Els investigadors han arreplegat mostres en 600 punts distints, des d'una profunditat de 35 metres fins a 4,5 quilòmetres. I en tots ells han arreplegat restes de l'activitat humana.
Aquest és un problema ben conegut. Les restes que llancem al mar (bosses de fem, paquets d'aliments, llandes d'alumini,...) tenen un gran impacte en la fauna i la flora marins, i en els seus ecosistemes.
D'una banda, perquè molts animals els confonen amb menjar, i al tractar de menjar-los, s'ofeguen i moren; la seua degradació produeix substàncies tòxiques; i per últim, pel que es coneix com "pesca fantasma": les restes de fem produeixen un substrat artificial, i quan espècies sèssils tracten d'assentar-se, no ho poden fer. En molts casos arriben a morir.
En les zones més pròximes a la costa, les restes que predominen són bosses de plàstic, envasos i llandes. En canvi, en zones de més profunditat es poden trobar xarxes i hams descartats pels pescadors, que en compte d'arreplegar-los i rebutjar-los al tornar a terra, utilitzen els mars com a abocador.
El pitjor de tot açò és que té mala solució. El fem produïda pels europeus cobreix gran part del Mediterrani, i arriba fins la dorsal Meso-Atlántica, a 2.000 quilòmetres de la costa. Traure-la dels mars no sols resulta difícil a nivell tècnic i molt costós en termes econòmics. En alguns casos el fem està tan integrat en el sòl marí que llevar-lo provocaria més problemes de què arreglaria.
Pareix que conscienciar-nos és el millor que podem fer. Limitar la quantitat de fem i deixar de llançar-lo als mars.
Notícia original
Notícies relacionades:
- Descobreixen un riu de fem que amenaça a la vida aquàtica.
- Un documental denuncia la contaminació marina.
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada