la
placenta tenen importantíssimes funcions quotidianes, com les de
metabolitzar vitamines i cofactors (per exemple, biotina i àcidfòlic) en nivells saludables per al fetus en desenvolupament.
Les
alteracions de la comunitat bacteriana de la placenta podrien
explicar per què algunes dones donen a llum abans d'hora, i també
podria guardar relació amb la manera en què la dieta d'una dona
embarassada afecta al microbioma de la seva placenta i al de la seva
descendència, i com a resultat, afectar el risc de malalties
diverses del nen, des de l'obesitat a l'autisme. Segons el Dr.
Aagaard “Els diferents nutrients en la dieta de la mare són un
gran factor determinant de com s'instal·len els microbis en la
placenta”.
Entre l'àmplia gamma de bacteris presents en la
placenta es troben diverses necessàries per la metabolizació
d'algunes de les vitamines i nutrients que necessita el fetus. La
sorpresa va ser que les espècies bacterianes placentàries són més
similars a les oposades normalment en la boca d'un adult, que les de
la vagina o l'intestí. “La placenta té la seva pròpia ecologia i
aquestes no eren els bacteris que esperàvem”, diu James *Kinross,
un cirurgia de còlon en l'Imperial College de Londres que investiga
els bacteris intestinals. “La majoria de la gent hauria esperat que
se semblessin a la flora vaginal, a causa de la seva
proximitat”. Noticia original:
Una dieta variada i completa en certs nutrients, com el omega-3 (salmó, sardines o tonyina), contribueix al fet que el rendiment intel•lectual d'una persona siga major. Els àcids grassos omega-3 són molt importants per a les funcions del cervell, com també ho són el ferro, el iode i la vitamina B12, que interactuen en el desenvolupament cognitiu. S'ha observat que en persones que tenen una anèmia ferropènica o nivells de iode o de vitamina B12 molt baixos, acaben estant afectades les seues funcions neuronals, de concentració o d’assimilació. El que té d'especial l’omega-3, és un component que es diu DHA, que és part de l'estructura original del cervell, molt important per a moltes funcions cognitives. També s'ha descobert que l'exercici físic ajuda al cervell a nodrir-se d’omega-3 i fins i tot a formar-ne.
El bròquil és l'estel de la vitamina K, juntament amb les cols de Brussel•les i les verdures de fulla verda. Aquesta vitamina juga un paper molt important en funció en la coagulació de la sang i en tractaments per a l'Alzhèimer.
Les ametles i les nous, per la seua banda, contenen precursors de omega-3, vitamina I i magnesi, que permeten mantenir el nivell de concentració durant un temps i aporten gran quantitat de proteïnes.
Els fruits rojos, com els aranyons i les maduixes, són uns grans aliats per a augmentar l'atenció i fixar la memòria. I diversos estudis van demostrar que els aranyons propiciaven la concentració durant diverses hores, sent útils per a estudiants.
El cervell té un nivell de consum energètic tremendament alt, i quasi tots aquests processos de producció d'energia produeixen molt estrès oxidatiu, així els flavonoides, uns pigments naturals dels vegetals la capacitat dels quals com a antioxidant allibera i neteja el cervell de tota aqueixa oxidació. Els trobem en les pomes i els cítrics, també han descobert que els flavonoides de la xocolata negra posseeixen també un potencial revitalitzant en cervells ja desgastats per l'edat.
Així que per a cobrir les necessitats de ferro es recomana incorporar a la dieta carns roges i vegetals verds; per a mantenir òptim l'estat del iode, n'hi ha prou amb una culleradeta de sal iodada al dia, i en el cas de la vitamina B12, convé consumir diàriament un got de llet o dos, carn, peix (preferiblement blau), ou, fruites i verdures.
Una anàlisi, gràcies als avanços recents de la genòmica, demostra que el nostre ADN conté 145 gens d'origen microbià. I són importants.També es va examinar el genoma d'altres espècies donant-nos una àmplia perspectiva al llarg de l'evolució demostrant que la donació de gens per altres espècies (transferència horitzontal) és comuna en els animals, i que dóna lloc a desenes o centenars de gens d'origen microbià actius en segons quina espècie.
Els gens importats dels bacteris i altres microbis cobreixen funcions que no semblen triades a l'atzar: la gran majoria tenen relació amb el metabolisme permetent l'adaptació de cada espècie al seu entorn local, la qual cosa requereix sovint noves aptituds metabòliques. Ací és on els gens importats dels bacteris poden ser imprescindibles.
En la nostra espècie, els investigadors han confirmat 17 gens que ja eren sospitosos de procedència estrangera, i han identificat 128 addicionals. Un d'ells és el gen ABO responsable del grup sanguini. Les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats.
Els bacteris s'intercanvien gens amb tal eficàcia que més del 80% dels gens bacterians han estat implicats en algun moment de l'evolució en un intercanvi entre espècies.
Aquest estudi mostra l'amplitud amb que la transferència horitzontal de gens ocorre en els animals, inclosos els humans, donant lloc a centenars de gens forans actius que contribueixen a l'evolució de molts animals.
Els donants de gens no són solament bacteris, sinó també protistes i virus. També hi ha alguns gens procedents de fongs.
Estem acostumats a veure als bacteris com un enemic, però també són part bàsica del nostre funcionament.
Una nota de premsa de l'ambaixada de Finlàndia es fa ressò del descobriment de científics de la Universitat d'Hèlsinki que escoltar música clàssica modula de manera positiva els gens que són responsables de la funció cerebral.
Escoltar música representa una funció cognitiva complexa del cervell humà, que és coneguda per induir canvis positius en la capacitat d'aprenentatge i comprensió. No obstant això, el mecanisme molecular subjacent a aquests efectes és poc conegut. Un equip finlandès ha investigat com escoltar música clàssica afecta els perfils d'expressió genètica dels escoltants. Tots els participants en les proves de l'estudi van escoltar el concert per a violí Nro 3, G major, K.216, de W.A. Mozart, que dura 20 minuts.
Encara que escoltar música és comuna en totes les societats, poc se sap sobre els seus determinants biològics. D'acord a aquest estudi finlandès escoltar música clàssica podria tenir un efecte positiu sobre la salut del cervell, en estimular l'activitat beneficiosa de certs gens i inhibir la influència perjudicial d'uns altres.
Escoltar la música va enfortir l'activitat dels gens implicats en la producció i transport de dopamina i la neurotransmisió sináptica mentre que, d'altra banda, va inhibir l'activitat dels gens que intervenen la neurodegeneració, la qual cosa atorgaria a la música un paper neuroprotector.
Alguns dels gens activats van ser els mateixos que són coneguts com a determinants de la capacitat de cantar en les aus canoras. Això, segons la Dra. Irma Järvelä, de l'equip d'investigadors, podria suggerir algun antecedent evolutiu comú, entre aus i humans, per a la percepció de sons.
Les troballes donen nova informació sobre el sustent genètic molecular de la percepció de la música dins del procés evolutiu i podrien portar a una millor comprensió dels processos que operen darrere de la musicoterapia.
L'Agència Europea del Medicament ha rebut una petició d'aprovació d’un nou tractament per a una malaltia rara: la hiperamonemia, acumulació d'amoni en la sang per culpa d'una mutació que impedeix el correcte metabolisme (processament) del nitrogen present en les proteïnes (aquest àtom és clau en els aminoàcids, les baules que formen les proteïnes, com indica l'arrel amino del seu nom). En un organisme sa, aquest nitrogen acaba excretant-se per l'orina en forma d'urea. Quan el procés falla, es forma amoníac que va al cervell i causa una important discapacitat física i intel•lectual i fins i tot la mort del nen.
La teràpia, desenvolupada per Cytonet, consisteix a injectar cèl•lules hepàtiques sanes al fetge del nounat. Amb això s'aconsegueix solucionar l'error congènit. N'hi ha prou amb recuperar un 2% de la funció hepàtica perquè els efectes es reverteixin.
Actualment, la millor solució per a aquests nens, que comencen a sofrir la malaltia quan neixen perquè la mare no pot encarregar-se d'eliminar el nitrogen, és un trasplantament de fetge. Hi ha possibles tractaments com: restringir la ingesta de proteïnes, fàrmacs que eliminen el amoniac per una via diferent de la urea, hemodiàlisi, però són solament solucions temporals
La malaltia, quan la mutació afecta a tot el fetge, pot fer que en 48 hores, un nen sa, segons es va acumulant l'amoni en el seu cervell, deixi de menjar, presente hipotèrmia, hipotonia, i entri en un coma hepàtic. Si no es posa remei, en 72 hores pot haver mort, i no se sobreviu una setmana.
La idea del tractament amb cèl•lules hepàtiques sanes és fer de pont fins al trasplantament.
L'investigador admet que es tracta d'un desenvolupament complex. Es tracta d'investigar amb nens que no tenen pràcticament opcions. Ja en 2007 la EMA li va concedir la consideració d'un tractament orfe (indicat per a malalties poc freqüents o rares), la qual cosa permet simplificar els tràmits. D'acord amb l'últim recompte de la EMA, si s'aprova aquest tractament serà el número 82 específic per a una malaltia rara.
Malgrat que en l'última dècada s'ha avançat en la comprensió de la biologia d'aquest tipus de tumor, fins a la data no s'han trobat dianes terapèutiques que puguin revertir en millors tractaments. Oncòlegs espanyols i nord-americans apunten a un canvi de rumb: el possible potencial de la immunoteràpia.
Aquest tractament, al costat d'altres que poden augmentar la supervivència dels pacients de forma significativa, i fins i tot reconsiderar la naturalesa d'aquesta malaltia.
El fet que els estadis inicials siguin asimptomàtics dificulta el seu diagnòstic primerenc i, per tant, la millora de la supervivència.
Si aquesta hipòtesi es confirma, la supervivència a cinc anys només podrà millorar si es dissenyen tractaments adjuvants sistèmics que superin i complementin solucions locals com la cirurgia. Una altra implicació fonamental d'aquesta hipòtesi és que caldria implantar les tècniques de diagnòstic de forma molt precoç.
D'altra banda, si en el passat el càncer de pàncrees era considerat resistent a la immunoteràpia, recents investigacions en pacients amb metàstasi han llançat resultats positius en aquesta direcció. Un exemple d'això són les vacunes GVAX, que contenen cèl•lules tumorals que estimulen el sistema immunitari del pacient. Alguns estudis apunten, per exemple, al decisiu paper dels teixits de sosteniment del pàncrees (l'estroma) en el desenvolupament d'aquest tipus tumoral. A més, es creu que els tractaments neoadjuvants podrien millorar els efectes de la quimioteràpia i la radioteràpia i permetrien el tractament primerenc del càncer de pàncrees metastàtic.
A Espanya es registren gairebé 4.000 nous casos anuals -un 53% d'ells en homes i un 44% en dones-, diagnosticats en la seva major part entre els 65 i els 75 anys. Cada any moren al nostre país al voltant de 2.400 homes i 2.000 dones per aquesta malaltia.
Uns astrònoms han descobert una sèrie de rares galàxies nanes que orbiten al voltant de la nostra, la Via Làctia. La seva troballa podria aportar pistes per desentranyar el misteri de la naturalesa de la matèria fosca.
Nou són les galàxies nanes satèl•lit identificades per l'equip de Sergey Koposov i Vasily Belokurov, de l'Institut d'Astronomia adscrit a la Universitat de Cambridge al Regne Unit. És a més la xifra més alta de galàxies d'aquest tipus descobertes d'un sol cop al voltant de la Via Làctia.
Aquestes són mil milions de vegades menys lluminoses que la Via Làctia, i un milió de vegades menys massives. Tres dels objectes descoberts són definitivament galàxies nanes, mentre que altres, segons reconeixen els autors de l'estudi, podrien ser galàxies nanes o cúmuls globulars.
El descobriment de tants satèl•lits en una àrea tan petita del cel va ser totalment inesperat. Les galàxies nanes es poden arribar a albergar tan poques estrelles com 5.000. La Via Làctia, en canvi, conté centenars de milers de milions d'estrelles. Els models cosmològics estàndard de l'univers prediuen l'existència de centenars de galàxies nanes en òrbita al voltant de la Via Làctia, però la seva baixa lluminositat i la seva petita grandària les fan tremendament difícils de trobar.
Com que contenen fins a un 99 per cent de matèria fosca i amb prou feines un 1 per cent matèria observable , les galàxies nanes són ideals per intentar comprovar si els actuals models sobre la matèria fosca són correctes.
La depressió també deixa la seva particular signatura en el genoma quan està causada per experiències traumàtiques.
Durant la recerca els científics van analitzar les seqüències del genoma d'11.670 dones que havien sofert una depressió i que en molts casos havien viscut experiències especialment estressants en la seva infància (inclòs l'abús sexual). En paral·lel, van induir alts nivells d'estrès en ratolins (els van administrar corticosterona, una hormona causant de l'estrès) i, posteriorment, van analitzar la quantitat d'ADN mitocondrial i la longitud dels seus telòmers.
Els investigadors van trobar que tant en les dones com en els animals presentaven dues peculiaritats a nivell molecular: un augment de la quantitat de l'ADN mitocondrial (el material genètic dels mitocondris, on es genera energia per a la cèl·lula) i una longitud dels telòmers anormalment curta.
Els estudis en ratolins van mostrar que l'estrès induït a aquests animals era reversible i remetia en deixar d'ingerir corticosterona, mentre que en les dones l'estrès resultat d'experiències traumàtiques no es podia evitar.
Finalment, la recerca constata que aquests canvis no tenen un origen genètic, sinó que són resultat de la depressió i l'adversitat social (esdeveniments vitals estressants).
L'oxitocina és coneguda com la ‘hormona del plaure’, però també resulta ser una gran aliada de la maternitat. Investigadors del NYU Langone Medical Center (EUA) han dut a terme un estudi que demostra com l'oxitocina ‘ensenya’ al cervell de la mare a respondre a les necessitats del nounat.
L'estudi, publicat en l'últim nombre de la revista Nature, ha trobat que “l'oxitocina puja el volum de la informació social processada en el cervell”, afegeix Froemke. Això indica que “podria ser usada en el futur per tractar l'ansietat social, l'estrès posttraumàtic, trastorns del parla i del llenguatge, i fins i tot problemes psicològics derivats de l'abús de menors", subratlla.
En experiments separats, els investigadors van induir l'alliberament d'aquesta hormona en el cervell de ratolins femella adultes sense fills i van comprovar que de seguida van començar a escoltar fins al més lleu so de trucada de les cries –a les quals prèviament s'havia separat de les seves mares reals–. A més, van aprendre ràpidament a agafar a les cries per la pell del coll sense fer-los mal i a posar-les en el seu cau com si anessin les seves veritables mares.
Aquest comportament après va ser permanent. Els ratolins femella sense descendència van continuar recollint i cuidant a les cries fins i tot quan els seus receptors d'oxitocina van ser bloquejats a posteriori, assenyalen els autors.
