La NASA instalará aquest any un sensor d'ozó per a ajudar a controlar el canvi a llarg termini de la capa d'ozó. SAGEIII (Stratospheric Aerosol and Gas Experiment III) será instalat en l'Estació Espacial Internacional. Representa el quart intrument desde 1979 que utilitza una tècnica similar als anteriors. Aquest satèlit monitoritzarà l'ozó utilitzant la llum del sol i de la lluna que passa a través de l'atmòsfera.
Aquest satèl·lit està ubicat en una òrbita diferent a la majoria dels altres que observen la terra, cosa que li permet recopilar dades molt valioses sobre l'estat del nostre planeta i de la capa d'ozó. L'òrbita s'acosta a la terra i permet als instruments vore el planeta a diferents hores del dia i, per tant, amb diferent iluminació. Medirà l'ozó en diversos nivells de l'atmòsfera, donant una visió més global i precisa de la capa d'ozó. Fins i tot arribarà a la part superior de la troposfera i la estratosfera
NOU SISTEMA PER A DETECTAR CONTAMINANTS EN L'AIGUA
Múltiples accions quotidianes com llavar-se les mans o prendre un fàrmac i després alliberar-lo a través de l'orina poden ser contaminants, ja que no es dissolen en les plantes d'aigües residuals sinó que passen al medi ambient.
Ho han fet introduint polímers (fan funció de contaminants) en una capa de cotó per a veure com actuen, i han descobert que es queden atrapats. Quan queden atrapats aquesta capa s'arruga i aleshores es trasllada a un contenidor.
Fins ara és el millor sistema per a atrapar contaminats. Proposen continuar investigant per a poder atrapar inclòs els contaminants més complexos com la sang.
Les tovalletes humides són el principal motiu dels embossos . El fet de llançar les tovalletes al bany ha embossat edificis, reds i plantes de depuració.Les empreses de sanejament d'aigües han hagut de crear equips específics de tècnics per a solucionar els embossos en la xarxa.
Segons el gerent de la empresa d'aigües AMJASA Josep Lluis Henajeros, el problema de les tovalletes afecta globalment ja que el seu consum ha agumentat en els darrers anys. A Europa, l'associació que agrupa a les empreses d'abastiment i sanejament de 27 països (EurEau) afirma que el fet d'eliminar les tovalletes implica una gran suma de diners.
L'ajuntament de València ha intentat pendre mesures, prohibint l'ús d'aquelles tovalletes que no siguen biodegradables. Però aquesta mesura és impossible de controlar segons afirma Rafael Mantecón responsable de AEAS. Lúnica forma de reduir aquest problema de les tovalletes seria conscienciar a la població del greu pellir que té tirar una tovalleta al vàter, ja que el vàter no és una paperera.
Hi ha dos teories que poden explicar com es congelà l'Antàrtida.
La primera, es basa en l'acció d'un canvi climàtic global: s'ha determinat que els nivells de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric van descendir i les temperatures globals, més fredes, van permetre que es formaren les capes de gel de l'Antàrtida.
La segona se centra en uns canvis dràstics en els patrons de la circulació oceànica.
Quan el passatge de Drake es va ampliar de mode notable fa uns 35 milions d'anys, això va desencadenar una reorganització completa de la circulació oceànica.La major separació de la massa continental antàrtica respecte a Sud-amèrica va portar a la creació del potent Corrent circumpolar Antàrtic, que va actuar com una espècie de barrera d'aigua i va bloquejar de forma efectiva a les aigües més càlides i salades de l'Atlàntic Nord i del Pacífic Central, impedint que es mogueren cap al sud, cap a la massa continental antàrtica, portant això a un aïllament d'esta última i a un descens de les temperatures que va permetre la formació de les capes de gel.
L'equip de Galen Halverson, de la Universitat McGill a Canadà, suggerix que la millor forma d'explicar la creació d'eixes capes de gel és connectar ambdós teories en una sola.
Diuen que la segona teoria té raó, però que al concentrar-se al sudles aigues més gelades les calentes va ser impulsades cap al nord format així precipitacions, el que va resultar, a partir de fa 35 milions d'anys, en uns nivells inferiors de diòxid de carboni en l'atmosfera.
Les universitats de Sevilla i Còrdova han comprovat
l'increment en la producció i qualitat del gra de blat de moro quan l'adob
orgànic s'aplica directament sobre el full i planta del cultiu. Els
biofertilitzants, obtinguts a partir de fangs de depuradora, contenen unes
substàncies orgàniques que permeten que la planta puga absorbir millor els
nutrients i així créixer millor.
Manuel Tejada, del grup de recerca Edafologia Ambiental de
la Universitat de Sevilla, s'ha constatat que quan el compost orgànic s'aplica
per aquest procediment hi ha una repercussió positiva en la nutrició de la
planta, el que influeix en la producció i qualitat de la collita. Per contra,
quan s'aplica al sòl no s'aprecien millores significatives.
Els resultats, publicats a la revista European Journal of Agronomy, han revelat que les substàncies orgàniques que conté aquest
biofertilitzant permeten que la planta puga absorbir millor els nutrients i
d'aquesta manera facilitar el seu creixement.
El fang s’introdueix per a que es puga obtindre el
biofertilitzant. Aquest fang ve procedent d'aigües residuals de depuradora, en
un bioreactor o recipient que manté un ambient biològicament actiu, on en
condicions òptimes de pH i temperatura, així com amb l'ús de determinats
enzims, es transforma el fang en un compost orgànic molt ric en proteïnes de
baix pes molecular -com els aminoàcids-, fàcil i ràpidament assimilables per la
planta.
"Amb aquest treball vam aconseguir constatar
l'efectivitat d'un biofertilitzant elaborat a partir de fangs i revaloritzar un
residu que s'incrementa cada any i no troba noves vies d'aplicació",
afirma el científic de la Universitat de Sevilla.
El treball ha estat finançat per la Conselleria d'Economia i
Coneixement de la Junta d'Andalusia i el Ministeri d'Economia, Indústria i
Competitivitat, preveu estudis posteriors que permeten establir un protocol que
indique les dosis concretes a partir de la qual ha d'utilitzar el
biofertilitzant per obtenir el seu màxim rendiment. "Així mateix,
contemplem seguir investigant el seu ús amb un altre tipus de cultius",
conclou Tejada.
LA CONTAMINACIÓ PER PARTÍCULES HA MATAT A 26.830 PERSONES A ESPANYA EN 10 ANYS
Segons una investigació dirigida per Julio Díaz, la contaminació de partícules en l'aire ha matat més de 20.000 persones en Espanya l'última dècada. L'OMS recomana que no es superen els 50 micrograms de partícules contaminants per metre cúbic. Però segons l'investigador hauríem de baixar aquesta xifra. A més, la majoria de ciutats entre 2000-2009 van superar aquesta quantitat.
La majoria de morts són causades per problemes respiratoris i cardiovasculars. Cada any moren aproximadament 2.683 persones per contaminació atmosfèrica, això sense tenir en compte l'ozó, el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre.
Algunes de les solucions propostes i portades a termes han estat, per exemple: la decisió de l'alcaldessa de Madrid de restringir el tràfic. Açò va ser una bona decisió encara que molt polèmica.
Científics de la NASA han proposat un projecte fet per Jim Green, per a facilitar les misions a Mart i poder en un futur habitar en ella.
Mart va tindre un camp magètic que protegia l'atmòsfera, fa molts millons d'anys aquesta va desapareixer, i va pasar de ser un lloc més calid i humit a un més fred i inhabitable.
Per superar aquest problema,Green i un panell d'investigadors suggerixen que per mitjà de la col·locació d'un escut de dipol magnètic en el punt Mars L1 Lagrange, es podria formar una magnetosfera artificial que comprendria tot el planeta, protegint-ho així del vent solar i la radiació.
Creien que era un plà fantàstic, pero ells no es resisitiren per continuar amb el projecte.
Per a provar esta idea, l'equip d'investigació va conduir una sèrie de simulacions usant el seu magnetosfera artificial proposta, per a veure quin seria l'efecte net. El que van veure va ser que si ho feren a gran escala a Mart, la seua atmòsfèra conseguiria un nou equilibri.
Com resultat, l'atmosfera de Mart naturalment s'espessiria amb el temps, la qual cosa conduiria a moltes noves possibilitats per a l'exploració i colonització humanes. També podria provocar una espècie d'efecte hivernacle, calfant l'atmòsera i fentque el gel d'aigua en les capes polars es derretixca, i provocar així una sèptima part dels oceans.
Feia gairebé una dècada que el preu de l'electricitat no arribava a nivells tan alts a Espanya. El megavatio-hora va costat el doble( un 96% més) que el mateix mes de l'any passat, malgrat que la demanda va ser només un 7´4% més elevada que fa un any
Segons dades de l'organisme regulador del mercat eléctric espanyol i portugués, diuen que es el gener més car de la història. Aquest fort increment es va produir coincidint amb alguns dels dies més freds registrats al país en les últimes decades, el que col-locara a moltes families en una mala situació. El ministre d'Energia va admetre públicament que, en aquestes circumstancies, podriem acabar pagant 100 euros més de llum a final de l'any.
La indignació popular va portar a la Fiscalia del Civil del Tribunal Suprem a obrir una investigació. El govenr va donar la culpa a un ámpli consum d'electricitat innecesaria, a més de la forta ona de fred polar, van al.legar l'augment del cost dels hidrocarburs i una suposada absència de plutja i vent.
Un cocodril del zoològic Balvedere de Túnez es va morir a causa de una hemorragia interna provocada per una pedra de gran tamany, la qual va ser llançada per un grup de visitatnts. Aquests agresors encara no han sigut identificats.
El cocodril va apareixer mort aquest dimats deprés de que li llançaren grans pedres prop de l'ull. Ennaifer (director del zoològic) asegura que altres animals com els lleons i els hipopotams també van ser agredits de la mateixa forma, i tambés va afirmar que aquest comportament era habitual en els seus visitants. Finalment va dir que era impossible tindre un vigilant per a acada especie que viu al zoològic, ja que hi viuen 150 espècies.
Aquest incident es va produir poc després de la mort de l'últim hipopótam conegut com Gustavito,va morir a causa de que un grup de gent el va apallisar.
La Secretaria De Cultura ho va definir com un atac portat a terme per "persones sense escrúpuls i sense escrupuls per la vida animal"
Gustavito ademés de ser l'últim hgipopótam, va ser el segon espècimen que més públic va atraurer al zoo. Aquest zoo a partir del 2009 a causa d'aquestos incidents va decidir suspendre la compra d'epècies exòtiques, així que Gustavito no serà substituit per ninguna altra espècie.
La contaminació no se soluciona en dos dies, ni un mes ni un any. Se soluciona durant el temps i els humans hem d'intervenir com més aviat perquè és cosa de tots. Aquest fet ens engloba i ens afecta a tots els éssers vius del planeta
Kelly Slater ha sigut 11 vegades campió del món. El fet de fer surf entre ones l'ha fet promoure la campanya 'It's not ok' Una campanya on es mostra la contaminació del mar.
Cada any es trauen 8 tonelades de plàstic de l'oceà i aquests produeixen un alt risc en els animals. Segons les estadístiques d'una associació es calcula que en 2050 hi haurà més plàstics que peixos en l'oceà.
Aquests 7 planetes nous, giren al voltant d'una menuda estrela anomenada la Trappist 1, situada a 40 anys llum de la Terra.
Es la primera vegada que es troben exoplanetes molt similars a la terra que giren sobre una mateixa estrela i que estiguin fora del nostre sistema solar. Podem afirmar que te semblances perquè hi ha la possibilitat de encontrar aigua i vida.
L'estrela es diu Trappist 1, nombrada així segons algunes fonts pel nom del telescopi, però altres i diuen que es diu així per una cervesa elaborada en alguns monestirs de Bélgica. Les característiques d'aquest serien una masa equivalent a la décima part del Sol y menys de 4000 graus de diferencia amb aquest. Respecte a la distancia amb els exoplanetes es similar al nostre sistema, ja que alguns planetes estan en zones habitables on l'aigua està liquida i també una temperatura adequada.
Podríem afirmar que en termes astronòmics està relativament prop, però amb la tecnología actual hi es imposible d'arribar. La expedició mes llunyana va ser a 5 hores llum que hi va ser a Plutó.
Segons afirma la NASA en comunicats aquests descobriments no confirmen l'existència de vida, però si les condicions òptimes.
Aquests planetes giren al voltant de l'estrella enana roja entre 1.5 i 12 dies, ja que estan molt més prop de ella que la Terra del Sol.
S'ha realitzat un estudi en la universitat de York que relaciona la gran quantitat de naixements prematurs en en món amb la contaminació de l'aire exerior. Han arribat a la conclusió de que el 18% de naixements prematurs (es a dir, 2,7 millions) estan relacionats a l'exposició a particules fines PM2,5 que són aquelles partícules amb un diametre inferior a 2,5 micrómetres, que son especialment nocives per a la salut humana ja que poden causar enfermetats de tipus respiratori.
Una posible solució per a aquest problema seria reduir la quantitat de partícules PM2,5 produïdes per els vehicles diesel o en la cremada de desfets agricoles, ja que a mes podrien millorar les consequencies per a la salut. Quan un xiquet naix prematurament hi ha mes possibilitats de que el xiquet no sobrevisca, i aquells que ho fan poden patir enfermetats o discapacitats a llarg plaç.
El cohet anomenat Falcon 9, propiedad de la empresa Space X, va despegar des de la famosa plataforma 39A en Florida despres d'haver sigut cancelada la seua ixida un minut abans a causa d'una revisió del motor que decidiren fer a última hora.
Aquest cohet porta la capsula Dragon, la qual ha de portar fins a l'Escola Espacial Internacional, amb la finalitat de portar suministes, entre ells aliments, noves tecnologies, roba neta, etc.. En total 2.500k aproximadament. La plataforma feia 6 anys que no s'utilitzava i es la famosa d'on va exigir el cohet en dirección a la lluna l'any 1969.
La empresa Space X ha llançat diversos missatges explicant l'aplaçament de l'eixida prevista del cohet, com per exemple amb publicacions, com aquesta, al seu conter de Twitter.
'Tots els sistemes van, a exepte d'una xicoteta petjada de moviment d'un pistó hidráulic del sistema de direcció superior' va escriture Elton Musk, un dels cofundadors de la empresa.
Altre missatge que va publicar, assegurava que si el cohet haguera despegat el dia que tocava, hi havia una possibilitat del 99% de que ixira be, no obstant eixe 1% seria una catastrofe per la qual no valdria la pena arriesgar-se, millar esperar 1 dia mes.
La empresa compta amb una revisió extrema perque el passat setembre un altre cohet de la mateixa empresa aeroespacial va explotar mentre es feia un simulacre de despegue en la estació espacial Kennedy. Posteriorment la empresa va explicar que tot va correr degut a una 'anomalía' en la plataforma de despegue.
Des de fa milions d’anys hi ha restes d’un continent perdut el les aigües transparents de l'illa Maurici. Un grup de científics ha trobat rastres de la desintegració del supercontinent Gondwana, fa 200 milions d’anys, per dibuixar l’actual espectre de la Terra. Aquest continent es va trobar perquè en la superfície de l’Illa Maurici, una illa volcànica jove ,es van trobar unes roques(zircó) de fa 3.000 milions d’anys i això no podia ser.
Les restes que s’han trobat són un tros d’escorça que més tard es va cobrir de lava durant les erupcions volcàniques de l’Illa Maurici. Els investigadors creuen que es tracta d'una peça del continent antic, que es va trencar des de l'illa de Madagascar, quan Àfrica, l'Índia, Austràlia i l'Antàrtida es van separar i van formar l'oceà Índic, segons una investigació que s'ha publicat a Nature Communications.
Lewis Ashwal i Trond Torsvik han descobert un mineral anomenat zircó que es troba en les roques llançades en les erupcions volcàniques. Aquestes restes eren massa antigues per a ser de l’Illa Maurici.
"La Terra està formada per dues parts: els continents, que són vells, i els oceans, que són joves". Als continents hi ha roques de més de 4.000 milions d'anys, però no hi ha res de semblant als oceans, que és on es formen les roques noves", explica Ashwal. "Maurici és una illa, i no hi ha cap roca de més de nou milions d'anys a l'illa; no obstant això, quan hem estudiat les roques de l'illa, hem trobat zircons que són molt vells, de fins a 3.000 milions d'anys" ."El fet que hàgim trobat zircons d'aquesta edat demostra que a Maurici hi ha materials de l'escorça terrestre molt més antics, que només es van poder originar en un continent", diu Ashwal.
En 2013 també es va trobar zircó a la platja però la investigació va tindre algunes crítiques diguent que el mineral podia haver sigut transportat pel vent.
"El fet que hàgim trobat els zircons antics a la roca corrobora l'estudi anterior i refuta qualsevol suggeriment de zircons aerotransportats o transportats per les onades per explicar els resultats anteriors", explica Ashwal.
Ashwal diu que hi ha moltes restes d’aquest continent anomenat Mauritia en l’oceà Índic productes de la desintegració de Gondwana.
"D'acord amb els nous resultats, aquesta ruptura no va implicar una simple divisió de l'antic supercontinent de Gondwana, sinó més aviat una fragmentació complexa que va tenir lloc amb fragments d'escorça continental de grandàries variables deixades a la deriva dins de la conca de l'oceà Índic en evolució".
Els propis ciutadans són el factor que contribueixen al creixement de les ciutats, que cada vegada creixen a un ritme més elevat. Els mateixos ciutadans són els que s'encarreguen de fer que aquest hàbitat siga un lloc perfecte per a viure.
Amb sort, avui en dia comptem amb l'ajuda d'una tecnologia molt avançada i amb aquesta creen un lloc que temps enrere pensaven que no podia parèixer un lloc de pel·lícules de ficció i avui en dia aquesta idea es pot fer realitat. Aquest concepte és el que nosaltres anomenem 'Ciutats Intel·ligents' o 'Smart Cities', un projecte on els propis ciutadans poden gestionar el seu hàbitat en mans de la tecnologia.
El primer pas que hem de dur a terme per a poder crear una ciutat intel·ligent és representar la idea de la pròpia ciutat. En aquest cas, Espanya compta amb el suport de la multinacional de Tecnologies de la informació. Aquestes ciutats representen el concepte de les urbes del futur a través de la tecnologia.
Els objectius d'aquestes ciutats són millorar la qualitat de vida dels habitants, augmentar l'eficiència dels serveis públics, incrementar la participació dels ciutadans, millorar la sostenibilitat mediambiental i, a més a més, augmentar les oportunitats de treball en les empreses.
A més a més, aquestes ciutats el mateix ciutadà és el que amb la tecnologia obté i gestiona els serveis de la ciutat.
Aquest 4 de gener va ser el moment en el qual la Terra es trobava al punt de màxima aproximació al Sol. En aquesta posició, la Terra es troba a 147.101.033 quilòmetres de l'astre rei, això és, 5 milions de quilòmetres més a prop que en la posició en la que estava el 4 de juliol passat.
Aquest mes podrem disfrutar de l'observació de cinc planetes. Mercuri,Saturn. Mart i Venus Júpiter A primers de mes, fins al dia 6 aproximadament, van tenir lloc les pluges
El científic Larry Molnar diu que al 2022 es produirà una exploció pel xoc de dos estrelles i durant un temps sera l’objecte més brillant del firmament. Es podrà veure desde la Terra sense necessitat d’un telescopi, Molnar explica que estem en una d’eixes extranyes ocasions en les que podem predir una exploció. Açò es tracta d’un sistema binari i l’astre, que podrà vores com si fora part de la constel·lació Cisne, es juntarà amb les estrelles que formen la Creu del Nord. Molnar de desde 2013 estudiant l’estrella KIC 9832227, va començar a estudiar-la quan va anar a una conferencia de Karen Kinemuchi en la que ella explicava els canvis de eixe cos. El científic va acabar de descobrir que es tractava d’un sistema binari ‘’de contacte’’, açò vol dir que dos estrelles comparteixen una atmòsfera en comú, després d’açò Daniel Van Noord, estudiant del Calvin College, va conseguir fixar un període orbital amb les dades del satèlit Kepler i es va sorprendre al descobrir que el període orbital erea un poc més inferiors als dels primers estudis. Romuald Tylenda, va fer un estudi posterior en el que explica un comportament semblant al de l’estrella V1309 abans d’explotar, al 2008. Anys abans a que explotara, hi havia registres de que l’estrella cada vegada tenia un període orbital més curt. El cientific ha dit que en els anys següents deuriem d’estudiar l’esdeveniment per a quan l’explosió es produeixca conegam com s’ha produit detalladament.
Estaven prop però fins ara havien estat ocults als ulls dels telescopis... Parlem de dos forats negres situats en el cor de sendes galàctiques pròximes a la Via Làctea aquestes han sigut presentades el cap de setmana passat al Congrés de la Societat Astronòmica Amèricana celebrat en, Texas (EUA).
Un d'aquests forats es troba en la galàxia espiral, situada a 38 milions d'anys llum, mentre que el segon ha sigut localitzat, a 170 milions d'anys llum. Els dos objectes han sigut descoberts gràcies a un potent telescopi de rajos X de la NASA anomenat NuSTAR. Segons la NASA, aquests dos forats negres són motors centrals denominats nuclis galàctics actius (objectes extremadament brillants que inclouen fonts d'energia), segons la seua orientació i del tipus de material que els rodeja, resulten molt diferents quan s’observen amb un telescopi.
Els nuclis galàctics són tan brillants perque les partícules que hi ha al voltant d'un forat negre tenen altes temperatures i emeten radiació al llarg de tot el forat negre. «De la mateixa forma que no podem veure el Sol en un dia ennuvolat, no podem observar directament la brillantor dels nuclis galàctics actius a causa de tot el gas i la pols que els rodeja», explica Peter Boorman, de la Universitat de Southampton, en Regne Unit. Els astrònoms també han observat que la galàxia a 38 milions d’anys llum alberga nombroses estreles jóvens, de només cinc milions d'anys, la qual cosa suggerix que la galàxia fabrica nous astres alhora que s'alimenta de pols i gas.
![[Img #41791]](https://noticiasdelaciencia.com/upload/img/periodico/img_41791.jpg)
