Investigadors de l'Universitat Politècnica de Madrid i de la Universitat de Wageningen han demostrat que elegir unes plantes o unes altres als cultius pot reduir les emissions d'òxid nitrós. S'han observat reduccions de fins un 44%. Els sols agricoles son els principals responsables de les emissions de N2O (potent gas de l'efecte hivernacle). Aquest gas es provocat perquè el N2O s'adiciona a la terra mitjançant fertilitzants i abonos, on nombrosos procesos microbiològics s'encarreguen de transormar-lo en aquest perillós gas.
Aquest fertilitzans s'apliquen per les plantes. Aquestos canvien l'estructura del sol quan es desenvolupen les seues arrels (afectant a l'humetat i la difusió de gasos dintre del sol). Però s'ha descobert que si es sembren dos especies herbàcies i no una, al tindre les arrels molt diferents, consumeixen el nitrògen del sol de manera eficient i per tant, redueixen la font del N2O.
El calentament de la temperatura dels oceans provocarà una reducció de les biomasses de fitoplancton i zooplancton (reducció d'un 6% i 11% respectivament). Aquesta reducció provocarà un descens en la biomassa de peixos en certes regions, per ser (el fitoplàncton i el zooplàncton) els principals components de la red tròfica.
Els efectes del canvi climàtic previstos per al 2080-2100 preveuen que l'oceà incrementara la seva temperatura uns 2 ºC de promedi. Aquest calentament canviara la circulació oceànica i provocarà una major estratificació de la columna d'aigua. Tot açò afectarà a la disponibilitat de nuetrients per al creixement del fitoplàncton, a la producció primaria (biomassa produida pel fitoplàncton) i a la secundaria (biomassa produida pel zooplàncton).
L'afecció al fitoplacton i zooplacton tindrà diferencies segons les distintes regions, els mars del centre i sur d'Europa sofrirà una disminució del fitoplacton, i e els mars Bàltic i de Barents i en el Mar NEgre s'espera un increment.
A més de la reducció de les produccions i per conseqüència de les especies pelàgiques de peixos, al haver menys fitoplàncton i per tant, menor absorció de CO2, es reduira la capacitat dels oceans per regular el clima.
Hi ha persones que a causa de certes malalties, arriben a perdre total o parcialment la visió. A través d’uns procediments d’alta tecnologia en Michigan, poden arribar a recuperar de forma incompleta la vista.
Implanten aquest ull biònic que conté una xicoteta càmera de video i un transmissor a les ulleres, la càmera envia les imatges en impulsos nerviosos a les cèl•lules saludables que encara queden a la retina i estes al nervi òptic. La informació visual viatja al cervell, que descodifica els patrons i poden ser reconeguts i interpretats, permeten al pacient tindre certa funció visual. La visió no és perfecta, però arriben a veure siluetes i llums, cosa que per diversos factors no podien fer-ho.
Desprès de perdre la visió qualsevol millora en aquest sentit és benvinguda en aquests pacients. L’ull biònic aporta una altra millora de la qualitat de vida d’aquests malalts, i fa més fàcil el dia a dia seu.
Andrew Hessel, vol trobar la cura del càncer detectant un virus capaç de matar sols les cèl•lules tumorals i fabricar-los desprès artificialment en una impressora 3D.
Aquests s’anomenen virus oncolíticos. Hessel no és partidari de la quimioteràpia, ja que mata tant cèl•lules malvades com sanes i provoca moltíssims efectes secundaris. I vol, a partir de la biotecnologia trobar solucions a molts problemes del dia a dia.
Llançar al mercat un nou fàrmac és un procés llarg i costós, per això es planteja aquesta solució. Dissenyar solucions concebudes a la mida de cada pacient. És una investigació i per això cal primer realitzar una sèrie de proves, però l’autor d’aquesta idea ho posa a disposició d’aquells que vulguin intentar-ho. És un experiment adaptat a cada pacient, amb les seves característiques.
I no sols podria utilitzar-se en aquesta malaltia, sinó que també serviria per a altres com la tuberculosis o la malària. Però per a tot aquest procés necessita temps, a causa de que la tecnologia que utilitza és molt complexa. També hi diu, que podria ser un nou punt de partida per a buscar altres camins alternatius a solucions que ara no tenim.
El Centre Nacional d’Acceleradors, a Sevilla, col•labora amb el laboratori de medi ambient marí de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (IAEA), a Mònaco. Aquests han fet una investigació sobre una mostra afectada per contaminació radioactiva. La mostra ha sigut les algues del mar Bàltic.
Els investigadors han analitzat els nivells de plutoni i iode en les algues del mar Bàltic i han confirmat que hi ha un alt nivell de radionúclids antropogènics deguts a l’impacte de l’accident de Chernóbil l’any 1986.
Les concentracions de radionúclids en les mostres marines és molt important per a les avaluacions de radioactivitat marina i per a l’estudi de processos oceanogràfics.
La IAEA va ser creada per a promoure tecnologies nuclears segures i pacífiques. Aquesta agència internacional s’ha encarregat del control d’esdeveniments com ara els accidents nuclears de Chernóbil i Fukushima. Aquesta organització pretén, que l’energia nuclear no s’utilitze amb fins militars, i intenta establir normes de seguretat nuclear i també protecció ambiental.
-Notícia original
-Notícies relacionades:
•Accident nuclear Chernobyl 1986
-Accident nuclear Fukushima
Vídeo
Un grup de científics del Laboratori Nacional Lawrence Livermore, als Estats Units, i altres institucions d’aquest país, han fet un nova investigació en la que s’ha pogut comprovar que les erupcions volcàniques han tingut un efecte refrigerant significatiu al planeta. Els nivells atmosfèrics dels gasos amb efecte hivernacle han anat augmentat contínuament i també el contingut total de calor en els oceans, però les temperatures mitjanes globals de la superfície del planeta han demostrat un nivell de calfament relativament xicotet des de 1998. Els científics han descrit aquest fenomen com una ralentització o una pausa. En els volcans s’expulsen gasos a l’atmosfera que contenen diòxid de sofre. Si aquest gas aplega a l’estratosfera, formarà diminutes gotes d’àcid sulfúric que reflectiran una porció de la llum solar incident, traient-la del balanç energètic del planteta, i refrescant així la superfície del planeta. En l’última dècada, la quantitat d’aquest gas, procedent dels volcans, ha augmentat, per la qual cosa es reflecteix més llum solar de torada a l’espai, i açò a creat un efecte de refredament natural del planeta. L'equip d’investigació ha afirmat que les erupcions volcàniques de començaments del segle XXI han contribuït a esta recent pausa en el calfament global. -Notícia original -Notícies relacionades: ·El canvi climàtic influenciaria en les erupcions volcàniques ·Les emissions volcàniques han refredat el planeta Vídeo:
La plataforma de
gel de l'Antàrtida occidental es fon. El ràpid retrocés de la glacera de
Thwaites és una senyal de l'acceleració
del desglaç a la zona. Les dos glaceres
fan de mur de contenció de la plataforma antàrtica occidental, i el seu retrocés
suposa deixar via lliure al desglaç d'aquesta part de l'Antàrtida.
La NASA va mencionar que el desglaç és « irreversible
» i « imparable. Segons les dades recollides durant quaranta anys, les glaceres
continuaran fonent fins a desaparèixer a conseqüència de l'augment de les
temperatures a l'oceà.
Els models
utilitzats pels científics adverteixen que la glacera Thwaites pot desaparèixer en segles,
i només el seu desglaç suposaria un augment del nivell del mar de 0,6 metres,
però si la plataforma occidental es desglaça totalment, aquest augment seria d'entre 3 i 4 metres .
Investigadors combinen
les seues dades amb altres procedents dels satèl·lits on s'aprecia la velocitat
a la qual es desplaça el gel. L'estudi va considerar diferents escenaris futurs
basant-se en diferents graus de fusió en funció de si l'escalfament és major o
menor. La taxa de fosa més ràpida conduiria al desglaç total de la plataforma dins de 200 anys,
mentre que la taxa més lenta mantindria la major part del gel durant més d'un
mil·lenni abans. Els escenaris més probables poden ser d'entre 200 i 500 anys.
L'aprimament del
gel en les últimes dècades està relacionat amb el canvi climàtic de manera que més
emissions de gasos d'efecte hivernacle en el futur conduiria a una major fusió
per l'augment de les temperatures tant al mar com a l'atmosfera.
La meitat de la
població mundial viuen en llocs on es troben les malalties transmeses per insectes. Dengue,
malària, febre groga són sols alguns
exemples que representen el 20% de la pèrdua de salut dels habitants del planeta.
Gràcies a la globalització, els viatges
i l'escalfament fa que aquestes malalties es propaguen i tornen a zones fins
ara lliures o exterminades.
En Espanya es fusionen
diversos factors de risc. Rep 62 milions de viatgers cada any; 1,2 milions d'espanyols
van a zones tropicals, hi ha 4 milions d'immigrants, a més d' aus migratòries que vénen d'Àfrica i poden
portar puces o altres insectes adherits.
Els casos de
dengue s'han multiplicat en 50 anys. El dengue, transmès per un mosquit, l'Aedesa egypti, és la més perillosa . No té tractament ni vacuna i, a més, ja ha arribat a Europa. A Catalunya i el nord de la Comunitat
Valenciana hi ha colònies de mosquit tigre (Aedes albopictus), que pot
substituir l' Aedes aegypti com a transmissor de dengue.
No és
l'únic, el chikungunya, un virus
transmès pel mateix mosquit, afecta les articulacions i ha causat un brot a
Itàlia. També ha arribat del sud-est asiàtic al Carib, i afecta les Antilles
Orientals.
Aquestes
malalties no només són importants per la seva extensió sinó que moltes no tenen
tractament ni vacuna, i set d'elles formen part del grup de les 17 que l'OMS
considera Malalties Tropicals Oblidades.
Unes observacions realitzades pel satel•lit Cryosat (llançat el 2010) han determinat la pèrdua d’unes 1,6•10 tones de gel a l’any ,segons ha indicat l’Agència Espacial Europea(ESA).
Aquesta pèrdua pel ràpid desgel a l’Antàrtica està produint un augment en el nivell del mar d’ aproximadament uns 0.45mm a l’any.Segons diversos informes les zones més afectades es troben en l’oest, l’est i la península.
El satèl•lit Cryosat conté un altímetre que permet mesurar l’altura de la superfície del gel i d’aquesta manera facilita la feina de predir el desgel amb exactitud.
Aquests canvis que estan succeint poden provocar danys a major escala a nivell global. El desgel, l’augment dels perillosos icebergs,l’augment del nivell del mar que podria produir greus inundacions..., totes aquestes són conseqüències del canvi climàtic ja tant avançat.
Per tant, el que pretén ESA és recollir proves i millorar plans de predicció i prevenció davant la possibilitat de futurs canvis.
A Texas l’escassetat de les aigües ha fet que les autoritats prenguen mesures per evitar l’esgotament de les reserves d’aigua .Per tant han decidit depurar les aigües residuals dels vàters,dutxes... i barrejar-la amb l’aigua potable que encara hi ha.
L’aigua residual serà tractada i després arribarà al riu Wichita on també rebrà uns tractaments per determinar si està completament neta. Aquesta aigua es barrejarà 50/50 amb l’aigua que hi ha a les reserves per a la posterior conducció a les cases.
Els veïns han expressat la seua indignació davant d’aquest comunicat, però el seu alcalde Glenn Barham ha assegurat que és l’única solució davant la gran sequera, ja que els llacs estan a un 25% de la seua capacitat.
Des de l’estat s’han pres mesures davant la sequera que assola el país i han decidit incrementar el cost d’aigua per vivenda si es consumeixen més litres dels que han acordat.
Per tant parlem d’una situació de crisi ,en la qual han de aplicar estratègies per a poder comptar amb aigua per a la població.
Va alertar ahir l'OMS que la qualitat de l'aire que es respira en la majoria de les ciutats del món empitjora i amb ella augmenta el risc que la seua població patisca malalties respiratòries , coronàries i altres patologies relacionades amb la contaminació . 600 en 91 països superen els nivells recomanats per l'OMS , la causa d’aço son el tràfic , la indústria i les calefaccions . “En els industrialitzats, les dades no milloren com venien fent-ho en els últims 20 o 30 anys" , assenyala María Neira , directora del departament de Salut Pública i Medi Ambient de l'OMS.
Barcelona , amb 25 , i Madrid , amb 22 , superen les recomanacions de l'OMS , però , com ocorre en la resta d'Europa , els registres són dels més baixos en la classificació mundial . Les causes són variades : la dependència dels combustibles fòssils , com en les plantes que produïxen energia amb carbó; el transport en vehicles privats; l'escassa eficiència energètica en els edificis (com es calfen o refreden i aïllen) i l'ocupació de biomassa per a cuinar i per a les calefaccions.
L'agència de l'OMS que investiga el càncer va actualitzar fa uns mesos la seua classificació i va situar la contaminació ambiental en el nivell 1 , el més alt , el de les substàncies sobre les quals no hi ha dubte científic sobre la seua relació amb el càncer .
El planeta Terra està immers en un canvi insòlit, pel que accelera que , d'una manera o d'una altra , amb efectes diferents ací o allà , arriba a tots els llocs . - I més sobre l'Àrtic d'ací a 50 anys : "Moltes espècies associades a l'hàbitat del gel , com l'ós polar , foques , morses i algues , es trobaran en un estat crític de conservació o s'hauran extingit , esmentes que moltes altres , com l'abadejo , gambes , boscos d'algues i praderies submarines s'hauran estés creant nous ecosistemes amb noves funcions i servicis a la societat" , afegeix este oceanògraf expert en els confins septentrionals de la Terra - El cost d'algunes províncies a Espanya estarà entre el 0 , 5% i el 3% del PIB. Els estudis del clima puntualitzen que les projeccions climàtiques no consistixen a predir el temps meteorològic que farà d'ací a 50 anys , en una setmana concreta en una localitat determinada .
No es tracta d'una predicció del temps a llarguíssim termini , sinó d'identificar els trets i de calcular els canvis del clima de la Terra i les seues possibles manifestacions en la mesura que es vagen acumulant més o menys gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera . - No sols la frontera amb les latituds mitges , determinada per la circulació atmosfèrica específica de la banda equatorial , es desplaça cap al Nord i el Sud arrossegant les seues condicions de vents secs i deserts.
Les dades científiques arreplegades pel trineu de vent de l’explorador Ramón Larramendi, demostren l’existència de contaminant orgànics i pesticides en l’Antàrtida.
Ho assegura un estudi realitzat a partir de mostres arreplegades durant una expedició al continent gelat. El trineu de vent va poder realitzar un mostratge atmosfèric en un recorregut que va des de l’Estació Novolazarevskaya, a 75 quilòmetres de la costa, fins a la Glacera Unió, creuant el Pol Sud durant 35 dies.
Les partícules contaminants, d’una vida mitja-llarga, no queden “atrapades” en la neu com en un principi es creia, retardant així la seua arribada a l’altiplà antàrtic, sinó que es van movent de les regions temperades a les més fredes.
Els resultants d’aquest estudi, posen de manifest com el ésser humà està pertorbant la biosfera. Les substàncies que els investigadors han assenyalat com contaminants orgànics “en l’aire, la neu, l’aigua, la vegetació o les xarxes tròfiques dels organismes en l’Antàrtida marítima” són bifenils policlorats i pesticides organoclorats.
La contaminació marina a Europa és un problema profund, profund en el sentit que hi ha fem, produïda pels humans. Així ho demostra un estudi realitzar per un grup internacional al llarg de tot el mar Mediterrani i en la part europea de l'oceà Atlàntic.
Els investigadors han arreplegat mostres en 600 punts distints, des d'una profunditat de 35 metres fins a 4,5 quilòmetres. I en tots ells han arreplegat restes de l'activitat humana.
Aquest és un problema ben conegut. Les restes que llancem al mar (bosses de fem, paquets d'aliments, llandes d'alumini,...) tenen un gran impacte en la fauna i la flora marins, i en els seus ecosistemes.
D'una banda, perquè molts animals els confonen amb menjar, i al tractar de menjar-los, s'ofeguen i moren; la seua degradació produeix substàncies tòxiques; i per últim, pel que es coneix com "pesca fantasma": les restes de fem produeixen un substrat artificial, i quan espècies sèssils tracten d'assentar-se, no ho poden fer. En molts casos arriben a morir.
En les zones més pròximes a la costa, les restes que predominen són bosses de plàstic, envasos i llandes. En canvi, en zones de més profunditat es poden trobar xarxes i hams descartats pels pescadors, que en compte d'arreplegar-los i rebutjar-los al tornar a terra, utilitzen els mars com a abocador.
El pitjor de tot açò és que té mala solució. El fem produïda pels europeus cobreix gran part del Mediterrani, i arriba fins la dorsal Meso-Atlántica, a 2.000 quilòmetres de la costa. Traure-la dels mars no sols resulta difícil a nivell tècnic i molt costós en termes econòmics. En alguns casos el fem està tan integrat en el sòl marí que llevar-lo provocaria més problemes de què arreglaria.
Pareix que conscienciar-nos és el millor que podem fer. Limitar la quantitat de fem i deixar de llançar-lo als mars.
L'ADN, juntament amb l'ARN, és una de les biomolècules portadores d'informació en els organismes vius, i aquesta informació s'emmagatzema en l'aparellament de les quatre bases d'ADN, citosina (C) amb guanina (G), i adenina (A ) amb timina (T).
Un equip d'investigació de l'Institut d' Ivestigació Scripps a creat dos noves bases que no es produeixen a la naturalesa, i s'ha demostrat que poden ser replicades en la bacteria E. coli. Han denominat a aquestes bases X e Y, per a poder optimitzarles han sintetitzat més de 300 anàlogs de nucleòtids hasta obtindre dos que foren eficients al emparellarse.
Aquesta tasca es complicada ja que es dificil obtindre bases no naturals en la cèl.lula i a més que la maquinaria de la replicació les acceptara i que la precisió d'aquestes es mantinguera quan l'ADN fora copiat.
Estos organismes poden utilitzarse per a explorar l'orige i l'evolució de l'ADN (el perquè de les bases existents), per poder modificar l'ADN funcional i les molècules d'ARN, a més d'altres aplicacions com nous medicaments i nous tipus de nanotecnología.
Ara, volen recuperar amb èxit aquesta ampliació de la informació en l'ADN de la cèl.lula viva, demostrant que aquest ADN amb bases no naturals pot ser transcrit al ARN, quan es demostre es podrà utilitzar per controlar la síntesi de proteines.
Les neuropròtesis han servit per a que els pacients de pàrkinson o amb lessions medulars puguen evitar tremolors i moviments involuntaris, però aquestos resultaven aparatosos per als pacients, que es negàven a traure les estructures robòtiques al carrer.
A l'hospital 12 d'Octubre de Madrid han aconseguit un prototip de l'exoesquelet textil que es una manga negra de fibra amb electròdes implantats al braç que elimina els temblors i es molt discreta.
Aquest grup, format per ingeniers, físics i informàtics conseguí fer un exoesquelet que era capaç de mesurar la tremolor, i al detecrar-la, eliminar-la, així si la persona estava realitzant una acció i el braç començava a tremolar-li, el robot conseguía suprimir la tremolor i es podia seguir realitzant l'acció normalment, però aquest seguía siguent massa visible i la gent no ho utilitzava.
Ara grups de pacients proven els dissenys per a vore en quin es senten mes còmodes, cadascun té una patologia diferent i colaboren donant la seva opinió sobre la part estètica del robot.
Per ultim cal nomenar que el disseny estètic final de la mànega tèxtil serà islandés, realitzat a la companyia Össur, companyía que dissenyà la pròtesi de Pistorius.
Els barbs es una especie autòctona del riu Jarama, que viuen en llocs poc profunds, amb corrent i un abona base de grava per a depositar els seus ous. Però un assut els impedeix remontar el riu per a pasar a la seua zona.
Uns quants grups d’ecologistes indignats, denuncien que numeroses infraestructuras abandonades han trencat la continuïtat del riu, impedint que aquestos peixos el remonten. Afegeixen, com hi ha en altres conques españoles, no hi ha pas per als peixos.
Antonio Martínez, un portaveu de l’associació Jarama Viu, observa molt amenut aquest ríu, explica que el problema ve quan a part de no arribar a la seua zona per a colocar els ous, acaben el procés molt cansats. A de més, hi ha grups de barbs que es queden aïllats que debiliten l’espècie a causa de no mesclar-se.
Els ecologistes, vegent aquest “espectacle”, afirmen que el Jarama és un riu que està abandonat per complet. Aquests mateixos escriviren una nota reclamant més atenció per a una espècie autòctona que sobreviu, però s’ha d’enfrentar a uns obstacles que la Confederació deuría eliminar.
Ací els deixe una tros deixa nota:
"Està desnonat per la Confederació Hidrogràfica del Tajo. A l'estiu no és rar que els seus trams alts es troben dessecats pel tancament radical de les comportes dels embassaments [...] A estos problemes sanitaris i ambientals cal afegir la invasió d'espècies de peixos exòtics que ja poblen les seues aigües, i que han substituït als ciprínids que les habitaven tradicionalment".
Un equip internacional de científics ha estudiat les profunditats de l'oceà i ha localitzat residus al llarg de tot el Mediterrani, l'Àrtic i l'Atlàntic, des de la plataforma continental europea fins a la dorsal mesoatlántica.
L'estudi, dirigit per la Universitat de les Açores, i publicat en Plos One, és resultat de la col·laboració de dos treballs d'investigació: el projecte Mapping the Deep Project, liderat per la Plymouth University, i el projecte europeu Hermione, coordinat pel National Oceanography Centre del Regne Unit.
El fem és un greu problema en l'ecosistema marí, ja que alguns animals la confonen amb menjar i la ingerixen.
Els animals moren ofegats pels microplàstics o per la desnutrició provocada per l'obstrucció dels seus estómacs. A més, els corals i els peixos poden quedar atrapats en els aparells de pesca i en les xarxes abandonades, un fenòmen denominat pesca fantasma. Per a realitzar l'estudi, els científics van prendre mostres en l'Atlàntic, l'Àrtic i el Mediterrani en profunditats que van des dels 35 als 4.500 metres. Per a demostrar-ho, els investigadors llançaven una xarxa de malla fina i de cada captura classificaven, per un costat la biomassa, i d'un altre, el fem, separant-la al seu torn per tipus: plàstic, metall, vidre, aparells de pesca, o un altre tipus de fem.
Segons l'investigador del CSIC en l'Institut de Ciències del Mar, Joan Company, la situació del Mediterrani és preocupant, ja que en alguns punts hem extret més fem que biomassa.
Gran part del fem arriba al mar a través dels rius, i després de passar per la plataforma continental, descendix pel talús continental i s'acumula en les zones on el pendent és menor.
Eva Ramírez, també de l'Institut de Ciències del Mar explica que un descubriment interessant són els depòsits d'escòria en el fons marí, el residu del carbó cremat pels barcos de vapor a partir del segle XVIII.
L'estudi traça el camí que poden prendre els plàstics, des del seu origen en terra ferma o en la costa, transportats a través de les plataformes continentals fins aigües profundes.
Els investigadors expliquen que els canons submarins formen la principal connexió entre les aigües de la costa i el mar profund.
Són canons que estan localitzats junt amb les principals ciutats costaneres, que poden canalitzar els desperdicis directament a aigües profundes de 4.500 metres.
Els científics van trobar fem en tots els emplaçaments estudiats, sent el plàstic el material més comú (40 %) , seguit dels aparells de pesca (34 %) , vidre, metall, fusta, paper, roba, atuells i altres materials sense identificar.
La gran quantitat de desperdicis que arriba al fons oceànic profund és un greu problema que exigix emprendre accions per a evitar que seguisca en augment, advertixen els investigadors.
Este succés, pareix pràcticament impossible, atés que en el centre d'Europa no hi ha zones marítimes, encara així pot produir-se com han demostrat investigadors de la Universitat de Berna. De fet ja va succeir en el passat a Suïssa, en el Llac Lucerna, que va patir un terratrémol l'any 1.601 (5,9 graus en l'escala de Richter). La tremolor va provocar onades que van aconseguir diversos metres. A més, en 1.687 es va produir en col·lapse d'un delta, que va provocar onades semblants (aproximadament de 6 a 10 metres) .
Els investigadors de la Universitat de Berna es troben en una reunió de Geociencia a Viena, on han dit que este succés ocorregut en el Llac Lucerna, podria arribar a repetir-se i suposaria una catàstrofe pel fet que és una zona prou poblada.
Els investigadors també han recalcat que en altres llacs del centre d'Europa han ocorregut estos lliscaments subaquàtics. Per tant, no han d'oblidar-se estos tsunamis en llacs, que encara que ocorren aproximadament cada 1.000 o 2.000 anys, els científics consideren oportú inspeccionar les zones més perilloses i mantindre's al corrent, ja que hui en dia, un tsunami podria tindre unes greus conseqüències pel fet que hi ha prou població que habita estes zones.
Les senyals electròniques i de ràdio AM tenen un sorprenent efecte sobre les aus migratòries, ja que poden arribar a desorientar-les.
Segons una investigació publicada a la revista Nature aquests dispositius interrompen l'activitat de les brúixoles internes dels ocells nocturns, indispensables per dirigir el seu vol. L'estudi planteja la possibilitat que les ciutats, plenes d'aquestes senyals electromagnètiques,tinguen importants efectes en els patrons de migració de les aus.
En l'experiment, realitzat a la Universitat d'Oldenburg,una ciutat alemanya de 160.000 habitants, van mantenir als ocells dins de cabanyes de fusta,un procediment que permet als investigadors estudiar la navegació magnètica mentre s'asseguren que les aus no estan rebent senyals procedents del Sol o les estrelles. Però es van trobar que les aus no podien orientar-se en la direcció migratòria adequada.
Després d’observar aquest experiment,van decidir cobrir les cabanyes amb plaques d'alumini per eliminar les senyals electromagnètiques. En aquestes condicions, les aus sí que van ser capaçes d'orientar-se.
Els resultats plantegen que l'activitat humana i la vida a les ciutats podrien estar modificant d'alguna manera la migració de les aus i, per tant, la seua supervivència.
Ana Oregi, consejera de medi ambient, a senyalat que la seva intenció està volcada en reduïr la intervenció administrativa. Però afirma també que la llei actual, que no té precedents a Espanya, és molt comprensiva; prácticament qualsevol sòl està sotmes a un prodeciment molt complex que ha motivat queixes de les empreses.
En definitva, la proposta de l’ Ejecutiu és evitar el procés establert per a tots els sòls contaminats, creant vies simplificades per a aquells casos en els que es prevé pasar d’un ús industrial a altre semblant. En total, el Govern veu que fins al 2040, a uns 7409 sòls els afectarà aquesta llei. Amb aquesta proposta l’ Ejecutiu vol intentar una major atenció i així que hi haja una major protecció de l’aigua.
A hores d’ara el Govern ja ha enviat el proyecte legal al Parlament, esperant una prèvia aprobació.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat d'un augment de la contaminació ambiental en la majoria de les ciutats del món ja que un 90% de l’aire d’aquestes grans ciutats superen els nivells de qualitat que estableix l’OMS, amb el consegüent risc que els seus habitants pateixin més problemes respiratoris i altres patologies.
En les investigacions s’ha afirmat que actualment només el 12 % de les persones que viuen en aquestes ciutats respiren aire net i al voltant de la meitat està exposada a nivells de contaminació 2,5 vegades majors als que estableix l'OMS.
Els experts diuen que la contaminació de l'aire és cada vegada pitjor,i aquestes dades són degudes per l'ús de combustibles, l'augment de mitjans de transport i deficiències en el consum energètic d'oficines i llars.
Però també hi ha solucions per aquest problema com són per exemple; la prohibició de les calefaccions de carbó en els edificis, l'aposta per energies renovables i un major control del transport.
Entre les 20 ciutats més brutes están l'Índia,Nova Delhi, Patna, Gwalior i Raipur. La capital índia presentava una mitjana anual de 153 micrograms de partícules petites per metre cúbic.
Un informe publicat per l'OMS va destacar que la contaminació atmosfèrica va ser responsable el 2012 de la mort d'uns 3,7 milions de persones.La directora de Salut Pública de l'OMS, l'espanyola María Neira , reconeix que es pot millorar aquest problema i reduir la incidència del càncer de pulmó i les malalties cardiorespiratòries.
Científics de l'Institut Salk van publicar un estudi que revel·la per què només es recorden amb solidesa certs detalls dins de les dos hores posteriors a un esdeveniment. Els investigadors han dissenyat un programa informàtic capaç d'integrar experiències que succeïxen en un espai de temps d'entre una i dos hores. El treball explica els mecanismes biològics pels quals certs records es consoliden mentres que altres s'obliden, inclús si ambdós són pròxims en el temps.
Davant d'un esdeveniment ocasional les cèl•lules actives del cervell fabriquen ràpidament certes proteïnes per a crear nous records. Algunes d'estes proteïnes romanen durant hores en neurones concretes del cervell abans de trencar-se.
Segons revela el nou model computacional, els records es consoliden únicament quan una nova experiència torna a activar les mateixes neurones que ja havien sigut excitades per un altre succés anterior.
Els científics de Salk indiquen que la posició de estes proteïnes en neurones específiques i en les seues àrees circumdants prediu quins records es van a conservar. Este patró espacial els ha permés crear una funció matemàtica que prediu si un record quedará gravat o no depenent del moment i el lloc de la superposició.
Segons els investigadors, es tracta d'una ferramenta útil en la investigació de trastorns com el pàrkinson, l'alzheimer i l'estrés postraumàtic.
Per a crear la ferramenta, l'equip nord-americà ha incorporat dades d'estudis procedents d'observacions moleculars i de sistema responsables del funcionament d'aquest tipus de memòria.
Els investigadors sostenen que els esdeveniments importants del dia a dia es traslladen des del lloc d'emmagatzemament temporal en l'hipocamp fins a la corfa cerebral on es troba la memòria a llarg plaç.
Al dormir reorganitzem la memòria, s'enfortixen alguns records i se'n perden d'altres.
És la conclusió d'uns investigadors als Estats Units que han descobert com els fotons de llum, en l'última fase de l'embaràs, desencadenen tota una coreografia bioquímica necessària per a generar ulls sans. Han fet els experiments amb ratolins de laboratori, però l'objectiu de la seua investigació és esbrinar com la resposta a la llum incorrecta en el fetus pot desencadenar retinopaties en els xiquets.
La troballa cambia fonamentalment la nostra comprensió de com es desenrotlla la retina, afirma Richard Lang, científic de l'hospital infantil de Cincinnati (EUA) , hem identificat un mecanisme de resposta a la llum que controla el nombre de neurones de la retina, la qual cosa té efectes en el desenrotllament vascular de l'ull i és important perquè diverses afeccions oculars són precisament malalties vasculars.
Lang i els seus companys conclouen que és important que un nombre suficient de fotons penetre en el cos de la mare en la ultima fase de gestació.
Una seqüència de processos i efectes relacionats entre si ha d'actuar amb la deguda precisió perquè l'ull funcione i l'activen els fotons de la llum que arriben al fetus encara dins de la mare.
L'eix d'eixa coreografia bioquímica residix en els vasos sanguinis que rodegen l'ull. Quan s'està desenrotllant, una xarxa específica de vasos es va retraient, mentres es forma el sistema vascular de la retina. Este procés és important perque un creixement anormal d'eixe sistema vascular és una de les principals causes de ceguera en els xiquets prematurs.
Estos experiments van permetre descobrir com en els ratolins que es mantenen en la foscor o els que no tenen el pigment fotosensible melanopsina, el sistema vascular de la retina creix excessivament i l'anomalia desemboca en una supressió del nombre de neurones retinals.
Una transfusió de sang jove pot aturar o fins i tot revertir el procés d'envelliment , ja que la seva composició química té beneficis sorprenents per a la salut, podent curar diverses malalties , fins i tot la d'Alzheimer . Són els resultats d'una investigació paral • lela dels científics nord-americans de la Universitat de Harvard i Stanford.
Els científics de Harvard van revelar que la sang jove ' recarrega ' el cervell , forma nous vasos sanguinis i millora la memòria i l'aprenentatge gràcies als alts nivells de la ' proteïna de la joventut' (GDF11 ), que circula per la sang i és responsable de mantenir el cervell i els músculs joves i forts , però s'apaga gradualment a mesura que una persona envelleix . Els investigadors van experimentar amb ratolins , el estudi va demostrar que l'augment dels nivells de GDF11 en els ratolins més vells millora la funció de tots els òrgans del cos .
Els científics de la Universitat de Stanford també creuen que la sang jove pot revertir els signes d'envelliment . En el marc dels seus assajos , la sang dels ratolins de tres mesos d'edat , es va injectar repetidament als animals de 18 mesos (prop del final del seu cicle de vida natural ) .Aquesta ' teràpia de vampirs ' va millorar l'acompliment dels ratolins d'edat avançada en les tasques de memòria i aprenentatge . També es van observar canvis estructurals , moleculars i funcionals en el cervell.
Els investigadors tenen l'esperança de començar els assajos en humans en els pròxims dos o tres anys, ja que aquests estudis poden produir ràpides millores per a la longevitat i la salut humana.
Els investigadors de la Universitat de Nova York han identificat 3.000 tipus de bacteris en els bitllets d'un dòlar . Es tracta del primer estudi d'ADN aplicat al paper moneda als EUA
Les espècies descobertes causen acne , úlceres gàstriques , pneumònia , intoxicació alimentària i infeccions per estafilococ . Alguns dels gens trobats són responsables de la resistència als antibiòtics .
"En realitat hem trobat que els microbis creixen en els diners " , va dir Jane Carlton
Els bancs centrals del món en general es preocupen més per la durabilitat dels seus diners , que per la microbiologia . No obstant això , en diversos països , com Canadà , Tailàndia i Bhutan , s'imprimeixen bitllets en fulls de polímer plàstic flexible . Allà els nivells de bacteris són normalment menors en comparació amb els presents en els bitllets elaborats a base de cotó o paper .
Un estudi realitzat en Xina per experts de l’Escola Mailman de Salut Pública de la Universitat de Columbia, Nova York, sobre la repercussió que té en la salut durant l’etapa d’embaràs la exposició de la mare al aire contaminat (conté hidrocarburs aromtàtics policíclics) emès al cremar carbó en una central elèctrica, va demostrar que una menor exposició a la contaminació atmosfèrica en aquesta etapa esta relacionada amb un millor creixement infantil i nivells més alts de la proteïna clau per al desenvolupament del cervell ( la BDNF)
A l'esquerra, Tongliang, a la Xina, abans del tancament de la central elèctrica de carbó. I a la dreta, després del tancament.
Els bacteris es tornen cada vegada més resistents als antibiòtics i esta greu amenaça és ja una realitat que pot afectar a qualsevol persona (independentment de la seva edat i del país en el qual resideix) de tal manera que una simple infecció podria ser fatal, segons l'Organització Mundial de la Salut ( OMS ) .
Els bacteris canvien i es tornen resistents a aquests medicaments , que al seu torn es tornen inefectius a l'hora de combatre aquestes infeccions , adverteix l'informe ' Resistència als antimicrobians ' publicat per l'OMS .
“Infeccions comunes i lesions menors que han estat tractables durant decennis tornaran a ser potencialment mortals " ;“Si no prenem mesures importants per millorar la prevenció de les infeccions i no canviem la nostra forma de produir , prescriure i utilitzar els antibiòtics , el món patirà una pèrdua progressiva d'aquests béns de salut pública” , foren algunes de les paraules del doctor Keiji Fukuda , un dels directors generals adjunts de l'organisme .
Aquest fenomen està afectant molts agents infecciosos , però se centra en la resistència als antibiòtics en set bacteris responsables d'infeccions comunes greus , com la septicèmia , la diarrea , la pneumònia , les infeccions urinàries o la gonorrea .
L’estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el que també han participat la Universitat d’Oviedo i l’Institut d’Antropologia Evolutiva de l’Institut Max Planck, revela que aquella espècie estava distribuïda en xicotets grups allunyats entre si i amb lleugeres diferències genètiques.
El treball analitza l’exoma de diversos individus neandertals i d’un denisovano de tres regions diferents: la cova d’El Sidrón, a Astúries; la cova de Vindija, a Croàcia, i la cova de Denísova, a Sibèria.
Analitzar els diferents exomes ha permés identificar els canvis d'aminoàcids derivats compartits per estos homínids arcaics i que no ocorren, o a penes ho fan, en els humans actuals. L’investigador Antonio Roses va afirmar: "Aquests resultats obrin la porta a identificar la base genètica dels canvis fenotípics produïts en els processos evolutivos", qui ha apuntat que les lleugeres diferències genètiques entre les poblacions neandertales podrien deure's que les relacions endogàmiques van poder ser més comuns que en l'actualitat.
L'estudi aborda per primera vegada la identificació dels gens potencialment responsables dels canvis físics dels homínids arcaics i dels humans recents. La comparació dels exomas fòssils amb els de diversos humans moderns d'África, Europa i Àsia mostra que el llinatge comú de denisovanos i neandertals va acumular nombroses mutacions en els gens que controlen la forma de l'esquelet, distribució del pèl, metabolisme i sistema cardiovascular.
Els canvis que afecten específicament el llinatge dels neandertales, després de separar-se dels denisovanos, té a veure amb gens relacionats amb l'hiperlordosi o augment en la curvatura de la columna vertebral. Al contrari que al llinatge dels Homo sapiens, on el canvi genètic es concentra fonamentalment en certs gens implicats en el comportament i en la pigmentació de la pell.
En conclusió, la investigació revela que al llarg del procés evolutiu, en el llinatge sapiens s'han produït mutacions en gens que afecten l'agressivitat i l'hiperactivitat, tot i que encara es desconeix si estos canvis genètics han augmentat o reduït els nivells d'estes pautes de comportament.
Els científics de l’IBEC han aconseguit descobrir el perquè de l’enduriment de les cèl•lules mamàries (afectades per un càncer de mama) fins a crear un tumor maligne que s’observa a través dels nòduls al pit. Com tots sabem, la palpació dels pits és un dels mètodes preventius per al diagnòstic d’un possible càncer de mama.
Aquesta investigació explica els mecanismes moleculars que permeten a les cèl•lules mamàries detectar i actuar front a l’enduriment d’una part del teixit mamari. Les molècules que ajuden a les cèl•lules a fixar-se al teixit mamari reben el nom de “integrines” i aquestes serveixen per a controlar la força amb la qual les cèl•lules mamàries donen rigidesa al teixit mamari al fixar-se a aquest.Quan el teixit mamari adquireix una major rigidesa, les “integrines” de les cèl•lules sanes intervenen per a que aquestes deixen d’exercir força fent que el teixit torne a la normalitat.
Però, en cèl•lules cancerígenes, les “integrines” d’aquestes queden transformades i deixen que les cèl•lules exerceixen força i pressió sense control endurint així el teixit mamari i creant els nòduls característics del càncer de mama. Quan més dur està el teixit, més força i pressió apliquen.
Aquest estudi ha estat un avanç. L’enduriment dels teixits no és exclusiu del càncer de mama com s’ha comprovat, també pot ser aplicable a altres tumors, com el de pàncrees. Tot està produït per modificacions i transformacions a les molècules “integrines”.
La finalitat serà arribar a controlar la rigidesa dels teixits i d’aquesta forma combatre els tumors. Els nòduls també poden desenvolupar un tumor benigne.
Els científics han anunciat que a partir d’ara s’ha de investigar en el perquè les “integrines” afectades per un càncer tenen propietats d’adhesió distentes a les “integrines” de les cèl•lules sanes. Una possible solució, però, seria inhibir la funció de les “integrines” i d’aquesta manera s’evitaria l’enduriment dels teixits.
Els sols agricoles son els principals responsables de les emissions de N2O (potent gas de l'efecte hivernacle). Aquest gas es provocat perquè el N2O s'adiciona a la terra mitjançant fertilitzants i abonos, on nombrosos procesos microbiològics s'encarreguen de transormar-lo en aquest perillós gas.
