El próxim pas en humans?

Gairebé una dècada després que el científic coreà, Woo Suk Hwang, anunciés a bombo i platerets que havia aconseguit clonar 30 embrions humans per tal d'aconseguir noves teràpies cel • lulars, cosa que finalment es va revelar com un gran frau, un equip d'investigadors nord-americans ha aconseguit per fi el tan anhelat pas: obtenir cèl • lules mare embrionàries humanes a partir d'una cèl • lula adulta mitjançant el procés de transferència nuclear, el que es podria anomenar clonació terapèutica.La investigació, dirigida per Shoukhrat Mitalipov, científic d'origen rus que treballa al Centre Nacional d'Oregon per la Investigació sobre Primats (ONPRC, segons les seves sigles en anglès), és en realitat una continuació dels estudis que, des de fa anys, porta realitzant en aquests animals que han conduït a 2007 a l'obtenció de cèl • lules mare d'embrions de macacos. Ara, amb la modificació de la tècnica emprada en aquests micos, ha aconseguit fer el salt que molts científics havien intentat durant anys però que ningú havia aconseguit.

Perquè aquest és el principal objectiu d'aquesta tècnica, la transferència nuclear, que es va fer famosa a tot el món amb la clonació de l'ovella Dolly, fa més de 15 anys. Des de llavors, científics de diferents parts del planeta han pogut clonar múltiples animals, com gossos, camells o vaques, però amb humans s'havia fracassat sempre. I no és que ara s'hagi aconseguit clonar una persona sinó que la tècnica de la clonació s'ha aplicat per, a partir d'un òvul d'una donant i una cèl • lula de la pell d'un pacient, aconseguir cèl • lules mare embrionàries. Si anem al detall, en aquest cas l'equip de Mitalipov, del qual forma part la embrióloga espanyola, Núria Martí Gutiérrez, va utilitzar òvuls de gran qualitat procedents de voluntàries sanes als que va retirar el nucli, i dins del seu citoplasma introduir el nucli de una cèl • lula de la pell (fibroblast) d'un pacient amb síndrome de Leigh. Aquest procés es va dur a terme en una solució enriquida amb cafeïna, que inhibeix uns enzims que entorpien el procés. Després sotmetre'ls a la tècnica d'electroestimulació, es va aconseguir obtenir un embrió del que van derivar cèl • lules mare.


D'altra banda, aquest equip també va innovar el procés en afegir cafeïna al medi on romanen òvul i cèl • lula abans i mentre són fusionats. "La cafeïna és un inhibidor de les proteïnes fosfatases i és efectiva per prevenir l'activació prematura dels ovòcits durant el procés de transferència nuclear", assenyala Martí. Perquè el problema que s'havia produït en intents anteriors és que l'òvul, en ser manipulat, tenia una activació precoç i la meiosi, és a dir, l'empaquetament dels cromosomes no es produïa adequadament en el nou embrió pel que era inviable.ç

Noticia original

altres noticies:
http://www.elmundo.es/elmundosalud/documentos/2008/11/celulas_madre.html

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2013/05/16/biociencia/1368696906.html


videos: