Investigadors del Programa d'Investigació en Epidemiologia del Càncer de l'ICO (Institut Català d'Oncologia), desprès de realitzar un estudi sobre la relació entre el càncer i la nutrició, s'adonen que allò de menjar i controlar el pes a més de fer exercici pot reduir l'aparició de tumors com poden ser el de colon i pròstata.
La tomaca, és un dels elements més importants si en parlem de la prevenció de tumors ja que aquesta conté una substància coneguda com liconepeno molt bona. També la soja i l'oli s'oliva; en general, el més adequat seria una alimentació amb bastants vegetals, fruites i verdures, el més natural possible.
En canvi, la carn en excés i l'alcohol son factors de risc.
Segons el RAD muntat en el robot Curiosity, el qual té un instrument que imita la pell humana, les partícules que van impactar en els seus sensor durant 253 dies indiquen que els humans rebríem dos terços de tota la radiació.
Aquest aparell està dotat d’un instrument tan innovador, capaç d’imitar la pell humana, ha sigut clau per ha esbrinar que rebríem dos terços de tota la radiació admesa sols durant el viatge d’anada i tornada, sense baixar de la nau.
Fins ara, aquestes són les úniques i millors mesures sobre la radiació que rebria un astronauta.
La NASA i la Agencia Espacial Europea volen baixar el límits màxims de radiació per tota la vida d’un astronauta a 1 sievert, però segons les dades del RAD, els astronautes rebrien 0,66 sieverts. La qual cosa ha obligat a replantejar a la NASA el realitzar missions o altres aventures privades amb voluntaris dintre de cinc anys.
Però, segons Hassler, es un gran risc, però les missió privades no estan obligats a complir els límits de les agencies oficials. Per tant, la missió Inspiration Mars, presentada per Dennis Tito, sols tindria que protegir el vehicle el màxim possible i no baixa d’ell.
Degut a aquestes radiacions, augmentes un 5% les provabilitat de morir de càncer.
El cranc blau, Callinectes sapidus (Rathbun, 1896) és una espècie de la família dels portúnidos, originària dels estuaris i costes atlàntiques americanes, des de Canadà fins al nord d'Argentina. Es tracta d'una espècie de gran interès comercial que durant el segle XX s'ha introduït en algunes localitats costaneres d'Europa i en aigües del Japó.
A la Mediterrània, s'han establert poblacions del cranc blau en algunes zones de les seves costes orientals.Recentment, dos investigadors de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita, Diego Castejón i Guillermo Guerao, han publicat un treball on aporten informació referent a diversos crancs blaus capturats en diverses localitats del Delta de l'Ebre.I en el que hi ha dades que indiquen que l'individu pot estar colonitzant aquesta zona ja que te les condicions óptimes per al seu establiment, al ser una espècie eurihalina i euriterma, es resistent als canvis de salinitat i temperatua, aportant-li certa ventatja.
Es tracta d'una espècie omnívora de grans dimensions que s'alimenta principalment de mol·luscs, crustacis, anèl·lids, petits peixos i matèria vegetal.
En aquesta zona, d'alt valor ecològic i econòmic, no és la primera vegada que s'ha detectat la presència d'un cranc marí invasor: fa un any, es va difondre la notícia de l'establiment de Dyspanopeus sayi a la badia dels Alfacs. En aquesta zona, el cranc blau podria competir amb altres espècies de crancs. Però la seva pesca aportaria beneficis als pescadors del Delta.
El físic teòric Peter Higgs i el belga François Englert , han obtingut el premi Príncep de Asturies de investigació Ciéntiffica i Tècnica , per el descobriment del bosó de Higgs. Englert i Giggs en 1964 van predir al mateix temps i de manera independent la existencia del bosó de Higgs , 50 anys després el CERN va anunciar que el bosó existeix. El descobriment fou important ja que desde aquest moment es va conèixer un poc millor el funcionament de l’univers , per a descobrim el bosó van construir el LHC El bosó ajuda a explicar per què existeix la masa de les particules elementals. Si el electró , no tinguera masa no es formarien els atoms i sense atoms no existirien les estreles , les persones i els planetes. Noticia original
Els blàzars són els més brillants d’entre els nuclis galàctics actius, aquests emeten uns rajos gamma de molta energia, unes noves investigacions, troben d’una manera molt unusual la llum que hi han vist.
Aquest estudi es dirigit per físics de la Universitat de California a Santa Cruz, es va utlitzar el telescopi espacial Hubble, i es va observar que el blàzar es trova a 7400 milions d’anys llum, els físics pensaren que a una distancia tant gran, una proporció dels rajos gamma, deuria de ser absorbida per la llum de fons extragalàctica.
La coautora d’aquest estudi adverteix que: "Estem veient una font extraordinàriament brillant que no mostra l'emissió característica que s'espera d'un blàzar de molt alta energia"
David Williams, senyala que el resultats obtinguts poden indicar alguna cosa nova sobre els mecànismes de emisió dels blàzars, o també sobre la llum de fons extragalàctica.
La llum de fons extragalàctica es la radiació difusa per totes les estrelles i galàxies, una llum tenua però penetrant que il•lumina tot el univers.
Finalment, es creu que en un forat negre supermasiu en el centre de la galaxia en el qual hi entra matèria, açò produieïx un xorro relativista de partícules i produeïx les emisions dels blàzars.
<<Aigua font de vida>>. Però, per a quant de temps?
En la passada conferència d’Aigua en el Antropoceno, celebrada en Bonn (Alemània) mig millar d’especialistes de tot el món advertiren del risc que patim. Els ésser humans ens estem autoinflingint un risc greu, ja que l’aigua és un recurs essèncial per a la vida (com molt bé tots sabem) per a la qual no hi ha cap subtitut.
El problema és greu, <<La mala gestió de l'aigua, l'ús excessiu i el canvi climàtic suposen amenaces a llarg termini per al benestar de la humanitat>>
Si no s'emprenen reformes innovadores en la gestió i utilització de l'aigua dolça, l'escassetat d'aquesta serà un problema greu per a la major part dels futurs 9.000 milions d'habitants del planeta Terra en el termini de una o dues generacions. Aquesta dada resulta deseperançadora si es té en compte que l'actual increment de l'ús de l'aigua i l'escassa eficiència del sistema hídric avancen en una trajectòria insostenible
No obstant això, la nova declaració recull les conclusions essencials del Projecte Sistema Global de l'Aigua en el qual els científics treballen des 2004: la Declaració de Bonn reclama la tasca de científics, polítics i gestors.
A banda d’açò s’han portat a terme una sèrie de recomanacions:
-Adquirir el compromís d'adoptar un enfocament a diferents escales en la investigació de l'aigua.
-Desenvolupar avaluacions de risc i estratègies de protecció dels sistemes d'aigua.
-Preparar la següent generació de científics i experts en canvi global per fer front al repte
-Estendre el monitoratge mitjançant xarxes d'observació i sistemes avançats de satèl•lit.
-Prendre en consideració alternatives basades en els ecosistemes.
-Desenvolupar solucions innovadores en les institucions que s'ocupen de l'aigua.
Ara sols queda el més important, la consciència global de la importància d’aquest recurs que, encara que el vejam brollar tots els dies sense problemes de l’aixeta, algún dia podria acabar-se.
Per què no recordem els primers anys de vida Molta gent, alguna vegada s'haurà preguntat per quina raó no recordem alguns fets dels nostres primers anys de vida o per quin motiu ens costa recordar-los. Un estudi fet per uns científics de Canadà ens dona la resposta. Aquest fet és degut als alts nivells de producció de neurones durant eixa època. Paul Frankland i Sheena Josselyn, doctors de l'Hospital per a xiquets malalts en Toronto i la Universitat de Toronto, buscaven el grau d' influència entre el procés de creació de neurones noves amb l'acumulació de memòria. Les neurones que es formen de nou, aporten avantatges i perjudicis, augmenten la capacitat per aprendre, però també disminueix de la nostra ment alguns records de la nostra infància. La neurogènesis en l'hipocamp augmenta abans i després de nàixer i va disminuint quan ens fem xiquets o adults. Amb aquest estudi van comprovar que hi ha una relació entre el creixement de neurones i l'augment dels records. Per això, quan la nerogénesis augmenta, la nostra capacitat de recordar descendeix. Aquesta falta de records infantils, és coneguda com amnèsia infantil. Segons un expert en neurociència i salud mental, el doctor Paul Frankland, durant molts anys la amnèsia infantil ha estat un misteri. Abans dels quatre o cinc anys, el nostre hipocamp no té la capacitat de emmagatzemar informació d'una manera estable. Vídeo : Notícia original Notícia relacionada 1: Amnèsia infantil. Notícia relacionada 2: Amnèsia infantil: per què no recordem els nostres primers anys? Notícia relacionada3: Per què no recordem els nostres primers anys.
Fa 66 milions d'anys, va ocórrer una catàstrofe que va extingir els dinosaures.
La majoria dels científics creu que el culpable directe o indirecte d'aquesta aniquilació va ser un asteroide.
Els professors Jason Moore i Mukul Sharma, del Departament de Geociències del Dartmouth College a Hanover, New Hampshire, Estats Units, discrepen, argumentant que fou un cometa i no un asteoride el que provocà la desaparició.
La teoria que l'impacte d'un asteroide va causar l'extinció, va començar amb descobriments fets pels físics Luis Álvarez i Walter Álvarez, pare i fill. El 1980, tots dos van identificar concentracions extremadament altes d'un element químic, l'iridi, en una capa de roca coneguda com límit Cretaci-Paleogen.
Tot i que l'iridi és rar en l'escorça terrestre, és un element comú en cossos rocosos provinents de l'espai, com per exemple els asteroides. Els Álvarez van sugerir que fou un asteroide perquè havien trobat grans quantitas d'iridi per tot el món en aquesta capa del Límit. El debat científic al voltant d'aquesta teoria no va cessar fins a 2010, quan un panell de 41 científics va publicar un informe en suport de la teoria dels Alvarez i la confirmava.
Moore i Sharma coincideixen amb els Álvarez en el lloc de l'impacte però no en l'objecte que el causà.
Els cometes tenen en la seva composició un percentatge d'iridi i osmi menor que el dels asteroides, però a causa de les altes velocitats a les que viatgen, poden tenir prou energia per crear un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre. Sovint, els cometes viatgen molt més ràpid que els asteroides, pel que tenen més energia d'impacte, encara que a causa d'estar formats en gran part per gel, no alberguen tant iridi o osmi.
Segons Eduald Carbonell, un directiu de la Fundació de Atapuerca, la crisi econòmica els ha obligat a reduir aquest any el nombre d'investigadors i la duració de la campanya d'estiu d'Atapuerca. Segons Carbonell, aquest any es compta amb l'estructura mínima per fer funcionar la campanya. Aquesta tindrà lloc durant l'1 i el 28 de Juliol i només hi haurà un centenar de persones involucrades. També desapareixen els estudiants que solien ajudar als treballs en les coves.
Encara que la Junta de Castella i Lleó ha mantés l'assignació de 50.000€ per als treballs als jaciments, donat que han sofrit certes imposicions per part de l'Estat pel que fa a la gestió dels diners, aquests no són suficients per mantindre el ritme d'anys anteriors. Aquests també afectaran als treballs posteriors d'investigació.
Carbonell també ha confirmat que promocionaran les visites a Atapuerca amb mesures com la distribució de fulls informatius a diversos centres o descomptes per a centres educatius.
Vídeo relacionat: Documental sobre Atapuerca i la seua relació amb l'evolució dels humans:
Les primeres dades a relacionar l'ú de pesticides amb l'aparició de Parkinson daten dels anys 80. Des de llavors s'han publicat nombrosos estudis que suggereixen que hi ha una relació casual, però cap d'ells es conscloent al cent per cent. El problema, és que és difícil demostrar una relació causal directa.
Com admeten Pezzoli i Cereda, molts dels treballs analitzats són petits, molt heterogenis entre si, o no han controlat adequadament la via d'exposició (inhalada, per contacte ...) o la dosi ingerida. Així, tot i que els treballs de més qualitat metodològica si perceben un risc de Parkinson relacionat amb aquests productes tòxics (que oscil · la entre el 33% i el 80%, segons la investigació), continua sent necessari encara un estudi adequadament controlat i rigorós que permeti treure conclusions.
"Que els pesticides augmenten el risc de Parkinson ja és clar; tant com que el tabac causa càncer de pulmó", explica Francisco Pa-Montojo
Igual que a la feina italià, en aquell experiment es va observar major risc en persones exposades a dosis majors i durant períodes de temps més prolongats. No obstant això, com reconeixen els autors italians, falta per demostrar adequadament quin paper juga l'exposició a múltiples pesticides simultàniament (com poden interaccionar aquests en l'organisme) i si la genètica de cada individu pot jugar un paper en aquesta qüestió.
"El problema de molts estudis d'aquest tipus és que estan basats en autocuestionarios sobre l'exposició per part del mateix treballador", reconeix Cereda
Persones amb ictus milloren després de rebre cèl · lules mare
Dos assajos amb cèl · lules mare humanes són les últimes mostres del potencial terapèutic d'aquest material biològic. El primer, és un treball petit, en nou pacients i simple: la injecció de cèl · lules mare ha permès que en cinc casos dels afectats hagen recuperat algunes capacitats perdudes.
El segon és més complex: s'han fet servir rates amb lesió medul · lar i s'han injectat cèl · lules mare humanes amb les quals milloren símptomes com a rigidesa muscular i la coordinació motora.
Son dos treballs preliminars. Els autors del primer, no descarten que el fet de participar en un assaig haja sigut la causa de la millora, i no descarten que s’haja produit l’efecte placebo. Però aquan es tracta de pacients amb ictus antics fan que apunten que la injecció de cèl · lules mare puga ser la causa.
En el treball amb rates no hi ha l’efecte placebo possible. Però lles cèl · lules mare s'han implantat bé a la medul · la creant connexions amb les neurones sanes. Un treball en aquesta direcció va ser iniciat però no acabat. En aquell estudi es va arribar a superar la fase de rates i es va quedar sense fer la de micos.
En ambdós casos es van usar cèl · lules mare fetals, que tenen més recent la capacitat de diferenciació que les adultes. De fet, les embrionàries i les reprogramades adultes estan molt menys investigades. Les embrionàries pels objeccions ètiques al seu ús, i les reprogramades perquè són més recents, i aquest tipus de treball porten anys de desenvolupament.
Músculs artificials que faran robots millors que els humans
Els músculs humans són realment un prodigi de la naturalesa, són capaços de contreure i expandir-se en temps força curts i tenen una resistència que molts materials envejarien, però ara tenen "alguna cosa" que competir i que ja ha començat a fer les delícies de científics i fins i tot d'enginyers de la NASA.
Els músuclos artificialsnanotecnològics, són unes estructures de milers de fibres nanomètriques trenades entre si capaços d'expandir i contraure mes ràpid que els músculs humans i són més resistents que l'acer.
Aquesta investigació, ha creat músculs capaços de contreure amb un sol canvi de voltatge, amb la particularitat que aquest material té un pes infim ja que amb prou feines 1.5 mil · ligrams del material és suficient per cobrir una àrea de 30 metres quadrats.
A aquestes característiques hem de sumar-li la capacitat de treballar en una àmplia franja de temperatura característica que fa pensar que aquest material podria ser usat en furuas missions espacials.
Qualsevol persona d'una edat considerable ens podrà assegurar que les flors feien més olor al seu temps, que les de hui en dia són quasi inodores. El mateix passa amb les tomaques, segons moltes persones. Hui dia costa reconeixer el seu olor si no ens apropem molt. A banda de la possible pèrdua d'olfacte amb l'edat, açò té una explicació referent a la mateixa rosa.
Segons ha explicat el físic Antonio Ruíz de Elvira a Cosmocaixa, les roses generen el seu particular olor per atraure insectes que les polinitzen. Però, les flors, una vegada polinitzades, ja no són útils per a la venda: es podreixen en poc de temps. Per tant, si s'elimina l'olor de la rosa, es prevé la polinització i la flor es manté amb un aspecte agradable durant més temps.
Per tant, a les roses, l'aspecte està contraposat a l'olor. En aquest cas, la quantitat no és només independent de la qualitat; a més quantitat (de temps que volem que dure la flor) menys qualitat (menys olor).
A més del les típiques banderes rojes, groges i verdes, les de color blau s’imposen cada vegada més com a símbol de qualitat. Amb 648 banderes blaves Espanya és el país que més en té. La Secretaria de Turisme ha recordat lo important que es el turisme de Sol i playa per als turistes internacionals. La crisis també ha caigut sobre aquestes banderes ja que hi ha molt pobles que no han pogut complir amb les exigències per a obtindre-la. Que hi haguen gran quantitat de banderes no vol dir que el litoral estiga ben cuidat, ja que ha hagut molta especulació. Noticia Original Noticia Relacionada 1 Noticia Relacionada 2 Video:
El cos humà té una amplia gamma de cèl.lules molt especialitzades, com les cèl.ules de la sang, la pell y les neurones. Existeixen més de 250 tipus de cèl.lules diferents. ¿Com están emparentades entre si? ¿Quins factors son únics en cada tipus? ¿Que determina el desenvolupament de una cèl.lula determinada?
L'equip de Heinäniemi i Rudi Balling, ha creat el arbre genealògic més gran dels tipus de cèl.lules humanes, que puede servir como base para el desarrollo de terapias de reemplazo celular. Han disenyat un métode informàtic que utilitza dades biológiques, provenients de grups d'investigació arreu del món, i els analitza. Ho han pogut aconseguir només amb l'ajuda d'ordinadors molt potents, capaços d'analitzar eixa cantitat tan gran de dades.
Molets enfermetats, com el Mal de Parkinson i la Diabetes, es deuen a una alteració de la funcionalitat de les cèl.lules. L'objectiu sería substituir les cèl.lules malaltes o perdudes, per unes sanes. Però, primer hi hauría que coneixer els tipues de cèl.lules i com obtindre poblacions.
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha donat un any més per a decidir el futur de la vida útil de la central nuclear de Garonya, que concluiex el dia 6 de juliol.
El Ministeri D'Indústria, Energia i Turisme, ha sol·licitat un plaç d'un any per a demanar la pròrroga del clausurament de la planta més tard del 6 de juliol, que es quan deuria de tancar-se.
Nucleor (propietari de la central nuclear) ha demanat un informe que determine si es viable o no la continuïtat de la planta i a més si segueix sent rendible econòmicament ja que ha hagut canvis en la legislació dels impostos.
Aquest robot anomenat Rosa, serveix per operar epilepsies que fins ara no tenien cap tractament. L'epilepsia es una enfermetat que es crea per descarregues elèctriques al cervell i activen neurones que fan malbé.
Aquest robot ens permet processar l'informació del cervell en un sistema informatic per tal d'aconseguir col·locar electrons a l'interior del cervell sense dañar ninguna zona sensile del cos. També ens permet estudiar amb precisió el origen de la enfermetat i observar les àrees del cervell que deurien d'extirparse per a curar aquesta enfermetat.
El hospital del mar a Barcelona es el unic hospital d'Espanya que posseix aquest robot. El primer pacient operat en aquest robot, fa 7 mesos ,es una dòna boliviana que patía una mitjana de 3 crisis d'epilepsia al mes, l'operació fou un èxit, la xica fins ara no ha patit cap crisi.
“La "bomba climàtica" podria esclatar en 2040”. Així
ho va assegurar el titular de WWF de Rússia, Alexel Kokorin, davant la imminent
aparició del 5è. informe del Panell Integubernamental de Canvi Climàtic. Segons
es va poder saber, el nou report farà
especial èmfasi en els efectes que els canvis produïts per l'home, al costat
dels naturals provocaran en la humanitat.
En una entrevista, l'ambientalista
ha indicat que "no cal esperar l'informe". Va aclarir que no es
tracta d'una investigació inèdita sinó que és un recull dels estudis que avui
estan donant voltes.
Científics de l'Observatori de Pulkovo a Sant Petersburg,
Rússia, pensen que és poc probable, que el període fred siga tan dur com
l'anterior. L'investigador Yuri Nagovitsyn va dir: "Evidentment,
l'activitat solar està disminuint, en aquest sentit, podríem estar en un
període de gel que dura de 200 a 250 anys. El període de baixa activitat solar
podria començar entre 2030 i 2040 però no serà tan omnipresent com al segle 17."
I Vladimir Kotlyakov, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, va dir: "No hi
ha motius per afirmar que l'escalfament global continuarà fins al final
d'aquest segle. Es mou en cicles climàtics naturals de més calent i més fred,
així com els temps més secs i més humits.
Els primers signes de refredament ja
hi són i la tendència pot seguir en els propers anys. L'activitat humana i els
abocaments industrials tenen un gran impacte en el medi ambient, però les
forces de la natura són molt més poderoses ".
L'estudi es va dur a terme per uns investigadors taiwanesos, que durant set anys van analitzar 10000 pacients sense cap mena deproblema coronari i on van comprovar com de relacionada estava la visita al dentista i la disminució de patir un atac al cor.
Per això, els investigadors consideren que hi ha una clara relació entre les dents i el cor, encara que en aquest estudi no es van tindre en compte altres factors que també afecten al cor com són el pes o el tabac. La inflamació en les dents o en qualsevol part de la boca, està causada per bacteris que poden arribar a produir problemes cardíacs greus, per això és molt important la neteja professional.
Una altra investigació va demostrar que la malaltia periodontal ajuda a predir si una persona tindrà una fallada cardíaca i en quin grau.
Amb aquest estudi diuen que és necessari anar una vegada a l'any al dentista.
Investigadors del Programa d'Investigació en Epidemiologia del Càncer de l'ICO (Institut Català d'Oncologia), desprès de realitzar un estudi sobre la relació entre el càncer i la nutrició, s'adonen que allò de menjar i controlar el pes a més de fer exercici pot reduir l'aparició de tumors com poden ser el de colon i pròstata.
