LA HIBERNACIÓ REGENERA EL CERVELL.

Cada any molts mamífers experimenten una dràstica baixada de la temperatura corporal durant la hibernació. Per a estalviar recursos durant aquesta, en molt d'ells desapareix la sinapsi entre les neurones i passat l'hivern es tornen a formar noves connexions sense que es perda la  memòria.
Aquest fet intriga als investigadors de l'alzheimer ( explicat al vídeo) i altres malaties neurodegeneratives caracteritzades per la pèrdua dels enllaços neuronals.

Fins ara es sabia que el fred ajuda a protegir l'encèfal i evitar l'asfixia en els nounats durant el part, però investigadors britànics han publicat en la revista Nature, un estudi en el qual han usat ratolins que sofrien un tipus d'alzheimer o altra malaltia neurodegenerativa i els han forçat a la hibernació amb un colp d'hipotèrmia de 45 minuts, necessari perquè els ratolins perderen part de la sinapsi en l'hipocamp. En tornar a la temperatura normal, els ratolins més joves van recobrar les connexions neuronals però els més majors no.

Els investigadors han atribuït aquest fet a una proteïna anomenada RBM3 els nivells de la qual es multiplicaren amb el fred més en els individus joves que en els adults. El treball dels investigadors demostra com augmentar els nivells d'aquesta proteïna sense necessitat d'hipotèrmia, la qual cosa afavoreix als ratolins malalts les neurones dels quals deixen de morir i milloren.

Tot aquest experiment es troba encara lluny de ser aplicable en els humans però aporta una nova via per a tractar de trobar un tractament inspirat en aquests beneficis de la hibernació i obri la porta a la regeneració cerebral.


Notícia original:

Notícies relacionades:

-Informació sobre la hibernació
-Altres avanços contra  l'alzheimer

Vídeo:

DESENVOLUPAT UN MEDICAMENT CAPAÇ DE FRENAR ELS DANYS DE LA RADIACIÓ.

Segons el líder de la investigació, Gábor Tigyi, investigador del Centre de Ciències de la Salut de la Universitat de Tennessee, es tracta d'un fàrmac que es produeix a la sang i que afavoreix la cicatrització, també el produeixen els càncers resistents a la radioteràpia. S'utilitza la capacitat del càncer per a fer front a la radioteràpia per a combatre els efectes nocius de l'exposició a la radiació ionitzant.

El medicament derivat d'aquest compost, denominat LPA, podrà protegir a les persones que es troben exposades a un alt nivell de radiació com per exemple deprés de l'accident a Fukushima. Aquest fàrmac, propicia la reparació de l'ADN fet malbé després la radiació i atura la progressió de la mort cel·lular deixant que l'ADN es repare. Promou el creixement cel·lular i en conseqüència la reparació dels teixits. Ja ha estat provat en ratolins, on ha tingut una gran eficàcia curant el 93% d'ells.

Encara que aquest fàrmac podria utilitzar-se en catàstrofes com la de Fukushima, els investigadors estan centrats en els malalts de càncer que deuen tractar-se amb radiacions, ja que d'aquesta manera atenuarien els efectes secundaris de la radioteràpia. Aquest també podria servir per als astronautes, contra la radiació dels rajos còsmics o davant d'un atac terrorista.

Aquesta investigació suposa un gran avanç mèdic, ja que fins aquest moment no es comptava amb cap tractament que servira contra les radiacions, fins ara aquests danys solament es podien curar de forma pal·liativa: intentant alleujar símptomes, però no hi havia forma d'atacar les causes.


Notícia original:

Notícies relacionades:

-Més notícies sobre els efectes de la catàstrofe a Fukishima

-Radiació a Mart


Vídeo:

CIENTÍFICS CREEN UN CROMOSOMA SINTÈTIC DE LLEVAT.

Un equip de científics europeus i americans han aconseguit fabricar el genoma complet d’un organisme eucariota, creant el primer cromosoma artificial i confirmant la teoria de la biologia sintètica i fent un gran avanç en aquest camp, ja que fins ara sols s’havia aconseguit fabricar cromosomes de bactèries i organismes més simples, és a dir, procariotes.

Per a poder dur aquest procés a terme, l’equip integrat per brillants científics ha tardat set anys. Així, per tal de crear aquesta meravella de la enginyeria biològica els investigadors han tingut que anar ajuntant cadascuna dels diferents nucleòtids que conformen l’ADN. Encara que han acurtat el nombre de parells de 316 mil fins a 273 mil.

Una vegada creat, aquest cromosoma fou introduït a les cèl•lules vives de llevat, les quals presenten un comportament normal, cosa que significa un èxit rotund a l’experiment.

Així, aquesta experiència confirma que seria possible crear varietats del llevat que foren capaces de fabricar medicaments i vacunes mitjançant la implantació de gens sintètics.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA

NOTÍCIA RELACIONADA

VIDEO:

SENSE FRENS FRONT AL CÀNCER.

La immunoteràpia ha esdevingut en els últims anys, un dels tractaments més favorables contra el càncer. L'evidència demostrada en alguns pacients permet pensar que aquests fàrmacs es convertiran en un tractament habitual en poc temps.

Els oncòlegs tenen un gran interés en activar el sistema immunològic contra el càncer, ja que aquest té la capacitat de recordar-se'n d'allò que ha atacat i tornar-ho a atacar davant la mateixa agressió. Tot i això, aquest tractament durant el temps solament ha tingut resultat en alguns pacients i en pocs tipus de tumors. Açò es deu al fet que, el sistema immunològic està limitat pel seu propi sistema de regulació, llavors el necessari no és posar vacunes per activar el sistema sinó desproveir-lo dels mecanismes inhibidors que impedeixen que es destruïsquen les cèl·lules tumorals, que són concebudes com cèl·lules del mateix organisme.

Durant l'any 2000 es van realitzar una sèrie d'investigacions on es desenvolupen anticossos que bloquejaven els frens. Un dels frens és la molècula CTLA-4 que es troba a la superfície dels limfòcits T i disminueix la resposta immunològica. L'anticòs contra aquesta molècula pot donar respostes duraderes, però també pot tenir efectes secundaris com la hiperactivació del sistema immunitari  atacant a òrgans normals.

Altre fre és la molècula PD-1, que també es troba als limfòcits i la funció de la qual és reconéixer quines cèl·lules són bones per tal de no atacar-les. Per poder identificar-les busca en la membrana de les cèl·lules el receptor PD-L1. Si la cèl·lula conté aquesta molècula, els limfòcits la reconeixen com a bona. Però entre els mecanismes de defensa que han desenvolupat alguns tumors es troba el de posseir el receptor PD-L1 per tal que els limfòcits els reconega com a bons i no els destruïsca.

Els anticossos que bloquegen les dues molècules anteriors són més eficaços que els que bloquegen el CTLA-4, i ja s'estan intentant desenvolupar fàrmacs per a ajudar un major nombre de pacients.



Notícia original:

Notícies relacionades:
-Més notícies sobre inmunología: 

-Altres teràpies contra el càncer: 

Vídeo:

São Paulo tallarà l’aigua cinc dies a la semana si persisteix la sequera.

Després de dues temporades de pluja molt per sota de la mitjana històrica, São Paulo pateix la pitjor sequera de l'últim segle. 

Si no plou bastant com per recuperar la presa que preveeix les canonades de la ciutat, la compañia que proveeix São Paulo ha anunciat que la ciutat es quedarà cinc dies per setmana sense aigua a partir d'abril. Segons els meteoròlegs, no plourà molt, i la falta d'aigua es va convertint en una obsessió per als paulistes. 

Els ciutadans ja s'enfronten a baixades de pressió que duren fins 18 hores al dia, i depenent de les zones, a talls d'aigua. La sequera afecta bona part de l'Estat de São Paulo, per aquest motiu les restriccions no només afecten als habitatges, sinó a indústries i a agricultors que han de reduir el reg. 

Fins ara, l'únic plà d'emergència consisteix a tancar les aixetes. Ni indústries, ni hospitals, ni escoles, ni l'Estat de São Paulo té un pla B que pugui posar-se en pràctica en cas que les preses s'esgotin completament. Les alternatives utilitzades en São Paulo fins ara són els pous que capten aigua al subsòl i els camions cisterna. Les dues opcions són també recursos limitats i a les que no tothom té accés. 
Els alcaldes de 30 municipis de l'Estat es van reunir dimecres per exigir un comitè de crisi que elabori i divulgui un pla d'emergència.

La sequera és una crisi de doble tall que afectarà el subministrament elèctric. El model brasiler d'obtenció d'electricitat es ssutenta en centrals hidroelèctriques dependents de reserves que ja estan molt a prop del seu límit. Per tractar d'evitar les apafades, el Govern ha recorregut a les centrals termoelèctriques, que són molt més contaminants i cares. 



Notícia original

Noticies relacionades:

-La sequera arriba al carnaval de Brasil.
-La sequera al Brasil activa plans per eventuals racionaments. 

Més aprop del pàncrees artificial.

El últim pas en la carrera que diferents grups d'investigació de tot el món mantenen per a desenvolupar un pàncrees artificial que faça la vida més fàcil a las persones amb diabetis arriba de Australia.

Xavier Homes, un nen de quatre anys amb diabetis de tipus 1 , ha recibit un tractament capaç de paralitzar els atacs d'hipoglucèmies. " És un gran avanç , tot i que encara no podem parlar de pàncrees artificial , sinó com a molt de bomba d'insulina intel·ligent" , explica Ignacio Conget , de la unitat de diabetis de l' Hospital Clínic de Barcelona . Es va crear una fase de proba per a experimentar amb aquest tractament i  es van adonar que funcionava i facilitava el estudi de propers avanços.

Les bombes d'insulina per als malalts de diabetis tipus 1 estan molt desarrollades . Es tracta d'uns petits equips portàtils de la mida d'un telèfon mòbil que administren la substància a traves d'una cànula subcutània de forma esporàdica en la dosi programada, a partir de les estimacions de la ingesta d'aliments, és a dir, sucre.

El nou equip va un pas més endavant, un sensor permitix detectar amb una antelació de 30 minuts el moment en el que disminuiran els nivells de sucre, alsehores el dispositiu detin la infusió de insulina per a evitar un atac d'hipoglucèmia. El cost del dispositiu està en 7000 euros segons els preus anunciats en Australia i es limita als casos de diabetis de tipus 1.

Noticia original:

Noticia relacionada:

Notica relacionada: 

Video: 

Tractar a més de 10.000 pacients al any, clau per a controlar la hepatitis C.

La hepatitis C podria estar controlada en Espanya en 2030 si els nous i costosos fàrmacs antivirals d'última generació s'administren a bon ritme. Segons Ramón Planas, jefe del departament del  aparat digestiu del hospital Germans Trias i Pujol de Badalona assegura que la malaltia "deixarà de ser un problema per a la sanitat espanyola" si es fa així, ja que  "ja no hi haurà pacients que tractar".

Segons Juan Berenguer el més car és tractar la malaltia i a insistit en el enorme cost directe i indirecte d'aquesta malaltia, i que podria evitar-se si es curaren més malalts. Ambdós especialistes han intervengut en la presentació del tercer del nous antivirals que entrarà al mercat espanyol, aquest antiviral s'anomena Daklinz.

 Tant Planas como Berenguer han coincidit al assegurar que el plan nacional que prepara el Govern arriba un any tard. El Ministeri de Sanitat no va moure fitxa fins que la Plataforma de Afectats per la Hepatitis C es va tancar  en el hospital 12 de Octubre de Madrid a finals del any passat i els seus  membres començaren a eixir en els medis de comunicació.

Més de 700 pacients han sigut tractats ja amb daclatasvir per us compassiu, el fàrmac s' ha estat administrant en 40 hospitals de todo el país i el laboratori seguirà oferint mostres gratis  fins Maig o Juny.

Noticia original: 

Noticia relacionada: 

Noticia relacionada: 

Vídeo:  

Neuròlegs, cardiòlegs o ambdós?

En un dels cursos d'estiu que imparteix cada any la UIMP de Santander el Dr. Valentín Fuster, cardiòleg, va alertar de les possibles cardiopaties que es poden tindre quan parlem del Alzheimer .

La insistència del director del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars espanyol a lligar malaltia d'artèries i *arterioles amb l'Alzheimer anava més enllà del desafiament científic que suposa aprofundir en les raons d'una patologia d'enorme prevalença i formidable cost en sofriment i euros com és l'Alzheimer. Aprofundir en la bilateralitat que s'estableix entre la neurologia i la cardiologia  equivaldria també a destacar que, si aquesta relació acaba demostrant-se, la promoció de la salut cardiovascular tindria un objectiu més ampli que el únicament protegir als gots sanguinis.

Els bons científics ara estan dispostos a profunditzar en el coneixement i la relació d'aquestos dos conceptes. Afortunadament ja hi ha financiació suficient per a aquest propòsit.
També s'obriran altres línies d'investigació sobre la diabetis, la resistència a la insulina, malalties vasculars i demències així com tractar de saber els factors hereditaris que afecten en els processos vasculars i canvis cerebrals.

Si les dades optesses d'aquest estudi marquen causalitat es dedicaran estudis a avaluar el paper preventiu neurològic de la promoció de la salut cardiovascular.

Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Video

IBUPROFÈ O PARACETAMOL?

De vegades, aquests dos medicaments -dels quals es van consumir a Espanya 58 milions d'envasos en 2010- poden alternar-se, però és important conèixer les seves peculiaritats i, sobretot, els seus possibles riscos.
Així, mentre ibuprofè i paracetamol comparteixen propietats analgèsiques, el ibuprofè pot presumir de la seva acció antiinflamatòria, mentre que el paracetamol és millor com antitèrmic (és a dir, quan a més de dolor hi ha febre). Per això, explica Caelles, "el ibuprofè (un antiinflamatori no esteroide) serà millor en patologies que cursin amb inflamació (com a artritis, faringitis...), mentre que amb el paracetamol només tractem el dolor".

L'ús de ibuprofens es desaconsella en pacients amb úlcera gàstrica , insuficiència renal  o hepàtica greu, però també haurien de tenir precaucions els qui estiguin prenent antihipertensius. Mentre que els principals riscos del paracetamol, sobretot a altes dosis, es produeixen en el fetge, per la qual cosa "el seu ús no seria recomanable en una insuficiència hepàtica".

Quant a les dosis més indicades, i sempre recordant que els pacients amb problemes crònics haurien de consultar amb el seu metge abans de prendre qualsevol medicació, el més indicat són els 400 mg en el cas del ibuprofè i entre 500 i 650 si ens referim al paracetamol.
A Espanya, segons les dades del Ministeri de Sanitat corresponents a l'any 2010, el omeprazol va ser el medicament del que més envasos es van vendre, seguit molt d'a prop pel paracetamol (34,31 milions) i el ibuprofè (amb 23,5 milions d'envasos).

"Tots dos medicaments són segurs sempre que es respectin a baixes dosis", conclou Caelles, "el problema està en les dosis altes i en pacients amb patologies prèvies".

Notícia original

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Vídeo

VACUNAR ALS PAÏSOS POBRES, CADA VEGADA MÉS CAR.

A pesar que la vacunació és una de les formes més eficaces de reduir la mortalitat infantil, un de cada cinc nens no rep totes les vacunes que necessita en el seu primer any de vida, la qual cosa li exposa a malalties previsibles però mortals.
El preu d'immunitzar completament a un nen s'ha multiplicat per 68 en els últims 14 anys: dels 0,57 euros que costava en 2001, s'ha passat a 39,25 euros en 2014. Així ho denuncia Metges Sense Fronteres (MSF).

MSF reclama a les farmacèutiques que reconsiderin els preus de la immunització als països pobres. Concretament, demana a GSK i Pfizer que redueixin el preu de la vacuna contra el pneumococ -que suposa el 45% del cost total de la vacunació d'un nen en aquests països- a uns quatre euros.

La proposta de MSF que les farmacèutiques redueixin els preus als països en desenvolupament es coneix com els "preus diferenciats", i consisteix que aquests es fixen en funció del nivell econòmic de cada país. No obstant això, això no es fa per la por de les empreses al fet que "els països de renda alta vulguin els mateixos preus que els de renda baixa, i al fet que es produeixi un comerç paral•lel on importadors comprin fàrmacs en països de renda baixa i els embenen en els de renda alta".
L'organització lamenta que les ONG humanitàries no puguin accedir al menor preu possible de les vacunes, la qual cosa dificulta que algunes de les persones més vulnerables del planeta, com les quals viuen en camps de refugiats, puguin ser immunitzades correctament.

Notícia original 

Notícies relacionades

Notícies relaciondes. 

Vídeo
/>

L'ANY MES CÀLID CONEGUT

Una anàlisi de dades portat a terme per la NASA, i un altre realitzat per l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), confirmen que en l'inquietant rànquing dels anys més calorosos des de 1880, l'any 2014 és el més calorós de tots.

  Des de 1880, la temperatura mitjana de la superfície de la Terra s'ha escalfat en uns 0,8 graus centígrads, una tendència que està dirigida principalment per l'increment en el diòxid de carboni i altres emissions d'origen humà en l'atmosfera del planeta.

Es destaca que el 2014 és només el més recent en una sèrie d'anys més càlids del normal, dins d'una sèrie de dècades també més càlides del normal. També emfatitza que si bé el rànquing d'anys individuals es pot veure afectat pels canviants i de vegades caòtics patrons del temps meteorològic, la tendència a llarg termini és clara i es pot atribuir als factors que governen el canvi climàtic, que ara mateix estan dominats per les emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle.

Noticia original.

Noticia relacionada 1.
Noticia relacionada 2.

Sobreviurer al ictus 

Hi ha uns 120.000 espanyols que cada any pateixen un ictus. Un 30% d'aquests accidents acaba en la mort. La Societat Española de Neurología afirma que es la primera causa de mort en les dones. 

Jorge M.Revert publica un articul sobre l'ictus i narra la seua història tal i que així : 

Ell tornava de fer la compra i un petit mareig es va apoderar d'ell. Va seurer a un banc i va demanar ajuda. Seguidament ja no era un mareig, sinó que va pedrer el poder sobre el seu braç i cama dreta. El periodista tenia un ictus. Una hora després el periodista, i el seu fill eren a l' hospital. El periodista havia perdut absolutament el control sobre el seu cos, sols vomitaba. El metge afirmava que no hi havia res qeu fer, i el pacient guardant un poc l'humor li deia que donava massa informació. Obligat a passar la nit allí sobre la vigilancia dels metges, la cosa va empijorar...I de sobte va entrar en un somni profun de 30 hores. El pacient veia doble i va pedrer la mobilitat absoluta de cama i braç dret.

Milers d'espanyols el sufreixen i hi ha que tindrer paciencia per intentar recuperar al màxim les habilitats anteriors al ictus.

Video

Noticia  

atres

Nou tractament de alergia infantil cap al blat.

Un nou estudi desarrollat per investigadors de Centre de Biotecnológia i Genómica de Plantes juntament amb en Servici de Alergia del Hospital Infantil Universitari Niño Jesús de Madrid, ha comprobat que la majoria dels xiquets que han rebut el nou tractament contra l'alergia al blat han conseguit menjar 100 grams de pà de blat sense presentar efectes adeversos.

Açò podria ajudar a desarrollar benefícis terapeutics en el tractament d'aquest tipus de alergia. El tractament mes comú per a este tipus de enfermetat és evitar el consum del blat. Tratar de no menjar blat és difícil perque moltes vegades està present en quasi tots els aliments . És molt important tractar d'encontrar noves formes de tractament que introduixquen la tolerancia a aquest aliment.

Cinc xiquets van finalitzar amb èxit el tractament en 24 dies, i 6 mesos despres tots els paicients van mantindre una bona tolerancia a 100 grams de blat diaris, per tant aquests xiquets podien consumir blat i productes derivats superant el perill de la ingesta accidental.

Notícia original

Notícia relacionada 

Madrid exedeix els llímits legals de contaminació per sext any consecutiu

L'informe presentat per l'Organització conservacionista Ecologistes en Acció indica que a els nivells de nitrògen (NO2) s'han superat a els màxims anuals permesos per la normativa europea al llarg de 2014 i en les primeres setmanes de 2015.
En aquest moments, Madrid te obert un expedien d'infreccions per superar els llímits de contaminació per NO2.
Un dels resultats més rellevants de l'informe de la qualitat de l'aire a la cuitat de Madrid durant 2014 és que és confirma la irrupció d'altre perillós contaminant, l'Ozó Troposfèric (O3), d'especial incidència als mesos d'estiu.
Encara que uns quants contaminants com les partícules hagin moderat la seua incidència, la situació s'està deteriorant a causa de l'Ozó o el diòxid de nitrogen.
L'informe de qualitat de l'aire de Madrid recull els tats de les 24 estacions de mesurament situades al perímetre urbà. Analitza la presencia de diòxid de nitrogen (NO2), particules en suspendió i Ozó troposfèric a funció de la normativa d'obligat compliment i també dels valors recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.

Notícia original

Notícia relacionada 

Criatures de la nit

Durant dos anys, la fotògrafa nord-americana Portar Scott ha retratat a 42 animals nocturns, els hàbits i sorprenents característiques descriu en el seu nou llibre
La major part de les 1.100 espècies de ratpenat que es coneixen mengen fruita o insectes. Només tres s'alimenten de sang i, malgrat la seva mala fama, no la succionen de les seves víctimes ni maten a aquestes. Després de realitzar una petita incisió a la pell amb les seves dents, afilades com fulles, llepen les gotes de sang que brollen de la ferida de l'animal, al qual sovint ataquen quan dorm. Com que només necessiten petites quantitats de sang cada dia, no solen causar danys als mamífers que mosseguen, encara que sí poden transmetre'ls la ràbia o altres malalties greus.



El ratpenat vampir comú ('Desmodus rotundus') s'alimenta exclusivament de sang.
A la imatge poden veure a un d'ells, el ratpenat vampir comú, un dels 42 protagonistes de Nocturne (Editorial Princeton Architectural Press)  , el nou llibre de la fotògrafa nord-americana Portar Scott (Denver, 1973).
Durant dos anys, va visitar centres de recuperació, parcs i zoològics dels EUA per retratar algunes de les espècies menys conegudes a causa dels seus hàbits nocturns.
Noticia original 

Millorar la medicina en ositos de gominola

Les càpsules farmacèutiques estan elaborades amb gelatina. Les seves propietats permeten que es protegeixi al fàrmac dels agents externs com el vent, però no de la humitat ni l'aigua, per la seva gran solubilitat. Per això, conèixer la porositat de la gelatina podria millorar l'eficàcia dels medicaments encapsulats, sobretot si el seu objectiu és que s'alliberi el fàrmac gradualment.
El curiós és que els investigadors han disparat antimateria contra ossets de gominola de color vermell de diferents composicions i densitats per descobrir els seus nivells de porositat.
Com més gran sigui el volum dels porus, més fàcil és que l'oxigen penetri i danyi la medicació, explica Christoph Hugenschmidt, físic de TUM i un dels autors de l'estudi.
A través de l'espectroscòpia per aniquilació de positrons (PAS), un mètode basat en observar les reaccions dels fotons gamma produïts pel xoc d'un positró i un electró, els científics han aconseguit quantificar la mida dels buits lliures de les preparacions de gelatina.
Els positrons són les antipartícules corresponents als electrons, ia diferència d'aquestes últimes, tenen càrrega positiva. Es poden produir tant en el laboratori en petites dosis -com en aquest experimento-, o en quantitats grans.
Si un positró es troba amb un electró formen breument dos fotons, i poc després les partícules s'aniquilen emetent una espurna de llum. Aquest procés es coneix com positromiun.

Noticia original:

Noticies relacionades:
-Mes informacio sobre aquest tema
-Altre tipus de millores

Video:

Rècord europeu d'aprobació de fàrmacs per a malalties rares

Notícia original

L'any passat l'Agència Europea del Medicament (EMA) va aprovar l'ús de 82 medicaments. D'ells, 17 corresponen a teràpies per a malalties rares ,les menys freqüents i en les quals s'inverteix menys perquè costa més rendibilitzar la recerca. Aquesta xifra suposa un rècord per a l'agència, que en 2008 va aprovar quatre d'aquests tractaments, i en 2013 a 11, per exemple.

Les causes d'aquest augment són vàries. En primer lloc, les ajudes i els processos simplificats per a aprovar aquests fàrmacs, que permeten rendibilitzar els descobriments. Per exemple, s'usen sistemes d'aprovació condicionada o especial. Açò vol dir que davant malalties amb molt mal pronòstic, i que afecten a poques persones, es facilita l'accés com a part d'un assaig clínic tenint en compte que els afectats no tenen una altra opció.

La EMA també va aprovar en 2014, per primera vegada, un tractament amb cèl·lules mare. Es tracta del seu ús per a regenerar retines en un tipus rar de ceguesa.

Notícia relacionada

Un anàlisi confirma el grau de confiança dels estudis sobre canvi climàtic.

Un anàlisi confirma el grau de confiança dels estudis sobre canvi climàtic.

Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques han fet un anàlisi crític de les publicacions sobre els impactes en ecosistemes i organismes. Segons els resultats, els científics han assenyalat que hi ha evidències "convincents, però no concloents" que el canvi climàtic sigui la causa d'aquestes transformacions.

L'article, publicat a la revista Global Ecology and Biogeography, és un anàlisi crític de les investigacions dutes a terme en aquest camp, ja que, segons els científics, és "molt difícil" atribuir els actuals canvis en biologia a les transformacions del clima i l'augment dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.


Per realitzar l'anàlisi, els investigadors han utilitzat una base de dades amb més de 1.500 observacions. Han determinat que "en general, la confiança és moderada a l'hora d'atribuir els impactes biològics al canvi climàtic".

Vídeo relacionat.

Link notícia original.

Descobriment exoplanetes similars a la Terra

Un equip d'astrònoms de l'Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA) ha trobat vuit nous planetes en una zona d'habitabilitat estel•lar, anomenada col•loquialment com Goldilocks. En astronomia i astrobiologia aquesta zona es descriu com la regió al voltant d'una estrella dins de la qual hi ha objectes de massa planetària amb suficient pressió atmosférica per suportar aigua líquida en la seva superfície.
La troballa, han assenyalat els astrònoms, duplica el nombre de planetes petits (menys de dues vegades el diàmetre de la Terra) que es creu poden estar a la zona habitable de les seves estrelles mare. Entre els vuit planetes, l'equip va identificar dos que són els més similars a la Terra dels exoplanetes coneguts fins ara.
Els dos planetes més similars a la Terra són Kepler-438b i Kepler-442b. Tots dos orbiten al voltant d'estrelles nanes vermelles que són més petites i més fredes que el nostre Sol El primer envolta la seva estrella cada 35 dies, mentre que el segon completa una òrbita a 112 dies.
Per la seva banda, Kepler-442b és al voltant d'un terç més gran que la Terra i compta amb una possibilitat del 60% de tenir roques.
Kepler-438b rep al voltant del 40% més llum que la Terra (en comparació, Venus obté el doble de la quantitat de radiació solar que la Terra). Com a resultat, l'equip calcula que té una probabilitat del 70% d'estar a la zona habitable de la seva estrella.

Noticia original:

Noticies relacionades:
-Mes estudis relacionats
-Exemples de diferents exoplanetes

Video:

Confirmen que el virus del refredat comú es replica millor a baixa temperatura

Els virus del refredat (catarro o constipat) comú poden reproduir-se de forma més eficient dins del nas, on la temperatura és més baixa que a l'interior de la resta del cos, segons un nou estudi. Aquesta troballa pot confirmar la noció popular, si ben disputada, que les persones tenen més probabilitats de constipar-se sota condicions meteorològiques fredes.

La comunitat científica sabia des de bastant temps arrere que el causant més freqüent del refredat comú, el rinovirus, es reprodueix amb major facilitat en l'ambient lleugerament més fred de la cavitat nasal que en els pulmons, més càlids. No obstant açò, els estudis anteriors s'han orientat sobretot a com la temperatura corporal influeix sobre el virus, sense prestar molta atenció al sistema immunitari.

L'equip de les investigadors Akiko Iwasaki i Ellen Foxman, de la Universitat Yale en New Haven, Connecticut, Estats Units, va decidir aprofundir en la relació entre la temperatura i la resposta immunitària. A tal fi, Iwasaki, Foxman i els seus col·laboradors van examinar cèl·lules preses de les vies respiratòries de ratolins. A continuació, van comparar la resposta immunitària enfront del rinovirus quan les cèl·lules van ser incubades a uns 37 graus centígrads (la temperatura de l'interior del cos), i a uns 33 graus centígrads (temperatura més pròpia de l'interior de la cavitat nasal).

L'equip de recerca va trobar que la resposta immunitària innata enfront del rinovirus s'afebleix davant una temperatura corporal inferior, en comparació del que ocorre davant la temperatura normal de l'interior del cos.

Els resultats de l'estudi suggereixen que la variació de temperatures influeix en la resposta immunitària, més que al propi virus. Els investigadors van observar la replicació vírica en cèl·lules de vies respiratòries de ratolins amb deficiències genètiques en els sensors del sistema immunitari que detecten virus i en la resposta *antivírica. Van trobar que amb aquestes deficiències immunitàries, el virus podia replicar-se a una temperatura superior. Açò sembla demostrar que el factor principal es troba no en el propi virus sinó en la resposta de l'amfitrió.

Links:

http://noticiasdelaciencia.com/not/12382/confirman-que-el-virus-del-resfriado-comun-se-replica-mejor-a-baja-temperatura


http://www.farmaciatous.com/farma/refredat1.htm

El sedentarisme és més culpable de l'obesitat dels espanyols que la dieta

El sedentarisme és més culpable de l'obesitat dels espanyols que la dieta.

El sedentarisme i la falta d'activitat física són més culpables del sobrepès i l'obesitat dels espanyols que les calories que ingereixen en la seva dieta, que es compon de més greixos i proteïnes de les recomanades per l'Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA) però de menys hidrats. 

És la conclusió de l'estudi de Antropometria, Ingesta i Balanç Energètic a Espanya (Anibes) realitzat per la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN) per conèixer els patrons alimentaris dels espanyols i la seva despesa d'energia, que va ser publicat el passat mes de desembre.

Link notícia original.

Vídeo relacionat amb la notícia.

Cap a un nou tractament de l'al·lèrgia infantil al blat

Un nou estudi dut a terme per investigadors del Centre de Biotecnologia i Genòmica de Plantes -CBGP(UPM-INIA)-, juntament amb el Servei d'Al·lèrgia de l'Hospital Infantil Universitari Xiquet Jesús de Madrid, va comprovar que la majoria dels xiquets sotmesos al nou tractament d'immunoteràpia oral va aconseguir al final del procés menjar 100 grams de pa de blat sense presentar efectes adversos, superant així el perill d'ingesta accidental al que sempre estan exposats els pacients amb aquesta al·lèrgia.

Açò podria ser la base per al desenvolupament d'assajos clínics amb major nombre de pacients per a avaluar el benefici terapèutic d'aquest nou enfocament en el tractament d'aquest tipus d'al·lèrgia. El blat és un dels aliments que més freqüentment produeix al·lèrgia en els xiquets (al voltant d'un 35% a l'edat de 12 anys). El tractament més comú per a aquest tipus de malaltia és evitar el consum de blat, però açò pot comportar un desequilibri nutricional a causa de l'edat dels menors.

Els resultats d'aquest estudi podrien ser la base per a assajos clínics amb major nombre de pacients i avaluar el benefici terapèutic d'aquest nou enfocament.

Cinc dels xiquets estudiats van finalitzar amb èxit el tractament en 24 dies, i 6 mesos després tots els pacients van mantenir bona tolerància a 100 grams de blat diari. D'aquesta forma, la majoria d'aquests xiquets sotmesos a immunoteràpia oral van aconseguir menjar 100 grams de pa de blat al final del procés, i per tant, podrien consumir blat i productes derivats, superant el perill de la ingesta accidental.

Links:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Hacia-un-nuevo-tratamiento-de-la-alergia-infantil-al-trigo

http://kidshealth.org/parent/en_espanol/medicos/wheat-allergy-esp.html

Rèptil marí de l'era Juràsica

S'han encontrat una nova espècie de rèptil marí d'uns 14 metres de l'època Juràsica. 
Van habitar les illes escoseses fa uns 170 milions d'anys.Menjaven peixos i altres rèptils.
Un equip de paleontòlegs mitjançant fragments del cos han identificat diversos tipus d'aquestos animals aquàtics, coneguts com a ictiosauris.

Steve Brusatte de l'Escola Geociències diu que ara per primera vegada han trobat una espècie única d'Escocia. Si no haguera segut per una persona que va donar els ossos encontrats al museu no s'havera sabut res d'aquests 'nous' rèptils.

Aquesta espècies porta el nom de Dearcmhara shawcrossi en homenatge a la persona que va trobar els ossos d'aquest rèptil.Dearcmhara significa en gaèlic escocés fardatxo mar És en homenatge a la història de Skye i les Hèbrides.
Skye és un dels pocs llocs en el món on poden trobar-se fòssils del Període Juràssic Mig

Notícia original:
El mundo

Notícies relacionades:
Peru.com
20minutos.es

       PINTURES RUPESTRES MES ANTIGUES DEL MON
                               
                                      

La cova del Castell de Cantàbria (nord d'Espanya) podria tenir les pintures rupestres més antigues datades fins al moment, segons es va publicar ahir a Nature News.

Amb 1 data aproximada de 40.800 anys, les pintures de la cova del Castell de Cantàbria han estat datades com una de les primeres realitzades pels humans moderns, encara que també van poder haver estat realitzades pels Neandertals. Segons assenyala A. Pike, investigador arqueòleg de la Universitat de Bristol (Regne Unit), basant aquests resultats en les datacions realitzades pel seu equip, després d'estudiar dotzenes de pintures d'un total d'11 coves del nord d'Espanya. No obstant això, segons LG Straus (expert de la Universitat de nou Mèxic, Alburquerque), és una afirmació especulativa, ja que està basat en una datació que es podria veure alterada per contaminacions de les mostres estudiades.

Troben dos planetes molt pareguts a La Terra

Un equip d'astrònoms de l'Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (EUA) ha localitzat un total de huit nous planetes en la zona coneguda com "Goldilocks" dins de l'espai d'habitabilitat estel·lar, dels que dos d'ells són molt semblants a la Terra.
Es tracta dels exoplanetes que actualment més s'assemblen a la Terra d'entre tots els identificats fins al moment.
Els dos exoplanetes  candidats són: Kepler-438b i Kepler-442b, que es troben a 470 i 1.100 anys llum de distància, respectivament i la pressió atmosfèrica dels quals podria suportar aigua líquida en la seua superfície.
La majoria d’aquests planetes tenen moltes possibilitats de ser rocosos com La Terra.
Als nostres càlculs optem per adoptar els límits més amplis possibles que podrien portar plausiblement a condicions adequades per a la vida. No sabem amb certesa si alguns dels planetes de la mostra són habitables, però són candidats prometedores", explica Guillermo Torres

Noticía original

Notícia relacionada

Una substància contra la malària

Un equip d'investigació treballen amb un compost contra la malària. La substància destrueix els glòbuls vermells infectats amb el paràsit de malària. A l'Àfrica un nen mor de malària cada minut.


L'equip integrat per María Belén Jiménez Díaz de GlaxoSmithKline a Madrid, Espanya, i R. Kiplin Guy, de l'Hospital St. Jude d'Investigació Pediàtrica, de Memphis, Tennessee, Estats Units ha comprovat que el compost (+) - SJ733, frenarà molt probable els paràsits de malària. El compost mata el paràsit mitjançant un mecanisme diferent.

 En un model de ratolí de la malaltia, un sola dosi del compost va exterminar al 80% dels paràsits en 24 hores. Els resultats obtinguts suggereixen que el fàrmac en una arma impedir la infecció causada pel paràsit de malària.



Noticia original

Noticia relacionada

   NEARDENTALS I HOMO SAPIENS, PRIMS LLUNYANS

                                

L'investigador Svante Pääbo, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, al costat d'un equip científic format per desenes d'investigadors de tot el món ha conclòs un dels seus projecte més interessants, la seqüenciació completa del genoma de l'home de Neandertal. Com resultat d'aquesta investigació s'ha descobert que aquesta espècie ha deixat la seva empremta en nosaltres.

El que fins ara eren conjectures sobre l'encreuament d'aquestes dues espècies d'homínids, ha passat a ser una certesa, el 2% del genoma de l'Homo sapiens, excepte en els Homo sapiens africans, "pertany" als nostres familiars Neandertals.

Nanoestructures de titani antibacterianes per a implants d’óssos

Un equip d’investigadors amb participació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Universitat Complutense de Madrid ha desenvolupat un recobriment compost per nanocol·lumnes de titani per a implants d’óssos que tenen acció antibacteriana. Les propietats d’aquest descobriment, patentat per el CSIC i l’Universitat, són similars a la que s’observa en les ales de cigarra i en les fulles de la flor de lot.

Aquesta tècnica s’utilitza industrialment per produir recobriments de llàmina delgada en diverses aplicacions, com en els discs durs de l’ordenador, els panells fotovoltaics, els espills, etc., per el que és un procés escalable.

Els científics han aconseguit aquesta propietat sense necessitat d’utilitzar elements antibiòtics. La majoria de les infeccions en l’implantología d’óssos te el seu origen en l’intervenció quirúrgica. Si la superfície de l’implant està recoberta d’un material que impedeix l’adhesió i proliferació de bacteris sense afectar la seua biocompatibilitat, s’haurá donat un gran pas.

La fabricació s’ha fet en l’Institut de Microelectrònica de Madrid mentre que les simulacions del procés de formació de nanocol·lumnas s’ha realitzat en l’Institut de Ciència de Materials de Sevilla, centre mixt del CSIC i l’Universitat de Sevilla.
L’última fase, els experiments biològics in vitro, s’han portat a cap en l’Universitat Complutense de Madrid i en la Fundació Jiménez Díaz.

Es detecta matèria fosca a través d'un satèlit

Uns científics han detectat una emissió atípica de fotons de raigs X procedents de l'espai, situats a més de 200 milions d'anys-llum de distància de la Terra, creuen que podría ser una prova de l'existència d'una partícula de matèria fosca.

Si es confirma aquest succés, el descobriment podría obrir noves perspectives en la cosmología. Aquesta investigació l’han dut a carrec l'equip d'Oleg Ruchayskiy i Alexey Boyarsky, de l'Institut Federal Suís de Tecnología a Zúrich.

Fins ara mai s’havia detectat l’existencia de materia fosca directament perque es invisible, sino que es detectava a través de l'atracció gravitacional que exerceix sobre la matèria visible.
Quan el satèlit XMM-Newton va detectar una anormalía va ser quan els va cridar l’atenció.
La matèria fosca es troba concentrada i amb una activitat més intensa en el centre de galàxies i altres objectes còsmics afins, mentre que està més difusa i amb una activitat més feble en les vores de les galàxies i similars.

-Noticia original

-Noticia relacionada 

Descobreixen els dos planetes més pareguts a la Terra.

Astrònoms del Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian (CfA), han anunciat durant la reunió de la Societat Astronòmica Americana el descobriment de vuit nous planetes de mida semblant a la Terra orbitant a les zones d'habitabilitat de les seves estrelles, és a dir, a la distància precisa perquè en ells hi pugui haver aigua en estat líquid.
La troballa duplica el nombre conegut de mons amb menys del doble del diàmetre terrestre en òrbites potencialment habitables. Dos d'aquests vuit planetes són, a més, els més semblants a la Terra entre tots els exoplanetes descoberts fins ara.

Els dos mons que més s'assemblen al nostre són Kepler 438b i Kepler 442b. Tots dos giren al voltant de dues nanes vermelles, un tipus d'estrelles més petites i fredes que el nostre Sol. Kepler 438b completa una òrbita al voltant de la seva estrella cada 35 dies, mentre que Kepler 442b ho fa cada 112 dies.

Amb un diàmetre que és tot just un 12% més gran que el de la Terra, Kepler 438b té fins a un 70% de probabilitats de ser un planeta rocós, segons els càlculs dels investigadors. Per la seva banda, Kepler 442b és un terç més gran que el nostre planeta i les seves possibilitats de ser sòlid es queden en el 60%.

Kepler 438b rep prop d'un 40% més de llum que la Terra. Pel que l'equip d'investigadors calcula que té fins a un 70% de probabilitats d'estar a la zona habitable de la seva estrella.

Kepler 442b, per la seva banda, rep les dues terceres parts de llum de la que rep la Terra, de manera que els científics li atorguen fins a un 97% de probabilitats d'estar just a la zona habitable.

Notícia Original

Notícia relacionada

Vídeo.

Planetes semblants a la Terra

 Un grup d'astrònoms de l'Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics s'han trobat 8 planetes en una zona estel·lar anomenat om Goldilock. Els planetes orbiten al voltant d'una distància on podria existir aigua líquida. Dos dels planetes són molt semblants a la Terra.

Els planetes poden ser rocosos com la Terra. Els dos planetes més similars a la Terra orbiten al voltant d'estrelles petites vermelles i més fredes que el Sol. Per poder ser una zona habilitable, un exoplaneta ha de rebre una llum igual a la que arriba a la Terra.  Si rebén en excés, l'aigua bulliria i es transformaria en vapor i si arribén
 molt poca, l'aigua es congelaria.

Els científics van estudiar els planetes però eren massa petits. Van usar un programa informàtic anomenat BLENDER per determinar si eren planetes. Els planetes trobats estan molt lluny per fer observacions ja que es troben a 470 nens llum o 1.100 anys llum de distància


Noticia original

Noticia relacionada

El programa Cepheus inguanyable al Poker

Investigadors de l’Universitat de Alberta (Canadá) han creat un programa informàtic anomenat Cepheus. La seua funció es no pedre mai una partida a Poquer, ja siga amb altres maquines o profesionals del joc. Tot açò es gracies a un logaritme creat per diverses equacions matemàtiques basades en les normes del joc.

Aquest programa consta de 260 terabytes d’informació, 1000 vegades més de l’informació que consta la versió de Wikipedia en Angles. Per tal d’entrenar-se, el programa va competir contra si mateix durant 2 mesos amb 4000 ordenadors, que va fer que puguera emmagatzenar tot tipus de combinacions per a calcular quina es la millor opcio (retirar-se, passar, igualar o apostar més) en cada moment.

No obstant tot això, el programa no guanya totes les mans. Els investigadors afirmen que Cepheus perd possibilitats de guanyar en la primera ronda quan no es ell qui repartix les cartes. Creuen que aquests tipus de programes poden ser beneficiosos per a casos en els que tenim una informació imperfecta.

-Noticia original

 -Noticia relacionada

Un telèfon corb capaç de autorreparar seva coberta posterior

La firma sud-coreana LG ha presentat ESTAsemana a la fira d'electrònica de consum CES Las Vegas, a Nevada, el seu telèfon LG G Flex 2, un mòbil corb amb pantalla de 5,5 polzades, que, segons va explicar la companyia, és capaç de autorreparar petits esgarrapades en la seva contraportada en segons.

Aquesta capacitat d'autoreparació es consige gràcies a la utilització d'una capa de poliresina .

El telèfon intel·ligent té memòria de dos gigabytes de Ram i 32 gigabytes de memòria interna amb RANURA per microSD de fins a 2 Terabytes. Quant a càmera principal, posseeix 13 megapíxels i 2,1 a la cambra frontal.

Cancer de vejiga

Els gens Notch són una arma de doble tall: en alguns càncers tenen un efecte perjudicial perquè promouen el creixement del tumor, mentre que en altres actuen com supressors. Encara no està clar per què, el que impedeix preveure el caràcter de Notch en cada tumor i dificulta el seu ús com a diana farmacològica.

Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) ho aclareixen per al càncer de bufeta, en què és antitumoral. Aquest resultat crida a ser cauts en l'ús d'estratègies terapèutiques basades en la inactivació de Notch, perquè podrien augmentar el risc de càncer de bufeta.

El treball conclou amb una nota de precaució: "Nosaltres i altres havíem descrit prèviament els efectes antitumorals dels inhibidors farmacològics de Notch en models preclínics [d'adenocarcinoma de pulmó, on Notch és oncogènic]; les nostres dades actuals conviden a ser cauts en l'aplicació de la inhibició no específica de la via de Notch a la clínica, perquè podrien incidir en l'augment de tumors escamosos, com en la bufeta ".