Descobert un tumor benigne en una costella de neandertal

Un fragment de costella de neandertal descobert fa temps descobert a Croàcia s’ha convertit en el fosil mes antic que es coneix amb un tumor de os. Aquest tumor es benigne .

Els investigadors,en un comunicat de la Universidad de Pensilvania  diuen que els tumor de osos son descobriments exepcionalment estranys en les restes de la evolució humana.
Janet Monge, paleoantropologa del museu Penn ha presentat el descobriment a la revista PlosONE.
El fragment amb el tumor medis uns 30 milimetres de llargada, es una costella esquerra.
Els cientifics no tenen mes restes que pugen ser atribuits a aquest ejemplar i no poden determinar si el tumor fou la causa de la mort o si va contribuir .

Noticia original:
Noticia relacionada:

Descubert l'esquelet del primat mes antic

En el que fa 55 milions d’anys era un llac, en la província de china de Hibei, s’ha descobert el esquelet fosilisat de un xicotet primat que es el mes antic encontrat fins ara.
Era un animal arboreo de xicotet tamany(7 cm de llarg i entre 20 a 30 grams de pes) que s’alimentava de insectes.
S’ha denominat

Archicebus achilles, i es 7 millons d’anys mes antic que els esquelets de els primats mes antics coneguts fins ara.
Per als científics, aquest primat significa una clau per a comprendre fases evolutives dels primats i ladivergencia que va conduir a els primats moderns, simis i humans.

El Archicebus achilles va eixir a la llum al obrir en dos una part del sediment del antic llac, aquestes dos parts contenen els restes fosils del animal.
Investigadors diriguits per Xijun Ni, científic del institut de paleantropología de vertebrats y paleonatroplogia(Acadèmia de ciencies xines) han escanetjat amb ratjos per obtindre una reconstruccio tridimensional de alta precisio i per a poder estudiar tots els seus detalls.

Pareix un peculiar hibrit amb els peus d’un xicotet mono, els brazos , les cames i dents de un primat molt primitiu, y un crani amb uns ulls molt xicotets.



Noticia original:http:

Noticia relacionada:
Video:

La tecnologia pot ser la nova causa de falta de son

La Associació Americana de medicina en la seua última reunió va informar sobre un nou problema que afecta a la nova societat tecnologia amb trastorns de la son i del ritme cardíac.

Amb les noves tecnologies es habitual quedar-se fins ha hores inapropiades de la nit xatejant amb el smarthphone,buscant informació amb el ordinador o veient vídeos amb la tablet.Aquest fet,cada vegada més habitual ens pot dur a problemes seriosos ja que ens pot trastornar el cicle de la son a causa de les emissions de llum que rebem d´aquestos aparells.



Al igual que la nostra oïda de varies funcions (Entre elles captar els sonids i l'equilibri) L'Ull te diverses funcions apart de la de la vista.L´ull s'encarrega de quan percebem menys llum enviar celules ganglionals al cor.Aquestes disminueixen el ritme cardiac per a que siga més fàcil poder adormir-se.Aquestes cel·lules no poden ser enviades per l´ull al cos si aquest percibeix llum encara que siga artificial.

Dit açò cal controlar-se amb les noves tecnologies i aprendre a utilitzar-se amb una mida adequada

Notícia Original:

Per què tenim transgènics?

Vegeu diferència amb les tomaques del vostre avi i les que comprem a un supermercat?

Antigament, aquestes han sigut utilitzades per a donar sabor a la majoria de menjars, i sols podien estar comestibles unes poques hores després de ser collides. Actualment, això és difícil de creure, els consumidors volen unes tomaques boniques, que entren per la vista, cultivades a milers de quilometres, és a dir, que duren hores de llarg viatge fins arribar al seu destí. Un exemple paregut al de les tomaques és el de les roses, abans sols es podien olorar des de la rama, sense tallar-les, ara, fan, tallades, viatges d'hores i hores.

El per què d'aquests fets el té el físic de Cosmocaixa, Antonio Ruiz de Elvira. Per la part de les roses ha deduït que l'olor d'aquestes és el punt estratègic per a que duren més temps tallades, resulta ser que els insectes es guien per l'olor d'aquestes per a pol·linitzar-les i després la flor es desfà, és a dir, que si la rosa no desprèn olor, no hi ha pol·linització i alhora no es desfà.

Finalment, per a aconseguir aquest objectiu de les flors necessitàrem una selecció artificial, al igual que a les tomaques, però aquesta a vegades està feta en dosis tan grans que mata la qualitat de l'aliment o la flor. Aquesta selecció artificial també l'anomenem en els aliments, les tomaques transgèniques.

Notícia original

Notícies relacionades:

Els transgènics amenacen la biodiversitat i els cultius

La seguretat dels transgènics

Vídeo:

Científics descrobreixen restes de un dromedari gegant en Canadà

Un grup de paleontòlegs ha descobert a l'Àrtic de Canadà restes d'un dromedari gegant de fa aproximadament tres millons i mitj d'anys. Donat aquest succés es suposava que en aquella zona hi havia boscos i el medi adequat per a la vida d'aquests animals, també aquest hallament ha permitit dona una suposició dels cientifics a que els dromedaris poden sobreviure a un medi gelat com el de l'Àrtic de Canadà.

Aquest fet es va descobrir en treballs de camp en un diposit d'arena on es van encontrar fòssils de plantes prehistòriques però mai de mamífers

Aquest descobriment ha sigut un repte per als cientifics ja que els restes d'aquest mamifers eren molt complicats de saber de quin animal eren.


Noticia original 

Noticies relacionades:
Descobreixen a EU una nova espècie de llobarro

Video:

Mares que fumen durant l'embaràs:

Quasi totes les dones saben el perill que comporta fumar durant la gestació, exemples com: el xiquet tarda en créixer, té més probabilitats d'una mort perinatal o un part prematur.

La revista Diabetologia ha publicat un estudi que diu que les conseqüències de fumar durant l'embaràs poden saltar-se fins a una generació, si la dona tinguera una xiqueta, la seua filla podria tindre un embaràs complicat malgrat no fumar durant aquest, així com tindre una diabetes gestacional i alhora obesitat. L'estudi ha sigut realitzat per la universitat Lund University amb dones embarassades el 1982. Les dones s'havien dividit en tres grups: les no fumadores, les que fumaven entre 1 i 9 cigarrets al dia, i les que fumaven més de 10. Després buscaren a les seues filles quan estaven embarassades, i evidentment, eixiren els resultats esperats: obesitat, diabetes gestacional i no gestacional, tenien relació. Les filles de les dones que fumaven moderadament tenien un 62% de risc per a patir diabetes gestacional, les de les dones que fumaven més tenien un 52% de patir-la. Amb l'obesitat les dades no són tan altes, les filles de grans fumadores la poden patir en un 58%, i les filles de mares moderades, en un 36%.

Finalment, algun dels errors que pot tindre aquest estudi és el fet de no estudiar els familiars fumadors d'aquestes dones i el tipus de dieta que seguien.

Notícia original

Notícies relacionades:

Embaràs i diabetis

Fumar durant l'embaràs augmenta el risc de diabetes gestacional en les filles.

Vídeo:

Alguns dinosaures voladors s'alimentaven de peixos

Un estudi realitzat per l’equip del palentòleg Scott Persons de la Universitat de Alberta en Edmon   indica que els Microraptor  podien atrapar a les seues preses tant en l’aigua com en la terra.
Les noves evidencies de la  capacitat depredadora del Microraptor , preovenen de restes fosilitzades encontrades a China. Aquestes restes foren encontrades en cendres volcàniques i dintre del estòmac del Microraptor van identificar un peix
Molts palentolegs pensaven que el Microraptor vivía als arbres , on s’alimentava de xicotetes ocells primitius i de mamifers xicotets , després d’aquets estudi han arribat a la conclusió de que el Microraptor tenia una dieta variada, ja que s’alimentava tant de animals de l’ecosistema terrestre  com de l’ecosistema marí , també han descobert que el Microraptor tenia les dents adaptades per a capturar preses resbaladises , coms son els peixos.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Identifiquen noves formes terapeutiques de frenar el virus del Dengue

Fins a la data no hi ha vacuna contra el virus del dengue, el qual és transmès pel mosquit Aedes aegypti. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta malaltia afecta globalment entre 50 i 100 milions persones per any i produeix unes 22 mil mortes.Ahora, dos recents treballs proveeixen noves eines i coneixements sobre la biologia del virus del dengue. "Els resultats que vam obtenir obren camins per al disseny de nous antivirals".

D'una banda, Gamarnik i els seus companys es van centrar a estudiar el mecanisme de "encapsidació", que és el procés pel qual el material genètic del virus (ARN) es protegeix per mitjà d'una coberta o "càpside" per després poder infectar altres cèl·lules i disseminar-se. Mitjançant l'ús de noves tècniques biomoleculars, els investigadors van descobrir que la proteïna de càpside del virus del dengue té una regió que és necessària per a infectar cèl · lules humanes però que no cal per envair cèl·lules de mosquit. En el segon estudi, els científics del Leloir identificar una nova activitat enzimàtica en una proteïna viral del dengue, NS3. Aquesta proteïna s'encarrega de controlar la conformació i el plegat del genoma viral, que s'enrosca com si fos un bri de fil formant un cabdell.Aunque aquests desenvolupaments demandaran diversos anys, l'anunci és oportú. L'OMS va difondre a mitjans de gener passat un informe en què adverteix que el dengue és l'única malaltia tropical desatinguda que s'ha expandit en l'última dècada i la seva incidència es va multiplicar per 30 en els últims 50 anys.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Nova espècie de llobarro

Es troba una nova espècie de llobarro al sud-est del Estats Units, al que volen anomenar “Choctaw” en referència a un poble indígena que va habitar aquests paratges en els q s’ha descobert. El seu nom científic ja ha sigut escollit: Micropterus haiaka.

El seu descobriment fou una coincidència, ja que els científics el que volien era fer un estudi dels llobarros, i que al analitzar el seu ADN s’adonaren de que no coincidia amb cap espècie.

“No era la nostra intenció buscar una nova espècie” digué Mike Trigali, qui dirigeix el laboratori de genètica de peixos de la FWC.

Per determinar l’espècie, els científics buscaren el perfil d’ADN en altres exemplars, i descobriren que hi havia altres peixos diferents vivint prop de les costes d’Alabama.

L’aspecte d’aquest llobarro es molt similar a la del llobarró clapejat i açò feu que a simple vista els científics no s’adonaren de que era una nova espècie. Segons la FWC, “les diferencies físiques entre ambdues espècies no son fàcils de veure, per aixà no s’havien de la seua existència.

Noticia original

Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2
Noticia Relacionada 3

Microorganismes adaptats a condicions de vida extremes.

Al desert dels Monegres (Aragó) s'ha realitzat una investigació on s'ha analitzat l'abundància i diversitat dels microorganismes en la regió. Es mostra que el volum d'una cullera de cafè pot albergar fins a 10 milions d'ells.

Segons s'indica, "L'estudi ha revelat un nombre elevat de potencials noves espècies per a la ciència, i arriba, fins i tot, a sugerir noves classes i ordres de fongs, algues verdes i arqueobacteris".

Els resultats han sigut obtinguts gràcies a l'anàlisi de 21 mostres d'aigua obtingudes d'onze llacs salins de la zona en hivern i en primavera. Estes masses d'aigua suporten variacions de temperatura de fins a 50 º C, com grans dosis de radiació ultravioleta i concentracions de sals que poden arribar a ser deu vegades superiors a les de l'aigua del mar.

La informació recopilada ha motivat ja un nou estudi per determinar la riquesa de nous gens i proteïnes. Afegint que, "Monegros es consolida així com un laboratori natural amb potencials usos industrials i de gran relevància científica i biotecnològica, així com per a estudis de les possibles estratègies de vida en altres planetes que presenten condicions similars a les estudiades ací".

Noticia Original.

Noticia Relacionada 1.
Noticia Relacionada 2.

¿Perque alguns animals adopten cries de altres espècies?

Encara que no es molt comú,habitualment s´hi poden veure de casos en els que un animal adopta cries d´altres animals y, perque pasa açó? Experts del zoo Aquarium de Madrid han investigat i han tret unes conclusion no mol exactes pero del tot interesants.

Normalment es tracta de mares,en el periòde de lactància, les quals per algún problema no hi han pugut tindrer descendència y acausa del seu instint animal es veu adentrada en una adopció poc inusual.Aquesta acció d´adoptar una cria d´un altra espècie es un error, un accident de l´animal que per culpa del seu instint animal es veu obligat a ferse mare adoptiva.

El director biológic d´aquest zoologic de Madrid afirma que tots els mamifers tenim una debilitat important per les críes ja que les formes redones i els ulls grans d´aquestos ens duen a terme una gran resposta emocional.

Un cas mol peculiar es el de el gorila Koko que va adoptar a un gatet amb tant d´amor que fins i tot va plorar despres de la seua mort.

Noticia Original:

El virus emergent H7N9 és transmissible entre els mamífers

El virus de la grip H7N9 ha causat moltes morts, desde que es van detectar les primeres infeccions humanes a Xangai. Però els científics xinesos no volen córrer cap risc, per això els instituts del país hi han fet una investigació del virus. Els resultats obtinguts, demostren que el H7N9 pot replicar-se en les vies respiratòries altes; fet que provoca que siga més fácil la seva transmisió. Aquest virus es contagia entre furons per contacte, però també és pot transmetre de persona a persona i eixa és la gran preocupació dels epidemiòlegs. El H7N9 es causat per un mestissatge entre diversos virus d'altres espècies, i esta prou estés per les granges de pollastres de l'est asiàtic.
Dels casos humans confirmats, tres quartes parts havien tingut contacte amb pollastres de granja, que per això són els principals sospitosos com a focus de les infeccions humanes. Els investigadors han registrat casos de brots familiars, pel que fa que considere probable que l'H7N9 tingui una certa capacitat de contagi de persona a persona. Segons la seqüència genètica que mostra aquest virus, apunta a que ja hi hagen experimentat algunes mutacions a la seva replicació en humans, i en la generalitat dels mamífers.

Notícia original.

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
Notícia relacionada 3

Video:

Aus, dinosaures vius

Moltes de les característiques de les aus trobades al nord-est de la Xina s’assemblen a un tipus de dinosaure amb plomes, cosa que fa, q s’estiguin  canviant algunes teories sobre com i quan es produí la transició entre ambdues especies.  

A dies de hui, s’ha trobat un esquelet complet del que sembla ser una bestiola emplomada, una peça clau per descobrir l’origen de les aus.

Aurornis xui, que es com han anomenat al dinosaure, te una mida de 51 centímetres de longitud. Es pensa que es un exemplar adult.

“Pensem que no era un volador  actiu, probablement era un planejador”, deia Godefrot.

Els autores de l’estudi afirmen que tant els Arqueoptéix com els Aurornis xui, formen part dels grup Avialae, en els que s’agrupen totes les aus i els seus parent extints.

Les noves dades, combinades amb la presencia de Arqeoptérix en territori alemany,  mostren que aquests animals estaven repartits per tota Eurasia al final del període Juràssic. 

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Noticia Relacionada 3

La FAO recomana menjar més insectes

Un nou estudi presentat per la FAO en Conferència Internacional sobre els Boscos per a la segureat Alimentària i Nutricional afirma que els insectes són una font rica d'aliments nutritius i en proteïnes. Unes 2.000 millons de persones inclouen aquests tipus d'èssers vius a la seua dieta.

Amb la col·laboració de la Universitat de Wageningen, la investigació de la Fao afirma que fins uns 1.900 insectes són menjats pels èssers humans. A nivell mundial els més consumits són: escarabats amb un 31%, les erugues amb 18%, abelles, vespes i formigues amb un 14%, i el llagostí, llagostes i grills amb el 13%.
A més de que els insectes són rics en proteïnes, tenen greixos bons i amb un elevat contingut de calci, ferro i zinc, la recol·lecció i cria d'aquests podrien generar ocupacions i ingressos a nivell industrial. D'altra banda, també podria ajudar a evitar la sobreexplotació forestal.

A part de que els insectes tenen una major qualitat de proteïnes, ferro i altres substàncies a comparació amb un troç de carn, econòmicament alimentar a un insecte eixiria més barat que a una vaca.


Notícia original.

Notícies relacionades:
Les Nacions Unides també ho recomanen.
L'ONU convida a menjar insectes.


Vídeos:

Un equip d'investigadors japonesos vol ressuscitar al mamut

A partir dels teixits obtinguts dels cadàver de un exemplar del paquiderm preservat en un laboratori rus, els científics esperen poder ressuscitar al mamut mitjançant la clonació. La major part de les restes d'aquesta especie s'han obtingut en la capa subterrània de gel de la zona de Sibèria.

I es que el mamut, el enorme paquiderm de llargs  ullals que recorria bona part de la Terra fins fa uns 6.000 anys, podria tornar a existir en tan sols cinc anys si prosperen els esforços de un equip de científics de la Universitat de Kioto.

Els investigadors han desenvolupat ja la tècnica per a extraure el ADN de les cèl·lules congelades. La 'resurrecció' s'aconseguiria fent un embrió amb gens de mamut a partir d'òvuls de elefant en els que se substituirien els nuclis originals per aquells obtinguts de les cèl·lules del mamut. A continuació, els investigadors introduirien el embrió en el úter de elefants per a poder aconseguir un part.

Noticia original

Noticies relacinades:
Hallada sangre líquida en los restos de un mamut que podrían permitir su clonación
El regreso del mamut ya no es ciencia ficción

L'origen de les aus gracies a un xicotet dinosaure amb plomes

Xicotets dinosaures amb plomes han sigut desenterrats en el nord de Xina, els paleontòlegs tenen varies teories de cuan és va produir la transició entre ambdós.

Un equip de científics ha descobert un dinosaure amb plomes a la Xina. Aquest petit dinosaure permeta aclarir com es van originar les aus.El dinosaure,anomenat 'Aurornis xui', mesura 51 centímetres de longitud i ha sigut desenterrat en la província xinesa de Liaoning,el esquelet està complet, i plomes estan parcialment preservades al voltant d'ell.

Els cientifics creuen que solament podia planejar com cuasi tots els dinosaures amb plomes que existien. Aquest dinosaure pertany a una família de xicotets terópodos, llargues potes i urpes corbades.                                                                                                            








Noticia original


Video relacionat

Es desenvolupa un nou material basat en el Silici

Un equip d'investigadors dirigits per el cintífic Francisco Meseguer, investigador del CSIC en la Unitat Asociada del Institut de Ciencia de Materials de Madrid en la Universitat Politécnica de Valencia, han conseguit fabricar un material artifical basat en el silici amb propiestats òptiques y electromagnètiques que podríen proporcionar avanços tecnològics y cientifics.

L'equip de cientifics ha conseguit desenvolupar una "nanoesfera" de silici que es la que ha donat lloc a aquest material artificial. Son 100 vegades mes petites que el grossor del cabell humà. Aquests resultats han sigut publicats a la revista Nature Communications.

Tradicionalment tan sols existien materials artificials basats en metalls nobles com l'or, de major cost econòmic, però aquest nou material, no obstant açò, no apareix de forma espontànea en la naturalesa i fins a 1000 voltes més barat.

Noticia original

Noticies relacionades:
¿Un sustituto para el silicio?
Establecer estados cuánticos mediante átomos individuales de silicio

La mosca del vinagre contra les malalties neurodegeneratives

El Huntington, l'Alzheimer, el Parkinson i l'atàxia espinocerebelar, son malalties neurodegeneratives. Son malalties que son causades per l´acumulació de proteïnes tòxiques en les neurones.
Uns científics de Baylor College of Medicine a Houston, hi han fet una prova per a saber quins son els components que causen aquestes malalties. Hi han descobert que si actuen contra aquestes amb molècules petites, es reverteix la neurodegeneració en models animals d'atàxia espinocerebral.
Els gens implicats en les malalties neurodegeneratives aparèixen en la segona meitat de la vida. Aquests gens mutants es fabriquen en quantitats excessives i van acumulant-se a les neurones malaltes com: la huntingtina en cas de l'Huntington; synucleína alfa en el cas del Parkinson. Algunes altres com l'amiloide implicada amb l'Alzheimer.
Malgrat que aquestes malalties tenen símptomes molt diferents i s'associen en factors genètics diversos, per això totes comparteixen un mateix mecanisme patogènic què és l'acumulació anormal d'aquestes proteïnes tòxiques en les neurones d´una persona.
A partir d'aquesta informació els científics han dissenyat una estratègia per a trobar els punts d'entrada terapèutics contra aquestes malalties. Hi han utilitzat la genètica de la mosca Drosophila per a rastrejar el genoma que afecti al grau d'acumulació d' aquestes proteïnes tòxiques. També hi han treballat amb ratolins i  cèl·lules humanes, que tenen diferents sistemes als de la mosca, però si que son prou com per avançar molt més ràpid que si hagués de començar des de zero amb ells.

Notícia original.

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2
Notícia relacionada 3

Video:

Afecta la tecnologia a la manca de son?

La resposta es sí. Tot comença quan els fotoreceptors(que permeten la visió) i les cèl·lules ganglionars(que vigilen el ritme circadià), situats a la retina, perceben quan es de nit i actuen la secreció de melatonina. 
Si aquest procés es veu alterat per la percepció de les llums blaves com les dels aparells tecnològics, es produeix el trencament del ritme circadià. També afecta als patrons alimentaris, a l'activitat cerebral i a la regeneració cel·lular. A gran escala estaríem parlant de conseqüències com l'obesitat, la diabetes, la bipolaritat e inclús càncer.

El mes aconsellable seria canviar(almenys a les hores de foscor) les llums blaves, per altres roges o taronja, ja que la longitud de les ondes d'aquestes són menors.

Vídeo relacionat

Notícia original

Notícia relacionada

Notícia relacionada 2

Injecció de cèl·lules per l'artrosi de genoll.

Les cèl·lules mare han estat molt importants aquests temps.
Però les embrionaries, per exemple, no s’ha demostrat que estiguin exemptes de riscos, com el desenvolupament de tumors.

En canvi, en les cèl·lules mare procedents de la mèdul·la òssia sí que existeix una certesa y una seguretat, sobretot en el transplantament de mèdul·la per a tracata enfermetats com la leucèmia.

Ara, un equip espanyol ha demostrat que aquest tipus de cèl·lula pot ser eficaç en l’atròsi de genoll tractant a 12 pacients amb una edat mitjana de 49 anys.

A tots ells se'ls extreure una mostra de la seva medul·la òssia al maluc i les mostres van ser enviades per a cultivar durant tres setmanes amb la finalitat d'aconseguir un major nombre de cèl·lules mare. Després, les cèl·lules van ser injectades al genoll dels pacients que van ser seguits i avaluats durant un any.

L'eficàcia mitjana va estar entre el 65% i el 78%, superior al dels tractaments convencionals. Es va observar una gran millora del dolor i la discapacitat i a les persones que realitzen esport habitualment la millora és molt més gran.

L'artrosi de genoll és una de les patologies més doloroses, que més activitats quotidianes impedeix realitzar.
En Espanya, més de set milions d'espanyols tenen artrosi i partir dels 60 anys, el 29% de la població té símptomes, com el dolor de genoll, a causa d'aquesta malaltia que consisteix en la degeneració del cartílag articular.
Per a aconseguir l’aplicació en la pràctica clínica és necessari un estudi major i Al voltant d’uns milers d'euros.

Notícia original

Més informació relacionada:

Artrosi en el genoll, el tractament definitiu

El autotrasplantament de cèl·lules mare adultes millora l'artrosi de genoll

Tractament alternatiu per a l'artrosi de genoll

Vídeo:

Xicotet però gran

Durant molt de temps, allò de que les coses diminutes les poguérem veure pareixia impossible, fins i tot, les que si no fora per uns aparells que ens permeten veure-les, no sabriem ni de la seua existència.

Però amb els nous avanços tecnològics s'ha fet possible. Avui en dia existeixen molts aparells que ens ho pertimetixen, com per exemple: lupes, microscopis,..

Gràcies a aquests aparells s'han pogut descobrir els microbis, virus, batèris, molècules, inclús àtoms.

I es que tots alguna vegada ens haurem fet preguntes existencials. Què hi ha més enllà del que aconseguixen veure els nostres ulls? Per què estem ací? Per què tot té una relació? No acabariem mai.

Doncs, amb la nanociència i la nanotecnologia tot és possible. És possible ja que és un camp de les ciències aplicades al control i la manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.


Com deia el científic Stephen Hawking a un dels seus llibres, 'si diuen que l'univers està dilatant-se, es perque estarà dins d'alguna cosa, no?'
És a dir, en açò es refeieix a que per exemple, si estem a l'interior d'una classe i començem a bufar un globus, el globus s'inflarà; es dilatarà. Aquest globus mai podrà dilatar-se si no està dins d'alguna cosa. Açò ens dona a entendre que pot ser l'univers no siga el final.

Tant el món, com la vida, com les galaxies, planetes,... És un gran misteri.


Notícia original.

Notícies relacionades:
Història de la nanociència.
Avanços.


Vídeos:

Per què els ulls dels nounats són blaus?

10.000 anys abans els ulls clars no existien, aquests sortiren d'una mutació d'ADN d'un gen proper al OCA2 (això conclou un estudi realitzar a la Universitat de Copenhaguen), l'encarregat de la producció de melanina, el pigment que li dóna color.
Segons la producció d'aquest hi obtenim colors obscurs(negre, marró) o clars(blau, verd, mel).
La causa de que al nàixer tots els ulls siguin blaus és la poca producció de melanina que reté l'iris des del quint mes d'embaràs fins al mig any de vida del nounat, que és l'edat on ja es pot apreciar el color definitiu.

Podríem dir que el color dels ulls és un caràcter hereditari, ja que ho heretem dels nostres parents. A la pàgina web de la Universitat de Standford hi pots saber a través d'un test el percentatge de possibilitats dels teus descendents.

Imatge herència genètica del color dels ulls

Vídeo de genètica del color dels ulls

Notícia original

Notícia relacionada

Un avanç en la història dels predecessors dels dinosaures

Des de fa temps, que s’investigava com i on van aparèixer els predecessors dels dinosaures, ja que sols 9 de

cada 10 especies de tot tipus de vida van desaparèixer fa uns 252 milions d’anys.

El poc que es sabia sobre aquesta etapa de la historia dels avantpassats dels dinosaures es basa en els registres fòssils de jaciments paleontològics a Sud-àfrica i el sud-oest de Rússia, encara que aquestos jaciments no ofereixen una imatge tan complexa de la extinció com es pensava.

Una nova investigació, dirigida per Christian Sidor i basada en anàlisis fòssils descoberts recentment, indiquen que la expansió evolutiva dels arcosaures probablement estava més lligada a la recuperació després de la extinció de finals del Pèrmic del que es pensava.




Vídeos:

Notícia original

Notícies relacionades

Notícia 1

Notícia 2

Notícia 3

Descobreixen a Terol una nova espècie de peix marí de fa 408 milions d'anys

Un equip de l’Universitat de València, descriu a la revista Geodiversitats, que hi han trobat una nova espècie d’acantodio, uns peixos primitius que tenen les mateixes característiques dels tiburons.

En el llaciment del período Devónico, s’han trobat escames, ossos de les atriculacions y espines de fa uns 408 milions d’anys , situat a Terol i el sud de Zaragossa, cuan a aquestes zones hi havia mar.
 En aquest treball, en el que també també ha participat el Museu d’Història de Berlín, s’inclouen análisis de altres fòssils que corresponen a una columna fragmentada i a escames aïllades del devònic inferior.

Aquestes restes provenien del nord d’Espanya, el descobriment d’aquesta nova espècie, “Machaeracanthus” amplia el coneixement de la biodiversitat que hi va haver en la península fa uns 408 milions d’anys, cuan el mar ocupava la actual zona de Terol.

Els Machaeracanthus perteneixes al grup de peixos: Acanthodii, aquest grup també es anomenat “tiburons espinosos”.

Notícia original 

Notícies relacionades

Una mica de llum en la misteriosa història dels predecessors dels dinosaures

Descobreixen a Xina un dinosaure carnívor fins ara desconegut

Video