El professor George Church caminaria buscant una dona que es presente voluntàriament per gestar un neandertal. És a dir, pretén "ressuscitar" a uns homínids que van deixar de veure la llum fa uns 28000 anys assegurant que té la tecnologia i els mitjans per tornar a la vida un neandertal.
Proposa formar un nombrós grup d'aquests homínids, però ràpidament sorgeixen greus dubtes: ¿Rebrien la nostra cultura moderna occidental o una part de la que van desenvolupar en el seu moment quan campejaven per Àsia i Europa? Si es pretén que visquen en el que sabem sobre la cultura musteriense on ho farien ¿en coves dins d'un parc nacional o en un parc zoològic?. Una altra pregunta inquietant que sorgeix és que sembla ser que eren més intel·ligents que nosaltres, això acabaria generant problemes abans o després. Noticia Original.
Un nou mètode per actuar en el genoma permet als científics insertar múltiples gens en punts específics i eliminar gens defectuosos.
Uns investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), l'Institut Broad i la Universitat Rockefeller, han desenvolupat una nova tècnica per modificar amb precisió els genomes de cèl·lules vives en afegir o eliminar gens. La tecnologia podria oferir una via fàcil d'usar i més barata per obtenir per enginyeria genètica organismes que produeixen biocombustibles, dissenyar models animals per estudiar malalties humanes, i desenvolupar noves teràpies, entre altres. Es va modificar un conjunt de proteïnes bacterianes que normalment defensen als bacteris contra virus invasors. Amb aquest sistema els científics poden alterar diversos llocs del genoma i poden conseguir un control molt més gran sobre on s'inserten nous gens. Entre altres aplicacions possibles, aquest sistema podría ser utilitzat per dissenyar noves teràpies contra malalties com la malaltia de Huntington, que sembla ser causada per un gen anòmal específic. Aquest enfoc també podria facilitar l'estudi de malalties humanes al induir mutacions específiques en cèl·lules mare humanes. Noticia Original.
Els peixos zebra utilitzen colors mes brillants durant el seu seguici. Molt sovint, els patrons del seguici de molts animals es invisible per a nosaltres ja que utilitzen rajos ultraviolats, ultrasons...
Aquest peix s'ha estudiat molt a pesar de la seva conducta de emparellament.
El equip de Sophie Hutter, Attila Hettyey, Dustin Penn, y Sarah Zala del Institut Konrad Lorenz de Etologia de la Universitat de Medicina Veterinària, en Viena, Àustria, varen comparar dos tipus d’aquests peixos, uns salvatges i d'uns altres un poc mes domèstics. Van aprofitar i van observar-los duran el mati, que es quan reprodueixen i ovulen i per la resta del dia, que no fan tals activitats. Van investigar la coloració de diferents maneres mentre es reproduïen i van observar diferents paràmetres de coloració i van obtenir nombres de 3 propietats de coloració.
Es varen donar conter que tots els peixos sofrien deformacions en les ratlles o canviaven de color sols durant l'ovulació. Els masculins que eren mes colorits eren el que es reproduïen amb mes freqüència.
Aquest cas ocorria tant amb els salvatges com en els domèstics. en canvi les diferencies eren diferents.
Es necessita investigar mes per aplegar a saber exactament els canvis cromàtics dels colors.
Investigadors de l'institut Europeu de Bioinformatica van demostrar que és possible guardar textos, imatges i sons en la molècula de la vida. Els autors d’aquest estudi van afirmar en una publicacio de la revista Nature que es posivle almacenar grans canitats de dades d’ADN per milers i milers d’anys.
Una de les grans ventajes d’aques nou descobriment es que no es tindria que utilitzar la electricitat.
En el seu experiment, el equip de cientifics van codificar una serie de documents, en total ocupava el equivalent a uns 760 kilobytes. El ADN que contenia toa aquesta informacio es mes xicoteta que una mota de pols.
Nick Goldman(un dels membre del equip) va esplicar que la molecula es un medi de almacenament increiblement dens.
Karla Delgado, estudiant de primer any de ingenieria en biotecnologia an creat un insecticida sense productes químics per a un projecte de per a un curs de la seua carrera.
Es trata del Bioaracnol, un insecticida verd, el cual es un dels 150 proyectes seleccionats per avançar la segona fase del concurs de emprendiment universitari Jump Chile.
Els estudiants utilitzen un tipus de fongs ambiental conegut com entomòfags, els quals estan presents en cases, patis...
Els joves van aïllar els fongs i desarrollaren algunes probes al laboratori.
Els fongs ataquen als insectes i no als humans, convertint al Bioaracnol, en una alternativa verda per al control de les aranyes.
Investigadors de universitats franceses i japoneses han estudiat com es comporta el cervell cuan hi ha fam fent estudis i experiments amb mosques del vinagre obtinguent resultats prou curiosos.
Com tots sabem el cervell es un organ que regula el nostre organisme i per aixó necessita de molta energia pero quan hi ha escacés d´aquesta que hi pasa? Aquestos investigadors han comprovat que en un cas de fam extrema el cervell anula els funcionaments que no estiguen relacionats en el procés de nutrició hi protegint a aquestos.D´aquesta manera es centra nomes en ´´la fam`` per així poder sobreviure a aquesta situació
Bacteri terrestre que podria soportar les condicions del planeta Mart
Recentment als Estats Units, han encontrat un bacteri resistent, que sorprenentment s'adapta a una atmosfera amb baixa pressió, fred i rica en diòxid de carboni, semblant a la de Mart. La troballa, ens ha pogut mostrar que pot haver-hi vida extraterreste.
Serratia liquifaciens que així es com es coneix el bacteri, es troba a la pell humana, al cabell i als pulmons, així com als peixos, sistemes aquàtics, fulls de plantes i arrels.
Segons va dir el microbiòleg Andrew Schuerger de l'Universitat de Florida, el bacteri possiblement va evolucionar a nivell del mar.
Aquest estudi obri la porta a una àmplia varietat de formes de vida amb potencial per a evolucionar de forma nativa.
En Hawái la principal illa de tot el arxipelag (Oahu) es quedara directament llisa, com Midway, sense montanyes. Aquesta illa es vora reduida a mol poc terreny vist al problema de que l'aigua, esta erosionan les montanyes de la anomenada illa. Pero no sols esta el problema de l'erosió,sino que tambe hi ha un altre problema que tambe es preocupant que tracta que dos volcans estan dissolent les montanyes d'aquesta illa. L'equip de Stephen T. Nelson, David G. Tingey y Brian Selck,de la universitat de Brigham Young (Provo Utah), Estats Units va calcular el temps , aproximadament, que tardarien les montanyes en erosionarse o dissolerse, durant el proces es dissol més material del que es arrastrat per l'erosió, y el desequilibri marcarà el destí final del relleu de l'illa. En l'investigació, els efectes de l'erosió per l'acció de l'aigua varen ser comparats amb els ejercicis quimicament per l'aigua del subsol,la finalitat era veure quina aigua eliminaba major cantitat de material mineral.
Cada any es descobreixen uns 12.000 casos de càncer de coll i de cap en Espanya. Aquesta xifra pot anar augmentant en els propers anys fins aplegar a la xifra de 16.000 en 2015.
Aquest tipus de càncer es el cinqué que mes afecta als homes i el desé que mes afecta a les dones.
Molts dels casos diagnosticats estan relacionats amb el consum de tabac i alcohol.
El càncer de cap i coll influeix càncers de boca, nas, glàndules salivals, gola i ganglis limfàtics en el coll. La majoria comença en els teixits que rodegen la boca i el nas.
"Es fonamental tractar de desestigmatitsar la malaltia i ajudar a la conscienciació social, especialment amb aquest tipus de tumors que, lamentablement, estan més ocults però que els efectes secundaris poden ser més visibles que els de altres neoplàsies"(afirma la presidenta de GEPAC Begonya Barragan).
Aquells xiquets que consumeixen menjar ràpid ( hamburgueses per encàrrec) unes quantes vegades a la setmana tenen un major risc de desenvolupar certes enfermetats com asma greu, èczema i rinitis.
A més, un altre estudi del 'International Study of Asthma and Allergies in Childhood' (Estudi de l'asma i alèrgies), afirma que menjar fruita té un gran avatatge: protegir l'organisme contra aquestes condicions.
Per altra banda, els experts puntualitzen que el menjar preparat i servit per a un consum immediat
( "comida basura" ) inclouen alts nivells d'àcids saturats que afecten a la immunitat de les persones mentre que la fruita és rica en antioxidants i altres elements beneficiosos.
Adolescents i xiquets
També van detectar que existeix un 39% de desenvolupar asma greu en els menors que comencen l'adolescència.
Si menjem tres o més peces de fruta semanals redueix el risc de patir aquestes enfermetats; (exactament entre un 11% i un 14%).
Aliments com la llet de vaca, ous, peix, marisc,colorants i alguns altres aliments poden agreujar aquests símptomes.
Si ens preguntaren d’on venen els gossos, possiblement diríem: són descendents dels llops que han sigut domesticats pels humans per obtenir la seua ajuda a la caça. Doncs no es del tot correcte. Una investigació portada a terme per uns investigadors nord-americans i suecs de la Universitat d'Uppsala, ho contradiu.
Exposen que amb la manca d’aliment, els llops van tenir que buscar-ne a les granges, passaren de menjar sols carn a alimentar-se també d’hidrats de carboni i midó, així, desenvolupan el seu sistema alimentari i digestiu. Això va fer necessari la seua proximitat amb les persones, d’on podríem explicar la domesticació. Encara que no es sap certament quan començar questa transformació, gràcies al fòssils poden aproximar sobre diversos milers d'anys. Han arribat a la deducció de que aquest canvi alimentari va fonamentar l’evolució de l’animal salvatge.
En plena guerra civil, en concret, el 25 de Gener de 1938, va ocórrer un estrany succés, una enorme aurora boreal de color roig va poder ser vista des de tota Europa.
Aquest estrany succés es produeix quan el sol llança un continu vent de partícules carregades elèctricament, en el moment que aquestes partícules es propaguen per la nostra atmosfera, col•lisionen amb els àtoms i molècules atmosfèriques, aquestes transmeten energía. Tots els Sistemes estan en un estat de mínima enregia, els àtoms de i molècules de l’atmosfera s’alliberen de l’excés enregètic, prodüint llums de colors, Si les partículas contenen oxígen la llum que produeixen pot ser de color verd, groga o roja, i si les partículas contenen nitrogen la llum que es produeix es de color blau. Notícia original Notícies relacionades: Un antic satèl•lit soviètic col•lisionarà contra la Terra Migració massiva de peixos cap a l'oceà Àrtic pel canvi climàtic Video
()
Un del llocs on podem trobar el mes clar cas de cambi climàtic es al Àrtic, on per culpa d'aquest fenomen molts bancs de peixos estan migrant allí, per habitar les zones mes profundes.
Aquestes zones properes al cercle Polar Àrtic son unes de les mes productives del planeta parlant de pesca, però per la sobreexplotació d'aquest recursos i per els moviments dels peixos a zones mes fredes, està produint que els grans vaixells pesquers viatgen encara mes al nord. Fet que produirà que en un futur no molt llunya, també aquestes zones queden despoblades.
"El calor acumulat en l'atmosfera degut al escalfament es transfereix a l'oceà i es tradueix a la vegada, en estratificacions i en la pèrdua de nutrients en baixes latituds.""Per el contrari, al pedre el gel les zones mes al Nord absorbeixen una llum antes no rebuda, adquirint mes nutrients i per la qual cosa, son mes productives" (agrega Paul Wassmann)
D'aquesta manera els científics s'han adonat del desplassament cap al nord d'espècies com el capellà, el bacallà o la arengada.
La invasió de noves especies als oceans àrtics, pot provocar la perdua de moltes especies originals d'aquestos paratges, fet que pot aplegar a produir l'extinció d'algunes especies i l'alteració en aquest ecosistema.
Aquest efecte és un fenòmen psicològic en el qual els individus son testics per exemple d’un accident de tràfic es senten menys motivades a ajudar com més gran siga el nombre de persones presents , el fenòmen pot ser perillós ja que aquesta persona alomillor no ajuda a la persona que està en perill.
També pot pasar a l’hospital ja que si una persona necesita que l’injecten un medicament però si ningú del personal de l'hospital es fa càrrec del treball per creure que uns altres ja s'han ocupat d'això, el resultat pot ser que ningú actue.
L'efecte espectador també conegut com sídrime de genovese es va fer ben conegut i va ser ben estudiat després de l’assasinat de Kitty Genovese que tornava a casa de treballar, a prop de cuaranta persones varen setir els crits de la víctima però no va intervendre.
Els doctors Jason Lott i Robert Stavert han arribat a la conclusion que el efecte espectador pot donarse en el àmbit dels cuidats mèdics.
El biòleg evolutiu checo Jaroslav Flegr va afirmar que un paràsit que es diu toxoplasma gondii pot arribar a controlar els cervells.
El toxoplasma sempre a infectat sols als gats, aquest paràsit es famos per la tàctica que te per a botar d´un gat a un altre mitjançant la infecció de les rates. El biòleg va descobrir que el parasit provoca comportaments com reacció lenta i letargia, aquests simptomes tambe apareixen en els sers humans infectats.Malgrat que la toxoplasmosis la solen portae els gats, tambe infecta als essers humans, pero el parasit no causa problemas lleus. Durant 15 anys va estar experimentant i va descubrir una sèrie de paral.lelismes entre la toxoplasmosis i el comportament huma.
Una persona infecta te mes risc de sofrir un accident de cotxe, ja que el parasit atribuieix a desarrollar esquizofrènia.
Els cientifics del regne unit descobriren que el paràsit te dos gens per a la fabricaciò de la molècula precursora de la dopamina .Després van examinar la sang d´una rata i van encontrar el paràsit viu en el interior de les cèl.lules immunes que estan disenyades per a matar el pàrasit.A partir d´eixe experiment varen descobrir que el toxoplasma estaba utilitzant les cèl.lules del sistema immunològic per a desplaçarse a través del cos i arribar al cervell.
Un grup d'investigadors de l'Institut Europeu de Bioinformàtica ,ha creat una forma econòmicament viable per emmagatzemar enormes cantitas de información informática en mol•lècules de ADN .
Amb tans sols una taça de café es poden emmagatzemar 100 milions de hores de video en alta definició.
El material genètic que ens fa el que som a tots els éssers vius podria convertir-se aviat en el major disc dur del món , però hi ha un problema , que el emmagatzement es cada volta mes major en el camp de la biología , en el que es generen cada vegada mes dades. Nick Goldam va explicar que el ADN és molt dens i lleuger per això és fàcil de transportar i emmagatzemar. Noticia original :
En Sidney el uns científics austrialians han modificat la proteïna del VIH per a mantindre´l inactiu, el que fa es que el cos huma es puga protegir contra aquest virus.
El que han fet els científics es que han agafat una proteïna del virus i l´han modificada per impedir que es reprodueixi, aquesta proteïna esta en cèl.lules immunes. Aquesta proteïna ajudarà a mantindre un sistema saludable i als paciens d´aquesta malaltia infecciosa a curar les infeccions normals.
Si la modificaciò de la proteïna no deriva en la cura de la infecció del sida, acabara amb l´enfermetat al protegir les cèl.lules humanes i tambè donara un nivell mes alt de vida als portadors d´aquesta malaltia.
Des de sempre els escarabats piloters s'han orientat per a traslladar les seues boles d'excrements, mitjançant el Sol, la Lluna i la llum de les estrelles.
Un grup de científics han descobert que aquests peculiars animals també poden orientar-se a través de la llum de la Via Làctia, aquesta qualitat no l'havien trobat, encara, amb cap animal. Els típics balls orientatius sobre les boles d'excrements, per a poder desviar-se de lluites contra altres escarabats, són els que els mantenen a seguir un camí recte i directe, durant tot el dia i la nit, gràcies a les estrelles i la llum de la nostra galàxia, aquests dos no són efectius, perquè en nits ennuvolades els escarabats es perden fàcilment.
Els investigadors de la Universitat de Wits van tapar els ulls als escarabats per veure que feien, i aquestos pujaven a les boles i intentaven fer els seus balls orientatius per a poder arribar a veure alguna llum. També van posar un escarabat prop d'un ciri, i aquest girava sobre si mateixa, no s'orientava. Van arribar a la conclusió de què els escarabats tenen una jerarquia de llums, i es centren en una per a poder orientar-se.
Malgrat tenir un cervell tan xicotet, queda demostrat que tenen una gran intel·ligència, per saber orientar-se i carregar boles més grans que ells.
A Austràlia,
climatològicament, el començament de 2013 no va poder ser pitjor.
Es van registrar les pitjors tempestats tropicals dels últims 60
anys, amb unes fortes inundacions i allaus de terra. A més, com a
consequències va danyar edificis i va aïllar algunes localitats de
la costa de l'estat de Queensland.
Una vintena de
persones atrapades per les inundacions van ser rescatades gràcies
als servicis d'emergència.
A la localitat de Rockhampton, on es va registrar el dia més plujós de les últimes
6 dècades, va ser especialment de les més afectades per culpa
d'aquest fenòmen, denominat Oswald.
A causa
d'aquests ruixats causats per l'Oswald, que no va arribar a ser
cicló, més de 70 rutes principals i secundàries van quedar
negades.
Al 2011,
Queensland ja va patir un altra de les pitjors inundacions, on van hi
haure 25 morts i millonaris danys materials.
![[Img #11682]](http://noticiasdelaciencia.com/upload/img/periodico/img_11682.jpg "Las aguas subterráneas acabarán por disolver el relieve de Oahu, dejando a la isla tan baja y llana como en Midway. (Foto: Cortesía de Steve Nelson)")
