dilluns, 31 de gener del 2011

Noves teories


Als Emirats Àrabs s'ha trobat una caixa de ferramentes de més de 100.000 anys d'antiguitat. La major part de les restes trobades fins a la data es daten de fa 60.000 anys.
Una investigació publicada en la revista Science parla d'una ruta directa des d'Àfrica cap a Orient que creua la península Aràbia, a pesar dels deserts, l'escassetat de pluges i l'ardent arena. Diversos estudis han demostrat que fa 130.000 anys el desert va ser un ambient de sabana, molt més humit i ric en vegetació.

Les ferramentes que s'han trobat al camp de Jebel Faya, als Emirats Àrabs van ser construïdes per un grup d'humans moderns que creuaven la península i que venien directament d'Àfrica. Estes ferramentes trobades en l'Orient mitjà eren més modernes que les d'Àfrica Oriental.

Simon Armitage, De la Universitat de Londres i autor principal de l'article de Science, va datar les ferramentes, per mitjà d'una tècnica de luminiscència, entre 100.00 i 125.000 anys d'antiguitat. Es van analitzar els registres de nivells del mar i canvis climàtics de fa 130.000 anys i determinar-vos que en l'Estret de Bab el Mandeb, Que separa a Aràbia de la Banya d'Àfrica, s'havia estretit en eixa època pel fet que els nivells del mar eren baixos, la qual cosa va permetre el pas segur abans del període interglacial.

Armitage diu, que pel que s’ha trobat a Jabel és prou evident que els nostre avantpassats van areixir abans d’Àfrica del que habiem pensat fins ara.

Noticia original

Noticia relacionada

El rostre del primers europeus

Video:

Test de sang, futur sustitut de l'amniocentesi

L'amniocentesi podria tindre els dies contats.

Un estudi publicat a 'British Medical Journal' ha comprovat que una
prova tan senzilla com un anàlisi de sang de la mare té una sensibilitat de més del 98% per detectar el síndrome de Down en el futur xiquet.
L'amniocentesi, que és un procediment invasiu que requereix una punció per extraure el líquid amniòtic de l'interior del sac que envolta el fetus, pot provocar un avortament en una de cada 100 dones i, per tant, es reserva només per als embarassos de risc.
Per seleccionar, s'analitzen dos hormones en la sang de la mare (la gonadotropina i la proteïna A plasmàtica), es fa una ecografia per a observar la morfologia del fetus, es recollixen dades sobre el pes de la dona, la raça, l'edat, si és o no fumadora, etc.
Amb una prova de sang de la mare s'analitza l'ADN i es comprova si el cromosoma 21 presenta tres còpies (trisomia) en lloc de dos.
Comparant els resultats de l'amniocentesi i de l'anàlisi sanguini, van observar que aquesta prova no invasiva era altament eficaç, en més del 98% dels casos.
Aquesta prova té dos inconvenients: és molt costosa i només detecta síndrome de Down. Encara que la meitat de les patologies prenatals corresponen a síndrome de Down, encara queda un 50% d'altres alteracions genètiques que no podria descartar, al contrari que l'amniocentesi, que sí que pot.



Notícia original.

Enllaços relacionats:

La amniocentesis conlleva menores riesgos de lo que se creía
La decisión de pedir una amniocentesis está más influida por la edad que por el riesgo

Existència de vida en la Terra fa 3460 milions d’anys

Científics nord-americans han trobat indicis de vida a la Terra gairebé 800 milions d'anys abans del que es pensava que existia.
El geoquímic Hiroshi Ohmoto i el seu equip de la Universitat de Pennsilvània van trobar petits cristalls d’hematita en una formació de jaspi en el Cratón de Pilbara en el nord-oest d'Austràlia.
Aquest descobriment podria significar l’existència de vida en aquest lloc en l'època del eón Arcaic. Al analitzar característiques químiques d’hematita els científics van descobrir que es va formar a temperatures molt altes per interacció de fluids hidrotermals i aigua de mar rica en oxigen.
El geoquímic també va explicar que l’hematita pot formar-se per l'acció de rajos ultraviolat o de l'oxigen, i com el mineral es va trobar a gran profunditat l'única explicació de la seva formació és reacció entre oxigen i fluids hidrotermals rics en ferro ferrós.
Fins ara es va creure que la fotosíntesi oxigènica va existir fa 27000 milions d'anys, però aquest descobriment ens fa canviar d'opinió, i ens fa pensar que la fotosíntesi va començar a existir fa 3460 milions d'anys.



Enllaços relacionats:

Videos relacionats:




Predir un terratrèmol, veritat o mentida?

En Taipei, Taiwan el 21 de setembre de 2010 dos investigadors taiwanesos de la Universitat de Zhongli van anunciar que hi ha una connexió entre els sismes i moviments en la ionosfera, que pot servir per detectar sismes submarins i terratrèmols.
Dos professors del Departament de Ciències de Geologia, van anunciar el descobriment de que els sismes produeixen efectes amplificats en la ionosfera que poden ser detectats amb anterioritat.
Explicant-ho millor: un sisme de 8 metres a la terra es converteix en una vibració de 80 quilòmetres en la ionosfera, la qual cosa permet detectar amb una hora d'antelació un tsunami.
En detectar el moment, lloc i vibració en la ionosfera, es pot determinar la ubicació i magnitud d'un futur sisme.
”Existeix una relació entre els sismes i les vibracions en la ionosfera i cal aprofitar aquest efecte per predir terratrèmols i sismes submarins", van dir els investigadors.
Els nous descobriments no poden evitar els desastres naturals, però poden ajudar a predir-los amb antelació per prendre mesures necessàries.



Notícies relacionades:

Vídeo:

l'efecte hivernacle durara mil anys més

El impacte global de l’augment dels nivells de diòxid de carboni tindran un efecte negatiu durant 1000 anys , el augment del nivell de el mar fins a quatre metres i la desaparició de la Antartida.

Un estudi de la universitat de Calagary diu que si pararem de emetre CO2 a l’atmosfera desde ara el emisferi nord no tornaria a recuperar-se del calentament global fins a finals de aquest mil•lenni a mes a mes es faria un 30% de les terres del nord d‘Africà, per aixó
Tenim que mentalisar-se i deixar de emetre CO2 , també tendriem que deixar de consumir combustibles fòssils , tot açò implica una innovació  de tot el sistema de transport: cotxes ,autobusos etc . el futur son les energies renovables .
noticia original 

altres noticies
 wikipedia combustibles fósils 

video :

diumenge, 30 de gener del 2011

Orangutans i humans compartim un 97% dels nostres gens.

Aquesta dada, investigada per més de 30 laboratoris, entre ells molts espanyols, ens ha revelat que a pesar de ser els homínids més llunyans a nosaltres, compartim un 97% dels gens amb els orangutans, fet que els situa després dels ximpanzés , amb els quals compartim un 99%.

El descobriment servirà per a diverses coses.

En primer lloc per saber i poder conèixer molt millor la nostra evolució, també aportarà nous coneixements sobre la investigació de malalties genètiques .  Tot açò ajudarà a conèixer i protegir millor aquesta espècie, que malauradament, es troba en perill d’extinció.

Una de les coses més sorprenents que ens mostra aquest homínid ha segut que la seua espècie ha evolucionat molt més lentament que els ximpanzés i els homo. Probablement es degut a que moltes seqüències que en el nostre genoma s’han activat i desactivat, i en el seu no s’han mogut, com assegura un dels experts. Aquest fet ens mostra les importants diferències que tenen en certs fragments del genoma.

 
Probablement el fet que no se’ls haja mogut el genoma estiga relacionat amb els pocs canvis del seu entorn selvàtic.


Notícia original.

Notícies relacionades:
 Vídeo:

Investigacions a l'Atlàntic



El buc “Sarmiento de Gamboa” a partit del port de Las Palmas per a dur a terme una investigació sobre les aigües de l'Atlàntic les quals podrien proporcionar explicacions sobre el canvi climàtic.
Al llarg de 55 dies que durarà l'expedició agafaran dades sobre la temperatura, salinitat, corrents, nutrients...

Segons José Regidor rector de la Universitat de Las Palmas:”El mar determina en gran mesura el clima,al mar es genera la major part de l'oxigen que respirem els éssers vius i apta el CO2,per tant qualsevol canvi que es produïsca al mar es determinant”
Aleshores l'expedició es dura a terme al sector 24 Graus Nort a l'Atlàntic,ja que que hi ha un transport de calor que determina el clima a Europa i un canvi en aquest sector podria resultar perillós per al nostre clima.

D'aquest projecte s'esperen obtenir resultat que serviran de base per a dur a terme una gran quantitat d'investigacions sobre el canvis futurs entre altres coses.

En aproximadament dos mesos el “Sarmiento de Gamboa” tornarà amb resultats de l'expedició i potser aquest grup de científics espanyols tan aclamats porten respostes per a moltes preguntes sense resoldre que hi ha.







Video



De la selva al plat


L'explotació de la soia,la canya de sucre i la ramaderia estan posant en perill la biodiversitat de Brasil,ja que la demanda de carn,pinsos i agrocombustibles ha augmentat.

Des de l'organització “Amigos de la Tierra”,es demana que es modifique la PAC(Política Agrària Comú Europea),és a dir,que es disminuïsca la necessitat d'aquestos productes ja que no sols afecta a Brasil si no a d'Amazones.

Últimament s'està utilitzant la soja i la canya de sucre per a la fabricació de agrocombustibles i açò a provocat un augment exponencial de les zones en les quals es planten aquestos productes.

Segons les estadístiques en uns anys la superfície de sucre augmentarà fins a 5 milions d'hectàrees i la ramaderia i la producció de sucre un 25%,per tant açò significa l'expansió del territori i la tala de boscos així com un augment de l'emissió de CO2 a l'atmosfera.












Video





Activitat volcànica al Japó i Indonèsia afecta al tràfic aeri


Yakarta,29 de gener. Les erupcions volcàniques d’un volcà japonès i un altre indonesi,afectaren als vols i al tràfic terrestre als dos països.
Segons alguns medis,els servicis aeris de Miyazaki,al sud-oest de Japó van ser suspesos per l’esclat del volcà Shinmoedake,de 421 mil metres d’altura,al remetre grans núvols de fum y cendra a una altura de fins 3 km.
Des de el passat dimecres,aquest volcà va provocar que residents de les immediacions fugiren de les seues vivendes,es va suspendre la circulació de trens i va ser tancada la pista d’envol d’un aeroport.
L’expulsió de cendres i gasos piroclàptics del “Monte Bromo”,ubicat a la illa indonèsia de Java,va obstaculitzar el tràfic aeri en Bali,el major destí turístic d’allí,i va obligar a milers de turistes a ajornar els seus plans.
Algunes companyies aèries cancel•laren de forma preventiva i temporal les seues operacions.
Els residus expulsats pel volcà,s’han desplaçat uns 370 kilòmetres al nord-oest d’aquest ,conegut com la més bonica muntanya de foc de la nació indonesa.



Pàgines relacionades:


La selva amazònica arriba al nivell més baix de desforestació

Després de les imatges mostrades pel satèl•lit de l’INPE, s’arriba a la conclusió que el passat 2010 fou l’any amb menys desforestació de l’Amazones des de 1988, encara que els 6450 km desforestats superen la previsió inicial. El màxim nombre de km desforestats foren 27000, xifra pertanyent a 2004.

Un dels problemes de la desforestació és l’augment dels malalts de malària, descobert després d’una investigació que explicava que l’augment de l’ús de la terra amazònica augmentava la incidència de malària.

Brasil és considerat el quart major emissor de CO2 per la destrucció de l’Amazones, per la qual cosa han reduït la tala d’arbres. També cal destacar que, a més de ser un dels pulmons de la Terra, és un dels ecosistemes més poblats i entre 1999 i 2009 es descobrí una espècie nova cada 3 dies.

Totes aquestes raons suporten la idea que l’Amazones és un dels grans tresors del nostre planeta. Per això, no s’ha de reduir la tala d’arbres sinó parar-la per complet ja que els beneficis econòmics obtinguts no són comparables als beneficis ecològics i per a la salut que ens proporcionen les grans extensions verdes del planeta. Si no s’anul•la per complet aquesta desforestació s’incrementaran les malalties pulmonars provocades per les emissions de CO2.

I malgrat tot, els experts afirmen que detindre aquesta pràctica és completament impossible.



- Noticia original

- Altres noticies relacionades

- Video


DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA CREU QUE LA CONTAMINACIÓ ÉS UN PROBLEMA QUE MATA


L’ associació per la Defensa de la Sanitat Pública de Madrid ha considerat que l’informe sobre “la qualitat de l’aire de la ciutat de Madrid en 2010” revela que la contaminació atmosfèrica es un problema ,pot matar.
Aquesta associació va donar un informe en el qual deia que la contaminació va causar 1.500 morts prematures de manera directa i de cents de milers a traves de l’empitjorament de patologies cròniques susceptibles.
Aquestes dades van establir que a Espanya són més de 16.000 persones a l’any que moren per aquesta causa,més persones que als accidents de tràfic.
L’associació ha manifestat que un any més es segueixen en la ciutat de Madrid alts valors de contaminants atmosfèrics,principalment relacionats amb el tràfic ,que afecten de manera important a la salut dels habitants i es situen per dalt dels permesos legalment.
Esta àmpliament demostrat que els contaminants aeris,especialment les partícules en suspensió de baix pes es relacionen amb l’aparició de malalties oncològiques d’alguns òrgans,problemes al•lèrgics i cutanis.
Aquesta situació afecta més a la població més vulnerable: xiquets,ancians,dones embarassades i persones pobres. A més provoca un increment important del nombre de processos de baixa per malaltia i del absentisme laboral que afecta especialment als oficis de major risc i zones especialment contaminades.
Per això s’ha exigit als responsables de la política sanitària de l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid que ja d’una volta establisquen mesures per al control d’emissions i la disminució de tràfic imprescindibles per a millorar la qualitat de l‘aire que respiren i s’ establisquen els controls de salut pública que garantitzen el dret a la salut de tots els habitants.




Pàgines relacionades

El telescopi Hubble


Probablement s’ha descobert , gràcies al telescopi espacial Hubble, una galàxia. La més antiga vista fins ara, que la seua llum a trigat en arribar al telescopi. El que s’ha averiguat és que té uns 13700 milions. Però el fet que siga la més llunyana és una suposició, perquè encara falta fer una sèrie de proves.

Tot aquest descobriment ha vingut donat per unes càmeres noves que se li van adherir al Hubble entre altres coses es pot arribar a dir el temps que havia passat des del Big Bang...
El que diuen els expert és que a més, han pogut conéixer la formació exacta de les estrelles i com sa accelerat el seu procés de formació entre 500 i 700 milions d’anys.



El problema que no s’ha comprés es com es van formar les galàxies, però no ha segut capaç aquest satèl•lit de donar-nos la solució, ja que com diu Naveer Ready, un important astrofísic, tot depèn del refredament del gas, de la realimentació d’energia, la matèria d’estrella, els forats negres, i aquestos no són constants.

Com que a l’univers el hubble no ha descobert tot el que s’esperava i a més, ja porta temps treballant. Al 2014, si no apareixen més problemes, es llaçarà un nou telescopi, James Webb, per a que ens ajude a descobrir una mica més l’univers.




Noticia original

Noticies relacionades:
El hubble capta un nuvol verd
Remolí davant del hubble

Videos:


Extinció en el permià


La gran extinció d’éssers vius, fa uns 250 ma, fou causada per erupcions volcàniques massives que provocaren gegantescos núvols de cendres.

Els núvols de cendra generaren un augment de les temperatures i l’acidificació dels oceans que acabaren amb el 95% de la vida marina i un 70% de la terrestre durant el període Permià.

La investigació dels científics de la Universitat de Calgary (Canadà) explica la pitjor extinció donada a la Terra i coneguda com "la Gran Mort".

A diferencia de l’extinció dels dinosaures, fa uns 65 ma i que fou provocada pel impacte d’un meteorit, l’extinció del Permià no s’havia explicat.

Segons Stephen Grasby, de la Universitat de Calgary, i els seus companys Benoit Beauchamp i Hamed Sanei, les probes recollides avalen la teoria que erupcions a la regió de Sibèria provocaren l’incendi de quantitats massives de carbó a la regió que provocaren els núvols de cendra.

Els investigadors canadencs recol•lectaren a l’àrtic capes de matèria orgànica similar a les que produeixen hui en dia les plantes que produeixen electricitat cremant carbó.

Els núvols de cendra no sols provocaren el calfament del planeta si no que eren molt tòxiques, i per això el dany augmentà quan es dipositaren sobre la terra y els oceans.

El dany fou tan extens que no sols provocà la desaparició a gran escala d’éssers vertebrats si no també d’insectes.

Durant 200.000 anys la cendra esborrà de la Terra totes les formes superiors de vida, que tardarien cinc ma en reaparèixer.




La malària als glòbuls rojos

La malària, una enfermetat que provoca un milió de morts a l'any, està causada per un paràsit anomenat 'Plasmodium falciparum'.
Quan un mosquit hembra del génere 'Anopheles' pica a una persona, pot introduir en la seua sang el 'Plasmodium falciparum'.
Els merozoits (una de les formes que adopta aquest microbi) s'introdueixen als glòbuls rojos on es reproduixen i infecten a més cél·lules.
Un dels components més importants per a la inmunitat de la malària als humans són els antígens que ataquen a aquest merozoits. Per això aquests antígens són els que utilitzen a les vacunes per a bloquejar el desenvolupament d'aquest paràsit.
La incapacitat de poder grabar i capturar els merozoits en cada una de les seues etapes, ha sigut un gran impediment per a poder entendre aquest procés.
Uns científics australians han conseguit grabar amb alta qualitat tot aquest procés:
unió inespecífica al glòbul roig, formació d'un víncul més estret, invasió activa i, finalment, entrada a la cél·lula.
Amb açò han arribat a la conclusió de que la unió d'un merozoit amb un glòbul roig es el que desencadena l'imparable procés de la invasió.
Aquests experts sugereixen que la búsqueda de mètodes de prevenció de la malària té que centrar-se en que el paràsit no s'unisca a la membrana del glòbul roig, ja que si açò passa, ja no hi ha forma de parar-ho.



Notícia original.

Altres enllaços:

Cerca de 250 millones de personas sufren malaria en el mundo, según la OMS
La primera vacuna contra la malaria de 2011 se podrá aplicar a gran escala

Les especies animals a la xarxa


Tots els éssers vius coneguts del planeta estaran reunits en una pàgina web. Un projecte internacional permetrà accedir en la xarxa a tota la informació sobre els éssers vius del planeta. La iniciativa, denominada Infraestructura Mundial d’Informació sobre Biodiversitat (GBIF, en les seues sigles en anglès), ajudarà a conservar i gestionar el territori.
Fins la data, la web conté 200 milions de registres d’espècies (descripció, lloc, nombre…).
L’ objectiu és oferir lliure i gratuïtament tot el que es sap dels éssers vius sobre la terra.
Es tracta del projecte més ambiciós en relació a biodiversitat, perquè per primera vegada es començarà a saber què es coneix, on hi han llacunes en el coneixement i què labor està ja realitzada.
Els 200 milions de registres del GBIF, dels quals sis milions corresponen a Espanya, tenen una aplicació científica i altra de gestió del territori: establiment d’espècies protegides o corredors ecològics, declaracions d’impacte ambiental, etcètera.
Es tracta d’una aplicació molt pràctica que comença a ser utilitzada que a més dels éssers vius existents, s’inclouen els organismes fòssils.
Espanya figura en la franja mitjana de quantia de dades aportades al GBIF, però més allà del nombre és molt important la qualitat d’aquestes, ja que una bona part d’ells procedeixen d’institucions i centres científics del país.
A esta iniciativa es suma la del Catàleg de la Vida -una espècie de “mapa de carreteres” a l’hora de identificar tota la informació sobre biodiversitat- i la Enciclopèdia de la Vida, que pretén fer una pàgina web per cada espècie biològica existent.
La Infraestructura Mundial de Informació en Biodiversitat és una organització intergovernamental que comprèn en l’actualitat 53 països y 43 organitzacions internacionals. GBIF s’estructura com una xarxa de nodes nacionals amb una secretaria internacional en Copenhague.

Notívia Original

Notícia Relacionada

El futur de les tormentes i tifons
















El nombre d’huracans, tifons i tormentes tropicals probablement disminuirà en aquest segle, però augmentarà la seua intensitat com a resultat del canvi climàtic, segons el consens d’un equip de científics.
El que no queda clar, després de molt de debat, és si les tendències registrades de nombre i intensitat de les tormentes -que alguns investigadors vinculen amb l’escalfament global- s’aparten de les variacions naturals, en especial en la conca del Atlàntic.
La discussió del impacte del canvi climàtic sobre la freqüència i intensitat dels ciclons es tornà més tormentosa des que l’huracà Katrina causà devastació en 2005 en les costes de Luisiana i Misisipi.
L’estudi reflecteix el consens d’un equip de 10 experts convocats per l’Organització Meteorològica Mundial.
Les projeccions futures, sustentades en la teoria i en models dinàmics d’alta resolució, indiquen de manera coherent que l’escalfament atmosfèric farà que la intensitat mitjana global dels ciclons s’encamine a tormentes més fortes. Esta intensitat augmentarà entre el 2% i el 11% cap a l’any 2100.
Així mateix, afegí que els models d’estudi existents projecten, de manera coherent, disminucions del 6 al 34 en la freqüència mitjana global dels ciclons.
En balanç, es projecten increments substancials en la freqüència dels ciclons més intensos, i augments del 20% en la taxa de precipitació pluvial dins dels 100 kilòmetres del centre de la tormenta.
Aquestos vaticinis es refereixen a mitjanes de tot el món, però hi han grans variacions entre les conques individuals, és a dir entre els ciclons del Atlàntic i els del Pacífic.

Notícia Original

Notícia Relacionada

Augment de temperatura


L’augment de temperatura del planeta es deu a un desajust entre l’energia que entra en l’atmosfera i la que ix de ella. La part que roman en la Terra s’emmagatzema sobretot als oceans, que han acumulat el 90% d’aquesta energia en forma de calor en els últims 50 anys. Esta reserva tornarà a l’atmosfera en algun moment, cosa que agreujarà el canvi climàtic.
Entre 1961 i 2003, la temperatura del oceà muntà 0,1ºC fins una profunditat de 700 metres. Encara que el increment semble lleuger, la quantitat d’energia necessària per a escalfar una columna d’aigua d’aquest volum és molt important. “Aquest calor vindrà a perseguir-nos abans o després”, assegura l’autor principal del estudi, Kevin Trenberth. “La treva que hem tingut en els últims anys no va a continuar”.
Entre 2004 i 2008 s’ha reduït el increment de la temperatura del oceà. Però, el nivell d’emissions de CO2 ha seguit augmentant des del 2003. Es planteja si apart de la calor oceànica i atmosfèrica, existeixen altres llocs on s’està acumulant esta energia desapareguda.
Des del 1992 el nivell del mar ha augmentat uns 3,2 mil•límetres cada any. Aquest augment està provocat per esta energia calorífica, que no sols incrementa la temperatura del aigua, sinó que també augmenta el seu volum degut al desgel. A més, la radiació enfocada sobre les superfícies gelades està provocant la seua fosa, el que suposa altre magatzem d’energia calorífica. De moment, les mesures que existeixen sobre l’escalfament del aigua i del aire són prou fiables. Però es fonamental rastrejar l’augment de temperatura al nostre sistema climàtic per a entendre què està passant i predir el futur.


Notícia Original

Notícia Relacionada



Ulls de les arnes = augment de l'eficiència energètica

Una de les característiques que ajuda a les papallones nocturnes a amagar-se dels seus depredadors en la foscor és el recobriment antireflectant que posseeixen les arnes als seus ulls, que és el que els permet veure en la foscor.

Han imitat perfectament la microestructura d’aquest per a destinar-ho a recobrir les cèl•lules fotovoltaiques o panells solars fotovoltaics.

Es van realitzar una sèrie de proves i es va demostrar que:
• Millorava la eficiència energètica dels panells solars, ja que reduïa la quantitat de llum reflectida per aquests i, a més, augmentava la quantitat d’energia solar captada.

• Evita els reflexos. Quan la llum incideix sobre una cèl•lula solar pot ser reflectida o absorbida, però només la llum que s'absorbeix és la que produeix electricitat, mentre que la llum reflectida es perd, per tant, com menys llum reflecteixi un panell solar, major quantitat d'electricitat produirà.

• Després de millorar la durabilitat d’aquesta pel•lícula es podria utilitzar també, com a recobriment antireflectant en finestres i pantalles dels ordinadors.

Amb tot açò, podem dir que augmentarà un 5% l’eficiència elèctrica.



Enllaços relacionats:




Una mala herba pot ajudar a tractar un tipus de càncer de pell

Científics d'un institut a Austràlia han descobert que la savia d'una mala herba ('Euphorbia peplus'), pot ser útil per tractar una variant dels tumors del càncer de pell.

 Segons un article del 'British Journal of Dermatology', aquest tipus de tumor no és una de les formes més greus d'aquesta malaltia, a pesar de que la seua presència és prou alta i, per això, està prou present al Regne Unit.




 Actualment, el seu tractament per fer-lo desapareixer és senzill (l'extirpació quirúrgica o la congelació), però per per algunes persones poden ser roïnes aquestes teràpies, per eixe motiu, els experts han buscat una alternativa a la "Euphorbia peplus".
 En l'estudi van participar 36 persones, que presentaven 48 lesions de tipus no melanoma.
    Després d'un mes tractanse amb la savia es va observar un canvi clínic en 41 de les 48 lesions.
    Els investigadors asseguren que quan aquesta substància s'aplica a la pell no sols mata algunes de les cèl·lules canceroses,sinó que activa  els neutròfils(redueix el risc de que el tumor torne).
   Aquesta mala herba podría convertir-se en un complement útil per al tractament dels càncers superficials.


Altres notícies relacionades:
Vídeo:

Vessament de petroli en el Golf de Mèxic





L'accident es va iniciar en el Golf de Mèxic, el 20 d'abril i onze persones estan desaparegudes creixen dia a dia els danys causats per l'explosió d'una plataforma nord-americana i el seu posterior afonament.
Tots els dies, quantitats equivalents a uns 1.000 barrils de cru s'estan escampant en el Golf de Mèxic, i l'impacte ambiental de l'accident tindrà conseqüències catastròfiques . La superfície del Golf afectada pel vessament era de prop de 1.000 km2, però el petroli seguix escapant-se sense control. La companyia Transocean s'està encarregant d'intentar detindre el desastre amb l'auxili d'altres dos plataformes, perforar un pou d'alleugeriment, amb la intenció de detectar el fuga de petroli i detindre-ho per mitjà de la injecció d'un líquid pesat.
Els fenòmens climàtics presents en la regió, amb pluges i tempestats freqüents, a més d'un intens onatge, estan complicant la realització de les tasques que ajuden a alleujar les greus conseqüències de l'explosió i el vessament de petroli en el Golf de Mèxic.
Altres fonts d'informació:




Pronòstics Més Precisos de la Intensitat del Vent Per a un Millor Funcionament dels Generadors Eòlics.


Mitjançant l'estratègia d'adaptar per a un nou ús una tecnologia ja descoberta , certs equipaments meteorològics usats típicament per controlar les tempestes podrien ajudar al personal de control de les xarxes de subministrament elèctric a saber quan esperar vents que facen girar prou les turbines dels generadors eòlics, així com ajudar a evitar les variacions brusques de tensió que les aspes en rotació introdueixen a la xarxa de distribució d'energia elèctrica davant ràfegues inesperades de vent.


Larry Berg i Rob Newsom, investigadors del Laboratori Nacional nord-americà del Pacífic Nord-oest , estan usant els citats equipaments meteorològics per mesurar els vents fins a poc més de 100 metres cap amunt, l'altura mitjana en la qual operen els motors de les turbines, per tenir un millor coneixement de com es comporten allí.
La velocitat dels vents se sol monitoritzar a altures molt menors, de tan sols 10 metres, a les xarxes d'estacions meteorològiques. Les companyies que treballen amb energia eòlica sí ho mesuren a majors altures, però no acostumen a compartir aquesta informació amb ningú. Els resultats que obtingui amb les seves investigacions sobre el tema sí estaran disponibles en Internet per a tots.

Les dades recol•lectades durant aquest estudi s'usaran per avaluar l'eficàcia predictiva de diversos models atmosfèrics digitals prop de parcs eòlics en funcionament. Aquests models digita
ls s'usen de forma rutinària per proporcionar pronòstics meteorològics de les hores en què hi haurà condicions favorables del vent, amb hores i fins i tot dies d'anticipació. Aquesta informació pot ajudar a les centrals eòliques a operar més eficaçment i permetre'ls integrar bé a la xarxa elèctrica l'energia que produeixen.
Se sap que aquests models tenen errors relativament grans a l'hora de preveure la severitat dels vents forts i quan es deixaran
sentir, incloent les ratxes durant tempestes. Això és important perquè fins i tot errors relativament petits en les prediccions de la velocitat del vent poden portar a grans errors en la generació prevista d'electricitat als parcs eòlics.

Quan això ocorre, el personal que controla la xarxa ha d'acomodar la potència d'entrada, sovint desviant o apagant altres fonts d'energia. A certes regions, això pot significar el desviament de les aigües del riu pels canals d'evacuació en lloc d'enviar l'aigua a través de les turbines generadores de les centrals hidroelèctriques. De vegades la informació que convé fer tals desvia
ments arriba només uns pocs instants abans de quan han de posar-se en pràctica. Això sol ocór
rer quan la xarxa se satura per culpa d'un vendaval inesperat. Per contra, quan el vent deixa de bufar d'improvís, la xarxa pot experimentar una necessitat urgent d'energia.
Si s'aconseguís predir amb suficient antelació i fiabilitat tals ràfegues de vent, el personal de control de les xarxes de subministrament elèctric podria preparar plans més adequats per endavant.





Noticies relacionades


Video

D'Asteroide a Cometa, Una Transformació Enigmàtica

Un asteroide descobert fa més de 100 anys podria ser en realitat un cometa extint que ha "ressuscitat", tornant a adquirir la seva condició de cometa, segons observacions recents.

Una nit del passat mes de Desembre, Steve Larson de l'equip d'observació astronòmica Catalina Sky Survey, dependent de la Universitat d'Arizona, estava buscant asteroides potencialment perillosos quan es va topar amb el que semblava un cometa: un feble deixant projectat des d'un nucli brillant semblant a un estel.

Quatre imatges preses al llarg de 30 minuts van revelar que l'objecte s'estava movent en relació amb els estels de fons.
Larson va sospitar que es tractava d'un cometa conegut, però en revisar la base de dades d'estels no va trobar cap que encaixés amb el misteriós objecte.

Investigacions posteriors van revelar que l'objecte és l'asteroide conegut com Scheila, descobert en 1906 per l'astrònom alemany August Kopff i que figura amb el número 596 al catàleg internacional d'asteroide.


La causa més probable de l'activitat de Scheila és la sublimació del gel d'aigua de la seva superfície en ser escalfada
pel sol. Així ho suggereix fortament el comportament observat del millor exemple conegut d'aquest tipus d'astres. La seva activitat és recurrent, i és més forta en les proximitats de la seva periheli, el punt de la seva òrbita més proper al Sol, igual que altres estels.

L'astre gira al voltant del Sol al costat de milers d'objectes similars en el principal cinturó d'asteroides del nostre sistema solar, situat aproximadament entre les òrbites de Mart i Júpiter, i circula fora del plànol de la eclíptica en el qual es mou la majoria dels planetes i asteroides.
Alex Gibbs, membre del Catalina Sky Survey, va estudiar imatges prèvies dels arxius del grup, però no va trobar cap activitat fins al 3 de Desembre. En aquest dia, l'objecte va aparèixer més brillant i alguna cosa difús.

Una anàlisi prèvia del color de Scheila va indicar que l'astre està fet de material primigeni sobrant de la formació del sistema solar i que podia ser un cometa extint. La seva naturalesa de cometa sembla ara confirmada definitivament, però caldrà investigar més per endevinar la història d'aquest peculiar astre.
Ara sembla que tenim un altre cas d'aquests objectes per afegir a la població. Scheila probablement vaja a canviar-se prompte el nom. L'asteroide 596 Scheila va ser descobert el 21 de febrer 1906, per a. Kopff en Heidelberg (Alemanya). L'objecte de 113 kilòmetres de diàmetre porta el nom d'una coneguda estudiant d'anglès en Heidelberg. En el futur es dirà XXXP/Lawson o alguna cosa similar, i Scheila Kopff passarà a ser un record en la història de la nomenclatura astronòmica.


Noticies relacionades


Video

El 86% dels majors de 65 anys no s'han connectat mai a Internet

Un 86 per cent de la població que supera els 65 anys no s'ha connectat mai a Internet, segons l'estudi , realitzat per la Fundació Vodafone en col•laboració del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

L'informe, pel qual s'han enquestat a 500 persones majors de 65 anys, analitza com valoren les persones majors la telefonia mòbil, Internet . En aquest sentit, destaca que els majors que si ho utilitzen consideren que les TIC els ofereixen "autonomia, seguretat, i millora de la seva comunicació i connexió amb l'entorn".
Així, indica que es compleix la correlació negativa entre edat i ús d'Internet. Concretament, afirma que com més gran és l’enquesta’t , menor és la probabilitat que aquest es connecti a la xarxa. La proporció d'usuaris que utilitzen Internet supera el 20 per cent a la franja d'edat de 65 a 69 anys, descendeix entorn del 12 per cent en el cas dels quals tenen entre 70 i 74 anys i es situa molt per baix del 10 per cent per al segment de 75 a 79 anys.
Per gènere, existeix una distància rellevant a favor dels homes que està relacionat amb les majors possibilitats d'accés previ a la formació necessària. A l'hora d'utilitzar Internet, els majors es decanten especialment pels serveis més habituals: navegar per la Xarxa, utilitzar el correu electrònic, buscar informació relacionada amb els seus interessos i llegir la premsa digital.
Igualment, mostra que l'actitud amb la qual els majors s'enfronten a les TIC, varia si prèviament en la seva vida laboral les han utilitzat i si en el seu entorn familiar i social ja les utilitzen. A més, influeix la pròpia situació anímica i física de la persona.
Quant a les limitacions que els majors veuen per accedir a les TIC, assenyala la seva pròpia falta de motivació, al que uneixen les limitacions físiques inherents a la seva edat.




Noticies relacionades:


Video




Descobreixen que els volcans Croscat i Santa Margarida els va formar la mateixa erupció

Els volcans Croscat i Santa Margarida d'Olot, a la comarca de la Garrotxa, es van formar de la mateixa erupció volcànica fa uns 11.500 anys, segons un estudi d'un grup de científics catalans.

Aquest estudi es publicarà el proper mes en el "Journal of Volcanology and Geothermal Research", una de les publicacions de més prestigi internacional en el camp de la vulcanologia, i ho han elaborat científics del Grup de Vulcanologia de Barcelona del Institut Jaume Almera del CSIC amb la col•laboració del parc de la zona volcànica de la Garrotxa i l'empresa garrotxina TOSCA, serveis ambientals.

Aquests científics consideren que el vulcanisme d'aquesta zona és molt més complex del que s'havia pensat fins ara.

La interacció entre el magma i l'aigua dels aqüífers és la clau per entendre la gran complexitat del vulcanisme català, sobretot de les comarques gironines, amb molts tipus de productes volcànics diferents, com a ones i bugades piroclàstiques producte d'una activitat molt explosiva que s'intercala amb altres més tranquil•les.

L'estudi revela, entre altres coses, que el volcà del Croscat i el de Santa Margarida són producte de la mateixa erupció, que va alternar activitat freatomagmática, entre aigua i magma, i magmàtica.

Aquesta erupció va tenir lloc en diferents punts al llarg d'una mateixa fisura eruptiva, de manera que el Santa Margarida i el Croscat són volcans formats en el mateix episodi eruptiu i, per tant, de la mateixa edat, uns 11.500 anys.

L'estudi també aprofundeix en el coneixement d'altres volcans de la zona, il•lustrant erupcions monogenètiques, volcans d'una sola erupció, però molt complexes, com el volcà de la Crossa de Sant Dalmai i el de Canet d'Adri.

En total l'estudi identifica més de 50 zones volcàniques ben preservats que són resultat de complexes erupcions causades per la interacció amb l'aigua del subsòl.

Aquest descobriment obre un nou camp d'investigació, ja que fins ara s'havia suposat que era a causa de la composició del magma, al seu contingut de cristalls, la vesiculació i la fragmentació.




Noticies relacionades


Video



dissabte, 29 de gener del 2011

100 000 peixos morts, 5.000 pardals morts a Arkansas 500 a Luisiana – COINCIDÈNCIA?




El periòdic local The Advoca't va informar “Centenars de pardals morts i moribunds omplin un tram de mig quilòmetre en la carretera en Pointe Coupee Parish el dilluns , els conductors van passar per damunt i al voltant d'ells. “

4000 a 5000 aus van caure mortes en Beebe Arkansas.
Així va començar 2011 amb 100.000 peixos es troben surant a la vora del riu Arkansas i 500 pardals trobats morts en l'exterior del New Roads, Louisiana.

Segons l'informe, d'acord amb la Comissió de Caça i Pesca les aus van patir d'un trauma físic agut que porta a una hemorràgia interna i la mort.Segons pareix, les aus negres volen i es posen en grans quantitats, no obstant, no són coneguts per volar a la nit, la raó és encara desconeguda.
Un especialista en malalties Leandro Blanco diu WISC-TV que els investigadors busquen evidència de trauma en les necròpsies merla.
Segons Mark Oliver certes espècies de peixos tenen una malaltia que es transmet a través d'ells i la prova s'està fent encara que uns afirmen que este cas és poc comú dels informes que les aus no mostren signes de trauma...
Notícia original

Altres fonts relacionades:

Videos:




Rumb a l'atmosfera


El passat 28 de Gener, l'Agència Aeroespacial de Japó va informar que la nau de càrrega no tripulada Kuonotori 2 ja estava atracada en l'Estació Espacial Internacional (ISS), cinc dies després d'haver-la desenganxat del centre espacial de Tanegashima (sud-oest japonès), carregada d’unes 5,3 tones de subministraments.

Està previst que el Kounotori 2 desatraque a la fi de març per posteriorment desintegrar-se gairebé en l'atmosfera.

La nau transporta subministraments, que inclouen aliments per als astronautes, 80 litres d'aigua potable i instruments per al laboratori que Japó manté en l'estació. També
porta llavors de tomaca i pebrot per a un experiment.

El diumenge arribaran altres 2,6 tones de càrrega, a bord d'una nau Progress que va llançar el mateix dia Rússia. Els subministraments d’aquest inclouen un microsatèl•lit i equipament científic.








Video relacionat

El cavallet de mar, dissenyat per a caçar

Els cavallets de mar (o hipocamps) van evolucionar tan sols per semblar-se als cavalls per caçar millor. A diferència del seu parent proper (el peix pipa) el cavallet de mar té un major volum d'aigua, que li permet caçar millor.


El cavallet de mar és un peix amb un cos molt especial, que procedeix d'un ancestre del seu parent el peix pipa. A partir del seu avantpassat, el cavallet, va anar adaptant la seua morfologia fins a tenir una notable similitud amb els cavalls terrestres (comparteixen coll i el cap). La boca allargada els permet alimentar-se de petits invertebrats en dues fases: un ràpid moviment de cap (cap amunt) i una succió precisa fins tragar-se seua presa.

Uns experts han estudiat el procés de caça dels dos i afirmen que el cavallet a evolucionat per caçar millor.
Durant la investigació, els científics van utilitzar uns análisis biomecànics i van comprovar el que es diu en els punts anteriors.

Notícia original

Altres notícies relacionades:



Video:

Tenir un perímetre de cintura superior a 88 cm en dones i 102 cm en homes duplica el risc de patir diabetis.

Tenir un perímetre de cintura superior a 88 cm en dones i a 102 cm en homes duplica el risc de patir diabetis, mentre que l'obesitat abdominal, que pateixen el 35% dels espanyols, multiplica per dos el risc de patir un infart de miocardi.

Les malalties cardiovasculars suposen la principal causa de mort a Espanya. Els hàbits i estils de vida ‘occidentals’ s'han implicat en la gènesi d'aquest problema. La dieta és un dels condicionants fonamentals d'aquest tipus de patologies, sent l'alt contingut en greixos saturats, sucres refinats i l'escassetat de productes frescos, com a fruites o verdures, patrons dietètics molt freqüents, i no precisament saludables, en la nostra societat actual.


La coneguda com a dieta mediterrània es pot considerar “el prototip” de dieta en la prevenció de malalties cardiovasculars, encara que és difícil portar-la a la pràctica correctament.
A açò s'uneix la dificultat de consumir productes com són els snacks, bolleria  industrial i els precuinats.

Dins de la intervenció nutricional, els especialistes en Endocrinologia i Nutrició manegen una sèrie d'indicadors que r egistren una valoració nutricional del registre de la ingesta dels pacients, anotant tot el que aquests ingereixen durant tres dies amb el major detall possible. També es registra el pes, l'Índex de Massa Corporal, el perímetre de cintura, el perímetre braquial i es realitza una anàlisi de la composició corporal.




Noticies relacionades:

Vuit de cada deu casos de diabetis tipus 2 s'associen a sobrepès o obesitat

Aproximadament 400 experts es van reunir a la V Reunió de Diabetes i Obesitat de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) a Granada, i van arribar a la conclusió que a Espanya casi el 60% de la població presenta sobrepès o obesitat i un 12% presenta diabetis (encara que la meitat no estan diagnosticats), tot això a causa de la dieta inadequada i el sedentarisme.

Un 75% del total dels diabètics mor per processos vasculars (cardíacs).Arreu del món, la diabetis causa un 21% de les morts per infart de miocardi i causa un 13% per accidents cerebrovasculars.


Al mateix temps, els diabètics són més propensos a certes malalties neurològiques com la neuropatia diabètica i els accidents cerebrovasculars (com la trombosi cerebral), i el seu risc de patir un ictus és el doble de vegades més gran que el dels que no són diabètics. D'altra banda, la diabetis també es considera un factor de risc per al deteriorament cognitiu i la demencia.Per últim, els pacients diabètics tipus 2 tenen més risc de patir determinats tipus de càncer.

Els experts de la International Diabetes Federation asseguren que en el futur hi haurà 366 milions de diabètics en el món ja que la població té una elevada tolerància als problemes de sobrepès tot i que la dieta mediterrània ens assegura una prevenció cap a les malalties cardiovasculars, la diabetis i el càncer.


Notícia original

Altres notícies relacionades:

Video:


Plutja de merles.

En la capital de Little Rock en  el centre-sur d’estats units en Arkansas, durant la nit de cap d’any i el dia següent, han caigut milers de merles del cel, una gran quantitat estaven ja morts, encara que desconeixen les seues causes.
Els servicis de neteja, ja s’han encarregat de netejar als carrers, les carreteres, els patis de les casses, perquè era algo fora de lo normal.  Les autoritats locals ens informen que  l’últim dia de l’any,  cap a les set i mitja de la vesprada, van començar a caure ,fins al dia d’any nou.
Com que la nit de cap d’any, per motius de celebracions es tiren focs artificials, pot ser aquestos mataren als ocells, que estigueren en rames d’arbres nius etc.
Un altra possibilitat que no s’ha descartat, es que els ocells moriren  per el estrés del soroll dels coets, perquè aquestos els cremaren o també per el granit, els dies abans no havia fet mol  oratge, i si caigué el granit sobre les merles també podria haver-les matat. Doncs cap d’aquestos ocells presenten ningun tipus de marca provocat per estos agents.
Prop d’Arkansas, eixa nit de van haver-hi forts vents I tempestes, a mes a mes tots els cadàvers dels ocells, seran traslladats a alguns laboratoris per a estudiar-los.





noticia original

noticies relacionades
plutjes d'animals
plutja d'ocells a Luisiana i Suecia