L'estudi, dirigit per la Universitat de les Açores, i publicat en Plos One, és resultat de la col·laboració de dos treballs d'investigació: el projecte Mapping the Deep Project, liderat per la Plymouth University, i el projecte europeu Hermione, coordinat pel National Oceanography Centre del Regne Unit.El fem és un greu problema en l'ecosistema marí, ja que alguns animals la confonen amb menjar i la ingerixen.
Els animals moren ofegats pels microplàstics o per la desnutrició provocada per l'obstrucció dels seus estómacs.
A més, els corals i els peixos poden quedar atrapats en els aparells de pesca i en les xarxes abandonades, un fenòmen denominat pesca fantasma. Per a realitzar l'estudi, els científics van prendre mostres en l'Atlàntic, l'Àrtic i el Mediterrani en profunditats que van des dels 35 als 4.500 metres. Per a demostrar-ho, els investigadors llançaven una xarxa de malla fina i de cada captura classificaven, per un costat la biomassa, i d'un altre, el fem, separant-la al seu torn per tipus: plàstic, metall, vidre, aparells de pesca, o un altre tipus de fem.Segons l'investigador del CSIC en l'Institut de Ciències del Mar, Joan Company, la situació del Mediterrani és preocupant, ja que en alguns punts hem extret més fem que biomassa.
Gran part del fem arriba al mar a través dels rius, i després de passar per la plataforma continental, descendix pel talús continental i s'acumula en les zones on el pendent és menor.
Eva Ramírez, també de l'Institut de Ciències del Mar explica que un descubriment interessant són els depòsits d'escòria en el fons marí, el residu del carbó cremat pels barcos de vapor a partir del segle XVIII.
L'estudi traça el camí que poden prendre els plàstics, des del seu origen en terra ferma o en la costa, transportats a través de les plataformes continentals fins aigües profundes.Els investigadors expliquen que els canons submarins formen la principal connexió entre les aigües de la costa i el mar profund.
Són canons que estan localitzats junt amb les principals ciutats costaneres, que poden canalitzar els desperdicis directament a aigües profundes de 4.500 metres.
Els científics van trobar fem en tots els emplaçaments estudiats, sent el plàstic el material més comú (40 %) , seguit dels aparells de pesca (34 %) , vidre, metall, fusta, paper, roba, atuells i altres materials sense identificar.
La gran quantitat de desperdicis que arriba al fons oceànic profund és un greu problema que exigix emprendre accions per a evitar que seguisca en augment, advertixen els investigadors.
Notícia Original
Noticies Relacionades:
Un mar (menos) protegido.
Más peces en la penumbra del Océano
Video:
De deveres, m'ha encantat el teu post! Quan nosaltres anem a la platja o passem per un riu, jo almenys, no pense mai el que afecta la contaminació als peixos que viuen alli però al veure la foto que has penjat de la tortuga, me quedat en la boca oberta. Enhorabona Miguel!
ResponEliminaNo m'havia donat compte, que quasi quasi hem triat la mateixa noticia. Aquest és un problema que sempre ha estat ahí en els últims temps, però crec que poca gent s'ha parat a pensar sobre açò. No recorde si en el vídea que he posat en la meua notícia o en un altre vídeo que he vist, ens explicava, per exemple, que un micoorganisme molt afectat per aquest desastre era el fitoplàncton, seguint la cadena trófic de fitoplàncton i després el zooplàncton després van els peixos, i d'ells ens alimentem, si eliminem gran part dels productors arribarà un punt en què els peixos estaran afectats i no podrem consumir-los. Per cert, la fotografia de la toruga és impactant!
ResponElimina